Page 14 - Es Busqueret 41

Balears fou especialment intensa. A a algunes espècies a Balears aquesta nal für Ornithologie, 58: 241-285.
finals dels 60, el Sr. Mercadal Vila, protecció va arribar tard, com va ser Jordans, A.V. 1914. Tesis doctoral: Die
un falconer mallorquí sensible a la el cas de l’àguila coabarrada a Ma- Vogelfauna Mallorcas mit Berücksich-
bellesa d’aquestes aus i pioner en la llorca. tigung Menorcas und der Pityusen. Ein
conservació de la natura, va donar a Ara, per fortuna, hi ha les tèc- Beitrag zur zoogeographie des Mediter-
conèixer aquesta situació escandalo- niques, la voluntat i els recursos rangebietes. Paul Rost and Co., G.m.b.H.
162 pàg. Bonn.
sa als germans Terrasse, en Michel i personals i econòmics (aportats pel
en Jean-François, que aconseguiren Govern de les Illes Balears, el pro- Jordans, A.v. 1924. Die Ergebnisse mei-
l’ajuda d’en Paul Géroudet de Suïs- jecte LIFE BONELLI i empreses pri- ner zweiten Reise nach Mallorca. Ergän-
zungen zu meiner ‘Vogelfauna Mallor-
sa, d’en Willy Suetens de Bèlgica i de vades) per recuperar aquesta peça cas’. Journal f. Ornithologie, nº 2 vol.
Félix Rodríguez de la Fuente. Entre necessària que la natura mallorquina 72: 518-536.
tots van aportar els fons necessaris va perdre, i l’àguila coabarrada està Munn, P.W. 1921. Notes on the birds of
per publicar al 1969 un fulletó divul- retornant a Mallorca. Ja n’hi ha una Alcudia (Majorca). Ibis, oct.: 672-719.
gatiu sobre els rapinyaires de Mallor- vintena d’exemplars, dos dels quals Munn, P.W. 1931. The Birds of the Bale-
ca amb el lema ‘¡¡Dejad vivir a las s’han aparellat i al 2014 van surar el aric Islands. Novitates zoologicae, 37:
Rapaces!!’ i il·lustrat amb un àguila primer poll. 53-132.
coabarrada.
A més, aquesta incipient pobla- Ripple, W.J., Estes, J.A., Beschta, R.L.,
Per desgràcia, tant l’àguila coa- ció tot d’una ha trobat el seu lloc dins Wilmers, C.C., Ritchie, E.G., Hebblewhi-
barrada com la reial se van extingir la piràmide tròfica: sovint caça gavi- te, M., Berger, J., Elmhagen, B., Letnic,
de Mallorca en aquells anys. Però el nes de potes grogues, que fins ara M., Nelson, M.P., Schmitz, O.J., Smith,
D.W., Wallach, A.D. & Wirsing, A.J.
fulletó, distribuït massivament entre no tenien cap depredador, talment 2014. Status and Ecological Effects of
caçadors i pagesos, va contribuir a com als exemples d’arreu del món the World’s Largest Carnivores. Science,
canviar l’actitud d’autoritats i caça- que ha compilat n’Euan Ritchie, de 343. 1241484.
dors. A més, va ser un dels fets que la Universitat de Deakin (Melbourne, Ritchie, E.G. & Johnson, C.C. 2009. Pre-
va motivar a un grup de joves inqui- Austràlia). La peça necessària està dator interaction, mesopredator release
ets a fer feina per la natura i a fundar encaixant de nou a la natura mallor- and biodiversity conservation. Ecology
el GOB al 1973. I també va ser el quina. • Letters, 12: 982-998.
germen per a la creació a França del Tato Cumming, J. 1960. Trece meses de
Fons d’Intervention pour les Rapaces observaciones ornitológicas en la isla
(FIR), ara integrat dins la Ligue pour Fonts Bibliogràfiques: de Mallorca (abril 1958-abril 1959). Ar-
deola VI (I): 283-292.4. Roger B. J.
le Protection des Oiseaxu (LPO/Bird- Benson , Nicolás E. Campione, Matthew
Life) i l’entitat de conservació de la Cramp, S. i Simmons, K.E.L. 1980. The T. Carrano, Philip D. Mannion, Corwin
Birds of the Western Paleartic. Vol. II.
natura més important del país veí. RSPB, Oxford University Press. Oxford. Sullivan, Paul Upchurch, David C. Evans
Rates of Dinosaur Body Mass Evolution
El 1971 se va aprovar la prime- Gubler, W. 1969. Notas sobre accipitri- Indicate 170 Million Years of Sustained
ra llei de protecció general dels rapi- formes en Mallorca. Ardeola, 1969, Nº Ecological Innovation on the Avian Stem
nyaries a Espanya; altres països eu- 13: 191-200. Lineage. May 6, 2014DOI: 10.1371/
ropeus ho havien fet abans. Però per Homeyer, A.v. 1862. Die Balearen. Jour- journal.pbio.1001853

Dana i Darwin, Staffan Johansson

14 - EB41