Page 13 - Es Busqueret 41
P. 13

Mètode científic: l’escopeta



             El mètode científic d’estudi de la   després davallar cap al niu i esperar a   per  no  fer-li  molt  de  mal.  Vaig  veure
        natura fins a mitjans del segle XX im-  uns 60 metres de distància a ple sol.   les plomes aixecant-se pels perdigons,
        plicava l’abatiment dels exemplars i la   Malgrat  no  hi  havia  molta  visibilitat,   i la vaig sentir a ella, però no vaig en-
        recol·lecta  d’ous  dels  nius  per  al  seu   el  meu  guia  prometé  que  arribaria  a   certar. El segon dispar el vaig fer ma-
        estudi en gabinet i conservació als mu-  disparar des d’aquell racó, i llavors va   lament, de costat i vaig fallar per baix.
        seus.                               partir.                             Se’n va anant volant ràpidament i en
                                                                                el  moment  del  segon  dispar  va  apa-
             Un  bon  exemple  n’és  el  científic   Vaig  estar  esperant  molt  poc
        Adolf von Jordans, que va fer la seva   temps, quan un àguila –una fasciatus-   rèixer la segona àguila al mateix lloc,
                                                                                però  l’escopeta  no  estava  carregada
        tesi sobre les aus de Mallorca entre el   cridà molt a prop de jo, i segons des-  i les dues aus van desaparèixer! Molt
        1913 i el 1921 a base d’escopetades i   prés  va  comparèixer  però  ja  fora  del   poques  vegades  vaig  sentir  tanta  rà-
        de  pujar  als  nius.  Ell  mateix  ens  dei-  meu abast. Al bec duia una branca cur-  bia com en aquell moment. La baixa-
        xà un impactant relat del seu intent de   ta però grossa que, mentre pujava fent   da sense el guia va ser molt feixuga i
        capturar una parella d’àguiles coabar-  voltes va deixar caure varies vegades   no exempta de perill, perquè me vaig
        rades a Valldemossa a l’abril del 1921.  per caure cap a ella i tornar a agafar-  equivocar dues vegades i vaig haver de
                                            la jugant en vol meravellosament (1).
             “A  començaments  d’abril  vam                                     tornar amb molt d’esforç i escalant per
        saber  que  hi  havia  un  niu  a  prop  de   Llavors va començar a cridar un altre   poder sortir i vaig tardar dues hores en
                                            au cap a baix, òbviament des del niu.
        Valldemossa. El fill de l’amo de la finca   Després  va  quedar  en  silenci  i  no  se   arribar quan a l’anada havien estat un
        idíl·lica de Sa Coma el coneixia d’altres   va veure res més. Al cap d’una estona   poc més de mitja hora. El Conde Loë
        anys i aquest any també els havia vist   vaig veure un àguila volant ràpidament   no  va  arribar  a  disparar.  Poc  després
        construir el niu. El 7 d’abril vam anar   cap  al  niu  frenant  al  darrer  moment   ens  vam  anar  cap  a  Lluc  i  quan  vam
        cap allà.                                                               tornar les àguiles havien abandonat el
                                            amb la coa i les ales cap enrere i les
             El niu estava a dins un forat del   urpes cap al davant. Uns segons més   niu, perquè al peu del penyal hi havia
        penyal, massa alt per l’escopeta des de   tard va comparèixer l’àguila a uns 25   50 carboners tallant i cremant els ar-
        baix i des de dalt no era visible. El Con-  metres  baix  jo,  planejant  lentament,   bres. Aquests van ser els resultats de
        de  Loë  es  va  amagar  baix  per  poder   podia  distingir  cada  ploma,  just  a  un   la  nostra  cacera  d’àguiles!  Potser  tin-
        disparar quan vengués volant i jo vaig   forat en front de la meva posició; vaig   guem més sort la propera vegada.”
        anar amb el jove mallorquí per un camí   preparar l’escopeta, la seguia amb ella
        difícil i molt empenyalat fins al cim per   i vaig disparar apuntant a la seva nuca
        (1) Per cert, aquest joc amb una branca és molt característic del comportament de parella de l’àguila coabarrada (Cramp & Sim-
        mons, 1980; Joan Real, com. pers.)









































        Imatge molt antiga, potser dels anys 1915 a 1920, a la costa de la Serra de Tramuntana, on s’observa tres senyors posen amb un
        falcó marí, un agró i un altre au no identificada que han abatut des d’una barca. Foto: Arxiu Andreu Muntaner.
                                                                                                       EB41 - 13
   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18