Fòrum del GOB

FOTOTEXT REAL / MITE
♥


Nuda neda bella radiant!
A recer d'ones, per entrants i calonets...
Ràpida i activa, tornejant-se sensual!
Amb quina gràcia! Què polida!
Molt garrida!

Resplandeix brillantors,
que encén i apaga, a ritmes capritxosos.
Llumetes desplaçant-se a la seva,
en trens d'espurnes colorides i iridescents.

Musa d'ona jovenívola i de color,
astoradora, hipnòtica!

Amorosa! Ara, m'assetja!

Una llengua gegant s'enfonya entre sa meva pell!
Pony fort! L'atreu un reflex?

Li agrada sa meva calor, oloreta i gustet?


...es rellotge!


Idò, jo ja em xap de riure!
Nedant, fent singlots i rient, costa alenar!
Mig m'ofega! Ui, ui!



Podria semblar un grumer, però és diferent! Es grumers només tenen una boca-anus. Tot es menjar els ve i va per allà mateix.

Es grumers, fan tal com a un borratxo?


Aquesta forma de vida és diferent, més complexa, amb boca i anus per separat. Tal com noltros, i es cucs, bavoses... formigues o elefants!
I té un llavi especial, que obri i tanca com una cremallera, hi, hi.


Llueix vuit pintes, cintes decorant es cos, com bandes, fileres, clenxes o trinxes. Igual que una pinta fina, de pentinar cabells. Però feta de cilis, filaments curts, com pèls mòbils petitons i transparents.
Mira tu! Un animal tan gros que s'empeny amb cilis a sa pell! Uau!


L'atreu es seu reflex en es rellotge?
O sa part metàl·lica irradiant sa meva calor, i li agrada sa temperatura?

Uhhh, i si ella notés es "tic-tac" radioelèctric ultrafeble des rellotge ressonant en una "bona ona"? Idò, un ritme que l'atreu, equivalent a ressonar batecs electroquímics sensuals des músculs i cilis!? (És broma!)
Oh, quins interrogants divertits inspira aquesta vida! Uau!



Ses pintes destaquen! A ombra, es veuen bioluminescents, fan llum!



De coloraines, iridescents!



Semblen teringues de papallums multicolor, i encalçant-se! Uau!





És una Nuda!
Nom així perquè no té tentacles, filaments llargs penjant de sa pell.
Ses nudes són de s'embrancament des ctenòfors. I aquesta seria de s'ordre Beroida, alguna espècie des gènere Beroe.
Nom seguit, de més a menys troncal a s'arbre de sa vida, Ctenophora Nuda Beroida Beroe sp.
S'espècie Beroe forskalii?


Na Bèroe! Ben garrida, salada i guapa és!


Hi ha bastantes més espècies de ctenòfors, i es que no són nudes sí tenen filaments llargs, i adhesius! Però, tot i que ens freguessin amb un tentacle adhesiu, no ens podrien picar. Excepte algun ctenòfor moooolt rar, i només quan hi integra ets urticants des grumers que ha menjat.



Es debat si es ctenòfors serien posteriors o anteriors a ses esponges. Sembla que varia segons es mètode i sa mostra.


Kremnyov et al. (2026) Nature
Ses esponges, perdrien gens, s'organització en gastrulació i neurones?

Certs patrons de gens indicarien que es ctenòfors vendrien d'una branca evolutiva diferent de tots ets animals. Avantpassats separats fa ~700 Ma (milions d'anys).


Madeline Go (2023) MBARI

I si es ctenòfors fossin d'un altre planeta? (És broma!)

Es ctenòfors, com ses esponges i la resta d'animals, o ses plantes, algues, fongs, llevats, protozous i altres protistes unicel·lulars... tots som eucariotes.
Ets eucariotes pluricel·lulars possiblement venim d'ancestres així, de fa ~1635-1200 Ma. As final, tots som com "protistes", amb avantpassats semblants a protistes unicel·lulars, de fa ~2200 Ma. O d'un, teòric, que nomem en L.E.C.A.

Ets avantpassats d'en LECA eren procariotes, cèl·lules sense nucli. Amb menys part de bacteri i més d'arqueu, sobretot d'Asgard, Heimdallarchaeia.
I tota sa vida des planeta descendeix d'avantpassats unicel·lulars procariotes de fa ~4200 Ma. O d'un, teòric, que nomem en L.U.C.A. i que sobrevisqué amb 335 gens, almenys...

Ui, ui, 42 vuit pics, sumen 336...
PS: Oh, idò sembla que en LUCA tendria 2500 gens.

En LUCA s'extingí a sa Terra, junt amb altres formes de vida paregudes, o anteriors, de ses que no descendim. Si apareixen de nou, probablement s'extingirien igual, perquè es planeta és un entorn ple de vida moderna més complexa i competitiva.

Sa vida sembla que es creà en uns conjunts de processos complexos que evolucionaren, entre una infinitat d'oportunitats i en racons diferents, durant milions d'anys. On perduraren i es repetiren ses molècules més estables i replicables. Gens d'ADN i ARN, agrupats o filats en fases, en diferents concentracions de pèptids i gran diversitat de composts de química orgànica, fluids i sals més o menys regulades. Reaccionant tot millor "cooperant" dins vesícules, amb una membrana simple amb fosfolípids. Iniciaria després de crear i usar s'ADN. Un truc que possiblement s'adoptaria d'un virus, o no, hi ha riquesa d'hipòtesis.

Abans de sa primera cèl·lula i sa vida, també hi hagué molta evolució i selecció de formes prebiòtiques. Inclús hi ha un avantpassat, teòric, no usava ADN, anterior as primer virus, fou es primer en usar ARN, i que nomem en F.U.C.A. En part, es truc d'un viroide més antic, que aprofitaria.

Laboratoris de biologia sintètica cerquen crear una cèl·lula artificial "senzilla". P. ex. ja s'ha creat un liposoma amb ADN sintètic. Cíclic, assistit químicament, amb alimentació via ribosomes, exòtica, per a evitar que "sobrevisqui" a sa natura.
Pentura en es futur, se n'aconseguiria un capaç de formar generacions amb creixement autònom, replicant i dividint es genoma?
Hi ha tantes possibilitats, interaccions i complexitat per a comprovar, que sembla més viable assajar-ho tot virtualment. Vegeu-ho p. ex. a la plataforma de simulació GAMA, AiCell, o a Genbio, l'Arc Institute...




Sa vida s'originaria entre fangs i crostes minerals xopes?
Baix terra o en cavitats? En voreres i basses tocades per llum, radiació i llamps? Fumaroles submarines profundes? Zones superficials termals? Hi ha organismes unicel·lulars que viuen, creixen i es reprodueixen a temperatura baixíssima, o d'altíssima, eucariotes a 63 °C, bacteris a 100 °C i arqueus a 110 °C


Arribà vida d'origen extraterrestre? Hi hagué panspèrmia entre cossos espacials?

XKCD (CC BY-NC)

Es sistema Terra-Lluna es formà fa ~4500 Ma i, possiblement, Mart tingué oceans abans que noltros, i fins fa ~3000 Ma. En aquells temps, ens arribaven més meteorits d'asteroides i de roques marcianes expulsades en xocs.
Microorganismes sobreviurien es xoc i s'expulsió de Mart, després s'entrada i sa dispersió a s'atmosfera de sa Terra, i el més difícil entremig, ses radiacions viatjant per s'espai dedins d'un cos petit.
Difícilment vendrien meteors des d'enterra de Venus, per major velocitat d'escapament, fre atmosfèric i atracció solar. I no queda gens clar que fos un món oceànic amb alguna opció per a sa vida.
Peró, s'estima que nombrosa microvida terràqüia (o marciana?) hi podria haver arribat com una "pluja" de meteorit, dispersa per sa zona templada de s'atmosfera venusiana.


XKCD (CC BY-NC)


S'originà o transferí vida entre cometes, asteroides gegants, llunes i planetes nans?
Mostres d'asteroides recollides per sondes espacials tenien composts orgànics abiòtics anteriors as sistema solar. També en es meteorits tan antics. Inclús en es més menuts, com pols, submil·limètrics, que es frenen i entren sense cremar-se. On es descobreix inclús, que devia haver algun tipus d'asteroide de tipus desconegut, ric en sofre. No són com miques i grava que es cremen i desfan dibuixant estels fugaços. Centenars de tones de pols i micrometeorits plouen cada setmana.
A s'inici des sistema solar es cossos celestes majors protegien s'interior de radiacions espacials, i hi conservaven certa calor, o en creaven per desintegració radioactiva. Infinitat de petits recers fluids que sumarien oportunitats. Separats, però xocaven i s'unien més.
Alguns tenien aigua entre sals, o fluids de composts orgànics, abiòtics. S'ha comprovat, en deteccions espacials, o dedins de meteorits enterra, i més en mostres recollides per naus espacials d'uns pocs asteroides de menys d'1 km, o prop sa coa d'un cometa. Sumant tot, hi hagué 15 dels 20 aminoàcids proteinogènics, bases nitrogenades que formen ARN i ADN, àcids grassos amb capacitat autoorganitzativa de formar vesícules, precursors de fosfolípids, sucres bioessencials, vitamina B3, hidrocarburs altament complexos i de volàtils, organosulfurs, matèria orgànica insoluble...


Marina Reyes (CC BY-NC-SA)
Asteroide B-612: Allò que no es veu amb els ulls l’art ho pot fer visible


En aquells milers de milions d'anys inicials, mantendrien grans zones d'aigua líquida almenys es cossos tan grans com planetes nans i ses seves llunes de centenars de quilòmetres, amb gran pressió interior i estiraments de gravetat o marees.
A prop, hi hauria Ceres, planeta nan i món oceànic. I en es cinturó principal d'asteroides n'hi ha més de trenta amb més de 200 km. I més de dos-cents amb almenys 100 km i d'un milió amb devers 1 km.
Ara hi ha més de 30 llunes amb més de 100 km, i alguna més en planetes nans i objectes transneptunians. Voltant Júpiter tenia oceà sa lluna Cal·listo, i Europa el doble de gran que es nostro, i Ganimedes desenes de vegades. I s'han observat més de 500 cometes i desenes d'asteroides grecs/troians amb devers 100 km. Voltant Saturn, s'oceà de sa lluna Mimas seria de després, massa modern. Però n'hi havia a Encèlad i Dione, o a Tità de fluids de carboni. A Urà ses llunes Ariel i Umbriel tendrien oceà. També abans Miranda, però s'ha deformat, amb acantilats de 20 km d'alt, i només estotja zones d'aigua salada. I a Neptú, almenys Tritó tendria oceà.
En es Cinturó de Kuiper, s'estimen desenes d'antics mons oceànics entre es planetes nans llunyans, que nomem plutoides. Com Plutó i altres catalogats o candidats no oficials, i centenars per descobrir. I desenes de milers d'asteroides o cometes amb almenys 100 km.
I de mooolt més lluny, des nigul d'Oort s'han observat venir milers de cometes. Possiblement, allà hi hagi fins a mil planetes nans o asteroides/cometes gegants. I desenes de milers, o milions, amb uns centenars de quilòmetres de mida. I fins a deu bilions (10¹³) de no tan grans.


XKCD (CC BY-NC)
Le Petit Prince i es seu asteroide B 612 han inspirat noms per a cossos espacials reals, s'asteroide Bésixdouze i sa lluna asteroidal Petit-Prince

Es sistema solar ha passat per remanents d'explosió de diferents supernoves, o prou cossos interestel·lars l'han creuat. P. ex. recentment, s'exocometa 3I/ATLAS, amb potser 11000 Ma, més del doble que es nostro Sol. A sa Via Làctia hi ha exoplanetes amb almenys uns 12000 Ma.
Però, és menys probable que ens aterrés res viu des d'un cos d'altres sistemes de sa galàxia, tan dispersos. Una trajectòria creuant una sola vegada, veloç, breu i més de través as pla de s'el·líptica des sistema solar. Amb graaans espais buids i es pous gravitatoris des Sol i es planetes gegants gasosos.
Durant només entre es 4200 Ma d'en LUCA i ets almenys 3500 Ma des primers residus de vida. O bé, es ritme evolutiu d'en LUCA fou més llarg i anterior, pausat conservat congelat en un cos espacial, d'aquí o interestel·lar, reactivat amb calor intermitent, d'aproximacions?


Fuzzy Black Hole
Vida de forat negre gros. Sembla que amb gravetat tremenda traga tot el que cau amb s'horitzó d'aconteixements de s'hàbitat, i que és es centre de sa galàxia
(és broma!)







Trans, Soc / Moroz, Kohn (2016)
Es sistema nerviós des ctenòfors és rar. Planteja dubtes interessants.

Mirant es ctenòfors de prop, ampliats, es nota que són especials. Amb milers de mini-receptors de llum repartits a sa pell, prop on creen llum. Senten sabors de forma més directa i àgil, amb receptors rars. Ses sinapsis neuromusculars/sensorials, en una estructura interna i rara, dita tríada presinàptica, eficient i bidireccional, enviant i rebent senyals as mateix temps.
Ses cèl·lules nervioses s'uneixen entre elles, amb so citoplasma fusionat. Sa neurotransmissió és raríssima, per exemple, amb glutamat i poc més. I directa, no són neurones separades per sinapsis! Si es lesiona i talla una part, sa comunicació es regenera. En una xerxa nerviosa subepitelial, i una mesodèrmica, amb un òrgan i centre de control, coordinant directa i àgilment es músculs interns.



Adaptat de XKCD (CC BY-NC)
Orgànuls d'una altra cèl·lula rara (de broma!)

Es ctenòfors noten vibracions, sons, moviments, equilibri i gravetat, com altres animals, seguint es moviment d'una partícula mineral (estatòlit) dins un estatocist de micro cilis alrededor. Però també noten sensacions similars amb sos cilis de sa pell, o sa pressió, tacte, temperatura...
Seria paregut a com noltros notam es vent i ses ones nedant, amb sos pèls? Idò, per això ens fa gustet nedar en pèl, o sense vestit llarg.

Mostren gests, motricitat, llums i comportaments més rics que es grumers, i sembla que es comuniquin i festegin dansant.
Ses Beroes són des ctenòfors més àgils.
Em sembla que es senten atretes, m'exploren sa caloreta? Em ronden amb vaivens ràpids, com tatant o tastant, i marxen prest. Però, si no les seguesc tornen més, i ho repeteixen amb excitació, com ballant.



Aquests dies de final d'estiu, en aquests entrants, també arribaven surant fems de plàstics vells i residus, un caramull de detritus, que atreuen larves, animalons de plàncton, grumers... Inclús, hi venien uns ctenòfors grossos de tentacles poc llargs que nomen nous de mar, o serien espècies semblants des seu ordre, dit Lobata.

Normalment, es ctenòfors no ens destorben, encara que mengin ses larves des futurs peixos que pescarem. Al revés, ens ajuden, en un ecosistema que s'autoregula, en equilibri.
Diferents peixos i ses tortugues mengen ctenòfors, els troben bons i nutritius. Inclús ses Beroe cacen a altres ctenòfors més grans que elles. Se n'ompleixen bé sa panxa, hi, hi.


Browne, Ehret (1756) The civil and natural history of Jamaica.
En es segle XVIII, uns naturalistes descrigueren sa Beroe com una meravella Nedaven amb careta i patos? No en un bater de plàstics

Altres dies arriben molts ctenòfors de tentacles no molt llargs, de s'ordre Lobata, que nomen nous de mar, s'espècie Mnemiopsis leidyi. També els nomen medusa bombilla, però no són meduses. Són ctenòfors americans, forans, al·lòctons, àliens, i aquí són invasors! I resistens, poden rejovenir!

Fa dècades, uns bucs a Amèrica omplirien es depòsits de llast d'aigua, incloent involuntàriament aquests ctenòfors invasors. I probablement ho buidarien a Europa, en la Mar Negra, sense filtrar-ho!
I aquests ctenòfors àliens ens envaïren, reproduint-se a gust, sense gaires depredadors. Hi menjaven un caramull de plàncton, larves de peixets, crustacis... Alteraren s'equilibri des medi i de sa pesca!
I a devers ets anys 80s, per culpa d'aquests àliens invasors i altres problemes, com contaminacions, a la Mar Negra no hi havia gaire peix, i s'hi pescà ben poquet.
També arribaren a la mar Càspia es 1999, i a la mar des Nord i Bàltica es 2006, i a la Mediterrània, però, per ara aquí desà han afectat menys.

Aleshores, sense voler, també hi vam alliberar Beroe, i es plantejà fer-ho aposta.

Idò, ses Beroe començaren a menjar molts des ctenòfors àliens invasors!
Així, ses larves de peixos sobrevivien més, i creixien prou!

Ses Beroe corregiren sa plaga, i es requilibrà s'ecosistema de la Mar Negra!
Es peixos i sa pesca tornaren gràcies a ses Beroe!





Ses llegendes de sa nimfa Bèroe, en qualque punt coincideixen amb sa natura i s'animal!

○ En es mite, na Bèroe (Amymone) fereix un príncep gros forà invasor destructiu, que nom com un monstre. Salva allò comú i proper estimat, i torna un ésser d'aigua.

○ S'animal de veres, sa Beroe, fereix ctenòfors grossos amb tentacles, forans invasors i destructius, i salva s'equilibri de s'ecosistema proper estimat!


Mai se sap amb ses llegendes i ses coincidències casuals!
Diuen que deien, diferent d'altres que conten que pentura...

