Page 14 - Es Busqueret 49
P. 14

Ocell de tempesta, escateret, fu-  uns quatre mesos, es repeteix any rere
                                            marell, noneta o marineret són tan sols   any convertint-se quasi en una tradició,
                                            alguns dels noms per com es coneix   ja que la mateixa parella sempre visita
                                            l’Hydrobates pelagicus,  una  petita  au   el mateix illot i normalment sempre la
                                            marina de tan sols 28 grams de pes i   trobem al mateix lloc on es va reprodu-
                                            uns 16 centímetres de longitud, un poc   ir l’any anterior. I això ho repetirà durant
            A la doble plana anterior, exemplars de
                                            més gran que un gorrió. La subespècie   lustres,  ja  que  malgrat  la  seva  petita
            noneta. Foto: Jason Moss.
                                            mediterrània  (H.  Pelagicus melitensis)   mida, aquests ocells poden viure més
            A dalt, noneta. Foto: Víctor París.  arriba cada any a principis de primave-  de trenta anys.
                                            ra als illots de la mar Mediterrània per
            A la dreta, col·locació d’un emisor GPS   reproduir-se i pon un únic ou per pare-  Mentre dura la incubació de l’ou,
            fixat a les rectrius.                                               les parelles van fent torns d’uns tres dies
                                            lla a petits illots lliures de depredadors   de durada de mitja, on un membre de
                                            terrestres com rates, moixos o ratolins.   la parella surt per alimentar-se mentre
                                            Amb aquestes característiques, es trac-  que l’altre es queda covant l’ou. Aquests
                                            ta de l’au marina més petita que visita   relleus entre el mascle i la femella són
                                            les nostres costes, però només ho fa   coneguts com els torns d’incubació i
                                            durant el seu període de reproducció.   eviten que l’ou perdi temperatura du-
                                            Els seus nius es troben en forats i en-  rant el procés de desenvolupament del
                                            cletxes,  davall  pedres  o  fins  i  tot  dins   pollet. Durant aquest període els pares
                                            coves amb nombroses cavitats. L’apre-  es reparteixen de forma equitativa la
                                            ciat ou el posen directament a terra i el   cura de l’ou, però on s’alimenten durant
                                            coven durant uns 40 dies fins a la seva   tant de temps?
                                            eclosió. El pollet serà alimentant durant
                                            2  mesos  fins  que  desenvolupi  el  seu   Fins  fa  ben  poc,  quasi  no  se  sa-
                                            plomatge i pugui volar i partir a viure a   bia res sobre els viatges d’alimentació
                                            mar obert. Tot aquest procés, que dura   d’aquesta espècie, però era una pre-

     14 - EB51
   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19