.
Dubtes i curiositats de meduses, provant trucs...
Ses meduses poden ser belles, però també un incordi nedant, o perilloses! Va bé saber-ne coses...
A Balears també nomen grumer, born, bromer, brumer...
(antigament referit a caravel·les portugueses i barquetes de Sant Pere)
Són animals cnidaris, milers d'espècies que s'agrupen en classes i algunes formen meduses:
● Escifozous, p. ex. escifomeduses, com sa medusa més típica,
Pelagia noctiluca, i altres habituals aquí Balears.
● Hidrozous, p. ex. ses hidromeduses i hidroidolins (hidroides, sifonòfors...) com ses caravel·les portugueses, i narcomeduses, i més...
● Cubozous, p. ex. ses cubomeduses com sa medusa cub/vespa.
Dit resumint. N'hi ha altres, com es mixozous uns paràsits dedins organismes. O stauromeduses, petitones i aferrades en es fons de mars fredes. I més coneguts, ets antozous, amb sos coralls vertaders i anemones des fons.
Medusa ou fregit,
Cotylorhiza tuberculata? amb sos peixets que "naveguen" amb ella. S'hi deuen sentir protegits, i tal vegada l'ajuden amb detritus? O la informen, amb millor vista que ella?
N'arriben tandes de pocs exemplars a final d'estiu. En es Mar Menor se n'agruparen desenes de milions a causa d'aigües amb residus orgànics i adobs.
Són poc hidrodinàmics, s'impulsen lent, bastant limitats, i xoquen a sa vorera.
Irriten poc sa pell,
🪼
i els podem cuinar lleugerament i menjar.
Per mi que la resta de grumers a Balears no serien comestibles. Però a Àsia deshidraten i mengen més espècies...
Jakob.H https://www.inaturalist.org/observations/129523207 CC BY-NC
Una cubomedusa, medusa cub / vespa.
A l'esquerra una campana de cubomedusa? I a la dreta una d'escifomedusa, sa
Pelagia noctiluca.
Ses dues serien ben urticants, perilloses i ens arriben tot l'any. Les compar:
Cubomedusa, medusa cub / vespa
De campana més incolora i petita. Capgirada a sa foto, si fos un rellotge, sa seva trompa central hi fa de busca marcant les onze.
Amb quatre tentacles de menys de dos pams que acaben com filaments contràctils. A vegades amb un poc de color o opacitat, però menys a sa part més distal i fina.
Se'n mig veu un marronós, a l'esquerra i abaix des cos. I un altre adalt, com daurat.
Amb millor vista i ocels, uns ulls primitius.
Ens persegueix més, i és moolt més àgil.
Més esporàdic, menys habitual. Solitari, però si n'hi ha un en sol haver algun altre aprop. Ens sorprèn més, difícil de veure o esquivar, sobretot es petitonets, que són es que més trob.
De picada més urticant, però de menys extensió. Com una ona elèctrica potent que va i ve per es cos, o més segons.
A sa Mediterránia seria
Carybdea marsupialis. No són com ses des Pacífic i Índic, famoses per provocar traumes més greus o mortals per a humans.
Pelagia noctiluca
És sa picada més comuna i abundant aquí Balears.
Sovint té sa campana acolorida i es tentacles centrals gruixats i curts.
A sa vora de sa campana li pengen tentacles, filaments finíssims llargs i incolors d'uns dos metres, fins a uns quatre almenys. Però com en perd trossos, i a ses voreres fan un metre, uns pams, o menys... I sense tanta defensa es peixos li mengen es tentacles centrals, que regeneraria tira-tira si anés mar enllà.
De picada menys urticant, però bastant, i tant! Com menys elèctrica, però si se'ns aferra un tentacle llarg es nota més.
S'enganxen o ronden mig ocultes o mimètiques entre estols de plàstics i objectes surant. Sobretot quan estan febles, afectades, com inerts... Si sa seva dinàmica és similar a sa des fems flotant o surant.
Es cos i tentacles gruixats colorits la tornen més visible. És més lenta, esquivable i evident.
Apareix sovint en tandes de floracions i eixams de centenars o milers. Que segons ses corrents configuren una línia estreta i definida de centenars de metres, o més. Apropant o allunyant, o se n'acumulen a milers a entrants.
És útil preveure'n es desplaçament mentre nedam de travessia, superant es sortints de sa costa. Intuir es seu avanç, segons ses corrents superficials i de fons per es relleu submergit. Per a prendre decisions de manera dinàmica.
Aquesta espècie es reprodueix de manera sexual externa. No crea pòlips. Ses seves larves o meduses de petitones, invisibles, no viuen aferrades en es fons. Potser és per això que algun pic sembla que la mar pica fort?
És incert com ses varien de comportament. Pareix que cerquen surar, sa llum i poca ona. Tal vegada caçant
microplàncton superficial, copèpodes? O per es contrast d'olors, sabors o dolçors surant?
També van
aprenent d'experiències o d'
observar a altres. I sense cervell!
Altres pics pareix que ens
persegueixen o
eviten, segons semblem
dominants o una presa? O trien s'
ombra i es
recer i fondária, depenent de sa llum, temperatura i ones? I eviten aigua dolça superficial a entrants quan fa fred, però s'atraquen per a evitar tempestes, o si hi ha microvida surant?
O segons com trien
renou i certes vibracions, però no de rompents d'ones i
bimbolles? Sa vibració rítmica i marcada de sa música les guia o atreu?
M'ho semblà en alguns peixos, uns banc d'espets entre embarcacions en preferien una sonant heavy metal... 
Idò, es so atreu i guia a ses larves de corall, que també són cnidaris com ses meduses, vegeu
https://www.whoi.edu/oceanus/feature/ca ... ral-reefs/
És diferent amb sos eixams moolt afectats arribant, ses grans moles denses. Hi deuen esgotar s'aliment? I no poder pujar a zona il·luminada sense xocar. I ja se les veu massa perjudicades sense filaments, mobilitat, s'impuls, sa possibilitat i capacitat d'alimentar-se...
Acaben dèbils, incapaces d'evitar ser arrossegades per ses corrents. Tornen com bolles de gelatina surant inertes, i que no piquen, o molt menys. Milers d'espècimens afectats arriben i s'acumulen a ses voreres segons ses ones de vent. I gairebé totes moren en apropar-se i xocar amb esculls i sa vorera.
Excepcionalment vaig nedar netejant entre almanco cent mil Pelagia noctiluca que gairebé ja no picaven, a una tardor de fa més de deu anys. Eren com una sopa més o menys densa de fins a dos metres de gruix. S'estenien en una cala d'un grapat de milers de metres quadrats, en es sud-oest de ses Pitiüses. Just a defora de sa cala sa costa de ponent hi fa com un recollidor natural quilomètric recte, amb pocs entrants, de cinc quilometres per es sud, i tres per es nord.
Gairebé totes estaven afectades, amb pocs o gens de filaments llargs urticants. Sa majoria ni tenia tentacles centrals. Els perderen abans d'acumular-se a sa cala.
Ses ones de ponent les havien desplaçat aferrades i apilotonades fent vaivé per quilòmetres des litoral rocós durant bastants dies. Primer sudoestejant de llebeig, i deprés nordoestejaven de mestral.