Na Bèroe era una musa, de ses més garrides i de confiança, nobles i engrescants! Fins i tot dóna nom a sa ciutat fenícia de Beirut. També la nomien Amymone, i era una Danaide, o danuna...?
O sigui, que seria filla d'Europa i Danaus? Des Danubi? Danesa? Danuna de pobles de la mar i tribus marineres a s'illa turca Dana? 🏝 Una que fa com una muntanyeta enmig de la mar, també dita Pitusu per es rei babilònic Neriglissar, i Pithyussa per grecs i romans.
Ui, seria d'una illa pitiüsa d'aquí desà? Idò, foren fenícies...
Uau, quantes incerteses remogudes, com remolins i ones, de llegendes d'aigua!

Per a poder salvar allò comú i apreciat, na Bèroe fou obligada a casar-se amb un des fills d'Aigyptos, rei d'Egipte Antic i governant d'Aràbia. Una unió amb una dinastia deïficada i invasora!
Es futur marit que li tocà, era es príncep Enkelados (Encèlad). Nomia tal com es gegant bigalot d'alè tan destructiu que fa tremolar ses profunditats i es volcans de Sicília!
Amb gran pena, na Bèroe es casà... Però seguí es pla secret que li digué son pare, en Danaus. I sa primera nit de casament, afalagà:
-Oh, oooh, mon bigalot! Que n'ets de gros!
Amb això, ell es confià i quedà relaxat... I na Bèroe, en veure'l adormit i desprevingut, se n'aprofità, i el va ferir! 🗡 L'eliminà!
Però finalment, no acabà d'anar tot tal com es preveia. Ets invasors s'hi tornaren, i la van castigar a servir com una nimfa d'aigua tota s'eternitat!


I tot això, deu ser veritat?
Són llegendes que van de boca en boca. Canvien, com en es joc des telèfons encadenats:
🗣 Des d'aquí m'han dit XXXX, però cap allà desà jo he dit YYYY.
Ses bones rondalles es transmeten, trien i matisen. Cada generació i entorn les fa pròpies, amb variacions particulars, evolucionen, es diversifiquen de boca en boca.
I no cal un telèfon! Van la mar de bé contades en directe, en viu, en tres dimensions, a propet i fent caliu!


Per exemple, de na Bèroe, antigament, en contaven coses per escrit:
Pseudo-Apollodorus, Bibliotheca 2.16
Ses quatre filles de Danaus i Europa, [ses Danaides] anomenades Automate, Amymone [Bèroe], Agaue i Skaia, van ser assignades en matrimoni as fills d'Aigyptos i d'Argyphia. A en Bousiris, Enkelados, Lykos i Daiphron. [respectivament]
Cadascuna de ses Danaides va matar a es seu marit sa nit des casament.



Abyss (1989)
Un ctenòfor gegant! (és broma!)

Avui dia, per tants mitjants massius, ses Beroe tenen s'aspecte d'éssers fantàstics...
● Bondadosos i entranyables de Barbapapa (1973)
● Juganers de Flubber (1997)
● Misteriosos d'Abyss (1989)




Sa Beroe coincidí mentre nedava i recollia fems, i els penjava o estotjava dedins de sacs boia. Ella serpentejava per ses voreres, prop d'escombraries, i restes i animalons que havien arribat surant i flotant. També qualque grumer ou fregit, o grumers més habituals... i altres ctenòfors, ses nous de mar.
Més fotos 'porques' d'aquests femsukís d'aquests dies:







D'aquest deport femsukinant,
pentura es podria dir amb
humor irreverent
que
es darrers esdeveniments ⚜ 
suggereixen
que surt a compte
aprendre com uns reis, a...



CA𐌾AR PLÀSTICS,
NO ELEFANTS !








Entretenir-se i jugar pes medi és estimulant.
Pot servir per es "confinafent" i "desconfinafent"
de ses pandèmies ☣





En sortir a moure's i distreure's,

⛱

si es juga un poc cuidant o netejant es medi, 🏙
toooot es veu millor
🕊
🏞🌦





Stergios Vasilis CC BY-NC-ND
Beroe forskalii




Curiositat extra?

Mira quina forma de vida primitiva desconeguda:

Loron et al. (2026) Humpage, Northern Rogue Studios (CC BY)
Un fòssil gegant rar, rar... Estudiat a fons i d'aprop, no semblà cap planta, alga, animal, bolet, fong... Uau!
Seria un àlien? (és broma!)



XKCD (CC BY-NC)


.

Ànims per a sa neteja litoral amb so GOB ♥
Avui dissabte es GOB coopera amb s'equip educatiu des Parc Natural de Llevant en una activitat per a experimentar es voluntariat de neteja litoral, devers s'Arenalet d'Albarca.
Sa temperatura de la mar és de 25 °C. Una mica alta, gairebé com de piscina de natació amb aigua climatitzada. Fa Sol, i potser no massa ones. Tal vegada algú s'animi a fer un capfico i netejar nedant?


Mentrestant...
Més cap a es sud, a Cala Moltó, avui dissabte ja n'he recollit, jugant en intervals durant devers una hora d'exercici nedant, i poc més trescant.


Aquest fems de sa mascareta ha sigut des primers que he vist. Però entre tants de fems desordenats i dispersos dedins s'aigua, i venint foscor, en es final no l'he recollit!

Sa majoria de captures han sigut petites, recollides nedant a dins sacs boia durant poc més de cinquanta minuts. Hi hauria nedat més temps, tal com es darrers dies, però ses ones ràpides de fons removien ses fulles d'algues. I cap es final des dia la mar estava cada pic més moguda, tèrbola. I quan és tèrbol i ombrívol torna massa fosc, incert si hi ha grumers...
Hi havia bastants grumers acumulats en ets entrants, potser una cinquantena. Però ferien poc perquè ja estaven prou febles, o almanco sense es filaments llargs. Fàcils d'esquivar, ehem, mentre s'hi vegi clar...
Ah, i a darrera hora moltes branques grosses d'herba saupera arrancada arribaven flotant. És una alga marró ramificada i de bolletes que sura.


Gamberrada vista a Cala Moltó.
Ull, que ho veuran i copiaran es peixos:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(enllaç a vinyeta d'humor de Gary Larson a thefarside.com)


Ses pintades com aquesta impacten en es paisatge i es patrimoni natural. Una exhibició contra norma, apropiació simbòlica d'espais. Com de domini poc constructiu, amb poc respecte per es lloc visitat. I per mi que amb poc d'expressió artística o de protesta justificable.
Un mal local per a sa vida incrustada a sa roca, o a davall, que es dispersa a poc a poc...

Ses escates de sa pintura d'embarcacions també dispersen tira-tira molta pintura tòxica a la mar. Algunes pintures i productes s'han corregit, però no tots.
Provoquen més contaminació i afectacions del que aparentment es veu i es sol creure, i continua creixent en quantitat, i ritme!



Que hi hagi fems incontrolat fomenta actituds de deixadesa. ON ES PERCEP FEMS DESCONTROLAT, S'HI TIRA MÉS FEMS.
Treure i agrupar fems de la mar ajuda que no n'hi tirin. Si es lloc i es fems es veu atès, es respecta i cuida més.


Uns des fems més grossos els he recollit a sa zona de roca i arena de platja esquitxada. Arribaren dies abans amb ses ones més grosses, mentre els observava de lluny, perquè aleshores estaven dedins aigua perillosa per a nedar-hi.

Entre ses pedres esquitxades hi havia restes de diverses estructures petites flotants, uns capcers de pescar llampuga destirotats. Ho he pujat a recer d'ones, i ha quedat estès a sullà. Tal vegada es pescadors els recompondrien i reutilitzarien?


He pogut dur la resta de fems fins a ses papereres situades en es vials d'accés més propers.
Acabada sa diada deportiva, sa cala ha quedat més sanota, polida i segura per a nedar-hi de nou!
Ara tot es veu millor!
🏖



■■●■●■□□■●■○■○○■□●●○■


I un temps enrera, just a suquinetes...
Es 4 d'octubre de 2021, amb alerta meteorològica taronja d'ones de fons. I cada pic més grosses i gairebé directes cap a dins Cala Moltó.
Aquest veler de sa foto, amb estrangers a bord, hi resistia en 'pota de gall' a roca mare o un escull gros. Poc abans, es dematí, una altra embarcació havia garrejat, aixecat àncores i partit cap as port.

Algunes cales com aquesta són llocs molt desitjats o demanats per a navegar, per es seu prestigi, paisatge... En s'estiu bastantes embarcacions hi fondegen, a vegades sense conèixer o no veure es fons... O de capvespre, quan no hi ha gaire horari de gent controlant s'ancoratge prohibit a damunt d'escull amb vida marina rica i posidònia. O sa distància de seguretat amb sa costa, banyistes, i altres normes de seguretat i costums de convivència...
N'hi ha que inclús hi fondegen quan s'apropa mala mar, i fa dies que es sap que és molt probable. Tot i haver-hi lloc a port, o a altres cales o racons amb més resguard aprop. Supòs que deuen preferir dormir i descansar aquí, que es lloc i s'experiència els atreu molt...

I alguna embarcació, en partir hi aboca aigües brutes, grises o negres. Inclús amb vent cap a terra i sa cala. O les buida just abans d'apropar-se o amarrar en es port.
Gairebe sempre ned amb ulleres de vidre i bona visió, netejant de plàstic flotant arran vorera. I hi observ bé, afectable i atent al que arriba, i de ses ones de vent i sa calma. Del que flota nou, i com es desplaça per la mar. I si hi ha poca ona i afluència nàutica m'és fàcil estimar i diferenciar. Si una nau que he vist una estona abans navegant ha embrutat gros d'una o altra manera. Podria ser per es contrast del que arriba o queda des seu itinerari, de niguls amb residus, espumetes i olors peculiars, i envoltoris esmicolats recents poc dispersos, on no n'hi havia... Des de dedins s'aigua sovint s'hi escolta i veu bé, almenys a uns pams, tant es dematins, aubes o capvespres, com inclús alguna nit d'estiu.

En s'estiu moltes embarcacions se situen i naveguen a menys de 200 metres de sa vorera, a zona de platja o de bany. Sobretot si sa platja urbana està abalisada a menys distància. I alguna grosa també entra a aquestes zones abalisades exclusives per a bany.
De dia s'apropen més ses embarcacions a motor petites de tripulants sense títol. Potser només uns segons per a fer sa foto o un capfico breu, o hi tiren es ferretó una estona.
Ses embarcacions auxiliars a motor desembarquen o embarquen naus. Inclús entrant per fora canal de navegació, i sense llum en es crepuscle o de nit, quan ja no hi ha serveis de vigilància de socorristes...
Potser trien embarcar o desembarcar a zona de platja, i discretament fora de canal de navegació, perquè no és com un moll o port on es paga, regula i controla diferent?


Imatge adaptada de XKCD https://xkcd.com/3013 (CC BY-NC)
Maniobra de fondeig en entrants situats proa as vent ( és humor, ficció!)

S'aigua i vorera on sa gent es banya o neda de forma recreativa em sembla que es converteix, torna equivalent a una zona de bany. Gairebé equivalent a una zona de platja. També seria així a cales urbanes sense serveis, i a sa costa comuna fora de zona urbana. Tant si és de penyals i roques, com d'arena espectaculars...
A sa zona de bany em sembla que toca respectar bastant més de 50 metres de distància de sa costa. Almenys 100 respecte a banyistes, nedadors, gent surant en matalassos, taules de surf a rem... Tant per a navegar com per a fondejar o pescar. Si no, es restringeix s'accés a bany o natació en aquesta àrea i tram de costa.
No em sembla legal fondejar i navegar a menys de 100 metres d'una vorera de costa fora de platja si hi ha banyistes o nedadors, és com una zona de bany.
S'àrea equivalent a una zona de bany, està prohibida per a sa navegació o fondeig.
Supòs que toca distanciar-se 200 metres respecte a sa costa fora de platja, si hi ha banyistes o nedadors, torna zona de bany.


Foto de veler de bandera alemanya garrejant i espenyant es fons de roca i posidònia. Que hi ancorà es dia anterior a menys de 50 m de vorera i de sa rompent d'ones en ets esculls, a poca fondària. Dedins zona de bany de sa platja urbana.
Durant sa nit entrà sa mala mar prevista com a bastant probable de feia dies. I sa direcció d'ones de fons impactaven directament i més en aquest racó de sa platja. Ben lluny des centre de sa platja, on sol haver es canal de navegació. Però aquí desà supòs que els semblaria més discret i proper a ets accessos, des passeig a peu o vials per a vehicles.... Cala Agulla, maig 2024.

En general, mentre es navega o es fondeja, potser cal apropar-se a tocar terra. Per a descarregar, desembarcar, per motius imprevists, prou justificables...
S'aproximació ha de ser ben lenta, i sobretot sense accelerades, girs bruscs, ni intimidar... I en una trajectòria perpendicular a sa línia de costa, no al llarg de sa vorera.
Mantenir prou distància amb ses voreres laterals, no és tan fàcil a alguns entrants i cales. Cal triar bé s'itinerari quan sa costa no és recta, sinó molt còncava. Com per exemple una cala ampla amb forma d'entrant allargat, amb una costa lateral llarga emprada per banyistes.
Si hi ha canal de navegació, no s'ha d'emprar sa zona de bany, tot i no haver pagat es permís, o quedar més a la vista i ser menys discrets, o haver de caminar uns pocs metres més.

(Ehem, per exemple, un cas poc observat, però repetit:
Alguna festa amb música forta i excursió navegant en veler gros que fondeja a sa platja. I s'apropa sa seva barqueta auxiliar molt petitona inflable a motor. Navegant de nit sense llum per dedins de sa zona exclusiva per a bany de platja urbana abalisada, i sense fer ús des canal de navegació abalisat. Realitzant uns deu trajectes embarcant estrangers vestint roba i sabates com de gala. Bevent alcohol de botelles, tassons i copes de vidre, a s'arena, roques de sa platja, i també asseguts sa barqueta.
Entre es trajectes, a sa zona de platja hi havia gent aliena aprop, banyistes submergits o nedadors de nit, com jo que els advertia des perill amb xiulet assegut a sobre d'un des meus sacs boia de senyalització.
Sa barqueta ens passava aprop i repetit, mostrant actitud de burla i intimidant, acceleracions i direcció erràticques. Se'ns apropava a menys de vint, deu, cinc metres... I em semblà que eren tripulants professionals, o que s'hi dedicaven, amb lucre)

Mentre es navega a zona amb banyistes per un imprevist o motiu justificable, s'ha d'intentar observar i respectar gent submergida, distreta o amb dificultats, desconeixedora... Per a evitar perills pot servir una barqueta auxiliar molt petita a rem, amb alguna llum, botzina, xiulet o altaveu. Advertir de sa maniobra prevista, gentilment i amb esperes... I convé confirmar que el que es vol fer s'entén. I que es banyistes estaran prou protegits. A bastant més lluny de 50 metres de persones a s'aigua, almenys 100, si no 200...

(Ehem, no com he vist a algunes barquetes, fer pas intimidant a motor o amb remades erràtiques. A menys de mig metre des cap de banyistes relaxats i desconeixedors surant a resguard entre esculls, inclús de nit)

I varar, atracar o amarrar aquí ha d'intentar ser breu, un minut, no gaire més. I no ha de ser una maniobra habitual, encara que sigui breu.
En temporada alta molta de sa costa està saturada d'embarcacions. No és puntual ni tan rar, com fa unes dècades.
Però alguns accidents ocorren quan sa cala està bastant buida, quan ve mala mar...


Em semblà que hi hagué gent tota sa nit dedins d'aquest veler fondejat, de bandera alemanya. I que qui l'havia navegat fins aquí hi desembarcà abans, de capvespre, amb una barqueta auxiliar a motor per sa zona exclusiva per a bany. Lluny des centre de sa cala, on sol haver es canal de navegació, més a la vista. I que hi tornava a embarcar després, un poc abans de sa sortida de Sol.
Passats devers set dies, a uns tres metres de fondària arran vorera, hi vaig veure tirada sa seva politja de proa, a lloc que podia afectar seguretat i vida marina, i una cadena i àncora seva. I es rastre d'escull i posidònia des fons marí que havien triturat, destruït.
Vaig indicar a diversos serveis públics i d'administració dades com sa seva bandera alemanya, sa matrícula, ses coordenades de ses restes, i altres dades útils o fotos detallades de sa proa des veler. Almenys a es serveis que acceptaren sa seva recepció, i no me la negaren.
Em semblà que sa llei mordassa dificultava mostrar embolics, o com abusos puntuals. De Cala Agulla, maig 2024.

Algunes barquetes auxiliars que desembarquen sovint de nit a platges urbanes em semblen de gent que va a sopar a restaurants o de festa nocturna, no per imprevists... I altres que embarcarien per a festes o itineraris nocturns organitzats a bord. O de tripulants que sovint de nit descansen a terra. Mentre a bord hi pernocta es client, propietari o passatger, que no la governa o maniobra prou bé. I que es matins es tripulants tornen a bord per a navegar.

Ses ones impacten més a sa vorera poc fonda i estreta. S'àncora falla més, garreja, es desplaça pes fons sense enganxar bé. Similar a com fan ses urpes d'un moix que rapinyen i rellisquen. Sobretot si hi ha poca longitud de cadena i àncora disponible. Poca estesa fregant a s'arena. Que falla més damunt des fons de roca i posidònia i que espenyen, afectant s'entorn natural per a mooolts anys o sempre.


Una altra embarcació embarrancada, es dematí des 23 d'agost de 2021 a Cala Agulla. Supòs que li fallaria s'àncora garrejant i es varament es complicà. Amb una colla i família amb infants a bord que em semblaren estrangers, potser francesos?

