Page 16 - Es Busqueret 51

naven informació suficient per resoldre
el misteri dels seus viatges d’alimenta-
ció.
Un cop descarregada la infor-
mació dels GPS vam veure que els
fumarells eivissencs segueixen el ma-
teix patró que els seus companys de
Benidorm, ja que la majoria anaven al
mar d’Alborà. La raó de fer viatges tan
llargs, és perquè el mar d’Alborà és una
de les zones més productives de la Me-
diterrània, amb fronts permanents on
es concentra el zooplàncton i els petits
peixos, principals preses dels fumarells.
Però també es va observar que
alguns dels fumarells baixaven més
al sud, fins a la costa algeriana mentre
que d’altres pujaven més al nord, fins
al delta de l’Ebre passant per Mallorca.
Encara que els individus de la colònia
de s’Espartar anaven quasi tots a Alborà
com els individus de Benidorm, la varia-
bilitat que presentaven els fumarells de
s’Espartar en els seus viatges era molt
més alta.
A més de resoldre el misteri dels
llocs d’alimentació dels fumarells d’Ei-
vissa, es va descobrir que la distància
mitjana recorreguda durant els viatges
d’alimentació era d’uns 1.160 km, sent el
viatge més curt de 772 km i el més llarg
registrat pels GPSs de 1.426 km. Gens
malament per una petita au marina de
menys de 30 grams. El fumarell que va
romandre més temps fora de s’Espartar
va volar durant quatre dies seguits i va
recórrer uns 1.100 quilòmetres.
Malgrat la gran quantitat d’hores
de vol en alta mar, tant de dia com de
nit per arribar al punt d’alimentació, és
fascinant veure com aquests ocells ne-
gres com el carbó no tenen cap mena
de dubte de quin és el camí de tornada
per tal d’arribar al seu niu, i així poder
fer el relleu a la seva parella per seguir
amb la incubació de l’ou. Quan tornen
després d’un bon àpat i dies fora, ni es
despisten ni busquen dreceres, aquests
petits grans viatgers van directes a la
seva colònia. •
A dalt, exemplar de noneta. Foto: Victor
París

A la dreta, moviments dels exemplars
monitoritzats, reproductors a l’illa de
s’Espartar.

16 - EB51