No semblava haver-hi restes de filaments espenyats a s'aigua, ni vaig notar ses seves picors. En algun moment vaig trobar a faltar es guants i gorra, i haver de treure es cap i mà de s'aigua, per a empènyer-les amb so braç des tratge.
(Vestit de natació en aigües obertes de 1'5 mm 90% neoprè. Marca Aqua Sphere. Model gris i negre, molt antic. Anterior as model AquaSkin v1?)
No em van picar de forma significativa, o gens, però dificultaven s'observació nedant i sa neteja de fems flotant.
Sembla que es blooms massius podrien tenir a veure amb diferents variables, factors. Per es canvi climàtic, sa temperatura, corrents, vents, tempestes, abocament de residus orgànics, plàncton... O si s'alteren cicles o es metabolisme, sa necessitat o disponibilitat d'aliment.
Les deuen afavorir ets abocaments, residus orgànics i alguns tòxics.
O plàstics, fems i fons alterat a on s'aferren i reprodueixen algunes espècies de pòlip i medusa. Per mi que a algunes larves o pòlips els ajudaria indirectament es fósfor de milers de pipís a platges poc fondes o arraconades de corrents, calentes i amb Sol. I també un poc per es nitrats seus. Quan tornen s'aigua verda de fitoplàncton, i després zooplàncton, de nutrients per a meduses.
I les ajuden sa manca de depredadors, com certs peixos, tortugues, ctenòfors, llimacs de mar, aus...
I aquí davall una imatge d'una altra medusa que no identific bé, de fi d'estiu.
De devers 5-8 cm de campana. Seria una hidromedusa, un hidrozou, un hidroidolí hidroide?
Aequorea sp? O
Olindias muelleri / phosphorica des que es diu que sa població darrerament s'incrementa a sa mediterrània central, per es canvi climàtic. I que podrien ser bastant urticants. Ses dues serien bioluminescents.
I sí, vaig comprovar sa picada, aposta. As mínim, breu i per un foradiu des guà... Idò, vaja fiblada, com una onota elèctrica! O fou una mena de nocebo, un placebo negatiu, autosuggestió?
També dubt amb
Laodicea undulata, que no m'ho sembla tant. I menys una
Discomedusa lobata, o
Solmissus albescens... Però tenc poc ull, i no ho sé.
Per a diferenciar més espècies de meduses a Balears, a internet hi ha moltes fotos, guies... Vegeu p. ex.
● Cnidaris. Club d’Immersió Biologia. Univ. Barcelona:
https://www.cibsub.cat/biofamilia-06_cn ... duses-1617
● Meduses al litoral Català. Viquipèdia:
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Meduses ... atal%C3%A0
COM PROTEGIR-SE DE MEDUSES?
Va rebé observar mentre es neda, si es desplacen i sa tendència amb ses ones. Amb una màscara / careta / ulleres de nedar. Preferesc ses de vidre, i de goma opaca i fosca.
Per a impedir sa picada s'empra roba llarga, banyador protector de Sol, guans, calcetins de nedar o escarpins. I gorra cobrint cap i coll, si ned amb tub de natació.
Hi ha situacions pitjors, com sa foscor, contrallum, terbolor, emergències, grans recorreguts i neteges, incertesa per estar s'aigua batuda, si hi ha restes de tentacles espenyats flotant... Aleshores convé una careta més àmplia, o cobrir sa resta de cara tela elàstica. I arran des llavis, si es va respirant amb tub de natació. Però ull, que situar una tela cenyida arran de llavis dificulta respirar i parlar fort en un imprevist, si es perd es tub de natació.
Per això, preferesc a pell destapada, minvar sa picada aplicant, abans de nedar, ses cremes específiques protectores de picades de meduses. Com una crema de
Safe Sea, creada per investigadors de meduses, per mi que algun israelià. Amb part de plàncton, per tornar sa pell com una alga o un grumer? Així "enganyam" a ses cèl·lules urticants de medusa, que es confonen i no activen tants dards urticants. Tal com es peixets i crancs vivint a anemones.
En aplicar-la, eixut, cal esperar una estona abans de nedar entre restes de grumers.
Em protegí relativament bé de
Pelagia noctiluca almenys una mitja hora, a mar teba. Després un poc menys potser, però encara protegiria bastant.
No la sol emprar com a prevenció nedant. Sinó com a protectora de sa neteja de sa zona picada. Per a evitar que ses restes de medusa aferrades em piquin més mentre les trec de sa pell. No és una crema ideada per a aplicar després de sa picada, ni per a sa neteja des tentacles, però supòs que hi ajuda.
No he trobat cera labial protectora de meduses, però serviria mesclar una cera labial amb una mica de crema protectora?
O mimetitzar es llavis mastegant ses parts menys urticants d'un grumer ou fregit? (dit fent humor, broma) Idò, diuen que cuinats són bons, inclús poc fets! 🪼
COM CURAR UNA PICADA DE MEDUSA?
🪼
Ses meduses aquí afecten almanco similar a "cremades" de segon grau. Segons s'espècie, s'extensió de sa picada, sa permanència a sa pell, sa part des cos... I de si sa lesió es tracta o neteja de forma adequada.
Netejar ses restes de medusa a sa pell
A vegades queden restes de tentacles o parts urticants aferrades a sa pell, o no es veuen...
Per a treure-ho va bé utilitzar una lupa i pinces, i guans fins. I recollir-ho amb cura, amb una targeta. Supòs que longitudinalment, paral·lelament as tentacle. Tal com qui empra una pala o recollidor de fems.
No convé fregar sa picada amb sos filaments urticants, que ens picarien més.
Seria útil alguna substància que envoltés es tentacle i limités sa descàrrega urticant mentre en netejam de sa picada. Per a això hi ha hagut mooolts anys d'opinions, controvèrsia... S'ha anat canviant de parer segons s'estudia milor, o de si es comunica, de si i hi ha consens en diferents àmbits, acadèmics, sanitaris, territoris llunyans...
Sembla, tot i variar a segons quina font, que es
vinagre sí ajuda a evitar sa descàrrega urticant des filaments d'alguna classe de medusa. I hi ha alguna crema específica per a això, com
StingNoMore amb vinagre i urea. Per a
cubomeduses i
caravel·les portugueses, ses
man-o-war jellyfish (
Physaliidae) que són hidrozous sifonòfors. I per a algunes
hidromeduses.
Però dubt des consens, almenys per a alguns hidroidolins hidroids, Leptomedusae, antomeduses, narcomeduses...