Aquí arran vorera és més de risc quan falla s'ancoratge o es fondeig de s'embarcació. I més si és de nit. Aleshores sa nau pot estar mal vigilada, o sense tants recursos humans, ni algú que la governi amb experiència. Ni que conegui es fons, ni vegi bé ses roques, corrents, sa meteorologia i com afecta es racó...
S'embarcació es mou diferent tan aprop des fons i de sa vorera. Una avaria, dubte o error o una lentitud per maniobrar afecta més, sense poder tornar enrere. I encallar es timó, i amb bona sort vara a s'arena. O embarranca, i si hi arriben ses ones pateix vaivé i xocs repetits. A la llarga s'avaria, romp, forada, esmicola...


Sa mateixa embarcació, d'agost de 2021, va ser atesa prest i remolcada amb èxit per Salvament Marítim. I altres diversos i variats serveis o agents van dedicar-hi atencions, i comprovaven si caldria ajudar més, o si hi hauria vessaments, contaminació...


Ses embarcacions grosses que es rompen en bocineus contaminen mooolt! I netejar es seus fems és complicat. A ses voreres de roca poc fondes ses restes es capolen en milers de trossos.


Humor adaptat de XKCD https://xkcd.com/3194 CC BY-NC

Es casc de fibra de vidre i resina sintètica, espumes, tota mena d'objectes, pots de pintura, olis, bateries, bengales, microlectrònica... Arriben amb ses ones i acumulen a menys de dos metres de fondària. On es raconets de roca i escletxes els amaguen, incrusten i enterren, triuren, desfan...



Em semblà que no hi hagué ferits i bona sort amb sos residus contaminants. Fotos des mateix accident anterior, d'agost de 2021.

Ses espumes i ses ones dificulten veure i recollir es fems enterrats o incrustats devora de ses rompents i de ses voreres poc fondes. I no els recull gairebé ningú durant anys.

Durant anys ses restes es van capolant, dispersant i contaminant dia a dia discretament, o es desenterren repetit. Destorben es paisatge o impacten a sa vida marina local, sa seguretat des bany...



Bocí des casc d'embarrancat. Encaixonat a uns tres metres de fondària, a sa zona de bany de Cala Agulla.





○■●■●○□□■■■●●●●□○□○


Suggeriment

Vegeu notícies d'un veler a la deriva durant uns dies, a prop des poble d'Alcúdia, a sa vessant litoral de sa Badia de Pollença, devers Es Mal Pas. Que ha acabat encalllat i enfonsat a poca fondària es desembre de 2024.
Clicant a
https://www.ultimahora.es/sucesos/ultim ... l-pas.html


https://www.ultimahora.es/noticias/part ... ndido.html

Es mateix, mig esmicolat, s'estiu de 2025:
https://www.ultimahora.es/noticias/part ... -nada.html

I aquí baix, foto d'un altre embarrancat, fa un any. Per mi que tothom d'abord havia anat a terra, a sopar. En mostrava foto a altres missatges en es fòrum o a premsa forana.


Veler de bandera francesa embarrancat buid durant sa nit abans, d'encara més calma marina. Cala Agulla, desembre 2023.

Es gener s'ajuntament, gestionà i pagà sa neteja, diuen que de més de trenta-cinc mil euros. I no sé si es recuperarien des propietari o algú altre. Vegeu una notícia relacionada,
clicant a https://www.capvermell.org/index.php/ac ... a-l-agulla


Jo desconec molt des temes nàutics, en general i més de cada cas... Si hi podria haver circumstàncies amb ses que es propietari, o qui fos, potser tendria menys responsabilitats de sa neteja d'un naufragi? Podria ser per motius justificats com de força major, o desgovern a bord, robatori de tota una nau, abandó...? Supòs que tal vegada hi hauria possibles matissos, però desconec més ses particularitats.


CC BY-NC-ND Corina Ciocan, Claude Annels, Megan Fitzpatrick, Fay Couceiro, Ilse Steyl, Simon Bray, Glass reinforced plastic (GRP) boats and the impact on coastal environment – Evidence of fibreglass ingestion by marine bivalves from natural populations, Journal of Hazardous Materials, Volume 472, 2024, 134619, ISSN 0304-3894, https://doi.org/10.1016/j.jhazmat.2024.134619

.


Es fems de plàstics, ON i QUAN, s'acumula/dispersa, esmicola, flota/enfonsa?

Diuen, a una recerca llarga de mostres a la mar Mediterrània:
"(...) La fragmentació en partícules més petites és un altre procés important, resultant de la degradació dels plàstics que s’activa principalment per la radiació ultraviolada (UV) de la llum solar, regulada també per la disponibilitat d’oxigen, la temperatura i l’abrasió mecànica (...). Aquest mecanisme és més eficient per als plàstics que es troben a les platges, ja que es retarda significativament a l’aigua de mar, a causa de les temperatures ambientals més baixes i de la reducció de la radiació d’oxigen i UV que és inhibida encara més per la contaminació biològica (...). Altres tipus de processos de degradació, com la hidròlisi i la biodegradació, es consideren molt més lents en comparació amb l’oxidació induïda per la llum, almenys per a polímers que es troben habitualment (per exemple, polietilè) en el medi marí (Andrady, 2011; Booth et al. , 2018). Tot i que la fragmentació dels plàstics probablement actua en escales de temps relativament llargues (anys, Song et al., 2017), proporciona un vincle entre plàstics de diferents mides i, per tant, s’hauria de considerar en futurs esforços de modelització. (...)"
Segons (CC BY) Tsiaras K, Hatzonikolakis Y, Kalaroni S, Pollani A and Triantafyllou G (2021) Modeling the Pathways and Accumulation Patterns of Micro- and Macro-Plastics in the Mediterranean. Front. Mar. Sci. 8:743117 https://doi.org/10.3389/fmars.2021.743117




Crèdits: (CC BY) Tsiaras K, Hatzonikolakis Y, Kalaroni S, Pollani A and Triantafyllou G (2021) Modeling the Pathways and Accumulation Patterns of Micro- and Macro-Plastics in the Mediterranean. Front. Mar. Sci. 8:743117 https://doi.org/10.3389/fmars.2021.743117
I diuen que a ses voreres s'acumulen i s'erosionen més plàstics, abans de tornar petits, dispersar o enfonsar-se:
"(...)∼84% acaba a la platja i el ∼16% restant al fons marí i columna d'aigua, anualment. Kaandorp et al. (2020) va estimar una pèrdua més equilibrada per encallament (49-63%) i enfonsament (37-51%)(...)"

Balears és a sa part que nomen com nord-occidental de sa Mediterrània, amb més plàncton, però menys que a s'oceà. Es plàncton aquí densifica i enfonsa més fems, i abans que a sa part est. Sa proporció de plàstic litoral a Balears podria ser des 49%, un poc menor que a sa part est.
Aquesta recerca també indica sa probabilitat des residus flotant segons sa zona de mar. I on i quan interactua sa vida a sobre, es plastiferi. I segons ses estacions meteorològiques, ses zones de rius, ciutats, per corrents.



I una altra divulgació coincideix en que es fems surant s'allunya poc de sa costa, i retorna:

Adaptat de: Victor Onink, Cleo E Jongedijk , Matthew J Hoffman , Erik van Sebille  and Charlotte Laufkötter. Global simulations of marine plastic transport show plastic trapping in coastal zones. Published 2 June 2021 by IOP Publishing Ltd. Environmental Research Letters, Volume 16, Number 6. DOI 10.1088/1748-9326/abecbd

S'estima que pocs fems incontrolats en estuaris s'allunyen mar endins. Un 80% hi quedarien atrapats:

Adaptat de: Zheng Chen, Gaoyang Li, Melissa Bowen, Giovanni Coco. Retention of buoyant plastic in a well-mixed estuary due to tides, river discharge and winds. Marine Pollution Bulletin, Volume 194, Part A, 2023, 115395, ISSN 0025-326X
https://doi.org/10.1016/j.marpolbul.2023.115395



Crèdits imatge: Cózar, A., Arias, M., Suaria, G. et al. Proof of concept for a new sensor to monitor marine litter from space. Nat Commun 15, 4637 (2024). (CC BY) https://doi.org/10.1038/s41467-024-48674-7
Mapa de seguiment de deixalles agrupades surant. Detectades per satèl·lit.

Sembla que es fems de plàstics arriben a la mar principalment per escorrentia, vent, corrent o riu sortint. I que no es solen allunyar gaires milles de sa costa, la segueixen agrupats, i prous tornen a terra.



Quines curiositats! Animen a netejar ses voreres nedant, grimpant o trescant capturant plàstics. Almanco es majors d'un centímetre, abans què s'erosionin i tornin petits.
Es de mida moot petita van més mar enllà, o s'hi accelera es procés d'enfonsament, i també costen més de recollir, observar.



A ses voreres, es poden capturar aprofitant finestres d'oportunitats d'ones, quan està acumulat a terra o en ets entrants, cales i platges. Per a trobar on s'acumula, ens serveix estar atents localment, a ses ones de vent mantingudes uns dies cap a terra. Ses ones poden variar en pocs quilòmetres, entre es caps i cales, segons com s'orienten a es vents. I es pot intuir, descobrir, aprendre i explicar on van es plastics surant per mar obert.


Fems recollit de s'aigua, amb sacs boia nedant. Aquest és típic d'estiu a llevant de Mallorca. Que arriba amb vents mantinguts provinents des sud-est

Mallorca vista del cel més o menys té forma de rombe amb entrants. Es llevant nord-est, està relativament protegit per sa resta de s'illa respecte des fems que prové des sud. I un corrent o fluxe superficial ve per es nord-oest de s'illa, amb més fems que prové de sa península.
En canvi, sa zona sud de s'illa recull més proporció de fems des de ses voreres enormes d'Àfrica. Sobretot en s'estiu, quan ve més vent des sud. Per un anticicló que es situa en es sud de ses Balears, minvant sa proporció de vent de nord.
En s'estiu aparentment arriba més fems amb etiquetes de símbols en àrab amb francès. Que prové d'alta mar, i d'estar molts mesos surant, amb vida adherida i vella.
Coincideix que es veuen arribar en s'estiu, quan sa majoria de gent es banya més a la mar, i ho veu més. Això popularment aquí podria fer semblar que més fems prové d'Àfrica o de bucs i embarcacions d'allà. Supòs que sobretot ho podria semblar en s'estiu, o en es sud de Mallorca. I des fems que es trien de forma natural voluminosos, que es veuen de lluny, floten més o densifiquen tard, que són durs o perduren, antics, que es van acumulant aquí...



Es plàstic a ses rompents es capola de forma més complicada i abans, en cicles ràpids i repetits. S'acumulen i hi fan vaivé, es remouen i mesclen amb aigua calenta, oxigenada i assolellada, que els romp més.
Alguns s'omplen d'algues i detrits, que atreuen vida que n'accelera s'erosió, sa dispersió, o els torna densos.
Ses ones també remouen des fons a plàstics densos petits, que també poden surar a sobre espumes.

Tornen petitoníssims, i semblen invisibles, com espumes, esquits i aerosols, retornen a terra i a s'atmosfera.
Es bocineus allargats, estrets, fins i desfilagats, floten i sustenten més a s'aire. Més que altres compactes, rodons i de menor densitat o tamany.

Per a allò petitoníssim, flotar o volar és com un altre món! S'aire interactua com un líquid viscós, no tant com un gas. És similar per a sa pols, es nanoplàstics, o per exemple, es cristalls lliures que formen un floc de neu. Es com nedar entre capes més o menys denses i electroestàtiques, com un cel de melmelades magnètiques. I ets insectes diminuts ho aprofiten, i s'enlairen empenyent rems desfilagats, no ales.

Farinsekov et al. (2022) https://www.eurekalert.org/multimedia/855519


John T. Huber https://www.eurekalert.org/multimedia/574385 (CC-BY 3.0)


John T. Huber https://www.eurekalert.org/multimedia/574387 (CC-BY 3.0)


Tota mena de micro i nanoplàstics plouen, decanten, escorrren, van a pluvials... També es des desgast de milions de pneumàtics, major en vehicles ràpids o pesats. Sumen més tones de partícules que sa que els surt des tubs d'escapament.


Sa vorera marina ha acumulat, esmicolat i ocultat durant dècades es plàstic marí, principalment d'orígen local.
Netejar-hi, és aprofitar una darrera oportunitat. Com més prest es recull, més viable i fàcil és.



Adaptat de: Valentin RAKOVSKY, Valentina BRESCHI / AFP https://www.france24.com/en/live-news/2 ... -come-from
Descontrol mundial de macroplàstic (segons l'OCDE 2023)

Ànims cercant com 'caçar' es fems, i cuidar ses voreres. Pot ser un esplai educatiu, per a canvis culturals i d'actituds, una pràctica diferent, un exercici físic saludable o un joc, una ajuda per un mateix, per es demés i es medi que ens ajuda!

Curiositats per davall dets acantilats


Hi havia aquestes restes davall acantilats, entre botelles de cerveses rompudes.

A sa foto no es veu un os en es nas, que li va caure.
Sa moneda ja era meva...De patecos, quan ens mostraven fotos de restes on sortien monedes, crèiem que havíem atinat un tresor!


Ceoquis de com arriba es fems flotant amb ses ones i on s'acumula. S'incrusta o se romp ràpid.
Ets acantilats de sa cala eviten que es vent tregui es fems mar enllà. Orientada com un embut a es vents predominants. Es fems no surt d'aquí fins a estar esmicolat com polsim que es mescla, puja damunt d'escumes i vola.
Es capola més prest perquè frega entre sí, xoca amb sa vorera. En una sopa relativament calenta i oxigenada poc fonda que el desfà més.
Sura entre més detritus orgànics que aferren, i atreu sa microvida que s'hi incrusta i el desfan més, o es peixets lanoloren i el tasten...
Ses algues que el cobreixen inicialment el fan surar més, però llavonses agafen densitat.
Sa fragmentació es frena una mica per ser una zona molt a ombra, o si és freda s'aigua. O si és tèrbola, verdosa, si atura sa llumdes Sol. Si sa calor, IR i UV, no arriben, es degraden més lent.
I sa fragmentació és encara més complexa, perquè hi cau aigua dolça des de pluvials i escorrenties, bruta d'enterra i des residus de productes de neteja oxidants, i a pics d'olis o dissolvents...
I d'adalt també cauen altres fems esmicolats per ses pluvials, o de qui passeja i perd objectes. O hi ha qui hi tira de tot, de tot... Bosses, llaunes, botelles, mànigues de jardí, cordes, mobles, ferros... Fins i tot hi ha rodes que semblen com de bicicleta o moto, cables, tubs o maquinari elèctrics. I molts altres objectes complicats de treure encaixonats d'entre ses roques.
Tot això hi cau, a més a més de ses restes que arriben des de la mar, com per exemple estris de pesca, o ses estructures, mobles i matalassos des naufragis.
Milers de trossos petits queden flotant davall acantilats i pets entrants poc fondos de roques. A llocs estrets per a nedar, d'accés difícil a peu o en barca, sobretot quan hi ha ones.


Es plàstics desfets tornen com pols, i s'aferren a sa vorera seca entre ets esquitxos i es racons des cocons. Quan s'eixuguen fan com una crosta, i amb sos detrits es crea un substracte diferent. Es mescla tot junt esmicolat amb sos additius des plàstics, una micona d'arena, sal, i es trossos d'algues.
Es fems antròpic com a terreny i substracte pot complicar sa vida i menjar a ses algues petites que hi viuen, es crancs, gambetes, caracoles, copinyes, ortigues, esponges...
Un lloc ple de fems i deixalles no és gaire guapo com a paisatge, distreu, és incert, un estímul poc natural a es que sa vida silvestre diversa es va adaptant a ritmes diferents, o no...


Foto: Munt típic de jugar a Femsukí grimpant i nedant, just abans de destriar-hó. Aquest tipus de fems era descontrolat davall de camins i acantilats litorals. S'acumula i es fragmenta en ets entrants i cales.
Molt d'aquest litoral és inaccessible a peu, i sembla terra de ningú. Amb ses estretors i ses ones, sovint aquest lloc és complicat per a visitar-hó en barca o fent un bany. Va millor recollir-hó nedant amb sacs flotants...
És fems a la vista, aprop de platges i vies de turisme massiu. Amb més descuids, accidents o errors... De nàutica recreativa, pesca, ports i obres, qualque festa de focs, llums, covets, petards...
I a damunt i aprop hi ha abocadors i papereres saturades, que vola per defora. I es racons a recer tornen discrets per a festes i botellons espontanis.
Atenció Campaneta!
Hi ha turisme i oci d'evasió que cerca llocs discrets, poc control i catarsi.
Però a pics aquí juga brut!
Aquí ses gamberrades esporàdiques van poc vigilades!
Queden impunes més frequentment.
Només se n'entem qui les reb, si no queda K.O.!

Per a una au fer nit en aquests acantilats li deu semblar estrany...
Hi plou fems de la mar cap a munt i des cel cap avall, ☄ com en un bombardeig de residus.
Idò, es centres de recuperació de fauna silvestre, que curen i alliberen aus amb anells...
Les hi donarien un mapa i clau d'un búnker? Almanco un casc, sí?
⛑

Com en Calimero, es pollet fantàstic famós que duu un capell de closca d'ou!



Entre tant de fems i susto va bé una mica d'humor!



