Observació de deu peixos lloro
Interactuant amb peix tord
Observats, en un capfico d'horabaixa, almenys deu peixos lloro, també dit vella, Sparisoma cretense.
A sa part marina des Parc Natural de Llevant, a Capdepera, prop Cala Rajada. Davall d'acantilats d'un vessant sud-oest, en un tram d'uns 500-700 m, depenent de si es neda arran petits entrants. Des d'un sortint de roca (39.7118N, 3.4711E) en es nord de Cala Gat, i anant cap a l'est, fins passat es calonet de s'Almadrava (39.7101N, 3.4741E), uns metres abans de s'extrem de sa Punta de Cala Gat, enfront d'un illot vertical vistós, un faralló.
És una zona que crea un recer de contrallums i ombres durant ets extrems des dia i nit. Sa posta de Sol hi pega fins més tard que en quilòmetres de costa alrededor, o hi fa ombra fins tard durant es matí. I abriga d'ones i vents predominants, amb bastanta extensió de 3-10 m de fondària, de roca amb crestes, arena i prat espès de posidònia.
Quan fa llevantada o certs corrents, a pics hi flota plàncton surant fent ronser, a la ronsa, i després s'hi queda durant dies. Aleshores, s'ompl de bancs de peixets juvenils i escoles d'alevins, i altra vida caçant. A vegades, ctenòfors, que no ens piquen, i mengen es grumers:
En es crepuscle de matí, aquest ctenòfor hi nedava àgil, mostrant ses pintes de cilis luminescents iridescents. Vegeu-ne més detalls en una altra entrada des fòrum, clicant a aquest enllaç directe:
viewtopic.php?p=18410#p18410 
Llumetes de coloraines!
Eren almenys set femelles i tres mascles de peixos lloro, pasturant en grupets -ho fan sovint. Parelles de femelles i un mascle rondant-les. Amb dentasses, omnívors, mossegaven ses algues incrustades i ets animalons aferrats, a 1.5-5 metres de fondària.
Imatge: Diego Delso CC BY-SA https://ca.wikipedia.org/wiki/Sparisoma ... _DD_07.jpg
Dos peixos lloro (Sparisoma cretense), un mascle blavós dalt sa femella colorida. Es petitó, un fadrí (Thalassoma pavo), també típic d'aigua càlida, comú ses darreres dècades.
Ses velles pareixen peixos actius i dominants, que van a la seva, fent poca comparsa amb altres espècies. Halaven sense interactuar prop d'un espet gros (Sphyraena viridensis) juvenil -o adult?- de gairebé dos pams, quiet arran vorera, a uns dos metres de fondària.
Espet manso, que...Peix gros no menja peixos petits:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d 
(vinyeta d'humor de Gary Larson, www.thefarside.com)
Altres espècies mitjanceres tampoc temen aquest espet, i a més, en fan comparsa vigilant i caçant. S'ajuden una morena i un anfós cercant lent per cruis, forats i covetes. O, amb comportament més ric, un pop, vaques serranes (Serranus scriba) i peixets d'espècies diferents. Quin popurri de gests! Practicant idiomes de renouets i senyals... o cops, hi, hi.
Un dia, per ventura hi interactuau nedant...
Superficialment, en zona oberta, vos pot agafar confiança un verderol (Seriola dumerili), sa serviola juvenil. Sereu es seu líder! Igual que es peixets que segueixen a tortugues. Ho podem corregir girant d'esquena a ell i quedant quiets un moment, sense desplaçament.
Diversos peixets de roca intenten pellucar, curiosejar olors, restes de menjar fan teringa darrere alguna rajada o un tremoloi/vaca enrampadora, Torpedo torpedo... O de noltros cercant escombraries a poca fondària! Girar-se de cara a ells, pot corregir-ho.
No ens destorben gaire, excepte alguns peixets fadrí (Thalassoma pavo) insistint, ensumant repetit on anam a tocar i recollir un fems, hi, hi. Per a això, millor no fer renouets de copets, gratar...
Ni així netejant, no convé distreure o confondre ats animals, ni tampoc que associïn humans i oportunitats.
Foto: Fabio Cianferoni • CC BY NC https://www.inaturalist.org/photos/566693919
Espet gros (Sphyraena viridensis) juvenil, o adult molt jove?