Vegeu per a
caravel·les portugueses:
●Wilcox, Christie L., Jasmine L. Headlam, Thomas K. Doyle, and Angel A. Yanagihara. 2017. "Assessing the Efficacy of First-Aid Measures in Physalia sp. Envenomation, Using Solution- and Blood Agarose-Based Models" Toxins 9, no. 5: 149. https://doi.org/10.3390/toxins9050149
● Document amb indicacions i informacions sobre sa
caravel·la portuguesa, des ministeri de salut de Xile, 2022:
https://www.minsal.cl/wp-content/upload ... SICION.pdf
O vegeu d'
anemones, dites comunament també fideus/ortigues marines:
●
Ballesteros, Ainara, Janire Salazar, Macarena Marambio, José Tena, José Rafael García-March, Diana López, Clara Tellez, Carles Trullas, Eric Jourdan, Corinne Granger, and et al. 2022. "Trial Assay for Safe First-Aid Protocol for the Stinging Sea Anemone Anemonia viridis (Cnidaria: Anthozoa) and a Severe Toxic Reaction" Toxins 14, no. 1: 27. https://doi.org/10.3390/toxins14010027
O sobre sa
medusa vespa/cub/cubomedusa/cubozou, i de sa Pelagia noctiluca i altres cnidaris vegeu:
●
Ballesteros, Ainara, Macarena Marambio, Verónica Fuentes, Mridvika Narda, Andreu Santín, and Josep-Maria Gili. 2021. "Differing Effects of Vinegar on Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa) and Carybdea marsupialis (Cnidaria: Cubozoa) Stings—Implications for First Aid Protocols" Toxins 13, no. 8: 509. https://doi.org/10.3390/toxins13080509
Diuen que en
anemones i
escifomeduses es
vinagre NO ajudaria, sinó que sembla que incrementaria sa lesió en netejar. Provocant sa descàrrega des filaments urticants.
Ses
escifomeduses són ses picades més comunes aqui Balears, sobretot de sa
Pelagia noctiluca. I seria similar en altres escifomeduses com
Aurelia sp.,
Cassiopea sp.,
Rhizostoma luteum,
Rhizostoma pulmo.
També en almenys algunes escifomeduses descarregaria es dards urticants sa llimona, coca-cola, amoníac, sal o lleixiu, i no servirien...
Hi perjudicaria menys, seria més
neutral, i ens servira més, s'orina o s'aigua dolça o de mar, aigua oxigenada o amb bicarbonat.
D'aquests darrers, per ara hi triaria aigua potable amb tintura de iode, per a evitar que s'embruti i infecti sa cremada.
I aparentment m'ha anat prou bé netejar alguna així amb sa crema de
Safe Sea (tot i ser ideada per a aplicar abans de nedar i de sa picada, i necessitar una estona per a funcionar com a protecció, evitant futures picades. No creada per a netejar tentacles, però la empr per això...). Per mi que hi evita sa descàrrega urticant des filament i ses picades, que em seria un possible inhibidor de sa picada, millor que una solució neutral.
Crèdits imatge: Ballesteros, Ainara, Carles Trullas, Eric Jourdan, and Josep-Maria Gili. 2022. "Inhibition of Nematocyst Discharge from Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa)—Prevention Measures against Jellyfish Stings" (CC BY license) Marine Drugs 20, no. 9: 571. https://doi.org/10.3390/md20090571
Hi ha fórmules inhibidores de tentacles d'escifomesuses. Per exemple, sa quarta fórmula, amb hidroxiacetofenona, o sa segona, d'alcohol amb lidocaïna. Servirien per a cubomesuses i hidrozous? Es poden encomanar a una farmàcia de barri?
I si no sé de quina classe és sa medusa que ha picat?
En tal cas, supòs que aniria bé netejar ses restes de tentacles amb sa crema que evita més varietat de picades, sa més universal.
Atendre a això seria especialment útil en picades de pòlips, sa mateixa espècie que ses meduses, però en una altra etapa. Peró sovint costa saber quina i si són cubozous, hidrozous, escifozous...
Per mi que per ara sa opció més universal i inhibidora de descàrrega possiblement seria sa crema especial meduses de Safe Sea. Ideada per a aplicar abans de sa picada, no per a després... Però imagín, amb dubtes, que per a després també serviria.
I filant prim, intentaria no tacar de crema on hi hagi ferida o bòfiga oberta sense tentacle aferrat. Però ses restes no sempre es veuen, i supòs que sovint preferiria aplicar crema per gairebé tota sa zona.
O si no, netej amb s'opció neutral més universal, que perr mi que seria s'aigua marina. Però si pot ser esterilitzada i filtrada. I desinfectant, afegint tintura de iode dissolta.
Imatge de Krzysztof Golik (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... rme_02.jpg
Olivella / Escanyacabres / Herba per es fics (Cneorum tricoccon)
I millor que ho compliquem més, i inventem una crema casolana protectora de grumers! 🪼
Amb una mica d'aspror, de puré de grumer ou fregit, proteïna de posidònia...
I olivella, que fins i tot disgusta a ses cabres,
i a més escalfa sa pell! 
Allunyaria grumers, mosques, abelles, moscards i cabres! 
I es peixets que ens tornen mossega-cames en mar a >27 °C 
🌡
(Ep, tot això darrer és humor, broma!)
Escalfor antiverí termolàbil 
Un cop netejada sa superfície de sa picada, possiblement es pot minvar s'efecte des verí que ens ha quedat a sa pell. Perquè es verí de bastantes meduses (sifonòfors, cubomeduses i escifomeduses) sembla que seria
verí termolàbil, que sa temperatura alta el desfà, o a s'efecte urticant. O almenys as dolor i inflamació...
Aleshores, es truc seria aplicar-hi prest sa calor. I es diu d'uns
vint minuts o mitja hora de bany o dutxa ben calenta i mantinguda a sa zona,
45 °C. I que tal vegada es pot afegir sals de magnesi i potassi,
Stingose, alum, per a baixar ets efectes hipertensius locals des verí, almenys as de cubozous. També podria ser astringent, desinfectant...
Mentre s'arriba a una dutxa o aixeta calenta es pot apropar un escalfamans de sa farmaciola, tot i que no és tan efectiu. Alguns models elèctrics són rapidíssims (~<4-10 segons) i arriben a 45 °C, o inclús 60 °C durant hores. Però convé comprovar-ho abans... Ara s'ús està més de moda, pets esportistes de vídeojocs, o ses aules obertes en s'hivern de sa pandèmia i com a recàrrega d'smartphones.
Si sa bateria elèctrica fallés i durés només uns minuts, serviria mentre s'encalenteix un altre escalfamans de combustió catalític de fuel, carbó vegetal o teia de pi, que poden pujar a molta temperatura.
Foto de MASA, via Basilicofresco (CC BY-SA) https://commons.m.wikimedia.org/wiki/Fi ... warmer.jpg
Escalfamans catalític de fuel, sense flama
••••••••••••••••• UN INCÍS... ••••••••••••••••••••
Altres possibles opcions moooolt antigues...
Crèdits imatge: Kleon3 (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... saeder.jpg
Dodecaedres i icosaedre romans
Es dodecaedres i icosaedres romans eren objectes petitons de s'antigor, des que se n'han trobat molts de romputs. 
Se n'especulen més d'una de dotzena d'usos possibles...
Però jo diria que no es parla de s'ús d'aquestes obres d'art, per a crear i transmetre fred o calor intensa, centrifugades com una fona, 
d'aquesta manera:
● a) Amb pedres petites, grava o arena a dedins. I banyar-les repetidament, amb una mica d'aigua, i centrifugar-les. Amb cert art i habilitat, girant anirien brufant esquitxos i amb so vent evaporarien s'aigua de sa grava rapidíssim, hi acumularien fredor! 