Reactivant-se gaudint, amb so deport (esbarjo) de netejar, també es troba salut, expressió, art, humor, evasió, distreure's... Ajuda, estar atents en es detalls, a s'entorn de fons, a allò bo que hi ha darrera des resultats de s'hàbit deportiu, desconnectar de sa tristor i penes grosses!
𝓑𝓸𝓷ℯ𝓼 𝓪𝓇𝓽𝓈 𝒹𝒶𝓇𝓇ℯ𝓻ℯ 𝓮𝓈 𝒹𝓮𝓅𝓸𝓇𝓽
𝓪𝒾𝔁ℯ𝓺𝓊𝓮𝓃 𝓿𝒾𝓰ℴ𝓻𝓼 𝒾 𝒶𝓵𝓁𝓲𝒷𝓮𝓇ℯ𝓃 𝙋𝑬𝙉𝑶𝙏𝑬𝙎




És útil mantenir un piu d'humor en observar es detalls de sa natura i es fems que es pesca cuidant es medi. És una micona com qui xiula caminant de nit per a riure's de sa por...
S'humor també anima a relativitzar. I a enquadrar aquests arts i jocs dins sa cultura deportiva, s'esbarjo. Taaaantt rodejats de competició, poder, espoli des medi i negoci, que fa por!
Amb s'oci i es lleure no cal ser sempre passiu culturalment. Resignar-sé just amb el que s'ens ofereix habitualment o per mantenir jerarquies i aparences és poc creatiu, poc lúdic. I es pot intentar tastar viure un lleure diferent, menys consumista des medi.
Ajudar a s'equilibri o sa recuperació, sense vergonya, amb molta dignitat. Tot i ser informal, tot i gaudir i ser lúdic, o ses aparences còmiques!
Disfrutar-hó és un canvi personal, però pot ser comú. Una societat ociosa avança per adaptar-se, quan és evident que cal maniobrar molt i fi. I així també a llavonses s'acostuma millor, fins i tot sa cultura, ses creences o sa tradició.







I dimarts 26 he reendreçat es tubs complicats per a que els vegin millor i els recullin.
I hi he nedat i recollit més Femsukí cercant en es fons devora, amb una mitja hora nedant, o quaranta minuts entrant i sortint.
Aquí hi he netejat grimpant i nedant dotzenes de vegades en un any, i antigament molt més.
Es vidres romputs apareixen sovint. És fems delicat de dur, que talla molt, que incomoda una mica. Potser incomoda i enreda bastant més que trobar coses com roba íntima o molt altre fems.



Aquests fems típics suquí, i entrants de sa zona, i qualcuns fems delicats es van acumulant entre pedres des fons.
Es vides espenyats tallen! Amb guants i tot espanten! Si són de botelles mig buides a vegades arriben i es rompen on es fa peu, i podrien ferir greu.

Per mi ses botelles s'acumulen de festes nocturnes amb alcohol pes racons foscs discrets. I en tiren de licors, cava, cervesa, o llaunes i més castes de fems i embolics... Sovint mala senyal i anar afegit a moolts més fems, bosses plenes de restes de menjar i envoltoris... I amb alcohol i informalitat, si hi ha descontrol i és un lloc amagat, s'incivisme, ses bretolades o es vandalisme no són rars, coincideixen.



Un altre efecte nocturn és fems de banys de festa improvisats a davall sa lluna, o a sa sortida des Sol. Una experiència vital plaentera i sensual en roba interior, però millor sense... 
Sa roba íntima té elàstics diferents as banyador. Xopa cau o es perd entre es frenesís... Més d'una calça es treu alguna nit mentre es neda, de forma discreta... O s'exhibeix com una fona i es llança volant com un joc divertit. Com un ritual juvenil, però també de gent granada, perquè també en trob de ben grossa.
A vegades és un esplet, de comiats de soltera, i roba íntima tan grossa com sa meva camiseta. O tot de togues i pijames! Apareix llenceria fina i gruixada, de tota mena i mida... Un dia nedant en vaig recollir més de trenta! I ja passa que llavonses de cop no n'hi ha, i durant setmanes només en trob un grapat.
Si no es recull sa roba de la mar hi ha dies en què sa corrent n'acumula mooolta pes racons. Aleshores amb poques captures sa bossa costa de moure i s'ompl. I em cal aturar de nedar, per a sortir de s'aigua a buidar de fems des sacs boia cada dos per tres.
Quan en buid tant i repetit en queda bastant sense recollir. S'acumula i desfà pes fons d'arena i fulles de posidònia i algues. Sembla un tapís de teles desfetes i fils, com de llenceria d'encaix rompent-se. Es conjunt des paisatge torna  molt fosc... verd!?
Amb tanta brutor practic exercici, però és en un punt dens, i vaig refredant-me amb so vent, sortint xop a buidar-ho a defora s'aigua.. I em cal dossificar-hó segons sa protecció pes fred. Passades una hora o dues nedant a un lloc, ja no tat per segons quin punts foscs espesos! Me n'afluix! Pas de llarg una estona, per no aturar tant de nedar i entrant i sortint per a buidar sacs, i refredar-me massa.

Potser quan es fan banys improvisats nocturns a llocs discrets és millor nedar sense roba interior, jo ho preferiria. Tal com es fa sovint a platges apartades ben aprop, on neden molt de nit, i que embruten molt menys.
Per davall acantilats són més esporàdiques ses captures de pots de pintura, tarjetes de pagament, ulleres, o restes des típics ancoratges directes romputs, es peus de boies romputs i d'estris perduts que fan pesca fantasma, es morts de fondeig casolans espenyats, o ses àncores perdudes velles, tot ben destirotat.



Fent-ne ficció i humor, com de pirates i tresors moderns... 
Si nedant es troben targetes de plàstic de bancs és enredós, mai se sap si són valuoses o no.
Pentura millor si es perden targes de plàstic de codi QR de criptomonedes...
Cercar una tarja de plastic valuosa amb un QR de criptomonedes seria mooolt motivant! Molta gent de cop recordaria com nedar cercant plàstics!
        
La mar seria plena de nedadors netejant cercant una tarja de plàstic valuosa! Tant estiu i hivern, com de dia i de nit!
De cop s'entendria, semblaria lògic, valdria la pena deixar la mar aclarit d'altres fems antròpics que distreuen i que dificulten atinar un plàstic de criptomonedes!
No caldrien més motius per a netejar si es premi és una tarja de plàstic amb criptomonedes! I quedaria clar que un dibuixet ens val més que netejar i cuidar es litoral just pes paisatge o per salvar qualque vida irrepetible. Ai, oh, ui... Atenció Campaneta! ​ Som com pirates per a ets infants de tots es temps i 'Nunca Máis'...
Sa civilització humana amb tant poder i responsabilitats, quin valor social i cultural dóna a cuidar es litoral?
Es valor de sa natura i es seus paisatges, aquesta font de tants souvenirs i de records, benestars i estímuls rics, meravellosos, preciosos...
Es medi ens ha aportat uns estímuls naturals que inclús ara curen es mals des confinaments i es desequilibris de sa pandèmia...
Com es valora sa natura i es medi litoral? Quant val? Quant et costa a tu cuidar-la?
És més fàcil i menys costós ser responsable i cuidar! I sense vergonya i embolics és un gust cuidar es litoral grimpant i nedant, jugant divertit, responsable, però alliberat i sense enganys, com en Peter Pan!? A en Peter des conte li costà recordar el que es lleure significa...


Com en aquesta tira còmica de Gary Larson a thefarside.com
https://assets.amuniversal.com/26ca5070 ... 5056a9545d
En Peter, treballant a un cubicle d'oficina, va trobar que els seus pensaments sovint tornaven a la seva vida as país de Mai Més.





Per a recordar i connectar amb s'entorn a pics convé practicar situacions bàsiques, reaprendre sense tants condicionants culturals complexos.
Un joc senzill, de llibertat, com infants és un bé que s'olvida amb s'edat i sa civilització, sotmesos a tants biaixos i allunyats entre una mar de diferències, rols i jerarquies, dependències immerses en coneixements i classificacions simbòliques, codis...
Es joc instintiu i natural és cultura, art i expressions.



Per animar-sé i inspirar-sé, aquí dos audiovisuals d'Elisapie, una cantant inuit:

Wolves Don't Live by the Rules 
https://youtu.be/9fLtMcVPDVM

i un plus més femení, Arnaq
https://youtu.be/Nz-iVxjOxGE



Practicar entre animals de companyia o silvestres a qui no destorbem pot ajudar. Per a reaprendre tornar a començar, vivenciant ses interaccions i emocions vitals senzilles, belles i naturals. Esperar es seus tempos, recrear complicitats i observar.
Una situació o una pràctica com un joc o dansa, totsols o amb animals afins, amb un fi en si mateix, inspirar-se en s'ara i aquí...

Per ventura per això inclús serveix observar i entonar na
Mar Grimalt
amb so bell tema, Cossos
clicant a https://youtu.be/IqHnjLxyVfs
A veure com va, si
'es temps balla entre cossos desconeguts!






Cartell recollit nedant amb sacs boia. Uns 100 minuts tira-tira en intervals amb canvi d'intensitat, amb poca pausa i breu, per a minvar es fred. 17nov2021, Cala Gat.

.


Moneder de sirena: ou de rajada gros
per a identificar



A davall de papereres massa plenes de sa platja de Cala Agulla hi havia aquesta càpsula d'ou de cos pla i ample, típic de rajada ben gros!
Per si podés ser d'interès, no l'he tornat a ses escombraries. I he demanat ajuda, avisat i consultat a diferents serveis o entitats.

Segurament es podria saber s'interès, identificant s'espècie. I no en sé, cal mirar-hi amb més bon ull i criteri, en no sé quins detalls.

És un ou ben opac a contrallum. I de superfície de textura poc brillant, fa un reflex semblant a cuir d'ant negre. No apreciava gaires estries longitudinals.
Deshidratat feia uns 11-12 cm de llarg, segons si es suma o no sa seva vora similar a un davantal. I uns 8-10 cm d'ample, segons si es suma o no sa seua vora similar a una quilla. Sembla ben alt, de ventre ample, però en general deformat i minvat per sa ressecor.
Tot això mesurat sense comptar es braços o ses banyes amb què s'enganxa a es substracte. No he atinat cap circell ni fibres laterals d'enganx.
Amb ses banyes resseques i deformades costa saber com eren, cap a on apuntaven...

Aquest ou seria d'una rajada mosaic (Raja undulata) ben grossa? Em costa saber-ho sense diferenciar cap a on apuntaven ses banyes...
O seria de rajada rosa (Raja brachyura) per ventura si fos de mida tan grossa, tot i que s'ou té poca falda anterior?

O seria un ou moooolt rar, d'una rajada blanca, Rostroraja alba? Com un més gros a Còrsega, que van mesurar amb 14 cm, vegeu
clicant a https://corsica-requins-de-mediterranee ... vaille-n2/

Idò, per si de cas jo també el remullaré. Per a solventar dubtes...
En submergir-hó feia bimbolles, per on m'ha semblat un tall d'eclosió, i foradets de fisures de respiració. Per mi que seria un ou poc espenyat per s'erosió, i no depredat. Que es depredadors no el van foradar.
Per a distingir millor si seria d'interès, el deix almenys 12h en aigua poc salada i freda. Per a rehidratar-se i recuperar un poc des volum i mida original, sa forma i s'orientació de ses banyes...
Vaig informant i consultant a més entitats.



Munt recollit en uns quinze minuts a mitjans de novembre. Mesclat amb fems que ja havia arrecerat a principi d'octubre, i mostrat a un altre missatge.

Ara per novembre també es troben molts fems. Poc després des temporals de tramuntana, si es tata per ses cales orientades a es nord. Molt de fems arribat flotant des de la mar.
Hi ha hagut bastants dies de moltes ones de nord i nord-est.
Entre tandes d'ones sa gent ha anat pujant fems que sumen centenars de litres d'objectes a recer, lluny de ses ones. Aprop papereres plenes o caigudes pes vent fort.
Desenes de barrals, bidons i recipients romputs, milers de plàstics, cordes, residus flotant...
Hi havia inclús qualque bicicleta espenyada a sa platja, supòs que tirada o caiguda des de sa vorera...

És un lloc perfecte per es joc i entreteniment de cercar fems i cuidar es litoral!
Es pot fer molt exercici, i ajudar molt! 





ACTUALITZACIÓ "OUERA" :

S'ou rehidratat, llavonses d'unes 36h en aigua poc salada freda.


Ara s'ou rehidratat es manté opac i apareixen estries fines. Sa longitud de sa càpsula creix a 12-13 cm, amb un de vores o faldes gruixades. Ses quilles i s'amplada han crescut bastant.
Té un foradet com un porus a sa base d'una banya i anterior. Foradant sa falda i sa càpsula. Supòs que és una fisura respiratòria.
I té una obertura de tall net i gros a sa vora devers sa falda posterior. Separant ses dues cares de sa càpsula, poc ezpenyades. A sa foto, és on hi he inserit sa moneda.
Supòs que coincideix amb s'aspecte d'un ou eclosionat, amb so forat d'on sortí viva sa nova cria de rajada. Bona notícia! 

Per mi que ses banyes llargues i convergents, creuant-se, sa poca falda anterior i aquests tamanys coincidirien amb un ou eclosionat d'una rajada blanca adulta. Però no molt grossa de tamany. Però jo no en sé gaire, i hi tenc poc ull, més dubte amb diferenciar ses voreres laterals grosses, o ses quilles, tot i que coincidirien amb aquesta espècie.
Per mi que es diu que ets ous de Rostroraja Alba solen ser de 13-14, o 12-13 cm?
(Nota actualització: més endavant s'Associació Cayume em comenta que ets ous mediterranis de sa Rostroraja són més menuts que es referents, atlàntics)

Una rajada blanca eclosionada seria molt bona nova! 
Em sona que seria una espècie valuosa en es medi, i que es pot fa ben grossa.
Poc comuna a sa Mediterrània des nord-oest. Una de ses rajades més protegides, a sa llista roja d'espècies amenaçades, de població en perill (endangered, EN) i empitjorant...
Quina curiositat!


Finalment he anat contactant amb més diversitat d'entitats i serveis. Per a demanar orientació, consultar, per si sa observació o s'ou podés ser d'interès...
S'interessen s'Associació Cayume i investigadors propers, de LIMIA o IMEDEA.
Es registra a DAPERA des Servei Protecció d'Espècies des Govern Balear.
Confirmen s'espècie de s'ou com a Rostroraja Alba.

Comunicar una s'observació serveix per a conèixer sa població, sa zona de posta...
I s'ou serviria per a il·lustrar a alguna mostra entre altres motius naturalistes?
M'han comentat que per ventura es podria integrar per a alguna recerca. O que intentin extreure'n i estudiar es seu ADN!
Uau!
Quina casualitat i bona sorpresa! Mai se sap!

.

Bon viatge a Andratx per a s'ou de rajada♥
Servirà per a estudis d'ADN, il·lustrar i ensenyar?

He endreçat un pot amb s'ou que mostrava abans. L'he etiquetat pulcre 🏷 i decorat amb colorins i cintes, proteccions...
Com vestit de gala per a s'ocasió!


I l'he empaquetat amb moltes capes per damunt, com una ceba. Es veu rar, hi, hi...

Es transport és cortesia de personal de sa Reserva Marina de Llevant, a qui els ho he demanat.


En es Port d'Andratx l'acollirà es ⚗ Laboratori d'Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA)
Per ventura es podria emprar en algun estudi de sa població de rajades? O tan gros és guapo per a observar i motivar, aprendre es visitants... Són ben similars ets ous de rajada i elasmobranquis com tauronets...
... ...


Bon destí per s'ou de rostroraja.
Quin èxit per un ou que estava en es fems, hi, hi...🗑

.


Ou fosc rar, amb blancor a dins.
On estava es moneder de sirena.♥
Festes, bèsties, bòtils tirats...I polesia,
literatura, ficció i humor,
remesclats com una truita d'ous
amb so cuidar es litoral netejant,
i històries d'aucells màgics!





Ja ha arribat a es laboratoris de LIMIA a Andratx es moneder de sirena explicat ens es missatges anteriors. S'ou gros eclosionat de rajada blanca...




I sa gent com entreteniment segueix netejant sa platja on estava s'ou. Passejant, curiosejant i agrupant es fems a recer. O si es pot, es separa i duu fins a ses papereres lluny, en es camins i carrers. Perquè es vent ha fet malbé papereres a sa platja.






I com sovint, hi ha dies que no s'acaba es fems a ses platges.
Ses papereres a s'arena estaven plenes o tombades, i es munts eren vistosos.


🌬Bastant de fems ha arribat aquesta primavera d'hivern moguda, gairebé de cop, en un parell de tandes de temporals,⛈ atracat amb onotes ràpides de ventades de 100 km/h des nord-est.

I uau!
Pareix que és bastanta gent sa que recull i agrupa es fems de sa platja!
I van ajudant discretament, com a deport, esbarjo, i amb apreci cuidant s'entorn.
🗑👁






Amb sos anys, pes fons de la mar a tocar de s'arena també s'han acumulat i enterrat botelles de vidre. I ses de vidre incolor no es veuen gaire.. Any rere any n'he tret bastantes, i moooolts de trossos.
Encara hi ha incrustades almenys un vintena de botelles a la vista. A pocs metres de sa vorera, on es fa peu. I és on més van ses famílies amb infantons. És una zona poc fonda i arrecerada, en es principi de sa platja.
Però supòs que n'hi ha més de cent ocultes enterrades a diferents fondàries, que es van desplaçant enmig de dies de ones de fons...
Ses botelles que s'alliberen totasoles rodolen entre ses roques s'espenyen, i fereixen es banyistes abans d'esfonsar-sé a s'arena xopa.
Ses botelles mig enterrades, van com fent una soldadura amb sa roca amb s'aspectede conglomerat o travertí tou, pedra tova calcària...
Qualque botella es desenterra més amb ses onotes, i es pot provar de desincrustar.
No les forç massa, perquè ja estan copejades, tensionades, fràgils... Costen de recollir sense espenyar-lés.


Foto de fems recollits de s'aigua arran costa nedant de travessia amb sacs boia. Aprofitant una calma marina enmig de dies d'ones de fons que els van desenterrar o desincrustar. Alguns de naufragis moderns embarrancats. Cala Agulla, 1 de desembre 2021.







