Les polítiques d’esquerres no han estat a l’alçada de la crisi ecològica i social que afrontam.
Ens trobam en un context sense precedents. Una situació mai vista a Mallorca i a les Illes Balears. Després de la gran crisi econòmica, quan crèiem que el boom de la construcció i la destrucció dels nostres paisatges i ecosistemes havien quedat superats i desterrats per sempre, tornam a estar en un escenari de màxima emergència, potser el definitiu, el que ens posa en la cruïlla de la nostra supervivència ecològica i social.
La situació és greu. El gran cicle de mobilització social dels anys 2012-2015, que va culminar amb un gran tomb a les institucions per fer fora el Partit Popular de José Ramón Buzá, no s’ha vist correspost amb el promès «canvi de model» de polítiques territorials, socials i urbanístiques. Al contrari, s’incideix en la dependència del monocultiu turístic intensiu, es construeixen noves autopistes i carreteres per part dels mateixos partits que fa pocs anys hi estaven en contra; el creixement urbanístic segueix sense límits: s’autoritzen i es materialitzen nous i antics projectes residencials que ja crèiem abandonats, les llicències en sòl rústic no aturen d’augmentar, i mentre, els espais naturals i ecosistemes protegits continuen degradant-se i sense gestió ni control eficient.
El balanç no és positiu i la situació global alarmant: «Som al clímax de la crisi ecològica. O la resolem, o potser no tendrem una segona oportunitat» declarava Amadeu Corbera, president del GOB Mallorca, en una entrevista recent. I aquest és ara, el punt de partida i sobre el qual fem balanç.
És més que evident que, en termes concrets, hi ha qüestions puntuals que podem celebrar d’aquesta legislatura. Però hem de lamentar que, a dia d’avui a situació real d’emergència ecològica que vivim no sigui una de les qüestions fonamentals des de la política insular.
La realitat és que a grans trets, i malgrat iniciatives legislatives importants que hem ressaltat, s’han impulsat polítiques que representen una continuïtat d’un model fracassat: construcció, turisme, infraestructures viàries… que ens aboca al col·lapse territorial, ambiental i climàtic que a dia d’avui hauria d’esdevenir prioritari abordar des de totes les polítiques progressistes d’esquerres. No ha estat el cas.
Aqui pots veure el document complet de balanç
