Page 6 - Es Busqueret 42

I aquí, què hi veus?

Què ens diuen els detalls de la

imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias

Coa-rojot,

Monticola saxatilis

Per fer més diversa aquesta referència a tords de roca o pedra.
secció i no tractar solament les es- En alemany és Steinrötel, on stein
pècies més abundants o populars és pedra i röte vermellor, en neer-
és hora de parlar d’una raresa a les landès Roderotslijster, literalment
Balears, no pel seu aspecte espe- roquer roig, en gallec Merla rubia
cialment estrany o aberrant sinó i en basc Harkaitz-zozo gorria, de
per la seva escassetat. De fet Ma- harkaitz, pedra, zozo, merla i gor-
llorca és l’única illa on cria, ja que ria, roig. Tots aquests noms fan
per fer-ho tria llocs per sobre dels referència al color roig del pit del
600 m.s.n.m i aquestes contrades, mascle i a les roques. He deixat
a les Balears, sols es troben a la pel final el nom, més ben dit, noms
Serra de Tramuntana. que té a Mallorca. Gràcies a l’Atles
Ornitonímic de les Illes Balears, en
Monticola prové del llatí i és
literalment “el que viu a les mun- premsa, sembla que el nom més
tanyes”. Per acabar d’especificar- estès arreu és Coa-roja amb lleu-
ho i que no hi hagi dubtes el nom geres modificacions com Coa-roja
específic saxatilis significa que es gros, i als llocs on es diu així a les
troba entre les pedres i ve del lla- espècies del gènere Phoenicurus
tí saxum, pedra. Resumint “el que les anomenen Coa-rogins. Però hi
viu a les muntanyes entre les pe- ha un nom que m’agrada especi-
dres”. És una bona descripció dels alment i és el de Coa-rojot reco-
costums i l’hàbitat d’aquest aucell. llit únicament a Alaró i certament
Sembla que és una espècie relic- li escau. Record que, ja fa molts
te, o sigui, romanent de quan les d’anys, un dia que estava rodant
glaciacions cobrien bona part de pel Pla de Cúber, vaig veure d’en-
l’hemisferi nord. Amb la pujada de fora un aucell que es tirà a terra
les temperatures aquesta espè- des d’un marge i la coa roja lluir
cie quedà reclosa als cims de les com un llampec. Quan el vaig si- 4
tuar amb els prismàtics me’n vaig
muntanyes mediterrànies, ja que adonar que era un M. saxatilis.
és una espècie meridional i no so- Quan va començar a sonar el nom
brepassa els Pirineus i els Alps. A de Coa-rojot ràpidament el vaig
Mallorca es creu que en crien una adoptar com el més adient, ja que
desena de colles repartides en cinc és aquest un tret molt caracterís-
zones. El gènere Monticola té ca- tic i dels dos sexes, i no els noms
torze espècies i està molt estès per de nova factura com pàssera de
les zones tropicals i subtropicals pit roig o mèrlera vermella que,
del vell món des d’Europa fins al a part de no tenir arrels populars,
Japó i a tot l’Àfrica.
sols fan referència al mascle i no
Comencem amb els noms co- són, doncs, políticament correctes.
muns: En català és Merla roque- I com a cirereta he deixat pel fi-
ra, en castellà és Roquero rojo, en nal com li diuen en italià i no us
francès Mèrle de roche, en anglès podríeu imaginar com!!!... Doncs
Rock thrush, en portuguès Merlo- Codirossone l’augmentatiu de Co-
das-rochas, en danès Stendrossel, dirosso, sí, Coa-rojot!
sten, pedra i drossel, nom antic
dels tords, en suec Stentrast, stein
pedra i trast, tord, tots aquests fan

6 - EB42