Page 8 - Es Busqueret 40

estret de Messina secundàriament).
Les Illes Balears es troben allunya-
des d’aquestes grans vies migra-
tòries d’aus planadores i, per això,
tradicionalment s’ha pensat que eren
molt poques les rapinyaires que es
deixaven veure aquí.
Però aquesta percepció ha anat
canviant en les darreres dècades,
gràcies a la inversió de moltes hores
d’observació del pas migratori que
ha realitzat un grapat d’entusiastes
de les aus, dels rapinyaires i de la
migració, molts dels quals pertanyen
al Grup d’Observació de Rapinyaires
d’Albercutx (GORA).

En realitat, ja es disposava d’al-
gunes dades interessants, recollides
per l’equip de Joaquín Araújo en la dè-
cada dels 70 del segle passat a l’arxi- JUANJO BAzáN
pèlag de Cabrera. Posteriorment, en Falcó vesper, Pernis apivorus
la dècada dels 90 es realitzaren en
aquell arxipèlag diverses campanyes
específiques d’observació de rapi- fenologia migratòria de les espècies, guides per les aus que s’aventuren a
nyaires en migració (tant primaveral la composició per classes d’edat i al- creuar la Mediterrània per Mallorca i
com postnupcial) que mostraren com tres dades interessants, com el gre- Cabrera, quines són les espècies més
el pas de rapinyaires per les nostres garisme de cada espècie, les altures interessants, la seva fenologia i algu-
illes no era simplement testimonial, de vol, etc. nes peculiaritats i curiositats que fan
sinó que podia arribar a assolir unes Finalment, un impuls definitiu que l’estudi del pas de rapinyaires si-
proporcions molt significatives. No per entendre la complexitat i magni- gui tan interessant com entretingut.
passen per aquí dotzenes de milers tud del fenomen que ens ocupa el va
d’aus planadores, com ocorre als oferir, com ja s’ha dit, GORA, grup de Les Rutes
principals estrets abans esmentats, voluntaris que cada primavera i cada
però sí se’n va poder documentar el tardor s’aplega als millors punts de Les rutes que segueixen les aus
pas de centenars, i potser alguns mi- Mallorca per observar el pas silenciós planadores són diferents (i no no-
lers! També es va començar a afinar i majestuós d’àguiles, arpelles, fal- més inverses de sentit) a primavera
la composició específica del pas (ben cons, xoriguers... i, de tant en tant, i tardor. Evidentment, les serralades
diferent per cert de la que es dóna a alguna cigonya o grua. Vegem a con- (Tramuntana, Llevant) juguen un
altres indrets, i ben interessant!), la tinuació quines són les rutes més se- paper important en ambdues passes

MARI CARMEN ORIOLA

Imatges 1 i 2. Modelització de les rutes seguides per les aus rapinyaires durant la migració prenupcial (esquerra) i postnupcial (dreta).

8 - EB40