Un interactuà amb un tord
Observats almenys deu peix lloro, també dit vella (Sparisoma cretense). A Capdepera, dedins sa zona submarina des Parc Natural de Llevant, prop Cala Rajada. Des d'un sortint de roca (39.7118N, 3.4711E) d'un vessant sud, que va per es nord no gaire lluny de Cala Gat, i cap a l'est, fins passar es calonet de s'Almadrava, (39.7101N, 3.4741E) una micona abans de s'extrem de sa Punta de Cala Gat i un illot, un faralló. És un tram davall d'acantilats de roca, d'uns 500-700 m, segons es nedi seguint d'arran, o no, cada petit entrant.
Sa posta de Sol hi pega directament fins prous minuts més tard que en molts quilòmetres de sa costa alrededor. Tambè és un recer de contrallums i ombres dets extrems des dia i nit. Crea un abric d'ones i vents predominants, de roca amb crestes, arena i posidònia. De bastanta extensió en es fons proper, fins a uns 5-10 m. I més de separat fins a uns 10-15 m de fondària. S'aigua transparent segons quan s'ompl de bancs de peixets i escoles amb alevins i juvenils.
Si arriba flotant molt de microplàncton, aquí normalment queda prou refugiat, i s'ompl de més peixos i altra vida caçant... i grumers. Inclús ctenòfors de crepuscle!
Ctenòfor, una Beroe sp. nedant àgil i a gust es matins, en aquest tram de vorera. És sa darrera gran zona que queda a ombra, en quilòmetres de costa alrededor. Més infos d'aquesta Beroe,
clicant a
viewtopic.php?p=18410#p18410 
Eren almenys set femelles i tres mascles, pasturant en grupets, a 1.5-5 m metres de fondària. Mossegaven amb unes bones dents ses algues incrustades a sa roca, probablement incloent ets animalons aferrats a ses fulles.
Imatge: Diego Delso CC BY-SA https://ca.wikipedia.org/wiki/Sparisoma ... _DD_07.jpg
Peix vella/lloro mascle de color blau o gris mostrant dentotes, per damunt d'una femella més colorida a darrere (Sparisoma cretense).
Més a davall, a sa foto, un peix petitó, un fadrí (Thalassoma pavo), que també és un peix d'aigua càlida i comú aquí ses darreres dècades.
Semblen peixots actius dominants, i van a la seva, no fan comparsa amb altres espècies. Menjant en colles de parelles de femelles i algun mascle rondant. Per exemple, halaven a uns dos metres d'un espet gros (Sphyraena viridensis) supòs que juvenil, gairebé de dos pams, quiet a uns dos metres de fondària.
Espet manso, que...Peix gros no menja peixos petits:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d 
(enllaç a vinyeta d'humor de Gary Larson a thefarside.com)
Altres espècies de mida mitjancera tampoc semblen tenir por d'aquest espet. I poden fer comparsa vigilant i caçant...
Tal com fan una morena i un anfós cercant lent per cruis, forats i covetes.
O, amb comportament més ric, un pop, vaques serranes (Serranus scriba) i peixets d'espècies diferents. Quin popurri de gests! Van com practicant idiomes, hi, hi.
Si nedau desplaçant-vos superficialment per una zona oberta, pentura vos agafa confiança un verderol (Seriola dumerili), sa serviola juvenil. Com si fóssiu es seu líder! Tal com peixets que segueixen tortugues. Girar-li s'esquena i quedar quiets, ho pot corregir.
O, cercant escombraries a poca fondària, també ens fan teringa diversos peixets de roca. Tal com segueixen alguna rajada o tremoloi/vaca enrampadora (Torpedo torpedo). Ells intenten pellucar, curiosejar olors, restes de menjar... Girar-se de cara a ells, pot corregir-ho.
Tampoc ens destorben gaire, excepte alguns peixets fadrí (Thalassoma pavo) insistint, ensumant repetit on anam a tocar, hi, hi. Per a això, millor no fer renouets de copets, gratar...
Ni així netejant, no convé distreure o confondre tant ets animals.
Foto: Fabio Cianferoni • CC BY NC https://www.inaturalist.org/photos/566693919
Espet gros (Sphyraena viridensis) juvenil, o adult molt jove?
Ets espets juvenils petitons es podrien confondre amb peixos agulla (Belone sp.). Però elles tenen es cos i barram més fi, estilitzat. I neden més sovint gairebé a flor d'aigua.
A sa zona àmplia i d'una mica de fondària, si estau quiets a mitja aigua, algun banc d'espets vos pot envoltar, fent un cercle. Si no fa por, és bell, són com un munt d'ulls grossos que miren d'aprop i encerclen... i de barrams forts, hi, hi. Per ventura millor no fer olor a restes de menjar, ni dur cintes o cordills penjant, gaires brillantors com anells, rellotges... Dubt que ataquin una persona, però supòs que és millor no distreure'ls tant. Per a això, va bé desplaçar-se uns metres, o anar tranquil cap on no és profund.