Si es repeteix amb més grava i s'estotja, suma prou massa freda i es crea una font de fred sec.
Per a tractaments i teràpies corporals, com reduir inflamacions i dolors de cremades i traumes aguts. Calmar sa calor, insolacions... Ajudar a conservar aliments en una fresquera aïllada a bord, en ambients calorosos...
● b) Amb una fusta resinosa o un carbó vegetal encès a dins, i alguna grava. En centrifugar-ho o moure-ho això ho encalentiria ràpidament, i a una temperatura elevada! 
Controlant sa combustió movent-ho, serviria com a fanalet de senyals breus de llum potent incandescents, o per a una llumeta tènue i feble. 
O per a cremar herbes aromàtiques i d'encenser per a perfumar, o fer fum per a controlar insectes... 
I d'escalfamans per a manualtats, 
o de braser petitó de butxaca o llit... 
I per a sa captura i es transport d'una font de flama. 
Sa calor alta o acumulada i sumada serviria per a aturar hemorràgies, o cures de picades verinoses termolàbils o escalfar es cos. 
🪼🕸
O abocades en un forat o un recipients de fulles, pell o fusta. Per a escalfar o cuinar brous, infusions, i menjar. 
I no caldria una tassa de ceràmica, ni una olla, ni fer una foganya a bord d'una balsa o una canoa, 
ni en itineraris lleugers per terra. 🏕
I és interessant que també funcionarien i serviria similar...
...
...
Només un grapat d'esferes de pedra a dins d'una bossa compacta i foradada, feta de fulles verdes 
o una xarxa humida. 
Vejam idò, idees sobre pedres antigues que podrien servir per això...
Foto de Johnbod (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... CF6620.jpg
Esfera tallada de pedra, des neolític.
Aquí a sobre, vegeu una esfera de pedra tallada des neolític, de fa un bon grapat de milers d'anys. Se n'han trobat bastantes, i de formes variades, ben sofisticades! Amb gravats ben peculiars! Un art ben fi!
Amb un grapat de pedres a dins una bossa girant es cremaria un carbó vegetal situat a dedins.
Sa forma irregular de ses pedres crea espais entre elles, per on hi passa s'aire amb impuls. I s'espai entre pedres també ajuda a decantar ses cendres. I aquesta forma rugosa les ajuda a mantenir-se una mica més agrupades. I tanta superfície gravada les ajuda a captar sa calor de sa combustió.
Imatge de domini públic.
Esfera de pedra tallada en es neolític.
Una similar es pot girar en 3D, clicant a https://sketchfab.com/3d-models/carved- ... 2d0f83e91c, on es 2021 un comentari hi veu relació amb simbologia d'alquímia, de foc. Supòs que no seria de codi alquímic, o un Sol cèltic, més moderns. Però sí que em recorda a espirals girant d'aigua o flames i fum, niguls...
Quan ja estan calentes, aquests relleus ajudarien a transferir prest sa calor a un brou a on s'aboquen. O escalfarien ses mans mentre es fan treballs manuals, o es caça amb arc, sense combustió ni tanta olor de fum com un cremador d'escalfamans a sobre.
O, per a fred, ja sense combustió, si sa bossa de pedres es banyava i centrifugava. Es gravat i relleu també ajudava a crear més ventilació, evaporació ràpida i fred.
A més, unes bosses foradades aïllen bé ses pedres refredades. Es conjunt de pedres en una bossa estotja sa fredor. I millor que un icosaedre de metall amb pedres a dins. Sa seva forma i gravat transferirien igualment sa temperatura baixa.
Així, ses pedres rodones neolítiques servirien també per a altres usos de fred i calor, com es comentats abans per as dodecaedre i icosaedre romà.
Imatge de "The limestone spheroids of ‘Ubeidiya: intentional imposition of symmetric geometry by early hominins?" Antoine Muller, Deborah Barsky, Robert Sala-Ramos, Gonen Sharon, Stefania Titton, Josep-Maria Vergès, Leore Grosman. 2023 Royal Society (CC BY) https://royalsocietypublishing.org/doi/ ... sos.230671
Esferes tallades de pedra, des paleolític. Es diu que poderen servir per a diferents usos, inclús simbòlics. O que s'hi ha trobat un relleu especial, ideal per a fixar i esclafar ossos per a menjar sa medul·la, sa moll nutritiva, es "tuétano".
En es paleolític, es tallaren esferes de pedra, com ses de sa foto a sobre. Menys sofisticades que ses neolítiques. Més compactes, sense tants de gravats o relleus. Algunes serien de fa centenars de milers d'anys, i altres de fa més d'un milió d'anys! 
Vegeu unes a https://www.nationalgeographic.com.es/c ... aron_20680
Idò una bossa de fulles verdes, amb unes esferes de pedra paleolítiques petites a dins, serviria per a estotjar-hi un carbó vegetal encès capturat d'un incendi natural. I per a transportar-ho, mantenir-ho encès, com a una font de flama.
Diuen que abans que noltros, durant centenars de milenis dominaren es foc s'Homo erectus o ergaster, i després altres Homo. Una tecnologia que veuria després sa nostra cultura d'Homo sapiens. Vegeu-ho a https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_de ... ers_humans
Ets homínids probablement ens vam copiar trucs. Vegeu-ne una figura dramàtica, clicant a
https://assets.amuniversal.com/6db35730 ... 5056a9545d
Aleshores devia ser mooolt valuós es foc, i conservar sa font de flama, sa calor intensa sense fum. I es fred sec...
En agrupar pedres petites esfèriques entre elles hi queden espais lliures. Que faciliten es pas de cendres, i també d'aire o aigua.
Si es centrifuguen o mouen bosses d'aquestes pedres amb calius es crea calor molt intensa prest. O sense caliu, totasoles i banyades, s'hi acumula fred. Podrien servir per a es conjunt d'usos des fred i calor ràpid. Similar al comentat uns paràgrafs abans per a es dodecaedre i icosaedre romans, o ses esferes tallades neolítiques.
I ses pedres esfèriques majors i sense relleu paleolítiques servirien molt millor per a sa calor o fred sec en un ús lent, durador, a baixa temperatura...
Si abans es dipositaven en un lloc d'aigua freda, una cova, fresquera, neu o gel... I per a calor si abans s'escalfaven ses pedres en un foc, o a davall sa llum des Sol.
Ses pedres majors esfèriques sense relleu és sa forma que acumula més temperatura, i la capta i allibera més lentament, tant de calor com de fred. Per sa relació de sa superfície respecte a sa massa o volum. En ser tan compacta i polida, de menys relleus o rugositats, acumula més sa temperatura. Té més volum i massa en relació a sa seva superfície.
A més, una pedra sense relleu s'embruta i embruta menys, es pot eixugar o netejar abans...
Per tot això, ses esferes de pedra paleolítiques més grosses serien més indicades per a aplicacions de fred o calor captat i alliberat lentament, i de llarga duració.
Idò, per exemple, ideals per a escalfar o refredar un jaç a on descansar, com un llit rudimentari de bivac, o cuinar.