I en un altre lloc i dia proper, vaig cuidar des fems a aquesta nacra de sa foto. Un fems dens i pesat estava movent-se per devora i la fregava amb copets. A uns dos metres de fondària, amb una corrent de remolí típic que es forma a ses cales a resguard de mar de fons, molt discreta. Una mar d'ona baixa i amb impuls, de varis dies, que ja anava calmant.

Supòs que aquesta nacra viva seria una Pinna rudis o una P. rugosa, que es fa fins a devers un pam, i té unes punxes grosses, unes poques. No és sa famosa i dissortada nacra més grossa, sa P. nobilis, gairebé desapareguda fa pocs anys, malalta d'un paràsit petitó.


Aquests fems que vaig recollir estaven a uns pams de sa nacra, es movien aleatòriament amb so vaivé de ses ones i corrents baixes ràpides i fortes pes fons, a mal lloc. Sa barra de devers dos metres de llarg era com una "apisonadora" a punt de rompre sa nacra!




Potser es primer cop que ho vaig veure feia més mala mar i encara emprava roba de nedar pantaló curt i guà de primavera, i no m'hi vaig dedicar tant, poc més d'una hora.
Dies després hi havia més bona mar, poc vent i sense tempestes. Però amb qualque nigul i es sol amb s'angle baix, gairebé ja des mínim des solstici d'hivern. Nedant uns 100 minuts, era un entorn d'ones més còmode que es dies abans. I ja vaig utilitzar un tratge llarg i guants d'hivern per a natació.
Sa vida marina i des litoral, sa natació i es fems descontrolat van canviant de temporada! 
Toca adaptar-sé a sa major estretor de sa roba, a sa falta de sensacions a sa pell mentre es neda, i as cansanci de moure's amb roba llarga a espatlles i cames.
Amb so equip adequat es limitant pot ser sa resistència que crea sa roba a es moviment de cos i a sa respiració. I no tant es fred, tot i que es primer moment sempre fa susto!
Per a nedar netejant en s'hivern va bé una configuració de roba de natació de ses més econòmiques, resistents... I ja hi ha material un poc més sostenible que es neoprè, reciclat de pneumàtics combinat amb pedra calcària. O de just cautxú vegetal, sense gomes de petroli ni tants additius tòxics o perjudicials com es pneumàtics.
Convé triar roba prou càlida per a què es fred arribi més tard que pes cansanci des moviment. Amb aigua de 14-16°C i poca intensitat va millor una roba amb bon patró. Com sa roba típica per a natació més activa, de swimrun o travessa en aigües obertes, més fredes, per a 9-14°C, per poder practicar amb cura, a poc a poc, diferent per ats animals, netejar... Per exemple combinant parts aïllants de fins a 2 mm a extremitats i 4 mm pes tronc. Si no es té més de 3 mm es pot afegir un guardapits (0'5-2 mm) o un sobretratge. En dues capes no és tan còmode, però és més comú. I també serveix prou bé es material reflectant de sa calor, tèrmic, almanco a guans, escarpins de natació i a sa caputxa.
⛑
Si es tria bé es recorregut i com recollir es fems, es fred arriba més tard. Per exemple, cap a ses tres hores, segons s'equipament, es vent, s'horari, es Sol, ses corrents arribant des fons...
Si es pot, es practica mantenint exercici poc intens i poques pauses, i breus. Ses variacions per es fems casuals, es capficos, es grimpars o es traginars afecten més es fred i sa intensitat.
Si hi ha encert i bona sort es pot allargar sa diada!


Aquests dies de fred i pau, en es moments de més claror i poca ona, molta vida marina puja des des fons, com celebrant-hó!
S'apropen i es confien amb so poc renou i sa bona perspectiva per a advertir gents i incerteses. 
Pugen crancs diversos, ets ermitans grossos i es d'esponja, o bavoses, i moltes més espècies que es relaxen. Es veuen més, i tranquils, es pops grossos, bancs d'espets, rajades grosses, torpedes grossos a penombres d'arena, morenes i estols de peixos, o colles de dorades ben grosses, i molt més...


Foto a dos metres de fondària, prop d'on s'ha recollit sa barra de fusta densa dies abans.
A ses llums i ombres filtrant-se entre fulles es crea una mena de komorebi molt remogut.

Tant de corrent destorbava una Doris. Té ses banyes i "cap" recollits davall des rizoma de sa posidònia.   Fent vaivé, en es dors, s'aprecia sa 'flor' en es "cul", ses brànquies a la vista voltant s'anus, típic de Doris.

Diferents de molts altres llimacs nudibranquis que tenen ses brànquies a la vista per tot es cos, i que nomen aeolids/eolids/eolics. D'aquests altres en mostr unes fotos, a entrades abans, unes peregrines, Cratena peregrina?, i sa seva posta de filaments d'ous.

Vegeu llimacs nuus, destorbant crancs:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(humor de Gary Larson www.thefarside.com)

Ses Doris són un caramull d'espècies, o subespècies. Aquesta, seria una Felimare picta/ Hypselodoris elegans?, antigament, Doris elegans, informalment Doris Gegant?

Ses Doris són habituals aquí. Quan festegen s'apreten tan fort es cos, que s'inflen com bimbolles grogues i verdes. Uau...

Mooolt sensibles a flaixos, fins i tot laterals o de rebot!
Entre ombres convé més retratar sense flaix, el que podria semblar contraintuitiu.


A na Doris li agrada menjar s'esponja des capell des cranc d'esponja!


Foto modificada. Emőke Dénes (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... _GMZ_1.jpg


Bajoelmar, 2012 (CC BY-SA) Left side of Felimare sp. in Palma Aquarium https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... anquio.jpg
Na Doris, Felimare sp.

Es crancs d'esponja sempre semblen anar a dormir, hi, hi!
A alguns els nomem Dromia dormia!
Són grossos i peluts, amb molt vellut fi. I uns que veig a pics, Dromia personata, tenen uns pèls llargs rossos rogencs.
Es crancs d'esponja són uns discrets!
S'aturen bastant mentre mengen filtrant, relaxats camuflats a davall de s'esponja que estimen i defensen. I és que s'esponja i es cranc s'ajuden, es cuiden, fan simbiosi de mimetisme i de residus de menjar, defensa...
S'esponja els va creixent arran, i els envolta cada pic més, com un capell fet a mida per un sastre, hi, hi...

Quan na Doris encalça es cranc d'esponja, si enganxa s'esponja, se la vol menjar!
.

I lluiten a càmera lenta, l..e..e..e..n..t..a

Es crancs d'esponja són poc coneguts popularment, i es pesquen accidentalment. I són difícils de veure, estan quiets o van a poc a poc i un poc fondo, camuflats amb s'esponja...

Són diferents as crancs ermitans, que tenen s'abdomen més tou, i viuen dins qualsevol recipient, closques, esponges, taps... I des 'crancs peluts' (Eriphia verrucosa), que no són tan peluts i semblen molt més àgils.

Es crancs d'esponja sostenen ses esponges grossotes amb unes potes de darrera que són com culleretes. Poden nedar amb elles? Em seria sorprenent, perquè es crancs d'esponja que trob són com molt feixucs, lents, dormidots... Em sembla que no serien crancs voladors, nedadors... Però recorden molt a ses potes de cullereta nedadores des crancs voladors!

Es crancs voladors són un popurri d'espècies que neden àgils amb ses potes de darrera amb forma de rem o cullera. Quan neden recorda a com vola un insecte, batent ses ales rapidíssim!
Unes entrades abans explicava una anècdota nedant amb un cranc volador desorientat. Era estilitzat, de color taronja amb ses pinces o mordales blanques. Estava a una alga surant enmig de la mar. En veure'm aprop va fer un bot i em va perseguir com un borino! Se'm va aferrar i em va fer pessigolles per tot es cos, fins que se'm va refugiar devora es llombrígol.
El vaig intentar ajudar duent-ló a reposar a un lloc millor, i on podés triar ones o estar a recer.

Es crancs antigament eren més abundants i grossos a ses voreres de ses roques, fins a tornant gairebé rars.
Em sona que a tot s'estat ja fa molts anys que no es permet destorbar ni pescar crancs de forma recreativa. Seria tal com amb altres crustacis, però no ho seguesc. Ni sé si potser es començaren a protegir abans de febrer de 1999, o segons vedes o talles, des de desembre de 1963, o abans... I almanco d'antic era una costum deixar anar ets animals femenins, o amb cries o ous, com amb moltes altres espècies.



I a només uns pams damunt sa Doris i sa nacra, a devers dos metres de fondària, hi havia almanco aquesta altra nacra amb més punxes senceres...


Ara moltes nacres es veuen més fàcil, perquè encara no ha crescut massa sa fulla nova de posidònia!

Ses llavors i fulles de tardor de posidonia ja han caigut i fuit amb ses ones i cada pic reposen més lluny pes fons o a defora. I qualcunes fulles caigudes també fan com un jaç que va i ve, i reposa a ses pauses d'ones. Algunes decanten aprop llocs espesos de plantes, però a ses clapes redonenques, unes dites cercles de fades Són unes clapes ben curioses: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cercle_de_fades

Ses fulles velles de posidonia tornen com un jaç llavonses des temporals. Ses fulles quietes per es fons atreuen molta vida variada que gaudeix! Com es puu i animalons des detrits, com cuquets, i caramulls d'estols de peixets carnívors que els cerquen com pasturant nedant pes fons. És ben bell de veure, es peixos neden entre colors blaus i grisos. Són molta varietat de peix relaxat, com pastant, sobretot quan es Sol està baix!


Fems recollit de s'aigua arran costa nedant de travessia amb sacs boia. Cala Agulla.



Aquestes dues nacres es van salvar per ben poc! Sa fusta que vaig treure a defora era molt marinera, una barra d'escar, mooolt densa i pesada. Es dies abans, quan venia més mar de fons ràpida, baixa i discreta, sa fusta mig rodolava, fregava i rebotava pes fons fent botets i vaivens un poc caòtics, amb sorpreses.

Ses deixalles denses i dures, descontrolades removent-se pes fons des litoral poden ser com una piconadora fantasma! -'apisonadora' en castellà- Provoquen com una pesca o erosió fantasma ferint!
Una deixalla de construccions o de naufragis a fora de lloc erosiona es fons, mentre troba com recol·locar-sé amb ses ones! És un poc com quan anomenam pesca fantasma a sa mort que creen ets arts de pesca perduts, però diferent, amb ses deixalles de construccions i de naufragis o vandalisme.

..... ....⛏
S'apisonadora fantasma és fàcil de recordar!
Sona a títol de peli de ficció de terror, en 3D, i ben gore!   



Fems recollit de s'aigua i arran costa nedant i trescant amb sacs boia. Na Ferradura.


I ja fent més humor, ficció i broma...

Ai!
I si ara que els ha arribat, es laboratoris troben un ADN rar en es moneder de sirena?
És un ou de pes fems...
Pot ser que hi trobin remesclats dins es pot un parell d'ADNs, i els costi distingir es meu o es d'un d'ase? Perquè quan jug nedant amb tant fems a pics sent xerrars de lluny, de comitives passejant, de sorpresa i confidència que en fan comentaris. Com fent ritmes creatius amb autoritat, de polesies:

- Quins ous! Que n'hi ha d'ase per la mar!

- ...

-  Etsous de mules i ases
són grossos com carbasses!

- ...



Qui sap! Per ventura descobrim que no és un ou de rajada, i que genèticament és 100% un ou de somera!! 
Seria una variant rara? O tal posta dependria d'un fenotip extraordinari?
Ves a saber com es desenvolupa aquesta pastura salada! Quina incògnita, camuflada entre tant fems...


Per si de cas m'ho he mirat, i sí que he trobat curiositats!
Resulta que a sa literatura de savis i llegendes ja fa anys que donen pistes sobre ous d'egos, ases o someres.

Per exemple, fa moooltes dècades en Jacint Verdaguer, a 'Els tres savis prudents dels Piteus' parlava dets ous d'egos.
Vegeu http://ampaelvinyetcontes.blogspot.com/ ... iteus.html  

I no és tant secret, però van ben cercats. Qui aconsegueix un ou d'ego ben gros i guapo pot guanyar fires!
No es fan per tot, mirau per exemple:
https://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?t=59592

Més premi, com més grossos o guapos es mostren ets ous!
Tants sous deuen ajudar a fer créixer molt s'ego! I com més ous, més festa!

Imatge parcial de cartell. Fira d'ous d'Euga, 2021. Disseny gràfic de Lledó Peraire. Il·lustració de Gemma López http://turismesolsones.com/wp-content/u ... 4x1024.jpg
Quina fira! Ben creativa, expressiva i divertida!


Ponen ous també ses mules i ases?  Tots ets animals que s'aturen a reposar en sentir un...

"Ooou! OOooouu..." 



Segons conten de ses someres i ases, es tema dets ous dóna per molts entreteniments.

Es truc amb sos sous i ets ous de ses someres és que per fer bon negoci s'han de covar en es llit personalment! Així calentons durant dies, reposant discretament, sense dir ni piu!

Ja fa molt que es detall s'estudia de rondalles com sa dets 'Ous de somera'. I s'ha narrat, musicat, il·lustrat... O se n'ha fet guions, representats a escoles i esplais. Fa anys em tocà fer es personatge des vicari! Sa rondalla ha aparegut en arts ben curiosos moderns i entretenguts!
Vegeu rondalla
https://contacontalles.blogspot.com/201 ... omera.html


Dibuix d'Àstrid? Portada des disc Contant, Cantant! Vol. 3 - Rondalletes (2010) Satie Producciones Audiovisuales
Sa rondalla "Ous de somera" adaptada amb bon ritme i humor! Per internet i a sales per tot arreu. Very sonada, versionada per Joan Bibiloni!
Escolteu https://youtu.be/c3DXc4jWs6E  



Recollint fems jugant per es litoral tot es veu millor!
Mirau si no, què hi havia en es fems, sembla com un altre ou:

Passiflora edulis?

És un ou silvestre fermentat? Sembla de xocolati! Oh, i dedins també té com una raya blanca...
És com crema de llet! Això vol dir que també ponen ous ets animals lleters! I es de càrrega!
Uau, caldrà tornar a fer gestions per aquesta nova troballa!  

Convé anar viu, i evitar sa burocràcia... Seguir sa bona guia de sa literatura:
  Com es llibre Totes les bèsties de càrrega de Manuel de Pedrolo...
Vegeu https://ca.wikipedia.org/wiki/Totes_les ... de_càrrega  

Sa burocràcia! Quins misteri, por i dubtes de perdre es papers!
Uuuh, sembla que el món tornarà com a sa peli de Brazil (1985)
Vegeu https://youtu.be/0BOXb_6EAgY?t=280
Inspirada, lliurement, en
sa distopia escrita per George Orwell dita "1984",
vegeu https://ca.wikipedia.org/wiki/1984_(novel%C2%B7la)

Ai, ai... Preferesc que s'ou tengui a veure més amb Halloween! O millor, que sigui un ou de conill o llebre   de primavera d'hivern i d'estiu, com de Pascua...


Idò, que sigui una llepolia de primavera! Per a poder aprofitar es simbolismes, i sa fantasia, s'argument de ses faules de s'antigor, que tractaven es misteris de ses forces naturals i sa fertilitat de forma simple. Brollaven éssers mítics, déus i animals, tots interactuant i parlant, ben humanitzats!

Póster des film "Dersu Uzala" (1975) per a propòsit didàctic altruista. Drets segurament de distribuidora o estudis on s'ha produït.
Póster des film Dersu Uzala.
Vegeu, per exemple, com humanitza sa natura en Dersu Uzala,
clicant a https://youtu.be/dAZ3E7gZG14

Idò, serà un ou de primavera d'hivern, com es de sa llegenda:
N'Oostera, volia protegir d'Orió i retornar sa fertilitat a una au marina simpàtica , que era lenta i d'ous vulnerables...
I n'Oostera la transformà en una llebre o un conill, àgil i fecund!
En agraïment, com un conill, cada primavera pon molts ous dolços, i de colors alegres que deixa a mà, just tatant entre ses roques i s'arena.
Aquests dies assenyalats ets ous es poden cercar celebrant sa fertilitat.
A cercar, tatar i tastar ous boons!
Atents!
Ets ous boooons van ben cercats!
També agraden a naturalistes!
Ull! Que fugen aviat! 





I famalaquí-famalallà, tant suquí com a sullà, es solstici hivernal, és com una màgia concloent 2021:
🗞 Abundaren de nou il·lusions, teixint morralls efímers o subtils per a expressar-se,  intentant evitar es flaire de "colònia". Perdent-se un piu de cuidar o mostrar sa natura afectada. Més grossa que un elefant, fruit de sa passió, de maracujà.
Uep! Ai! Es maracujà s'olvidà, o traspaperà! 

Bones festes!

.
Més fotos i humor de cuidar la mar amb deport, per a inspirar, ensenyar o aprendre...


☺ Salutacions de primer de maig. Amb sa bonança, ja fa gust composar s'exposició!
Capturar aquestes papallones salades, una a una a mà, és un embolic entretingut!
Femsukí de nedar uns 40 minuts sense neoprè en aigua a uns 17-18 °C.

S'entreteniment cuidant i perseguint fems per dins la mar, és un bon exercici i activitat física. Amb so joc hi guanya es paisatge, es medi i sa vida que ens ajuda, tothom qui hi juga, o qui ho mira! ☺ Tot es veu millor!



Cartell trobat i entregat a socorristes. Algun gamberro l'havia arrabassat i tirat des d'acantilats. En sis mesos és es tercer cop que l'he tret de la mar. L'han tirat almenys quatre ​pics.
Ses deixalles dures, denses i grosses van canviant de lloc segons corrents i ones. Erosionen es fons mentre troben on enterrar-sé o encaixar. Si no es recullen afecten sa vida incrustada durant anys.