Ets espets adults i enormes també són discrets, però més dominants. Es bancs passen vorejant a certa fondària, normalment durant es crepuscles. O n'hi ha mig totsols, aprofitant contrallums, ombres i foscors per a mimetitzar-se. Algun malalt o amb puces aferrades entrava a visitar un moment sa cala, per mi que per a fregar-se ses picors a s'arena, o potser l'encurioseix alguna olor?
Ets espets són bastant pacífics per a noltros, sobretot comparats amb ses "cosines" barracudes, en altres mars.
En aquest tram n'observava més dets enormes fa una dècada, i anà minvant. De dia solen estar per darrere des faralló.
Deuen recordar s'espant d'una gran explosió submarina aprop, fa un lustre? Hi detonaren una bomba de guerra antiga, grossa, d'avió feixista italià. Fe com un guèiser cel amunt enmig de la mar, uau.
Sa vibració, similar a sa d'un sisme curt d'un esfondrament, o un tro de llamp fort, arribà fins passat un quilòmetre, enfront de sa platgeta de Na Ferradura. Uns espets enormes que havien fuit des trasbals hi comparegueren alterats, aixecant nigulets de peixets.
Avui, un lloro mascle, es més petit i prim, anava per lliure a sa bocana de sa caleta de s'antiga almadrava de pescar tonyines. Perseguia i s'arrapava a un peix tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle, i ell l'intentava esquivar. És un que també nomem lloro; es noms comuns i populars es solapen, emboliquen.
Es comportament destorbant es tord ha durat almenys es minutets que hi he mirat, continuaven així. L'assetjava de manera territorial? He errat quan m'ha semblat que el cortejava?
...i imaginant si em festejaria o empiparia per vestir banyador colorit? En recollir fems surant arran de vorera i en entrants, es distreu diferent as peixos, o potser més, vestit de color cridaner. Per a això, va bé separar-se de sa paret un instant, per a que ens vegin tranquils de lluny. Si no, ens troben com una sorpresa aprop. Especialment, es peixos amagats, dominants, territorials... i en zel, hi, hi.
Imatge: Diego Delso • CC BY-SA https://en.wikipedia.org/wiki/Axillary_ ... _DD_60.jpg
Tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle.
Es d'avui no estava tan vermell de pell, fora d'època de zel.
Ha sigut s'horabaixa de dijous 25 de setembre de 2025, anant i tornant de travessia
femsukinant, nedant i grimpant per sa vorera, amb sos sacs boia i roba acolorida per a evitar atropellaments: 
Sa vorera a sa zona superior és una part des tram explicat. Començaria a l'esquerra seu, uns 150 m abans, si es nedés recte evitant entrants. Just en es punt indicat (39.7118N, 3.4711E), que és un sortint de roques. I acaba devers sa Punta de Cala Gat, que a sa foto s'entreveu, a la dreta. Sa perspectiva hi uneix s'illot des Faralló de Cala Gat, però disten uns 100 m.
En altres nedades omplia sacs de fems surant, alguna diversos cops, acabant de vespre, fred i fatigat, sense fer fotos. I en quedaven a s'aigua, que s'esmicolarien a sa vorera.
Es diu que es lloros, ses velles, es distribueixen cap es voltants de Grècia, es sud de Portugal, i arxipèlags de Cap Verd, Açores i Canàries. I que eren menys comuns a Balears.
Es darrers anys, en aquest tram, hi mengen almenys des de devers passat mig estiu, almanco fins a refredar de tardor. N'hi ha més, potser sigui per s'escalfament marí, un vaivé normal de població, un desplaçament estacional d'àrea, de profunditat...
Avui aquí possiblement es peixos cercaven berenar i aigua calenta -també jo ara, mig peix... peix Nicolau.
Hi, hi.Salut
GIF a geocities.com
Més temes similars en es fòrum, p. ex. a:
Gavina de 26 anys i 8 mesos
viewtopic.php?t=4960
Somnis de dinosaures viewtopic.php?t=4920
Dofí caça usant ormeig proper viewtopic.php?t=4965
Vessament marí, cura nedant i dofí? viewtopic.php?t=4915
Rissaga (meteo tsunami!) xoca a posidònia i torna "zombi" puu i gavina viewtopic.php?p=18835#p18835
Au liada i emissari "apisonadora" fantasma viewtopic.php?t=4941
Posidònia, olives de mar, sirenes, foques. viewtopic.php?t=4900
Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries viewtopic.php?t=4769
Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant viewtopic.php?t=4866
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Estiu/tardor, 2022 viewtopic.php?t=4870
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023 viewtopic.php?t=4911
Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant viewtopic.php?t=4872
Practicant aquest femsukí, s'ha observat una femella de peix lloro, sa vella. Ja fora de zel, no acolorida, com enfosquida. Nedava a uns set metres de fondària a sa Punta de s'Entrador, aprop de Cala Agulla.
.