Suggeriment divertit: Mirar a sa pel·lícula Jeremiah Johnson (1972) unes escenes de preparació d'un clot de caliu per a bivac. Amb terra, pedretes i calius o carbons vegetals, per a dormir-hi a damunt. Acaba en un susto, un accident, o una broma educativa? A entre devers es temps 19:00-20:45, o 16:00-17:45, 15:22-17:07... Es minuter hi varia, depenent de sa versió, s'idioma, si inclou s'obertura musical de tres (!) minuts...
Crèdits imatge: des film "Jeremiah Johnson" (1972) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament són de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
Ses esferes de pedra grosses i calentes servirien per a cuinar mentrestant es descansa en es jaç. Amb sa calor a devora sense es destorb des fum o flama. Sense llum destorbant, ni risc d'incendi, ni fum amb olors, gas, contaminants o residus de plantes/fongs/algues tòxics que tornen verinós es menjar. Idò, modernament encara mor gent d'acampada així.
Potser cuinant amb ses pedres a dedins d'un recipient o bossa de pell, com un brou, d'ossos, plantes o tubercles cuinant-se tira-tira... O diferent, en un clot de cuinar tapat, per a escalfar i cuinar a devora o a davall on es descansa.
Cuinar amb pedres en un clot és una forma de cuina lenta a baixa temperatura i sense combustió. Situant ses pedres calentes a sa part baixa des clot, i es menjar a sobre, entre pals i fulles verdes grosses. I envoltant-ho tot de branquetes, fulles verdes, un llit de palla per damunt. Sense olla, ni ceràmica, ni combustió a devora.
Així es menjar voluminós o dur es cuina profundament, lentament. No es crema, torra, ni s'impregna de fum. Típic per a carn i vegetals grossos, durs... En una cocció en es propi suc, sense aigua afegida. Que transforma diferent es menjar, es seu sabor i ses propietats nutritives.
Vegeu exemples d'aquesta modalitat de cuina, antics i propers en es temps, a Europa o lluny, a https://es.wikipedia.org/wiki/Horno_de_tierra.
O unes restes arqueològiques de cuinar amb moltes pedres un mamut i més animals variats, inclús aquàtics, a Txèquia fa 31000 anys, clicant a https://www.nbcnews.com/id/wbna31085915 I d'altres abans, fa 40.000-30.000 anys, no gaire lluny cuinaven mamuts amb pedres calentes, devers es riu Danubi amunt...
Vegeu una esplèndida cacera prehistòrica suculenta, de Pastanagus maximus, clicant a https://webassets.thefarside.com/upload ... b5c3f2.jpg
I ja demostraven bones tècniques i arts, de talla i musicals... Vegeu p. ex.:
Crèdits foto: de Dagmar Hollmann de front, i Thilo Parg d'esquena (CC BY-SA) https://en.wikipedia.org/wiki/Lion-man
Home-lleó de 38.000 anys!
Crèdits fotos: Adalt, de Catatine (CC BY-SA) https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... s_URMU.jpg Abaix, de Derbrauni (CC BY-SA) https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... itz_06.jpg
Talles d'aucell, de 38.000 i 33.000 anys!
Crèdits: Lleó, foto de Mogadir. Cavall, foto de Wuselig. Mamut, foto de Thilo Parg (CC BY-SA) https://en.wikipedia.org/wiki/Vogelherd_Cave
Talles de lleó, cavall i mamut de fa 40.000-31.000 anys!
I a devora seu, intruments musicals. De corda, com arcs, i flobiols. P. ex. vegeu un flobiol de 43.000 anys a https://en.wikipedia.org/wiki/File:Floe ... beuren.jpg I un diatònic de 55.000 anys, que nomen tidldibab. De fèmur d'os de les cavernes, Ursus deningerimés as sud-est, en una altra branca Danubi amunt, a Eslovènia. Vegeu una rèplica sonant a https://en.wikipedia.org/wiki/File:Dimk ... cales.webm 
Algú ja havia descrit abans aquests usos per a ses esferes tallades de pedra? Tal vegada no se n'han trobat indicis. No he llegit, ni sabut d'indici ni suggeriment d'aquestes formes d'ús de foc, combustió, calor i fred amb aquests objectes i comentades es paràgrafs anteriors. Tant per es dodecaedre i icosaedre romà com per a ses pedres tallades rodones neolítiques i paleolítiques. Es 28/01/2021, amb so pseudònim de "tonietlo", vaig suggerir un possible ús així, a http://danielclosa.cat/centpeus, però encara més informalment.
Vaja objectes antiquíssims, ben interessants!
••••••••••••••••••••• FI •••••••••••••••••••••
🪼......
Crèdits imatge: @yankrukov (CC SA) https://www.pexels.com/ca-es/foto/dona- ... t-7020048/
Antigament, per a obtenir calor intensa de forma àgil, i curar picades de pues d'escorpènids, de serp o animalons, s'apropava un manat encès de xigarros, herbes seques, encens, teia... Per a evitar cremades, va millor amb un dissipador protector entremig, de paper d'alumini?
Un altre exemple de possible ús, per a sa picada de s'eruga verinosa Comana monomorpha, clicant a https://www.theguardian.com/science/art ... -the-world
Imatge de @maria-clara-tanner-3433869 (CC SA) https://www.pexels.com/photo/palo-santo ... -11013263/
També van bé ses bosses estanques de calor instantània, reutilitzables o no. S'empren estanques, podent funcionar inclús submergides escalfant s'aigua. Si no es foraden i es mesclen líquids irritants a sa cremada... Sa calor elevada hi apareix en un instant, en pocs segons. I després es manté relativament alta. Però no dura molta estona. No sé si algun model arribaria a sa mitja hora... I convé conèixer abans com varia i serveix cada model. Es diu que es models reutilitzables fallarien més a temperatura ambient alta. I segons com es remenen? Si van més lents o fallen, a més de 15 °C ambientals...
O hi ha altres bosses de reacció química exotèrmica més potent, ideades per a cuinar. Es reactiven en remull, i bullen s'aigua durant uns minuts. Servirien per a escalfar una altra bossa amb aigua. A aplicar en una tercera bossa, per a separar ses substàncies químiques que perjudicials, o s'excés de calor.
Just després, en sec, servirien es remeis dits anteriorment. O una bossa de calor seca que és gairebé instantània, per reacció química aeròbica. Es venen i s'estotgen en un altre embolcall impermeable a s'aire, amb s'oxidació iniciada aturada. Es reactiven en obrir i treure s'embolcall. S'activen més mantenint-les ventilades. Em sembla que se torben uns deu minuts per a 40 °C, i que n'hi ha que escalfen a uns 55 °C en uns 15-20 minuts. Aquestes sí que escalfen alt durant hores, però per a això no cal. I si no es gasten del tot, es poden estotjar durant un cert temps. En un embolcall relativament impermeable a s'aire.
Supòs que com antiverí no convendrien ses bosses de calor instantània que duen afegida sa capsaïcina (≈ prebe coent)
🌶 Ni cremes o gels "escalfadors", i de substàncies paregudes, que provoquen que s'activi sa calor de sa pell, sa vasodilatació... Però no sé si s'ha provat es prebe amb cremades de grumer, i a mi em fa com susto experimentar-ho, hi, hi...
