Page 12 - Es Busqueret 46
P. 12
Programa de seguiment de ratapinyades cavernícoles.
guiment de libèl·lules en 6 estacions de ment anual de la gavina corsa (Larus qual cosa és bàsic traslladar els resul-
mostreig que es controlen cada 15 dies audouinii), del cagaire (Phalacrocorax tats a la gestió. Un dels primers resul-
des d’abril a setembre utilitzant la me- aristotelis) i la baldritja grossa (Calonec- tats que està prenent forma aquest any
todologia de control SLIM lleugerament tris diomedea), i cada cinc anys de la és l’elaboració d’un mapa d’Àrees Sen-
modificada. gavina camagroga (Larus michahellis). sibles per a la Protecció de Flora Ame-
També es realitza el seguiment anual naçada de Menorca, mitjançant el qual
- Programa de seguiment d’amfibis. En d’aus comunes (SOCME), el seguiment s’han definit les àrees més sensibles per
aquest programa de seguiment es duu anual dels paràmetres demogràfics a la conservació de les espècies de flo-
a terme el control de les dues espècies d’aus comuns (EEC), el seguiment anual ra vascular amenaçades. Aquestes àre-
d’amfibis que hi ha a l’illa (Hyla meridio- d’aus aquàtiques hivernants, i el segui- es haurien de ser tingudes en compte a
nalis i Bufotes balearicus). Per a això es ment anual de dormiders d’ardeids. l’hora de desenvolupar qualsevol actu-
controlen mensualment 50 punts de re- ació, per la qual cosa durant aquest any
producció distribuïts per tota la superfí- - Programa de seguiment de mamí- es pretén dur a terme reunions amb tots
cie insular, obtenint dades de presència, fers. En aquest programa es duu a ter- els agents que treballen al territori tals
abundància i èxit anual. me el seguiment anual de ratapinyades com a Agents de Medi ambient, tècnics
cavernícoles a través del control de les
- Programa de seguiment de rèptils. cavitats de cria i d’hivernada. També es d’ajuntaments, …. amb l’objectiu de tras-
En aquest programa es duu a terme duu a terme un seguiment de micro- lladar aquesta informació perquè pugui
el seguiment de la tortuga mediterrà- mamífers en set estacions de control ser utilitzada en la gestió directa.
nia (Testudo hermanni) a cinc diferents durant dos períodes anuals (primavera Menorca es troba situada en un
àrees, controlant les seves poblacions i i tardor), mitjançant la metodologia SE- dels punts calents de biodiversitat
taxes de mortalitat. També es realitza el MICE. Encara que es tracta d’una espè- mundial, la seva rica i variada biodiver-
seguiment de la tortuga d’aigua (Emys cie abundant a l’illa, la seva importància sitat rep contínuament nous impactes
orbicularis) en deu poblacions, i el se- ecològica fa que es dugui a terme un que en molts casos és difícil de pre-
guiment de les 19 poblacions diferents control anual de la marta, mentre que, veure. Un seguiment continuat permet
de sargantana balear (Podarcis lilfordii) com un element important en la gestió actuar amb rapidesa en cas que un im-
situades cadascuna en un illot diferent.
cinegètica, es duu a terme el control pacte generi un efecte important sobre
- Programa de seguiment d’aus. Es re- anual del conill en tota la superfície in- una espècie, a més, algunes espècies
alitza el seguiment d’aus a través d’11 sular. indicadores actuen com a sentinelles,
programes diferents. En relació amb les informant-nos sobre la situació de l’eco-
aus rapinyaires es controlen anualment sistema en què viuen. Són els nostres
el milà reial, l’àguila peixatera, i cada Es tracta d’un programa se segui- ulls i oïdes en el medi natural. •
cinc anys la miloca. En relació amb les ment ambiciós i que pretén servir com a
aus marines es duu a terme el segui- base per a la presa de decisions, per la
12 - EB46