Page 12 - Es Busqueret 45

ana Payo

això poc sabem del seu comportament perquè havíem de trobar un lloc on fos Sóller, mentre altres campen freqüent-
individual. Un individu pot ser genera- segur trobar-les i capturar-les, fora dels ment per Palma, la badia i l’interior de
lista (avui menja al Mercat de l’Olivar i nius. Triàrem un col·legi de Palma, Son l’illa. Els individus capturats a Son Oliva
demà segueix a un pesquer, és a dir, Oliva, on vàrem comprovar que les ga- han criat a llocs diferents, com Malgrats,
canvia freqüentment d’estratègia d’ali- vines anaven a cercar les restes dels Dragonera o la costa de la badia de Pal-
mentació), o bé especialista (només berenars dels nins, puntuals a l’hora del ma. Generalment aquests individus vi-
menja principalment dels contenidors pati, com rellotges!. Amb esquer, llaços siten amb freqüència la ciutat o l’interior
d’escombraries, mentre que un altre i diversos intents, al final, vàrem poder de l’illa per buscar aliment durant l’èpo-
individu està especialitzat a seguir pes- capturar alguns exemplars. ca de cria, però no de forma exclusiva.
quers) . D’altra banda, està conèixer el Els resultats fins al moment són Durant l’època de cria, la major part
home-range o la capacitat de moure’s provisionals, però el que mostren ja ens dels individus equipats no s’allunyen
per trobar menjar. Per exemple, si les sorprèn. La primera impressió és que gaire de Mallorca, però el que no es-
que mengen a la ciutat crien a la ciu- a la població, no hi ha clars patrons de peràvem era detectar desplaçaments a
tat, o si les que crien a Dragonera són moviment i d’estratègies de farratge. Barcelona, al delta de l’Ebre i a l’aboca-
més marines; si la distància de recerca Trobam comportaments individuals es- dor d’Eivissa, per després tornar al seu
d’aliment és similar o diferent entre indi- pecialistes i d’altres generalistes. Hi ha niu a Mallorca (mapes 4-5).
vidus; o si bé, no hi ha grans límits geo- animals que visiten la ciutat, però que
gràfics, ni cap especialització. La gestió també surten a la mar. Altres que es
d’una espècie abundant rarament té en mouen més al llarg de la costa, a llocs
compte aspectes que fan referència a la poc poblats i menjant bàsicament al
plasticitat de comportament i capacitat mar, també seguint pesquers. I altres
d’adaptació individual. No obstant això segueixen visitant llocs on la brossa
aquests aspectes són importants a l’ho- orgànica està encara disponible, o just
ra de predir la resposta a les accions de es mouen de la ciutat durant l’època de
maneig que es planegen.
cria.
Després de diverses proves, a dia
L’àrea i distància per trobar men-
d’avui, tenim funcionant 8 emissors, 4 jar durant l’època de cria també és molt
col·locats a individus capturats a Dra- variable (fig 1, mapes 1-5). Els exemplars
gonera i altres 4 a urbans. Els individus anellats a Dragonera tenen compor-
de Dragonera varen ser capturats amb taments dispars: alguns són bastant
les trampes al niu, que utilitzam des de marins i costaners, menjant associats a julia bos
fa anys per anellar adults. Amb els ur- pesquers que es mouen entre Palma i
bans, la cosa es complicava una mica,

12 - EB45