Es sistemes ràpids i menuts anteriors podrien servir mentre s'escalfa un recipient major amb aigua, per exemple, a damunt un motor de barca o un vehicle.
I quan s'aconsegueix arribar a una aixeta, o obtenir prou litres d'aigua ben calenta, es bany es pot mantenir calent a dedins un
recipient aïllant, com una nevera portàtil apagada, o una bossa d'aïllar aliments congelats... I potser afegir sals de magnesi o potassi comentades abans?
Fredor anti dolor i inflamació. I contrast de fred intens, antiverí? 🌬
Es fred ho desinflama i minva es dolor. I si és un contrast de fred intens, un canvi sobtat de temperatura, per ventura ajuda a desnaturalitzar es verí.
Es pot baixar sa temperatura si es fa repòs a ombra i lloc fred, o evaporant una gasa banyada plegada, amb vent... I més fred aplicant una estona una bossa refredada de fred químic instantani, bossa d'aigua i
cubitos de gel, un refresc fred, o un gelat, amb una bossa amb líqjid o pedaç entremig. Amb ull a no cremar o sa vasodilatació de rebot per excés de fred.
P. ex. sobretot ull a no aplicar directament i estona gel de congeladors potents, com -10 °C
a massa baixa temperatura directa a sa pell.
Potser es fred lleuger no és tan antiverí? Només retarda ets efectes? Després vendrien més de cop? Tenc dubtes des consens, i des contrast amb fred intens.
O provaré un súper contrast tèrmic antiverí. 
2 sèries de 10 minuts de bany local en aigua i sals, de 5 minuts a 45 °C, i 5 minuts a 5 °C.
Farà mal, o inspirarà idees! (és humor)
Crèdits imatge: Jan Bielecki, Alexander K. Zaharoff, Nicole Y. Leung, Anders Garm, Todd H. Oakley (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ophora.png
Ocel, s'ull primitiu d'un cubozou.
Ull a recordar que no convé menjar just després d'una picada, fins a mitja hora almanco.
Convé atendre a si em ve mareig o nàusea, si costa respirar, si afecta a músculs, es cor, vista, si not sensacions rares, en es comportament, o una inflor exagerada... Varia en èpoques, si s'està sensibilitzat, o apareix una al·lèrgia nova.
Ses Pelagia noctiluca al llarg de dècades m'han picat més d'un centenar de vegades. Algun any devers una dotzena. Darrerament per mi que sa seva picada m'afecta menys. Però més sa de cubomedusa?
Em sembla que varia molt entre èpoques, persones, picades, cures, calor ambiental, subjectivitat...
Si ha passat estona sense haver aplicat calor antiverí termolàbil, encara em serviria es tractament amb calor alta? I així minvaria es verí que quedés, tot i que també acceleraria es procés, però no ho sé cert...
I ja després a vegades també aplic localment bany de sals de magnesi comentades abans, tot i que en dubt. O cremes d'hidrocortisona (antiinflamatori) o lidocaïna (analgèsic).
Per a després d'hores, si s'inflama o fa mal, m'agrada aplicar fred.
Supòs que seria important evitar sa inflamació es primer dia i hores.
I quan han passat uns dos dies, si no sembla massa inflamat, i en vull accelerar o reactivar sa cura, per mi que em serviria espaiar es fred. I inclús aplicar calor lleugera, o un contrast fort de temperatura (tot i que en dubt un poc) I després hi aplic fred si torna a fer massa mal, o s'inflama massa.
Evit allò que ho inflama, com per exemple, sa llum i massa calor, moure-ho massa, o fregar sa pell, certs sabons irritants o algunes cremes solars, menjar picant, cafè, alcohol, moure massa es cos i estona, o en hores de calor... Ah, i molt sucre de gelats tampoc ajudaria gaire, ni xocolati.
O sigui, que són un mal rollo ses meduses, hi, hi...
Un truc més, quan sa calor destorba, i fa nedera, per a no haver de fer tant de repòs, torn a nedar cercant ombra i fred. I protegit amb crema o un apòsit o film adequat, impermeable i que ho fregui poc, sobretot si hi hagués una erosió o bòfiga, ferida...
En s'estiu és agradable nedar de bon matí, quan la mar no està tan calenta. Una mitja hora o una hora abans de sa sortida des Sol. Si no hi ha més grumers entre sa foscor...
Crèdits imatge: Esculapio (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ne_001.jpg
"Arbre de Nadal" de pòlips d'hidrozous urticants
Es PÒLIPS i cnidaris de fons (anemones, coralls)
Molts pòlips són sa mateixa espècie que ses meduses, però a sa seva fase de vida de pòlip. Alguns són minúsculs, com invisibles i urticants. O viuen aferrats as substrat, cobrint es fons i animals grossos des fons, com per exemple a sobre d'esponges, coralls, briozous...
Hi ha pòlips urticants vivint aferrats a restes de boies espenyades, rodes, cordes, plasticots, planxes de metall o fibra de vidre, vidres, teixits... Per això, es pòlips són ets animals que més em piquen mentre netej la mar! Més que ses meduses!
Alguns pòlips formen colònies més visibles, d'aspecte semblant al que a terra seria sa molsa, líquens... O les confonem com a capes de brutor, llim, detritus, o plaques d'algues, briozous, esponges... Altres són més grosses, verticals o ramificades, com per exemple ses colònies des pòlips de
Pennaria disticha, Aglaophenia pluma, Synthecium evansi, Sertularella mediterranea, Eudendrium racemosum, Nausithoë punctata.
Hi ha altres cnidaris urticants per es fons, com es coralls i anemones -antozous. S'aferren menys as fems o normalment es veuen bé. Per això no els toc tan accidentalment.
Per ventura també em piquen uns altres cnidaris hidrozous petitoníssims, dits actinúlides, que viuen entre s'arena. On a vegades s'arena des fons o remoguda pica un poc més del normal. Però no sé si serien larves d'altres cnidaris flotant, o altra mena de vida petita, poc visible.
També pot ser una cremada ben extensa, si hi fregam. En es punts de més contacte fa bòfigues, normalment més petites que sa picada d'un grumer, o més separades. Poden ser bastantes...
Fent broma... Passada s'estona llarga d'hores de precaució...
Per a desinflamar, hi aplic, aprop i separat, i a gust, una bona estona des fred local d'un gelat de xocolati.
Si es gelat degotés, ja tocaria tastar-ho, consola! 
I millor si es fa bé, si no toca repetir es "tractament"!
I afegir un d'albercoc, un d'ametla...
(és broma!)
Barqueta de Sant Pere (Velella velella) Aquí a sa foto estan eixutes o retretes, mortes... En aigua estarien més turgents, amb molts de tentacles blaus petitons estirats, mentre es vent empeny sa seva "vela" incolora transparent. És poc urticant, supòs que passa més per descuid, i es freguen ets ulls, ferides, llavis o mucoses amb ses mans brutes de tocar ses barquetes.