Foto de femsukí de mascareta trobada i un plasticot amb etiquetes noves. Possiblement volà des d'obres per es passeig o es port. Es contrast des paisatge suggerent des Cap Vermell enboirat és expressiu, sensibilitza. ☺


Una garrafeta mona. ☠ Tranportada nedant en una bossa surant apart. Era una porqueria i un sufoc per a sa vida marina. Tacà d'oli brut adeherent la resta de fems, equipament...
Femsukí de nedar devers una hora en aigua a uns 17 °C. Amb tratge prim, de natació en aigües obertes. De Cala Agulla a Cala Moltó.



Test COVID-19 trobat a sa vorera marina. Ull, que no cura, ni vacuna de sa covid!
Es medicaments també poden afectar sa vida marina. Com ets abocaments d'aigües residuals, o s'orina de bany massiu, de gent que fuma, pren medicines, cafè...


Extrem d'un tentacle verd fosc de cuc bonèlia, Bonellia viridis. Caçant a un pam i mig de fondària. Solen estar a més fondària. S'investiguen components seus, per a curar mals moderns, de bacteris resistents, tumors...
A devora, a sobre de crosta blanquinosa, una tomàtiga de mar, una anemone actínia:

Una similar ha inspirat es disseny d'un enzim que descompon plàstic PET (https://theconversation.com/las-anemona ... cos-218078)
En es foradins d'aquestes crostes blanques que construeixen algues, hi viuen fent simbiosi es cucs de vermet, Dendropoma lebeche. Protegits per normes, reconeguts com a vulnerables.
Pateixen per ses contaminacions, i ses trepitjades de banyistes i qui hi marisca ponyint, amb poc respecte per altres proteccions d'animalons com es cranquets, pellegides, cornets...
Són esculls plens de raconets meravellosos per a sa vida.



Hams o arts de pesca que estaven enrocats i submergits a devers un metre i mig de fondària, dedins de sa zona de bany de sa platja urbana. Llavonses de parlar-hó amb un nins turistes curiosos, els vaig tirar en es fems. Ats hams, noooo ats nins dins es fems...
Detall d'un femsukí de nedar una mitja hora amb aigua a uns 15 graus, sense neoprè.
Nedar sense tratge de neoprè em permet moure'm i respirar amb menys resistència.
En canvi, si ned amb so tratge, pot ser durant més estona, perquè no es perd tanta calor. A vegades durant més d'una hora quan fa fred.
Es tratges de natació en aigües obertes, o es de swimrun, són prou prims. I amb un disseny més àgil i per a moure's i respirar ventilant fort.
Però nedar tan vestit no és tan sensual, perquè es perd molta de sa percepció de ses ones a sa pell. I varia sa flotació, sa dinàmica de sa natació.
En es final s'estretor arriba a fatigar, més que es fred.
Sa temperatura de la mar per primavera puja ràpid. Varia segons es dies i meteorologia, però es primers dies de maig ja puja aprop de 17 o 18 graus centígrads.
Sa calor des capfico en primavera és més incerta. Varia més es vent, ses ones... I sa pluja amb s'aigüa dolça freda surant, o que davalla d'escorrenties, o puja de surgències.
I en sortir a buidar es fems, algun vent o un nigul sobtat evapora ràpid sa pell, refreda molt es cos, i modifica bastant sa diada.





​ Oooh, és com un drac marí que em mira de front!
Ah, però sembla simpàtic!
"-Ep, ets en Puff, es drac màgic? "

​És broma! Només era una closca depredada de cranc blau.
Es cranc blau és forani, i a vegades podria ser invassor, i segons on tornar com una plaga.
Aquesta closca era aprop d'una zona de grutes, on hi ha qualque petit sortint d'aigua dolça esporàdic a Cala Agulla. Just a s'extrem de sa platja oposat i més lluny de sa desembocadura des seu torrent.



Fensukí de celebració especial de dia primer d'any 2022:

Recollit nedant dues horetes amb sacs boia, just devers s'embarcador de s'Entrador a Cala Agulla. Acabant amb una micona de bany extra sense neoprè, com a celebració sensual amb so Sol i tanta bonança.
Gairebé tot era a menys d'un o dos metres de fondària. Com a molt fondo qualque peça seria a uns tres metres.
Bona excusa per a sa motivació!




"SOUVENIR", record marcant muntet de femsukí de nàutica embarrancada i esmicolada. Fems recollits de s'aigua arran costa nedant amb sacs boia. Aprofitant una calma marina enmig de dies d'ones de fons que els van desenterrar o desincrustar. Deixat a peu de passeig marítim, pendent de recollir passat Nadal. Prop Cala Agulla, desembre 2021.

Mentre es va passejant, si es veu un munt de Femsukí
gràcies a es dibuixets s'entén què és, i desanima menys...
Es fems torna com un record o 'souvenir' des deport, un bon esbarjo i entreteniment informal.
Mostra què és fems que ja està en qualque procés mig controlat, cuidant s'entorn, facilitant sa tasca a qui ho recull treballant, o noltros en tornar-hí...
Es turistes ho entenen prest, i riuen en veure-hó, se'n fan fotos. Inspirats, alguns comencen a cercar fems sullà o en poca estona passejant. 🏖

Un femsukí amb pluja:

Si ha fet mala mar durant dies, i fa ganes de nedar, aprofitant que a la fi no fa vent ni ones, però plou!
Ull a nedar plovent! És més risc pes llamps! Tot i estar mooolt atent a evolucions de niguls, trons llunyans, i mapes on observar s'evolució de llamps llunyans fins fa una hora, o alguna previsió de tempesta...🌩
Com més ganes i impulsivitat hi ha, convé revisar tot més... Encara que només sigui per evitar un esglai o patir massa pressa per acabar de nedar


Ses passejades i nedades son una bona oportunitat per a moure's i aprendre, jugar a cercar qualque fems que es va degradant quotidianament.
Un pic s'entra en sa dinàmica des joc, amb sacs boia, un bon sistema de recollida,
varia molt sa predisposició, s'atenció selectiva i sa percepció.
On abans es 'veien' pocs fems, ara se'n veuen molts!

Es fems no sempre es poden recollir, com per exemple molts fems grossos encaixats o incrustats, o mig enterrats, a llocs fondos o incòmodes, restringits, arriscats...
Molts femsukís no es fotografien. Per exemple per fatiga quan hi ha molt fems, si s'han dedicat hores nedant, i fa fred i vent...
En sortir de s'aigua banyat amb so vent i es fred costa més aturar-sd a recol·locar i fotografiar a poc a poc.


Quan netej amb fred i es cos humit, si fa Sol i poc vent potser faig una foto, però de pressa, com aquestes aquí a davall:

Curiositats, ficcions i humor primaverals

Gif de https://web.archive.org/web/20091026145 ... UKAR99.GIF

+Fems recollit nedant jugant | Oli brut | Serpota | Sac gegant d'ous de cefalòpodes, o pirosoma? | Erosió patrimoni històric | Cubomedusa i lixiviats



Tres muntets de buidar es sacs boia a sa vorera, enmig d'un trajecte nedant femsukinant entre cales per davall d'acantilats. Es fems estava a 0-2m de fondària, entre sa platja de Na Ferradura a sa de Son Moll. 10 de maig de 2022.



Idem, de nedar uns 80 minuts, recollit a 0'5-2m de fondària. A Son Moll, 15 de maig.
Però quedà pendent part d'un fems d'oli fosc, molt contaminant i complicat de recolllr...

L'endemà vaig poder tornar-hi. I algú contribuí afegint aquest para-sol rovellat.

Hi havia devers mig litre d'oli de motor en es cul d'aquest tros de recipient. Alrededor seu no semblava gaire brut de degotissos. En es Caló de Marbella / Caleta d'Es Fondalet de còdols entre acantilats i inaccessible a peu, a tocar de sa platja de Son Moll, Capdepera.
Pujat grimpant i desgrimpant per s'acantilat, a poc a poc i sense vessar-ne gaire.
Ho havia trobat es dia abans, mentre estava nedant explorant i netejant amb sos sacs boia, i només vaig recollir-ne part eutilitzant una botella de refresc trobada.

I un pic pujat es fems as camí, altra gent professional treballant s'ho han pogut emportar, ben cortés i atenta.



I mentre estava descalç netejant-me ses taques s'oli amb so necesser, m'ha passat una serpota molt activa aprop!

Semblava sa serp de ferradura, forana invasora, Coluber hippocrepis. L'he intentat capturar, però s'ha tornat molt agressiva i escapat.

Algú havia perdut sa serp? Hi havia un anunci penjat:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(És broma! Una vinyeta d'humor de Gary Larson a thefarside.com)




Fems recollit amb sacs boia nedant de 0-2m de fondària a sa platja de Son Moll, maig de 2022.


Fems recollits de s'aigua nedant amb sacs boia a Cala Agulla, maig de 2022.



Fems recollit nedant a devers 1m de fondària a Cala Agulla, maig de 2022.

​
Quina de curiositats i dubtes es troben jugant a femsukí nedant!
A vegades mostrant-hó sorgeixen diàlegs divertits, que sobten, ara com...
-I jugant així, si ja no hi ha fems, i tot es lloc és bell... Què avorrit, no!?
​ -Ai... Sí, exacte! Hi, hi...








Ocupant tot es centre de sa foto es mig veu un sac amorf gelatinós, de mucus, transparent incolor, ple de puntets foscs. De devers un metre de llarg i ample a sa bocana de sa cala de Na Ferradura, gairebé surant superficial:

Un sac d'ous de calamar gegant!?
I lluny, per darrera, a l'esquerra de s'etiqueta que agaf amb so guà acolorit, apareix una figura allargada blanca!
Sa mare calamara monstre Kraken!?
Em vigilava que no destorbés ses cries? Idò, jo només treia fems de plàstics, i per això no es va enfadar?
(És broma!)

Aquest altre, el fotografiaren a pocs quilòmetres. Em sembla un sac de larves de pota, que d'aspecte és com una mena de calamar gran:

Imatge: Juliette Aminian Biquet, 5 juny 2023 Cala Moltó. https://www.inaturalist.org/photos/301308351 CC BY-NC

O aquest d'uns quatre metres de mida, amb puntets foscs, a Turquia:

Crèdits imatge: National Geographic 2015 https://youtu.be/oU99GZpuJF4
I un altre, a ses Illes Canàries:

Imatge: Escanez A, Riera R, González A, Sierra A https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... 02-10.jpeg (CC BY)

Es sacs color rosat serien es més grans, de pota negra -no de cuixa de porc, hi, hi. S'espècie Thysanoteuthis rhombus. Que potser es més atlàntica que no d'aquí.
Es meu sac incolor seria de restes més envellides? Tanta temperatura de s'aigua provoca anomalies en es sac, o en ets embrions, es puntets negres.

Es sacs incolors de pota, es diu que serien de Ilex coindetii, una pota/volador comuna aquí, i se la veu més fogint botant cap a defora de s'aigua, per a escapar.

Però, podria ser d'altres espècies de pota, Todarodes sagittatus, Ommastrephes bartramii...?


Ja sé de quina espècie és es monstre!
SOPES:
˙ds ɯnıɹɐʇıuɐS sıʇǝןoןןɐʌo⊥

(És broma!)

Sa mare calamar mor poc després de sa posta. No cuida ets ous tal com fan es pops.
Peeero, es mascle de pota negra, Thysanoteuthis rhombus és rar, s'únic cefalòpode monògam! Idò, aquest sí cuidaria sa posta? Ai, ai... I aquest, obrint es tentacles, fa dos metres de mida! Uuuhhh!
(És humor!)




ATENCIÓ!
Qui trobi un sac d'ous gegant pot colaborar amb sa ciència!
Vegeu:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(vinyeta de Gary Larson www.thefarside.com)



PS: Un altre any després, he observat un altre sac, exactament en es mateix racó i en dates similars, es 30 de maig:

Si no fos un residu de sac d'ous de pota, seria un residu de pirosoma?



●●●●●● ●●●●●


Foto d'una planxa grossa de casc de naufragi modern, de fibra de vidre. Durant ses darreres setmanes ses ones l'han espenyat, desincrustat i recol·locat.
Ara estava erosionant sa pedra B, possible patrimoni històric.

Pedra B, s'octubre de 2020.
Sa pedra B té forma de rombe de poc més d'un metre de llarg, amb un forat central d'uns 20 cm de diàmetre mínim. Seria per on passaria una barra de fusta amb sa que armarien es conjunt d'una àncora antiga? S'octubre de 2020 ja estava una mica erosionada. Des de feia mesos que hi fregaven ses restes d'un naufragi modern.
S'agost abans hi embarrancà una llanxa grossa a sobre. Estava a sa rompent de s'aigua, i hi havia moltes restes grosses de fibra de vidre des casc, ferros, cordes, una 'sopa' d'objectes triturats, part de casc i motor rodolant a sobre amb ses ones...
Com a esbarjo, i tira-tira jo havia anat treient centenars, o milers, d'aquests fems triturats moderns cap a fora, a vegades amb ajudes puntuals. De s'aigua, tirat cap a sa vorera més propera, i llavonses pujant-ho en etapes, fins a quedar a recer d'almenys ses ones de fons directes de 3 o 4m.
I aleshores a davall des fems modern hi vaig descobrir aquest possible patrimoni històric. D'almenys una dotzena ses pedres esculpides de feia dècades, o segles...
I ses restes des naufragi modern estaven rompent aquest racó de medi natural especial, bell i protegit, i també sa dotzena de pedres esculpides.
En sortir de s'aigua vaig informar a diverses i variades autoritats, serveis de patrimoni...

Aquí davall fotos d'algunes de ses altres pedres. De quan ja estava tot més net i segur per a una foto nedant, però ja s'havien espenyat bastant:

Sa pedra E, rodona amb un forat petit que l'atravessa, i només dues cares, una plana i s'altra ovalada.


Sa pedra H és mig bocí d'una que havia vist sencera, amb forma de rombe d'uns tres pams, i un forat central d'uns 15 cm. Sa llanxa moderna embarrancada la va rompre prest, en poques setmanes.


Sa pedra F, supòs que de tipologia d'àncora lítica de quatre forats, sa més moderna.


Sa pedra G tenia un tall artificial, asserrada?


Sa pedra D més arraconada, és difícil de veure, però no s'erosionà gaire. De formes que em semblaven diferents, estranyes. I té un conducte de secció rectangular, i molt llarg, des d'un costat seguint una cara llarga. No l'atravessa per on seria més curt.

Fent broma, sa pedra D seria un contrapès a una ballesta? Un espoló de pedra d'un corsari o pirata?

Algunes pedres em semblaren parts d'àncores lítiques d'un o més naufragis molt antics. O alguna pedra de llast, o de fondeig.




Potser ses pedres d'almenys dos forats serien àncores lítiques de tipologia més moderna, de després des període hel·lènic de fa milers d'anys? O posteriors, medievals, o de 200, 100 anys, o menys...?

Abans des naufragi a sobre de 2020 aquestes pedres antigues estaven gairebé intactes, més senceres. Es notava que ses erosions eren fresques, per es naufragi modern a sobre. Vaig observar com tot fregava, canviava de lloc, espenyava...
Ses pedres a s'inici reposaven a lloc més estable o compacte. Capaces de resistir ses onotes. Ara sa majoria de ses pedres s'han romput, i gairebé totes han quedat tocades. Estan a un altre lloc, posició... I han canviat es fluxos de s'aigua en es lloc amb tot recol·locat. Tot està més inestable, i durant anys patiran es freg i cops entre elles i reencaixant.
Altra gent anava recollint es fems que jo treia de la mar en etapes vorera amunt. I es novembre de 2020 van gestionar i treure es motor feixuc, i ja no rodola i erosiona a sobre.
Posteriorment autoritats ho visitaren i les hi vaig mostrar ses pedres, que fotografiaren. I a una altra cala lluny recolliren una altra pedra similar que els vaig mostrar, rodonenca amb un forat i potser seria de pedra més dura.

Darrerament encara quedaven aprop algunes poques deixalles des naufragi modern. I sa peça de fibra de vidre mostrada abans, ara reencaixada fregant sa pedra B. I. a la fi les he pogut treure, vegeu sa foto d'abaix:


Es raconet de medi marí i patrimoni històric avui llueixen més segurs i sans. 🏖



No sé si ses pedres d'abans serien de naus de segles enllà, però inspiren a imaginar. A s'antigor diferents cultures visitaven Mallorca. Per exemple es nuràgics. O es fenicis comerciants, amb assentament a ses illes d'I-busus (Ebusus, Eivissa) protegides de serpotes amb ofrenes as déu Bes -ehem, es nota que darrerament no... Navegaven inclús a s'Atlàntic, amb quilla o un cap de proa a popa dit tortor/hypozomata. Per a resistir tensions d'ones marines a ses naus llargues i grosses. Transportant minerals i mercaderies de lluny.
Vegeu unes naus més o menys similars, però minoiques, i de passatgers:
Foto a https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... N-FULL.jpg
Part d'un fresc a Tera, Santorini, d'uns 3650 anys? Prop d'erupcions que els esfonsà i enfonsà sa ciutat. Mostra moltes més naus, remers i passatgers distingits anant de Tera cap a Creta. Inspiraria llegendes de s'Atlàntida?

