Page 13 - Es Busqueret 41
P. 13
Mètode científic: l’escopeta
El mètode científic d’estudi de la després davallar cap al niu i esperar a per no fer-li molt de mal. Vaig veure
natura fins a mitjans del segle XX im- uns 60 metres de distància a ple sol. les plomes aixecant-se pels perdigons,
plicava l’abatiment dels exemplars i la Malgrat no hi havia molta visibilitat, i la vaig sentir a ella, però no vaig en-
recol·lecta d’ous dels nius per al seu el meu guia prometé que arribaria a certar. El segon dispar el vaig fer ma-
estudi en gabinet i conservació als mu- disparar des d’aquell racó, i llavors va lament, de costat i vaig fallar per baix.
seus. partir. Se’n va anant volant ràpidament i en
el moment del segon dispar va apa-
Un bon exemple n’és el científic Vaig estar esperant molt poc
Adolf von Jordans, que va fer la seva temps, quan un àguila –una fasciatus- rèixer la segona àguila al mateix lloc,
però l’escopeta no estava carregada
tesi sobre les aus de Mallorca entre el cridà molt a prop de jo, i segons des- i les dues aus van desaparèixer! Molt
1913 i el 1921 a base d’escopetades i prés va comparèixer però ja fora del poques vegades vaig sentir tanta rà-
de pujar als nius. Ell mateix ens dei- meu abast. Al bec duia una branca cur- bia com en aquell moment. La baixa-
xà un impactant relat del seu intent de ta però grossa que, mentre pujava fent da sense el guia va ser molt feixuga i
capturar una parella d’àguiles coabar- voltes va deixar caure varies vegades no exempta de perill, perquè me vaig
rades a Valldemossa a l’abril del 1921. per caure cap a ella i tornar a agafar- equivocar dues vegades i vaig haver de
la jugant en vol meravellosament (1).
“A començaments d’abril vam tornar amb molt d’esforç i escalant per
saber que hi havia un niu a prop de Llavors va començar a cridar un altre poder sortir i vaig tardar dues hores en
au cap a baix, òbviament des del niu.
Valldemossa. El fill de l’amo de la finca Després va quedar en silenci i no se arribar quan a l’anada havien estat un
idíl·lica de Sa Coma el coneixia d’altres va veure res més. Al cap d’una estona poc més de mitja hora. El Conde Loë
anys i aquest any també els havia vist vaig veure un àguila volant ràpidament no va arribar a disparar. Poc després
construir el niu. El 7 d’abril vam anar cap al niu frenant al darrer moment ens vam anar cap a Lluc i quan vam
cap allà. tornar les àguiles havien abandonat el
amb la coa i les ales cap enrere i les
El niu estava a dins un forat del urpes cap al davant. Uns segons més niu, perquè al peu del penyal hi havia
penyal, massa alt per l’escopeta des de tard va comparèixer l’àguila a uns 25 50 carboners tallant i cremant els ar-
baix i des de dalt no era visible. El Con- metres baix jo, planejant lentament, bres. Aquests van ser els resultats de
de Loë es va amagar baix per poder podia distingir cada ploma, just a un la nostra cacera d’àguiles! Potser tin-
disparar quan vengués volant i jo vaig forat en front de la meva posició; vaig guem més sort la propera vegada.”
anar amb el jove mallorquí per un camí preparar l’escopeta, la seguia amb ella
difícil i molt empenyalat fins al cim per i vaig disparar apuntant a la seva nuca
(1) Per cert, aquest joc amb una branca és molt característic del comportament de parella de l’àguila coabarrada (Cramp & Sim-
mons, 1980; Joan Real, com. pers.)
Imatge molt antiga, potser dels anys 1915 a 1920, a la costa de la Serra de Tramuntana, on s’observa tres senyors posen amb un
falcó marí, un agró i un altre au no identificada que han abatut des d’una barca. Foto: Arxiu Andreu Muntaner.
EB41 - 13