És normal sa seva arribada massiva i de temporada. A vegades es diu que n'arriben més, o setmanes abans, el que s'atribueix a sa desaparició de depredadors per contaminants i sobrepesca, as canvi climàtic i escalfament marí, canvis de vents i tempestes... Però no sé si les ajuda que s'hagi trastocat o desaparegut s'embat, es vent cap a terra diürn d'estiu.
Ses barquetes de Sant Pere són uns cnidaris hidrozous surant, però no meduses! Idò, la mar i sa vida és ben variada! Hi, hi... Perquè sa barqueta que observam és sa colònia de pòlips! Quina curiositat!
I ses barquetes fan colla agrupades amb ses ones i vent, però cada barqueta es reprodueix totasola, asexualment 
i allibera milers d'hidromeduses petitoníssimes! 🪼
Cada micromedusa nova viu i neda per separat, i només es farà grossa fins a devers un mil·límetre, poca cosa! I deu nedar poca fondària de dia, perquè a dins des cos hi té una altra bona curiositat natural, un microsimbiont que s'alimenta de sa llum! 
Una zooxantel·la, que és un dinoflagel·lat amb cloroplasts, per a poder fer sa fotosíntesi.
Sa medusa petitoníssima viurà per lliure, nedant totasola. Però es reproduiran entre elles, sexualment, externament, a distància. 
I així crearan com uns nous futurs pòlips petitons i lliures. I ja d'ells, sorgiran ses noves colònies de pòlips de cada nova barqueta.
Que hi hagués més barquetes tendria relació amb sa quantitat de fems de plàstics surant? Perquè confonen a aus depredadores de pòlips surant, barquetes de Sant Pere i caravel·les portugueses. I alimenten ses cries amb plàstics! Això s'ha vist que afecta almenys a aus pelàgiques llunyanes com albatros o baldrigues, Puffinus carneipes, Puffinus tenuirostris. 
I pentura també ho mengen es nostros virot gros, Calonectris diomedea i virot petit, Puffinus mauretanicus?
Plàstics d'etiquetes i bosses recollits nedant amb sacs boia. A sa foto hi ha devers un centenar de petitons que no es veuen, es bocins més incolors transparents.
En trob d'acumulats pets entrants, d'escorrenties o de volar. I de triturats des d'emissaris o vells de mar enllà. I rondant ses aigües brutes amb espuma abocades de velers. O caiguts de vaixells entrant i sortint, i desferrats de xarxes.
És un deport fluid capturar aquestes "papallones salades" nedant, 
i esquivar es grumers i tentacles camuflats per entremig surant.
RESUM des tractament
que empr per a ses picades de medusa🪼
Supòs que seria similar també per a es seus pòlips. I per a anemones
Per si convé demanar ajuda mèdica:
Durant sa primera mitja hora, i un poquiu més...
Atenc a si ha afectat a zones delicades, com ets ulls. Si ens els tocam amb sos guans de netejar... O a si apareixen símptomes més greus o generals, com una inflor àmplia, nàusea, vòmit, mareig, desmai, taquicàrdia, hipertensió, visió o percepció i comportaments estranys...
Autovalorar-se és complicat, i es comportament "normal" varia a cadascú. P. ex. és estrany mirar massa a ses banyistes guapes, voler mimitos o besades? Ehem, en principi em semblaria bona idea tornar-se afectuós, però no mitjançant picades de grumer... Qui s'apropa massa a sa bella Medusa en es final torna de pedra, hi, hi... ( és humor!)
I durant 12-24 h 
controlar si apareix una al·lèrgia nova. O si es compliquen alguns símptomes, si tornen greus o generals...
Ull a estar al dia des reforç de sa vacuna des tètanus, sobretot si hi ha ferida oberta. Si no, valorar demanar una injecció de profilaxi, que protegeix durant unes setmanes.
1r● Neteja 
Aplic inmediatament sa crema o loció dita de Safe Sea (tot i ser ideada per a abans de nedar i de sa picada, i necessitar una estona per a funcionar com a protecció, evitant futures picades. No creada per a netejar tentacles...).
Si no tenc inhibidors universals de tentacle, aplic allò neutral universal. Possiblement aigua de mar (seria millor filtrada i esterilitzada, o sèrum salí) I si pot ser, amb tintura de iode desinfectant dissolta.
Intentant filar prim sobre què aplicar per a netejar, tot seguit n'anot opcions, per a mi (entre dubtes entre fonts, estudis, consens...)
Decidir-ho abans de nedar i sa picada, amb calma... 
a) Picades d'anemones.
I picada de meduses o pòlips de classe incerta Quan no sé si sa picada és d'un cubozou/cubomedusa, hidrozou/hidromedusa, escifozou/escifomedusa...
Aplicar el dit es paràgrafs just abans: Safe Sea, o si no aigua de mar/sèrum salí, afegint es iode dissolt.
b) Picada d'escifomedusa i alguns escifozous...
Aplicaria lociò Safe Sea. I si no, aigua potable -tot i que en dubt un poc. Si no, com abans, allò neutral, es sèrum salí o s'aigua de mar, afegint es iode dissolt.
Serien ses picades de meduses més habituals a Balears. Com p. ex. sa típica Pelagia noctiluca
c) Picada de cubomedusa/medusa cub/vespa.
I picada d'alguns hidrozous, hidromeduses, caravel·la portuguesa (dubt un poc des consens, sobretot per a alguns hidroids, narcomeduses...)
Aplic vinagre, o una loció amb vinagre i urea com StingNoMore. I si no, supòs que aplicaria sa loció dita de Safe Sea.
Si no puc aconseguir uns possibles inhibidors, aplicaria allò neutral, sèrum salí o s'aigua de mar, amb sa tintura de iode dissolta.
Ho aplic repetit, impregnant, que ameri es tentacles, potser almenys uns minutet.
Amb guans i lupa, després netej sa zona amb pinces, targeta i/o un raspador de llengua com a recollidors. De manera que sa brutor urticant sempre decanti o degoti lluny des cos, disposant sa pell de sa picada en posició inclinada o cap per avall.
Ull que alguna toxina atravessaria certs guans. Alguns tentacles poden picar durant hores. Convé separar i tirar o netejar mooolt bé s'intrumental. Evitant transferir res per descuid a altres superfícies, objectes i mans-boca-ulls. P. ex. no ficar a sa cartera, ni emprar en una gestiò, sa targeta o carnet emprats de recollidor encara bruts o humits. 
2n●Calor 🌡 (antiverí termolàbil, o que minva es dolor)
Banyar sa zona en aigua a uns 45 °C durant 20-30 minuts (tot i que per ara en dubt des consens, almenys per a cubozous)
Escalf s'aigua emprant una altra bossa de calor instantània o un escalfamans elèctric en una bossa estanca conductora de calor.
Convendria afegir sals de magnesi i potassi, almenys en cubozous?
Serviria aplicar-ho per primer cop hores després de sa picada? I repetit? Per mi que sí, que hi ajuda, però en dubt...
O es fred totsol, un contrast amb fred intens podria ser antiverí? Possiblement, i és analgèsic. Però tenc dubtes des consens. Ull a no cremar o vasodilatació de rebot per temperatura massa baixa. P. ex. un gel directe i massa fred, d'un congelador potent.