Eren cultures de comerciar lluny (o robar) arts, tecnologia i enginys rars. Com aquesta joia amb relleus d'alta precisió i detall:

Foto modificada de s'article de Rachel Richardson https://magazine.uc.edu/editors_picks/r ... piece.html
Àgata possiblement d'origen minoic. En un tresor de segells, metalls i pedres precioses, dins tomba micènica d'uns 3500 anys, Pilos: https://en.wikipedia.org/wiki/Pylos_Combat_Agate
Probablement esculpida amb ajuda de lupes de cristall de roca tallat i polit. Com unes a Creta de devers vint augments i 3600 anys: https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... 145083.jpg
Tal vegada gravada amb un burils de punta de duresa major (diamant, corindó), similar (sílex, quars) o menor (obsidiana). Desenes de segles després, Plini el Vell en descrigué: "...] les partícules trencades són molt sol·licitades pels gravadors. Les tanquen en ferro, i així poden, amb la major facilitat, tallar les substàncies més dures conegudes." http://www.perseus.tufts.edu/hopper/tex ... Nat.+37.15
Allà, era edat de bronze, però joies d'elits i eines especials eren de metall del cel, metetorits. Es ferro metal·lúrgic seria comú després. Algun amb superfície amb part d'acer, refredat entre carbons: https://www.labrujulaverde.com/2026/07/ ... meteoritos
Acer de 3300-3500 anys, i ferro metal·lúrgic de 5000-5400 anys, índics:
https://www.bbc.com/news/articles/c62e36jm4jro
Acer de 2900 anys, ibèric: https://www.labrujulaverde.com/2023/02/ ... 2-900-anos
Acer de 2400 anys: https://www.labrujulaverde.com/2025/02/ ... de-damasco





CC BY Olaf Tausch https://commons.wikimedia.org/wiki/User ... rin_01.jpg
Deessa muntant a cavall. Creta, sX-IX aC
Inspiraria algun siurell?





Dos femsukís de nedar de travessia, resultat de pluges intenses i d'una DANA meteorològica. Recollit nedant amb sacs boia, de ses platges de Son Moll a Na Ferradura, dissabte 28 maig de 2022.

Aquest darrer femsukí amb so farcit de tovallons i sa roda de cotxo que eren dins de la mar... L'he deixat talment sullà! En part degut a limitacions des lloc, com ses obres en es passeig, ses papereres, i per imprevists encavalcats...
Quan succeeixen imprevists convé reevaluar bé i ràpid com poden complicar altres temes, preveure i evitar mals majors. I si cal, no dubtar i aturar s'activitat ja! I així a pics es fems queda on es pot, i si pot ser, almanco protegit des vent, estès i visible.


Aquí, per exemple dos dets imprevists suara:


Vessament mig lixiviat i flaires que marejaven arribant cap on era es femsukí recollit.


Picada de grumer vespa, una cubomedusa, un cnidari cubozou. És un grumer petitó molt transparent i incolor, amb forma de tasseta o cub. Sense tentacles gruixats, amb uns pocs filaments urticants fins d'un o dos pams.
Comparat amb molts altres grumers més comuns aquí, sa cubomedusa o vespa té millors ocels (ulls primitius) amb bona vista. És de comportament diferent, més ric, s'impulsa com més independent de ses corrents. I em persegueix millor. Això complica una mica ses dinàmiques nedant amb so fems.
I és més solitari, no apareix gaire en tandes o grans floracions, ni bancs. És poc visible, i ens pot sorprendre més, i costa més d'esquivar.

Aquesta picada fou a s'inici de sa pràctica. Calia aturar s'activitat, ombra i repòs. Ja s'havia inflat massa estona a davall des Sol.

Per a refredar sa cremada servï nedar fresquet a s'auba...



Neteja aprofitant sa calma i transparència, passat un temporal d'ones de dies abans. Que remové es fems incrustats i s'endugué es banc d'arena i ses restes de posidònia.
Zona petita de Cala Agulla sovintejada per infants trepitjant es fons. Hi convé treure es vidres!

Prendre precaucions evita mals majors,
permet gaudir més nedant i grimpant un altre dia,
i cuidar toooot AVUI per DEMÀ

Unes rondalles més, femsukí de primavera -per a inspirar coses bones.


Na Doradota
Es superpeix menjaplàstics.

Diuen que una daurada juganera és especial, menja plàstics! I no els troba fats, millors que la resta de menjars!
No n'hi deu faltar de plàstic, de tant que n'hi ha perdut per la mar!
Ben grossa s'ha fet! Na Doratoda la nomen, i té molt èxit!

De petita no era així, sinó com la resta. Nasqué d'ou comú, dedins una tanca d'aqüicultura normal. Tal com altres daurades, porugues.
Es cuidador, un aqüicultor, les alimentava amb un pinso mediocre. De farina de cucs eixuts triturats, i una micona d'oli de peix barat, per a donar gustets. I per a passar millor es pinso i curar mals de panxa, afegia remeis entremesclats, dissimulant medicines de receptes.

Ses daurades dedins sa tanca creixien tranquil·les i segures, però no podien triar què menjar ni anar a tastar i tatar altres llocs a defora i jugar-hi. Se sentien recloses i avorrides.
Ses més grans de sa gàbia eren com aquesta de sa foto, que no és na Doradota, sinó una altra dorada que se sentia poc fugissera:

Modificat de https://www.marinespecies.org/berms/aph ... &pic=64288 Roberto Pillon CC BY-NC-SA
Daurada/Orada/Dorada/Aurada... Sparus aurata


En créixer de mida, com sa d'un plat de menjar a taula, les duien as mercat de sa plaça i a restaurants, per a cuinar-les!

Oh, però de pateca, sí que na Doradota patí un accident únic, un ensurt gros! Un dematí que es cuidador arribà dormidot. S'aquicultor arribà sense haver descansat prou, sa nit abans havia anat de verbenes. Es cansanci l'empenyia malament, semblava un robot en mode automàtic, hi, hi! No l'espavilava ni s'esquit des peixets afamegats.
Mentre donava pinso, li sonà fort es telèfon... I es destirotà tant que, d'un regiró, es pot de menjar i es mòbil s'esmunyiren dins s'aigua de la mar!
Ai es mòbils!
Sa bateria o s'alarma sonant en salobre creà pont elèctric! De cop, una guspirota enlluernà sa tanca! Talment focs artificials!
S'esclafit arreplegà prop na Doradota, la ferí en es llavi!
I clar que li fe mal!
Però no fou greu, perquè s'aigua estava fresca, i així s'infla manco. De s'accident, li aparegué una cremadeta a devora sa boca. Amb no res tornà bòfiga. I després, poca ferida, i no fosca com un braverol, només una crosta sana, que curà prest.
Sa zona des llavi li quedà polida com seda! I segons sa llum, es veia blava, brillant, gairebé com nacre iridescent, uau!

Dies després, algunes estones, sa tanca estava bruta de plàstics flotant, i sa taca des llavi, blava i llampant iridescent, semblava que prenia vida! Destacava com una llumeta! I s'eixamplava, anava i venia cap a ses brànquies i es dors des cos! S'esquena li tornava de blau marí lluent!
Sa taca blava de sa boca no li picava ni li molestava gens ni mica. Inclús algunes la trobaven ben guapa, hi, hi!
Però altres dorades en desconfiaven, inclús la perseguien, picaven i se'n reien una bona estona. Eren llargues rondes i dies avorrits que es corral es tornava rar, trist, malaltís... Quina pena!


El més meravellós succeí poc després de s'accident, i llavonses de fer pau, de cuidar-se i d'algun mim, de curar-se. Un migdia, na Doradota notà un sentit des gust i olor diferents. Ara apreciava es sabor des plàstic! I com més en tastava, tornava més blava, de color llampant, i més forta!
Quin superpoder havia descobert! Amb la de plastiquets que embruten s'aigua i arribaven a sa tanca! No li costà gens de trobar-ne molts sense esforç. Va menjar el que volia i més!
A cada no res, pescava plàstics netejant sa gàbia, just per a passar gust.

Una nit abans de dormir es color blau replandia, sentia com si vibrés... Potser somniava? I li vengué un pensament com des mateix oceà!?
Comprengué que aquest poder o tresor natural que li havia arribat sense voler, era nutritiu!
L'animava, i a passar gust!
Es fixà en es detall que recollia més plàstics des necessaris per a menjar. D'una manera especial, amb una cura repetida... alliberava s'oceà!
Sa neteja i halar jugant i passant gust podia ser important per a tothom!
Calia mostrar-ho!
Ara, i de cop, sentia una gran responsabilitat. Una segona transformació!


Idò, la resta de companyes la miraven amb sos ulls com a plats. Aquest joc resultava útil! Amb ell nedaven més a gust, sense tantes brutors destorbant, ni sa pudor rarota des polsims i bocinets des plàstics ofegant, escanyant...
-Veis doradetes, com no és cap monstre? Ni cap experiment des doctor Frankestein, ni den Moreau!
En pocs dies ses daurades més petitones ja la imitaven cercant plàstics i cuidant que s'aigua estigués neta. Quan en trobaven un de gros, nedaven com una fletxa a entregar-li per a menjar! Les astorava veure tant de superpoder halant!
-Com hala! Urooo!
És millor que n'Spider-man! -cridaven ses pateques.

Amb això, veure tan des joc inspirà a més companys daurats, i es van unir a gaudir fent neteja. Junts, crearen munts gegants de fems! Un munt, era colorit, i ple de passatges travessant es plàstics.
Tanta originalitat, amb so temps, va atreure criatures marines de tota casta. Per exemple, unes colònies minúscules intrigants, omplien i entreteixien es munts de fems, el tornaven de coloraines i textures encantadores. I segons com anava, es plàstic variava de sabors, fàcil de pair!



Femsukí de jugar nedant, destriant plàstics i envasos, teixits, tovalloletes, hams, vidres...


Quins misteris que té sa natura! Aquest superpoder menja plàstics, de què vendria? D'enrampar-se entre un nigul de farina?
Sa farina, està feta de larves o cucs, i alguns mengen plàstics, perquè dins sa panxa tenen uns microbis que digereixen plàstics... I per ventura sa farina, amb microbis resistents, embrutà sa cremada de na Doradota, i hi niaren, a davall sa crosta de sa ferida?
O, potser sa guspira i s'enrampada li concedí un superpoder genètic! D'un cuc que fa una saliva que desfà plàstics difícils de digerir?

Sigui com sigui, en pocs mesos, ja roegava plàstics, i frenètica! Tal com un ratoliniu! No patí mai pus gana! I aquesta capacitat era ben pràctica. Per exemple, si es despertava de nit amb fam... ara trobava fàcil què halar! No calia esperar cap pinso mediocre!
Amb tant de menjar variat, na doradeta va créixer mooolt, mooolt! Es convertí en na Doradota!

En tornar més gran li sortiren dents noves, com de ratolí! I llavonses de rata! Uau!
Amb ses dentotes, s'atreví a tastar ses cordes de plàstic de sa gàbia! Roegant, roegant, començà a pelar es fils de ses xerxes de sa tanca! Oooh, idò ara sí que la miraven! Amb molt de desig i expectació!
-Força Doradota! Desfés sa gàbia! Allibera'ns!
I ella, doncs ale venga, a roegar, filets i filets... Tira-tira es va anar fent gros un forat a sa xerxa. Però li costava molt! Funcionava millor si descansava. Si no, mossegar tan seguit feia mal. I si descansava uns dies, aprofitant es temporals d'ones, tornava moolt més forta! Semblava màgia!

Un horabaixa sa colla l'animava amb un poc com de presses... a la fi, unes doradetes petitones passaren per es forat de sa xerxa! I el van mig desfer i més gros, i algunes no tan petites també van travessar a s'altre banda. Quin èxit!
Un pic ses pateques estaven lliures a defora, amb ganes de viatjar! Però se sentien inquietes... i sense saber com, decidiren esperar, per si podien partir totes juntes.
-Ep, i potser que també passi na Doradota, sí? Però en ser tan grossa, li costarà un caramull...
Per a foradar tant i tant, na Doradota va haver de descansar el triple!
Ses companyes esperaven, miraven, l'animaven... Anaven sortint totes per es forat, que anava creixent.
No partien, però patien quan hi arribaven onotes, i amb so cap que donava voltes a si trobarien menjar per defora sa tanca.
Després de raspar i raspar, d'engrandir i desfilagar es forat, na Doradota provà repetit de passar. Però, mala sort! En es final va quedar engrunada!
Idò, sa colla l'ajudà, un manat de ses dorades l'estiraven des de fora de sa tanca, enganxan-la des morro gegant, com fent besades fortes, hi, hi!
Així si! A la fi s'alliberà na Doradota! Ja estaven totes a defora des tancat!
I guaita! Més de dues i de tres i de quatre, tenien es morro estampat des blau irisat enganxat de petonejar a na Doradota!
"D'aquí a no gaire, serem com blaves, com na Doradota!? Hi, hi!"
Oooh, quins riures!

-Correntsos mar enllà! A veure i olorar es nou món!

Quan s'aqüicultor descobrí sa tanca buida, se sentí crispat, vertiginós intentant advertir i cridar es propietari, es mercat de sa plaça, es restaurants... Des disgust es descontrolà telefonant, i tornà a perdre es mòbil dins la mar! Enfonyà tot es cos a s'aigua, i el va trobar, però espenyat. No podia avisar ni resoldre res, i se sentí esbucat.
Sense saber perquè, continuà es capfico. Nedà mirant la mar, que li tornà sa pau i sa mirada bella.

Quin rumb degueren prendre ses daurades? Si estan lliures, migren com ses balenes?
No les han tornades a veure pus per allà!

Idò, sa colla sentí a na Doradota com a una líder de sa llibertat!

Des de llavors, van nedar per oceans, i compartint un tresor gros.
Cuidar i enriquir la mar amb so poder colorit de ses besades!
Cercar i compartir un munt comú de menjar amb juguera!
Van crear gusts, colors i formes amb ajuda de criatures oceàniques petitones, gairebé invisibles!

Amb entusiame i passant gust, ses dorades mostren tot a altres peixos i éssers oceànics! I que és útil netejar, sa cura de s'entorn! I es respecte!
Que, fins i tot es començaments de ses pateques més comunes, poden dur cap a destins sorprenents!
Sa neteja juganera recollint i reutilitzant plàstics es va convertir en un símbol d'esperança i canvi en es vast món oceànic!

Des de ses petites ones, fins as grans corrents, que es sàpiga sa història!
Conegueu es poder de canviar un mal, per un bon joc, on s'alegria i sa responsabilitat coexisteixen!
Cadascú té aquest poder! I el pot repetir!
Tothom hi pot jugar i triar tenir cura de s'entorn, i dia rere dia!


En anar de capficos, aprofitau per a recollir plàstics jugant!
I, si vos compareix una colla de dorades juganeres, fixau-vos-hi a poc a poc. Llueixen una taca blava llampant a s'esquena? Sí? Idò, seran de sa colla! O amigues seves, amb so color que fa poder, aferrat entre besades!

Elles mengen plàstic, estaran encantades de trobar-ho tot agrupat i recollit en un munt! Llest i servit, preparat per a desfer, uau!
Aquestes dorades rondalleres, quines pilles! Hi, hi!

I si tot això és cert, no és mentida!
Vegeu un croquis de com juga na Doradota:



Tant de bo hi hagués molts molts molts animalons desfent del tot es plàstic incontrolat, i ses seves brutors! N'hi ha per tot i molt, des fons de la mar fins a dalt muntanyes i cel amunt, inclús ha arribat as pingüins des pol sud.

I hi ha dies que es dors i costats de colles de dorades, certament tornen de color blau llampant, elèctric, almenys uns segons... saludant?

Més coses reals, certes i inspiradores:

Transferència d'ADN ambiental a peixets, per enrampades d'anguila elèctrica.
Vegeu https://doi.org/10.7717/peerj.16596
Sakaki et alt. (2023) Electric organ discharge from electric eel facilitates DNA transformation into teleost larvae in laboratory conditions


Cultius de bacteris d'intestins de Supercucs, que digereixen polietilè d'alta densitat (HDPE), polipropilè (PP) i poliestirè (PS)
Vegeu https://www.sciencedirect.com/science/a ... 2023006220
Yi-Nan Liu, et alt. (2024) Establishment of plastic-associated microbial community from superworm gut microbiome. Environment International, Volume 183, 108349, ISSN 0160-4120 doi.org/10.1016/j.envint.2023.108349


Larva que saliva enzims que desfan es plàstic de polietilè que menja. Difícil de digerir!
Vegeu https://www.biorxiv.org/content/10.1101 ... 8.487620v1
Sanluis-Verdes, A. et al.(2022) Wax worm saliva and the enzymes therein are the key to polyethylene degradation by Galleria mellonella Biorxiv preprint.


Sobre enzims inspirats en aquests cucs, que degraden es polietilè en poques hores a temperatura ambient... d'ús més senzill i escalable que emprar cucs i compostar. Ho serien ets enzims Demetra, Ceres, Cora i Cibeles, de Plasticentropy?
Vegeu https://www.plasticentropy.com

O, altres materials: https://www.genomicscience.energy.gov/a ... mealworms/



https://www.sciencedirect.com/science/a ... 2424005741
Do-Wook Kim et al., Biodegradació del polietilè oxidat de baixa densitat per la lipasa de Pelosinus fermentans, Bioresource Technology (2024).DOI: 10.1016/j.biortech.2024.130871
Enzims obtinguts de microvida que desfà plàstic. En grans quantitats, industrials.







Adaptat de: Evanherk (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... nsmall.jpg
Supercuc menjaplàstics (Zophobas atratus. Sinònim de Z. morio)

Dècades enrere, en alguns llocs i des de s'àmbit de lleure naturalista, es mostrava pedagògicament que unes larves i cucs devoraven diferents plàstics, alguns, "suro" blanc. Entremesclats en munts de restes vegetals de s'hort, bosc i camps, hi practicaven vermicultura. O, també donaven restes de carn o vegetals a larves de mosques i cucs de terra, en un altre racó. En un casal de colònies de Girona, observat en una estada de premi, de concurs de dibuix de s'Ajuntament de Palma, fa unes quatre dècades.
Ses larves o cucs menjaplàstics s'assemblaven a es Zophobas atratus. Gros, i explicaven que no era europeu... i que si el toques mossega fort!
Ses sobres no digerides es deixaven reposar o compostaven. Fermentant, s'escalfava tant que, si no es controlava, cremava.
Finalment, obtendrien adobs per un costat, i per s'altre aconseguirien més cries d'aquestes larves. Ses larves o cucs servien per a farina, alimentar animals.