Ets espets juvenils petitons es podrien identificar erròniament com peixos agulla (Belone sp.). Però elles tenen es cos i barram extremadament fi, estilitzat, poc reforçat, i neden més a flor d'aigua.
A sa zona àmplia d'una mica més de fondària, quiets a mitja aigua, algun banc d'espets mitjans vos pot envoltar, fent un cercle. Si no fa por, és bell, desenes d'ulls grossos que miren d'aprop i encerclen... i de barrams forts, hi, hi!
Dubt que ataquin a una persona, però convé evitar fer olors, remoure res comestible, dur cintes o cordills penjant, brillantors d'anells o rellotges... S'evita fàcil desplaçant-se uns metres, o cap a on s'aigua està més tancada, poc profunda.
Ets espets grossos més adults són enormes i dominants. De dia, normalment no passen per aquest tram, sinó que queden per darrere des faralló. De crepuscle sí, i en bancs atrevits vorejant, però a certa fondària. En hores diferents, alguns de dispersos s'apropen discrets i dissimulant, aferrats as fons, aprofitant contrallums, ombres i foscors per a mimetitzar-se. Un d'enorme, amb puces aferrades, de tant en tant visita a ple dia sa cala gran, i neda en un lateral esquivant banyistes... per a fregar picors a s'arena, o l'encurioseixen olors?
De dia, a vegades, es bancs d'espets voregen més, entren en es port.
Ets espets són bastant pacífics per a noltros, comparats amb ses barracudes, ses seves "cosines" d'altres mars.
Una dècada enllà, en aquest tram observava passar més espets, i minvà...
Recorden una explosió submarina de fa un lustre? No gaire lluny, es detonà una bomba antiga i grossa, d'avió feixista italià. Aflorà com un "guèiser" cel amunt enmig de la mar, uau!
Amb sos anys, ja s'han netejat bastantes bombes a la mar:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d (vinyeta d'humor de Gary Larson, www.thefarside.com)
Uns espets grossos enormes degueren fogir des trasbals, comparegueren un quilòmetre enllà, a sa bocana de sa platgeta de Na Ferradura, on no n'hi he vist gairebé mai. Alterats, aixecant nigulets de peixets, poca estoneta després de s'esplet i sa vibració esmorteïda, semblant a un sisme d'esfondrament curt o es ressò enterra d'un llamp fort.
Etiqueta d'aspecte similar a la d'una bengala naval, aquest artefacte explosiu:
https://www.europapress.es/illes-balear ... 34443.html 
Un des peixos lloro, un mascle, es més petit i prim, anava per lliure per sa caleta dita, de s'antiga almadrava de pescar tonyines. Perseguia i s'arrapava a un peix tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle, que l'intentava esquivar. A aquest altre peix també el nomem lloro; es noms comuns i populars es repeteixen, solapen, confonen i emboliquen, però més propis, senzills...
Imatge: Diego Delso • CC BY-SA https://en.wikipedia.org/wiki/Axillary_ ... _DD_60.jpg
Tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle. Es d'avui no estava tan vermell, fora d'època de zel.
Es comportament destorbant es tord ha durat almenys es minutets que hi he mirat repetit, continuaven així. L'assetjava de manera territorial? He errat quan m'ha paregut que el cortejava?
I imaginant si em festejaria o empiparia per vestir banyador colorit?
En recollir deixalles nedant, vestit de color cridaner per a evitar atropellaments distrec més as peixos? Em clissen abans o de lluny, i els espant menys? Seria com una mena d'ajuda senyalitzant, d'aposematisme. No indicant ser verinós, sinó netejador.
(CC BY-NC) Regno d Nettuno https://www.inaturalist.org/photos/195273715
(CC BY-NC) mpech https://www.inaturalist.org/observations/239423636
(CC BY-NC) Valentin de Mazancourt www.inaturalist.org/photos/379291526
Tres tord coanegre, Symphodus melanocercus. Aposematisme, senyalant de color blau llampant, que t'ajuda i cuida. És un peix netejador de picors, cucs, puces i altres paràsits, ferides brutes... i fa carícies?
El malnom tord blau, com a mi!
Abans d'entrar en un racó sovint destac una mica intencionadament, distanciant-me de sa paret un instant, quedant més a la vista des peixos amagats en enfonyalls. Si no, em troben per sorpresa massa d'aprop.
