Page 4 - Es Busqueret 42

Editorial

El Govern acaba d’anunciar una d’ara “turisme verd”. Superficialment En segon lloc per què si bé es
campanya que, amb el lema “Benvin- la idea no sona malament, si no fos cert que es donen passes cap a la
gut turisme sostenible” pretén “posar per alguns “detalls”. promoció d’aquest “turisme verd”
en valor el fet turístic, tot incidint en En primer lloc per què es plan- (fins i tot el Consell de Mallorca ha
la necessitat de la seva sostenibilitat teja fomentar el “turisme verd” sen- anunciat una campanya per promou-
per tal d’assegurar-ne el seu futur i se escometre la contenció i decrei- re el turisme ornitològic) existeix el
una bona convivència amb la pobla- xement del turisme “de sol i platja”. perill que s’utilitzin aquests recursos
ció local”. Impulsada per patronal i Així, la cosa va d’afegir, no de re- (espais naturals, biodiversitat) com
sindicats, sembla la reacció dels més convertir. Fins ara no s’ha plantejat a simples elements de promoció tu-
interessats en mantenir i incremen- cap mesura que pretengui minvar de rística, sense considerar la seva re-
tar aqueix model davant la, per ells, forma apreciable el nombre de turis- cuperació i conservació com el pilar
preocupant sensació de saturació tes en la punta estival. Però, té això fonamental, previ i imprescindible.
que progressivament creix entre la alguna cosa a veure amb la qualitat Ha passat més d’un any des del can-
ciutadania. vi de govern, i els espais naturals
ambiental als espais naturals? Evi-
Recordem que fa pocs mesos dentment. La pressió humana estival protegits compten bàsicament amb
el Govern aprovà el nou impost del (superant els 2 milions de persones els mateixos recursos humans i eco-
nòmics retallats que va deixar el PP.
turisme sostenible, en realitat una alguns dies) sobre els nostres recur- Promoure l’afluència de turisme als
taxa turística de reinversió en el pro- sos naturals té efectes sobre quasi espais naturals sense poder-los ges-
pi sector i que haurem de veure si tot, i també sobre els ecosistemes tionar adequadament és una greu ir-
realment acaba tenint una destinació naturals. Per posar un exemple, ja responsabilitat.
fonamentalment mediambiental (en- sabem dels greus problemes de qua-
tesa com el patrimoni natural i cultu- litat de l’aigua del Parc Natural de Així idò, per avançar cap al tu-
ral) o es dedica a altres coses. s’Albufera. Una major pressió d’ex- risme sostenible cal en primer lloc
tracció d’aigua dolça per abastir la abordar seriosament el decreixement
Les dues iniciatives utilitzen el
terme “turisme sostenible”, que so- població turística suposa una menor del turisme que tenim, i per potenci-
ar el “turisme verd” cal invertir veri-
disponibilitat per arribar al cabal eco-
bre tot al text de la llei de l’impost lògic mínim que necessita el parc, i la tablement en conservació. Si només
sembla fer referència a un turisme impossibilitat de renovar adequada- ens quedam ens els slogans publici-
de més qualitat (econòmica?) i que ment l’aigua. Els efectes de la mas- taris poc farem, a més de perdre 4
acudiria en temporada baixa per sificació arriben igualment a zones anys per estar igual si no pitjor. •
gaudir del patrimoni natural i cultu- dunars, illots, penya-segats, alguers
ral. Per no pervertir encara més el de posidònia…
terme “sostenible”, diguem-li a partir

4 - EB42