Es cucs assimilaven tot es plàstic, o només el digerien? Desfent també additius, tòxics i contaminants "per sempre"... o quedarien acumulats i concentrats en es seu cos?



Dues fotos de femsukí de s'aigua, nedant amb sacs boia, de fa poquet.



Tot això em sona d'una anècdota "de cine", que en Tísner relatà a ses seves memòries, i que visqué amb en Pere Calders. Em sona que ho contaria en es segon tom. No és cosa des primer tom... però potser ho repetiria en es tercer? Ara no ho sé, les vaig llegir fa dècades, i em costa cercar ets apunts.
Oh, i per ventura en Pere Calders, també la diria entre contes?
Ara i aquí cont sa seva anècdota mig reinventada de records.

S'anècdota, més o manco aniria així:

"Una de cine" den Tísner i en Pere Calders

Com molta altra gent, en Tísner i en Pere Calders van haver de partir llavonses de sa guerra, per mor de sa repressió de sa dictadura.
Ells dos, acabaren exiliats a Mèxic, on trobaren més pau i feina, i sustent per a sa família.

A la fi, un dia aconseguiren una estoneta lliure entre ses feines. S'ocasió coincidí per a un luxe, distreure's des record de tants de patiments. Gràcies a unes invitacions, per a una preestrena de cinema que reberen d'obsequi dibuixant i decorant escenes d'anuncis de televisió.

Arribaren as cine justet de temps, i ho gaudien tot extra excitats. Celebrant s'ambient festiu de s'antesala, comprant bossetes de dolços, crispetes, papes fregides o crostes de moniato, admirant ses cartelleres des rebedor...
Entraren tard a sa sala, plena i a les fosques. Amb so contrallum de sa projecció d'anuncis, mig a les cegues vegeren dos llocs lliures junts, per entremig de ses fileres des perfils des caps d'espectadors. Hi passaren aferrats superant gent acomodada d'ulls atònits apardalada amb sos bols de crispetes. I és que tanta llum pipellant hipnotitza! Panorames al·lucinants, alliberant pulsions reprimides d'esprais desodorants amb fragàncies modernes, i tràilers atordint a tot volum!
Caigueren a sa butaca i es relaxaren de cop. Immersos encoixinats en ses foscors, s'anaven integrant en es ritual de navegar emocions al ronser des film, sincronitzats amb so ritme de ses crispetes. Sa pantalla gegant donava molta pau! Quedaren ben ensopits!

En un no res comparegué es descans, sa pausa de sa primera mitja part de sa projecció. Es llums de sa sala de butaques es despertaven a poc a poc, ells encara brollaven onírics, com surant d'un somni prefabricat, i...

Quin esglai!
Ses "crispetes" grosses i gustoses que quedaven els miraven amb ullots, com enfadades!

Ses papes no eren moniato ni blat de moro, sinó cucots fregits inflats! Una sorpresa exòtica americana!

Es descans passà de pressa comentant sa jugada en es rebedor, entre glops aclarint s'atac de singlots:
-Bona manera pràctica d'aprofita'ls-he, compadres. Gastronomia tropical, gustosa i nutritiva! Però, uau, si no ho saps, i fins que te n'entems, quin espant! Hi, hi...

Ho celebraren amb una nova ronda de "crispetes mexicanes" per a sa segona part de sa projecció!
I la van fer llaaaarga! Recordant s'esglai amb bon humor, costà dissimular tots tots es riures de cada mossegada a ses escenes de més silenci, hi, hi!

Una muntanya russa d'emocions noves, que acabà bé, terapèutica!
Des d'aleshores, si anaven "de cine", sempre demanarien crispetes "mexicanes". Fins i tot dècades després, en tornar de s'exili, per si ja n'hi havia a Barcelona.



Foto: Little Herds CC BY-NC-SA https://flic.kr/p/eMTHrC
Noooo és un aperitiu de crostes de boniato! És un cuc cuinat! Es cuc de sa farina, Tenebrio molitor:

Foto: Ivan.ch CC BY-SA https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... -_pupa.jpg
Pupa de Tenebrio molitor.
Es un "cuc" menjaplàstics!
Tal com altres "cucs" menjaplàstics:
Spodoptera frugiperda, Tenebrio obscurus, Zophobas atratus, Galleria mellonella...

.

NOTA: Ses imatges d'art d'IA, que hi havia en aquest missatge, s'han mogut a
viewtopic.php?p=18508#p18508 🖼
degut a que ocupaven massa bits, alentien aquesta plana.


Alguns femsukís més, despedint sa primavera:


Femsukí amb uns pocs vidres romputs, recollit de s'aigua, nedant amb sacs boia. Sa majoria desincrustant-ho i desencaixant-ho d'on estava des de fa anys.
Aquesta zona de bany a sa platja està ben propera a sa vorera. On ets infantons juguen més! Llavonses de moooltes neteges així, ha quedat gairebé net de vidres a la vista. Però en poden aparèixer altres aprop, quan ses ones remoguin es fons marí.









De cop, un divendres de primavera sa vorera semblava una discoteca. Era plena de gent gaudint des bany en companyia i sa música a s'aire lliure. I amb tant de trui, vaig deixar sa neteja i sa cura nedant amb sos sacs boia per un altre dia.

Bons ànims cuidant es medi
en es nous capficos i jocs d'estiu!

Trobades restes d'un altre ou de Rajada Blanca



Unes restes d'un ou pla, de rajada, i ben gros, com de Rostroraja. Amb ses banyes erosionades i sa closca envellida amb incrustacions. Que sobrevisqué sense espenyar-se ni ser depredat després de sa posta, i va fer eclosió amb èxit.

Sembla un ou de Rajada Blanca, Rostroraja alba, que és de ses rajades amb més perill d'extinció. Actualment a sa llista roja d'espècies amenaçades de sa UICN, en un estat de conservació de sa població en perill (endangered, EN) i que tendia a empitjorar.

Observat prop de sa sortida de Sol, dissabte, 2 de juliol de 2022, i recollida poc després.
Estava a 1m de fondària aproximadament, mig flotant fent vaivé entre es fems, arena i detritus de fulles de posidònia. Es fems eren de plàstics, tovallons, vidres, llaunes, i més residus caiguts per accident, incivisme o vandalisme.
Arran vorera i centre de sa platja, dedins sa zona exclusiva de bany abalisada de sa platja urbana de Cala Gat, a Capdepera.
És una cala d'arena i passeig per sobre d'acantilats, molt visitada per a banys a ses hores més centrals des dia, ara massificada. I de nit també s'hi banyen, o hi ha prous visites i celebracions informals.





Aquestes restes potser tendrien interès científic, mediambiental, educatiu, de divulgació o sensibilització... Per ventura per a observar-ne sa població i zones de posta...

S'ou s'ha enviat a Andratx, a s'Associació Cayume que s'ha interessat. I aprop seu hi ha es laboratoris de LIMIA o IMEDEA. I sa informació també ha anat a DAPERA, es Servei de Protecció d'Espècies.

És com s'ou que vaig trobar a davall de fems de papereres a Cala Agulla es novembre passat, mostrat a una entrada per la meitat d'aquesta plana.

.


Embarrancat vist a Cala Agulla, 2023

Aquesta plana ja està molt plena de bits d'imatges que l'alenteixen. I es tema suma massa fulls d'anotacions o esbós, amb errors teclejant, expressant, editant... que es van rectificant a sobre i tira-tira. No hi ha una "fe d'errata", que seria tremenda! Hi, hi.

Inspira més, fullejar-ho amb música de fons, p. ex.
Batiscafo Katiuskas
d'Antònia Font, i
The New Royal Cuatro Quesos Philarmonic Orchestra:
https://youtu.be/7Txi_evc5QI




BONS DESITJOS PER ES JOCS I DEPORTS CUIDANT AMB AMOR S'ENTORN DELICAT 🗺


Moure's cuidant s'entorn és una expressió diversa!

Uns dies sembla humil, altres una protesta.

Tal com aquest bon toc d'en Rosendo:
https://youtu.be/M7P_MiIsdL4


Ànims amb ses deixalles més grosses, apareixent com esclata-sangs!

Un bon berenar! Refinat! Inclús broten bicis de muntanya, amb plat i pinyons rovellats! I també bicis de passeig:












GIF a geocities.com

Mig continua, p. ex.:

Gavina de 26 anys i 8 mesos
viewtopic.php?t=4960

Somnis de dinosaures
viewtopic.php?t=4920

Dofí caça usant ormeig proper
viewtopic.php?t=4965

Vessament marí, cura nedant i dofí?
viewtopic.php?t=4915

Rissaga (meteo tsunami) xoca a posidònia i torna "zombi" puu i gavina
viewtopic.php?p=18835#p18835

Au liada i emissari "apisonadora" fantasma
viewtopic.php?t=4941

Posidònia, olives de mar, sirenes, foques...
viewtopic.php?t=4900

Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant
viewtopic.php?t=4866

Fems marins recollits jugant nedant. Estiu/tardor, 2022
viewtopic.php?t=4870

Fems marins recollits jugant nedant. Primavera, 2023
viewtopic.php?t=4911

🌡Mar càlid, peixos forans, i nedar jugant cuidant la mar
viewtopic.php?t=4871

Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant
viewtopic.php?t=4872






Tros d'embarrancat esmicolat. L'he pescat nedant des de sa superfície, amb politja penjant de sac boia surant. Desplaçant-ho àgil mitjançant efecte ala. Així, no gaire lluny, en vaig treure mooolts més i majors altres dies, setmanes, mesos i anys anteriors. Avui només n'he tret aquest i, menys fatigat, li he fet aquest fotoart.

PLUS EXTRA
Cefalòpodes!
S'animal de sa foto d'adalt, és un pop mimètic pelut blanc
en es seu territori, sa vorera marina.
No és un ca!
(faig broma!)



Crèdit: modificat de https://xkcd.com/928 CC BY-NC by XKCD
Ull! Identificau bé sa vida marina!

Es pop camina i corr per sa vorera. Nedant, es cansaria abans, ho resisteix poc... i menys propulsat bufant en jet.
Varia de color, patró i forma. Blega es relleu de sa pell "metamòrfica" -morphing skin. Hi crea branques i pèls en un instant!
També sa sípia. I es calamar també amb so patró de colors.
Imiten així amb so cos, pell i moviments. Es camuflen o mostren per a comunicar-se, i de forma sofisticada. A pics espantant, o enganant, o desviant s'atenció com hipnotitzant, hi, hi.
Es pops també manipulen objectes, els utilitzen per a tapar s'entrada a caus, o els llancen o usen per a copejar.

Vegeu un vídeo de pops "peluts", caminant i corrent:
https://youtu.be/23qzi88k3aM
(subtítols en diferents idiomes, en es menú d'eines des vídeo)

Ses sípies i calamars sí neden estona. P̶e̶r̶ò̶ ̶n̶o̶ ̶c̶a̶m̶i̶n̶e̶n̶ ̶n̶i̶ ̶c̶o̶r̶r̶e̶n̶.̶.̶.̶ Oops! Guaita, alguna sípia també camina, i apareix un instant en es vídeo:
https://youtu.be/ogCIqaCe2zI
(subtítols en idiomes diferents, en es menú d'eines des vídeo)



Una altra història, increïble, com de criptozoologia:
Hipòtesi de s'autoretrat Kraken
On fa centenars de milions d'anys seria un fons submarí a gran profunditat, han observat una disposició peculiar de vèrtebres de saure gegant nedador.
I han sugerit sa possibilitat de que un Kraken cacés aquest saure, i manipulés així ses vèrtebres, figurant ventoses de tentacle, com un autoretrat. (!)

McMenamin, Mark & Mcmenamin, Dianna (2013) The Kraken's back: New evidence regarding possible cephalopod arrangement of ichthyosaur skeletons. Conference: Geological Society of America. Abstracts with Programs. Volume 45. doi: 10.13140/2.1.2358.7200 www.researchgate.net/publication/265510 ... _skeletons

Quina cosa rara! Qui sap què hi havia en es fons de la mar, o ara?
És una hipòtesi valenta, estimulant per a discutir.
Si sa disposició fos creada per un animal... Seria una imitació, una representació d'una altra realitat, un tentacle? Una forma de comunicació, en una mena d'icona?
Possiblement, sa disposició de vèrtebres dita, només fos deguda a s'efecte de corrents, que les girarien i agruparien, sense manipulació de cap ésser viu. Si cada vèrtebra flotaria, fluiria diferent a la resta de residus.
Es residus en es fons marí decanten, giren, remouen i agrupen, depenent des flux, relleu, desnivells i diferents densitats a ses peces, pes, volum, forma, adherència, dinàmica... Similar a escombraries des fons submarí:

Adaptat de (CC BY) La Capra, M., Wagner, D., Agarwal, S. et al. Mobility and retention of microplastic fibers and irregular plastic fragments in fluvial systems: an experimental flume study. Micropl.&Nanopl. 6, 6 (2026) https://doi.org/10.1186/s43591-025-00165-2
És paregut a com s'agrupa i separa es gra de sa palla, rodolant i decantant diferent. O, com es cercadors d'or remouen i destrien pedretes amb una palangana.
S'efecte de vaivé és més comú prop de sa superfície, però a molta profunditat també hi ha corrents forts, turbulències, vaivens en rotors, i erosió.

Adaptat per a propòsit didàctic altruista, de: NOAA https://oceanservice.noaa.gov/facts/lar ... rfall.html
Cascada submarina de 3'5 Km d'alçada.


CC BY Peng Chen et alt. (2025) https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.est.4c12007
Allaus de microplàstics a gran profunditat.



Shin Ikegami et al., Earliest octopuses were giant top predators in Cretaceous oceans. Science 392, 406-410 (2026) https://doi.org/10.1126/science.aea6285
Un bec de 72 Ma, seria des major invertebrat descobert, un pop. Semblaria un kraken?
Ses restes suggereixen que caçaria animals ossis enormes. I lateralitat, amb intel·ligència o comportament complexos.


Cefalòpodes en refugis marins profunds rics en oxigen sobrevisqueren s'episodi marí anòxic d'extinció massiva, que acabà amb sos dinosaures no aviaris i ammonits, fa uns 66 Ma.
Abans, sa seva evolució amb prou feines havia canviat durant milions d'anys. Però després es desencadenà. Una gran diversificació de pressa, en ocupar es nínxols que quedaren buits a menys fondària. Vegeu https://doi.org/10.1038/s41559-026-03009-1



Font: figura adaptada a "Introduction to oceanography. Paul Webb. Roger Williams University 985, 2021" segons https://doi.org/10.1038/s41598-024-72207-3
A la mar, hi ha zones pobres en oxigen. A vegades per excés de sals de fòsfor i nitrogen, calor...
A sa figura, una zona de s'Atlàntic que és pobre en oxigen a mitja fondària, però rica a més fondària. Hi arriba d'altres zones, dissolt en s'aigua que davalla freda i l'ha recollit abans de s'aire o produït per algues superficials. Es fred i sa pressió n'incrementen sa disponibilitat.
Tal vegada existís una petita alliberació abiòtica elèctrica d'oxigen arran certs substrats profunds? O per microbis? P. ex.: https://doi.org/10.1038/s41561-024-01480-8



A Cala Agulla hi ha un pop més llest que un kraken artista! Hi, hi!
Colca a qui vol, i així viatja per tot el món! És màgia!

Vegeu es vídeo "The Boy & The Octopus" clicant a
https://youtu.be/clgyncrbyDg


Realment, es pops poden viatjar veloç i lluny colcant animals!
Vegeu un pop real, que viatja colcant un tauró gros:
https://youtu.be/3cYlBarkmDY


Ui, també és una socialització. Deu obrir sa ment -fa pensar... Vegeu:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(vinyeta de Gary Larson www.thefarside.com)




Vegeu unes altres arts de pops llests:

Filmet d'animació Oktapodi
clicant a https://youtu.be/uhQu4HqT7y8


I aquí, d'un pop real:

En Takoyaki, es pop, toca piano, piano!
De veres!
Vegeu: https://youtu.be/PcWnQ7fYzwI?t=898

Altres animals intel·ligents ho intenten, però sense tant d'èxit:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(vinyeta de Gary Larson www.thefarside.com)



Aparentment, es pops s'emocionen i somnien, similar a noltros!?

Un pop vos ha vist quan heu anat de capficos? Idò, deu somniar es vostro peu, així:
Uuuh! Un formatge nedant!?

Mirar es vídeo,
clicant a https://youtu.be/0vKCLJZbytU



Un altre pop, també sembla somniar, i torna pelut instantàniament!
Veugeu-ho, descarregant un vídeo a càmera lenta:
https://static-content.springer.com/esm ... M3_ESM.mov
De s'estudi, Patró de pell semblant a la vigília i activitat neuronal durant el son del pop a
https://doi.org/10.1038/s41586-023-06203-4
o en notícia, a https://www.eurekalert.org/news-releases/993681


Bones curiositats!

........................𝓕𝓲

.....................................𝒹ℯ 𝓅𝓁𝒶𝓃𝒶

GIF a geocities.com/ritashanty/images/squid-c40026.gif







Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Es text s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Instagram, WhatsApp...





Clicar a s' des cantó dret
per anar a sa plana anterior

.