Però ull! No em separ de sa vorera si sonen hèlices. Podrien confondre i ocultar una altra llanxa que girés entre puntes, espantant, fregant...
Si vestís diferent, de camuflatge críptic o mimètic, de color blau apagat o fosc, possiblement incomodaria menys a peixos dominants, territorials, en zel, sensibles o desconfiats.
Per això, em va bé sa roba de color diferent a sa cara anterior i posterior. Per davant se'm veu fosc, mimètic. Però al revés per s'esquena, colorit, llampant i cridaner, i a sa part posterior de cames, es dors des braços i des guà, o a sa "cresta" des gorro, i sa cinta i sa punta des tub frontal, o a sa sola rugosa de calcetí/escarpí/aleta curta de natació.
Tratge i guans de color dividit. Sa part sa frontal/anterior, de color fosc, poc visible, mimètica. Al revés de sa posterior, visible, acolorida.
Altres trucs poden servir... Atenció a respectar es seu espai o perspectiva, i a encertar tempos per a comunicar-se. Mostrant pausa o calma, i deixar clara sa intenció, amb s'avanç dirigit a deixalles, i amb gests, mirades breus, de reüll... Amb sa pràctica, es millora i torna un automatisme.
Inclús en algun instant es força s'expressió, i se simula una captura de fems, exagerant...
Toca fer de clown casolà i teatre per a peixos! 
Cadascú a sa seva manera i moment, es peixets també ens fan teatre, i juguen. Hi, hi! 
Ha sigut dijous 25 de setembre de 2025, anant i tornant de travessia
femsukinant, nedant i grimpant per sa vorera, sense tratge, però amb sos sacs boia i guans, que eviten ferida i atropellaments: 
Sa vorera a sa zona superior és una part des tram explicat. Començaria a l'esquerra seu, uns 150 m abans, si es nedés recte evitant entrants. Just en es punt indicat (39.7118N, 3.4711E), que és un sortint de roques. I acaba devers sa Punta de Cala Gat, que a sa foto s'entreveu, a la dreta, darrera des veler més llunyà. Sa perspectiva hi uneix s'illot des Faralló de Cala Gat, però disten uns 100 m.
En altres nedades, hi omplia sacs de fems surant, alguna diversos cops, acabant fred i fatigat, sense fer fotos. I en quedaven a s'aigua, que s'esmicolarien prest a rompents de vorera.
Es diu que es lloros, ses velles, es distribueixen cap es voltants de Grècia, es sud de Portugal, i arxipèlags de Cap Verd, Açores i Canàries. I que eren menys comuns a Balears.
Es darrers anys, en aquest tram, hi mengen almenys de devers passat mig estiu fins a refredar de tardor. I més grups, degut a s'escalfament marí, o per un vaivé normal de població, un desplaçament estacional d'àrea, de profunditat...
Avui, aquests peixos aprofitaven es darrers raigs de Sol, cercaven berenar i aigua calenta... I ara també jo, mig peix!
Com en Colau Peix: 
Imatge modificada, d'IA Craiyon.com
De nin, de tant nedar, en Nico tornà mig peix!
+infos
https://ca.wikipedia.org/wiki/Peix_Nicolau 
Recollint aquest femsukí, s'havia observat una femella de peix lloro, sa vella. No tan acolorida, enfosquida, fora de zel. Ella nedava a uns set metres de fondària, a sa Punta de s'Entrador, prop Cala Agulla.
GIF a geocities.com
Més temes en es fòrum, p. ex. a:
Gavina de 26 anys i 8 mesos viewtopic.php?t=4960
Somnis de dinosaures viewtopic.php?t=4920
Dofí caça usant ormeig proper viewtopic.php?t=4965
Vessament marí, cura nedant i dofí? viewtopic.php?t=4915
Rissaga (meteo tsunami!) xoca a posidònia i torna "zombi" puu i gavina viewtopic.php?p=18835#p18835
Au liada i emissari "apisonadora" fantasma viewtopic.php?t=4941
Posidònia, olives de mar, sirenes, foques. viewtopic.php?t=4900
Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries viewtopic.php?t=4769
Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant viewtopic.php?t=4866
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Estiu/tardor, 2022 viewtopic.php?t=4870
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023 viewtopic.php?t=4911
Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant viewtopic.php?t=4872
.