Page 10 - Es Busqueret 41

Què és un gran depredador?

Dins la cadena tròfica de la na- nir els processos ecològics en per- rares que quan existia el ‘súperde-
tura, el gran depredador, o ‘súper- fecte estat. Hi ha exemples molt ben predador’. A més, els ‘mesodepre-
depredador’ és el que no té depre- documentats als treballs de Euan dadors’ sovint maten preses juvenils
dadors naturals. Se troba a la part Ritchie, de la Universitat de Deakin –causant un major impacte negatiu
més alta de la piràmide tròfica. Mai (Melbourne, Austràlia), alguns dels sobre les seves poblacions-, que els
no és abundant. Són solitaris i defen- quals estan explicats a aquests link: ‘súperdepredadors’ –que seleccionen
sen els seus amples territoris d’altres http://es.mongabay.com/ individus de major edat-.
congèneres.
news/2010/es0202-hance_toppre-
Quan la societat humana era dators.html Recuperar els grans depredadors
majoritàriament rural i depenia de és vital pel futur del planeta
l’explotació dels recursos naturals
del seu entorn, l’odi contra els de- Sabíeu què... hi ha més preses Una vegada eliminats els grans
predadors era molt gran. La seva quan hi ha un gran depredador? depredadors, és l’home el que ha de
supervivència estava en joc, ja que A més de regular les poblacions substituir el seu paper per controlar
ambdós competien pels mateixos de preses, també controlen (espan- plagues o una abundància excessiva
recursos. Se’ls va perseguir fins a la tant o caçant) les de depredadors dels ‘mesodepredadors’. Però les ac-
rarefacció i, a molts, fins a l’extinció. més generalistes (o ‘mesodepreda- cions humanes no poden substituir
L’acarnissament era major quan més dors’), amb els quals competeixen plenament els grans carnívors, no
a dalt de la piràmide tròfica se tro- per preses menors. Així, quan en un són tan eficaços i a més sovint són
bava l’animal. Els grans depredadors sistema s’elimina el ‘súperdepreda- encara més perjudicials (contamina-
són sovint els únics elements que dor’, els mesodepredadors proliferen ció per pesticides o enverinaments
falten a molts sistemes naturals ara fins a quatre vegades més i exer- massius).
protegits arreu del món. ceixen una pressió més gran sobre A més, s’ha de sumar el fet que
les preses menors, que tornen més la creixent demanda de recursos per
part de la població humana i el canvi
Taurons, tigres, lleons, grans climàtic també està afectant la bio-
àguiles, per què els necessitem diversitat. Tot plegat, és necessari
als grans depredadors?
mantenir i restaurar sempre que si-
En les darreres dècades l’estudi gui possible els grans carnívors. Evi-
de la natura i els seus processos ha tar l’extinció d’aquestes espècies i la
demostrat la importància vital que pèrdua de la seva insubstituïble fun-
tenen els grans depredadors als eco- ció i importància ecològica requereix
sistemes. La seva eliminació, nor- d’accions noves, audaces i creatives.
malment com a conseqüència de la En els darrers 100 anys, la po-
intervenció humana en dècades blació europea ha passat de viure
recents, provoca el desequilibri al camp a viure a les ciutats, i
del sistema natural.
convertir-se en una societat tec-
S’ha demostrat que nològica, que ja no depèn de
serveixen per mantenir la natura que l’envolta per
la riquesa i abundància sobreviure. L’odi contra
necessària de mamífers, els grans carnívors ha
aus, invertebrats, amfibis desaparegut, ara és el
i rèptils dins cada moment de la seva
ecosistema i són recuperació. Els hi
clau per mante- ho devem.

L’àguila coabarrada se troba a la part més alta de la cadena tròfica a Mallorca, juntament amb el falcó peregrí.
(Adaptat de: http://www.falconsbarcelona.net/Falco11/Theme/fotos/image010.jpg; dibuix de l’àguila coabarrada cedit per Juan
Varela)

10 - EB41