3r●Tractament de símptomes
Tòpic i local, més o menys... Anti cremades, antiinflamatori, analgèsic o, si cal, antihistamínic. P. ex. cremes d'hidrocortisona, lidocaïna...
Aplicar fredor, anar a ombra/lloc fresc, i fer repòs. Evitar que hi arribi sa llum solar directa i que hi fregui sa roba, sa brutor...
Hi serviria un bany local amb sals de magnesi i potassi, alum, Stingose?
En aquesta fase posterior una aplicació lleu d'amoníac alguna vegada em minvà es dolor, però en dubt...
4t● Control amb fred, a sa zona picada, quan s'inflama o fa mal (però en dubt un poc des consens, segons fonts)
Supòs que es tractaria similar a una cremada. Que varia segons sa gravetat, ferida... Aplicant aigua fresca, crema calmant...
Aplic més fred amb sa major calor ambiental, corporal, dolor, baf. Evitar vasodilators, estimulants, irritants, llum directa solar... Tenir aprop remeis calmants, com crema especial, s'ombra, fred, repòs...
En cremades lleus, aplicar un poquiu d'astringent, alum líquid o vinagre?
Quan han passat 24-36 hores, si millora, no aplic tant de fred. Ho contrast amb calor breu i suau, per a accelerar sa curació (en tenc dubtes però) Després ho refred si es torna a inflamar o fer mal.
(Tot això variaria. Segons criteri, nous estudis/divulgacions...)
O seguesc a aquest doctor:
(és broma, humor!)
Imatge adaptada de XKCD https://xkcd.com/2850 (CC BY-NC)
5è Escalfar: mastegar tomàtiga/llimona, i alls. Cantar En Pinxo li va dir a en Panxo
6è Beure tassons d'aigua marina. Fregar-hi un coco amb billets dedins Millor un pollastre rostit farcit de llimona, amb billets nous.
Ets hologrames des billets de major valor atreuen i capten es radioquàntics irritants des grumer. S'aigua marina en fa de conductora cap a s'antena de s'holograma, que els acumula a sa llet des coco o sa llimona.
Després evitar-ne es contacte. Deixar-ho en es nostro sanibicicar homollogat, per a tractar com a residu bioradial.
7è Caminar deu passes enrere, a ritme de parado, des Parado de Valldemossa
Si no, La Macarena lentament. Per a realinear ses radials.
8è Relax: ajeure boca avall amb sos ulls clucs, contant en veu alta de cent cap enrere
I a descansar, fins a sa propera medusa! 
(és broma, humor!)
Bons capficos jugant cuidant la mar!
Es floc de fil enrocat de sa boia (de pesca?) estava enganxat a formacions ramificades de briozous, dites fals corall.
Es vegé un poquiu d'aurora? Es digué que es veuria més que sa increïble de sa nit anterior...
Amb so gorro d'alumini es van "neutralitzar" es raigs-X 
i s'aurora "balearis"! 
(humor)
Sa peça grossa estigué incrustada anys. Pensava que era d'una tumbona, però ara un cop treta dubt si seria d'un naufragi proper de fi d'agost de 2020.
Femsukí recollit surant o submergit a poca fondària, a zona de bany.
Es poden fullejar temes similars, p. ex. a:
Posidònia, olives de mar, sirenes, foques...
viewtopic.php?t=4900
Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries
viewtopic.php?t=4769
Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant
viewtopic.php?t=4866
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Estiu / tardor, 2022
viewtopic.php?t=4870
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023
viewtopic.php?t=4911
🌡
Mar càlid, peixos foranis, i nedar jugant cuidant la mar
viewtopic.php?t=4871
Femsukí de dissabte 15 de juny.
Femsukí dimecres 15 de maig de s'aigua a sa zona abalisada de bany.
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix a sobre del que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, o mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant 
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Instagram, Whatsapp...
I un corn! 
Ehem, ehem...
(vegeu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Especisme)
És un animal banyut coronat? 
Uuuuiii... 
Sembla es perfil d'un felí... O de s'esperit Totoro!
Oooooh, és com un drac marí que em mira de front! Ah, però sembla simpàtic! 
Quines il·lusions òptiques tan útils per as crancs! Ajuden a simular, enganar, espantar, i sobreviure!
cavallets de mar acolorits!
Ull que son ous fràgils!
Inclús nedant i mirant des de sa superfície es poden veure bastantes nacres as llocs més fondos i amb més densitat de mates de posidònia. Sa resta d'any ses fulles son més llargues i les oculten de sa vista.
🪼
A on sa vida incrustada és un popurri de formacions, un jardí florit! 
🏵
un paisatge que evoluciona dia a dia. I es gaudeix bé, nedant còmode surant, a poc a poc, sense tocar ni deixar empremta. 
🏖🏝
que no distregui. Així es pot gaudir més fàcil des lleure, encara que sigui un entreteniment banal. Com ara llegir això a internet, o resoldre uns mots encreuats.
de fems plàstics, "avançant per mal camí"! 
🪼 
quan fa més llum i calor, poca ona, massificació i més residus, detrits...
Ara va a uns tres mil euros es gram! A: 
🕷
Es torna com un racó de vorera on es peixos s'hi estan, com més dormidets, relaxats i a gustet. 
Si no, sense netejadors, es peixos s'han de gratar ses picors as fons, a s'arena, i potser n'agafen de nous o els piquen pòlips, ortigues de mar, o se fereixen... O sinó, s'han de fregar un instant a sa pell que més grata d'altres peixos, com sa de taurons, o alguna rajada grossa...
🪼
i els podem cuinar lleugerament i menjar. 
Per mi que la resta de grumers a Balears no serien comestibles. Però a Àsia deshidraten i mengen més espècies...
Idò, es so atreu i guia a ses larves de corall, que també són cnidaris com ses meduses, vegeu 
🌡
d'aquesta manera:
O per a cremar herbes aromàtiques i d'encenser per a perfumar, 
o de braser petitó de butxaca o llit... 
I per a sa captura i es transport d'una font de flama. 
O abocades en un forat o un recipients de fulles, pell o fusta. Per a escalfar o cuinar brous, infusions, i menjar. 
I no caldria una tassa de ceràmica, ni una olla, ni fer una foganya a bord d'una balsa o una canoa, 
ni en itineraris lleugers per terra. 🏕 
...
o una xarxa humida. 
🌶 Ni cremes o gels "escalfadors", i de substàncies paregudes, que provoquen que s'activi sa calor de sa pell, sa vasodilatació... Però no sé si s'ha provat es prebe amb cremades de grumer, i a mi em fa com susto experimentar-ho, hi, hi...
a massa baixa temperatura directa a sa pell.
O sigui, que són un mal rollo ses meduses, hi, hi...
i allibera milers d'hidromeduses petitoníssimes! 🪼
I així crearan com uns nous futurs pòlips petitons i lliures. I ja d'ells, sorgiran ses noves colònies de pòlips de cada nova barqueta.
I pentura també ho mengen es nostros virot gros, Calonectris diomedea i virot petit, Puffinus mauretanicus?
RESUM des tractament
i s'aurora "balearis"! 
(humor)
