Page 8 - Es Busqueret 47

mesticus), que pesa entre 12 i 14 grams
i que no presenta una coloració que
cridi l’atenció, ja que són grisos amb
les parts ventrals blanquinoses amb
retxes més fosques, d’aquí el seu nom
científic de striata. És de presència es-
tival a tota la seva àrea de distribució,
però a les Balears només es presenta
durant ambdós passos migratoris, el
primaveral i el de tardor (López-Jurado,
et. al., 2018). Per tant, els papamosques
continentals es solapen amb aquestes
dues subespècies, almanco a les illes
del Mediterrani occidental. Els papa-
mosques, tant els de les poblacions
continentals més occidentals, com els
que nidifiquen a les illes de la Mediter-
rània, realitzen un desplaçament migra-
tori anual de llarg recorregut, del tipus
anomenat transsaharià, és a dir, que
hivernen al sud del Sàhara per retornar
durant la primavera per nidificar a zones
més septentrionals. No se sap si varien
les zones d’hivernada d’aquestes dues
espècies de papamosques. Es consi-
dera que els papamosques es troben
en regressió generalitzada, amb dades
molt fiables obtingudes al Regne Unit,
però com que encara és una espècie
Papamosques gris (La Gola, Pollença, abril de 2013). Foto Cati Artigues.
abundant i amb una amplíssima àrea de
distribució, no està considerada com a
Les illes són un gran escenari per sis (Moll, 1957) i el trencapinyons Loxia amenaçada.
a l’evolució de les espècies, sobretot curvirostra balearica (Homeyer, 1862), Va ser ja fa uns anys, al 2013,
les illes oceàniques, és a dir, aquelles tal com indiquen Pons i Palmer (1996). A quan Jean-Marc Pons, un investigador
molt allunyades de les costes continen- aquestes s’haurien d’afegir les següents del Museu Nacional d’Història Natural
tals i on els canvis evolutius són molt espècies de vertebrats que varen ser de París, es va posar en contacte amb
evidents per manca de contacte amb extingits després de la colonització de nosaltres per demanar-nos mostres
el continent. A les illes no oceàniques, les illes per l’home fa, aproximadament, d’exemplars destinades a un estudi ge-
com són les que es troben al mar Medi- uns quatre mil anys: 3 mamífers, dos au- nètic dels papamosques que nidifiquen
terrani, les lleis de l’evolució no fan tan- cells i un rèptil (Alcover, com. pers.). a les Illes Balears, Còrsega i Sardenya.
ta via, i per aquest motiu a les nostres Una d’aquestes subespècies que Per la part de Còrsega estava involucrat
illes tenim actualment poques espèci- es consideren, però amb dubtes taxo- Jean-Claude Thibault, un amic i veterà
es endèmiques, tant d’aucells com de nòmics pendents, és el papamosques de l’ornitologia d’aquella illa. Aquests
rèptils i amfibis. Entre els aucells, actu- Muscicapa striata balearica (Jordans investigadors sospitaven que podria
alment se reconeixen dos endemismes: 1913), present a totes les illes grans de existir alguna cosa més que just les
el virot petit (Puffinus mauretanicus) i l’arxipèlag balear, així com a algunes diferències subespecífiques amb les
el busqueret coallarg o xorrec (Sylvia més petites com les illes de Cabrera i quals ja havia estat descrita la població
balearica). A més, s’han descrit unes sa Dragonera. Aquesta subespècie es balear (ssp. balearica) i la de Còrsega i
quantes subespècies, la gran majoria va determinar per presentar lleugeres Sardenya (ssp. tyrrhenica).
descrites com a tals a la primera mei- diferències al plomatge i en certes mi-
tat del segle passat pels primers orni- des biomètriques, especialment les de Es tractava d’aprofitar les campa-
tòlegs estrangers que varen visitar les les ales, que són una mica més petites. nyes d’anellament, per agafar un parell
illes Balears i varen poder apreciar les Igualment, a les illes de Còrsega i Sar- de plomes del cos i algunes supra o
diferències morfològiques de moltes denya, es va diferenciar la subespècie infracobertores dels exemplars cap-
d’elles. Però en quasi tots els casos, o Muscicapa striata tyrrhenica (Schiebel, turats, ficar-les dins petites bosses de
són subespècies amb una àrea de dis- 1910), pels mateixos motius, petites di- plàstic i etiquetar-les amb totes les da-
tribució més ampla o han estat rebut- ferències a la coloració del plomatge i des, com la data, localitat, recol·lector
jades i es consideren sinonímies de les en mesures biomètriques. i tota la informació biomètrica que es
nominals. Només n’hi ha tres que, si bé pogués recollir, etc., i enviar-les a l’es-
presenten dubtes, de moment no han L’espècie nominal, molt àmplia- mentat Museu. Es va demanar autorit-
estat rebutjades com a subespècies ment distribuïda des de Mongòlia i el zació a la Conselleria de Medi Ambient
balears. Es tracta del mussol Otus scops nord-oest de la Xina fins a les Illes Bri- del Govern de les Illes Balears per a la
mallorcae (Jordans, 1928), la guàtlera de tàniques, és un petit aucell insectívor, recollida d’aquestes mostres amb fina-
Menorca Coturnix coturnix minoricen- de la mida d’un teulader (Passer do- litats científiques, ja que els papamos-

8 - EB47