El passat dimarts, 21 de març, es va publicar el Pla de Gestió de la Xarxa Natura 2000 Costa de Llevant de Mallorca, instrument que permetrà una gestió més específica i adaptativa de set espais de la xarxa, declarats, al 2006, com a Lloc d’Importància Comunitaria (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).
En aquest cas, es tracta d’un instrument de gestió autonòmic impulsat per normativa europea, la Directiva Hàbitats (DH) (Directiva 92/43/CEE del Consejo) i la Directiva aus (Directiva 2009/147/CE). A través de la DH es donava un període de 6 anys des de la declaració dels espais, per a fer-ne els respectius plans de gestió. Tot i que ha arribat amb 11 anys de retràs, volem felicitar a la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat per haver publicat finalment el Pla, després un període llarg de reflexió de les al·legacions obtingudes durant la fase d’Informació pública del 2020, on el GOB ja va presentar les seves consideracions.
L’àmbit de gestió inclou els espais LIC i ZEPA ES0000080 Cap Vermell, LIC ES5310096 Punta de n’Amer, LIC ES5310098 Cales de Manacor, LIC ES5310100 Punta de Ras, LIC ES5310097 Àrea Marina Costa de Llevant, LIC ES5310030 Costa de Llevant i LIC ES5310099 Portocolom.
Aquest pla presenta una part terrestre corresponent a alguns trams de costa i alguns illots, amb un total de 875 ha, però principalment, la gestió de l’espai és a nivell marí, d’unes 4.247 ha. Aquesta figura de protecció el que pretén és garantir el bon estat de conservació de les espècies i hàbitats presents, per això fa una caracterització de l’espai i estableix un seguit de mesures i regulacions que permetin mantenir i/o millorar aquest estat.
Després d’analitzar el pla, veiem que al medi marí es dona importància a les comunitats de fanerògames marines on trobam la posidònia Posidonia oceanica i l’algueró Cymodocea nodosa, i altres comunitats formades per algues com les Cystoseira sp. o algues del coral·ligen que juntament amb altres invertebrats marins formen hàbitats com els esculls. També s’inclou l’hàbitat que formen les coves submarines i espècies com el dofí mular Tursiops truncatus, la tortuga babaua Caretta caretta, així com un bon nombre d’aus marines (algunes en perill d’extinció com el virot petit Puffinus mauretanicus) que es troben per la zona nidificant, alimenantant-se i descansant segons l’època de l’any.
Les mesures i regulacions que es troben en aquest Pla, estan destinades a crear una connectivitat entre les espècies i els hàbitats que puguin garantir un espai de protecció per aquelles espècies que tenen una extensió més gran com la Posidònia o presentin una elevada mobilitat com les d’aus, mamífers i rèptils marins. Però també a millorar els seu coneixement i a reduir les pressions a les que es veuen exposats. La major part d’aquestes pressions estan relacionades directa o indirectament amb l’activitat turística, que a més creix de manera exponencial.
Entre les regulacions més destacables relacionades amb el medi marí trobam, una limitació en la visita de les cavitats, com per exemple la Cova des Coloms, amb un màxim de 12 persones per grup, fins a la realització d’un estudi de capacitat de càrrega. Cal dir però, que sense l’adopció d’un màxim de visites diaries, aquesta regulació queda molt a la interpretació i difícil de controlar.
Per no interferir amb les zones de cria del corb marí Gulosus aristotelis i el falcó pelegrí Falco peregrinus i fins que no s’estableixin uns criteris per a l’autorització d’activitats com l’escalada i el psicobloc, es prohibeixen aquestes en alguns trams, de febrer a juliol i de novembre a juny, respectivament.
Pel que fa a la gestió de platges, es prohibeixen les instal·lacions de temporada, així com les obres o instal·lacions no desmuntables, a les platges naturals de les ZEC terrestres Cales de Manacor (que inclou Cala Varques) i Punta des Ras. Això hauria de posar fi a les instal·lacions il·legals que s’hi troben cada any. Pel que fa a la platja semi-urbana de Cala Antena, només podrà oferir els seus serveis entre les 8 h – 20 h, prohibint la col·locació d’altaveus o la celebració de concerts i festes, prevenint així l’impacte acústic que pugui afectar a la biodiversitat del medi. També es prohibeixen els circuits d’embarcacions de motor.
Pel que fa al tractament de les aigües, dins l’àmbit de gestió hi ha àrees declarades con zones sensibles per eutrofització i per requeriment d’un tractament adicional al secundari, tenint uns criteris més alts de qualitat. No obstant, hi ha varis emisaris abocant pròxims a aquestes zones, situació que creiem que s’hauria de replantejar i dirigir-se cap a un abocament zero. Entre les mesures del pla s’inclou instar als òrgans competents a millorar les infraestructures de conducció i de sanejament per tal de millorar els paràmetres de depuració, així com impulsar la reutilització de les aigües depurades, reduint els abocaments al mar. Com a regulació, s’inclou que els pous negres existents s’hauran de clausurar en un termini màxim de 2 anys.
Un altra problemàtica que tracta és la del fondeig d’embarcacions, incloent l’establiment d’un camp de fondeig regulat a Cala Mondragó i la creació d’un estudi d’impacte de la navegació i dels fondejos a la badia de Portocolom sobre les praderies de fanerògames marines. Prohibeix a més, en tot l’àmbit de gestió, el fondeig sobre praderies de Cymodocea nodosa, Zostera noltii i fons de maërl i coral·lígen. Pel que fa a la creació de camps de fondeig, creiem que per arribar a solucions efectives seria convenient crear un debat participatiu, que tengués en compte la possibiltiat i necessitat real de creació, dins tot l’àmbit de gestió.
El Pla també regula la velocitat de navegació per evitar les turbulències sobre els sediments en la badia de Portocolom, no permentent navegar per damunt els 3 nusos. Dins aquest mateix espai es prohibeix l’ús de motos aquàtiques. No obstant, ens hagués agradat veure també aquesta prohibició dins la ZEC Costa de Llevant per evitar l’afectació (renou i col·lisions) a les espècies marines que s’hi troben.
En referència a l’activitat pesquera, aquesta s’adapta a les regulacions pesqueres ja existents, pel que trobam a faltar una regulació més específica adaptada a les particularitats de la zona. No obstant, s’inclou una regulació per a combatre la problemàtica global de les captures accidentals d’aus marines a partir de la pesca de palangró. Es vol impulsar una estratègia per implementar mesures de mitigació en la flota, en un període de dos anys, moment en el que es farà obligatori. Per aconseguir això, creiem convenient la realització d’una estratègia d’implementació en col·laboració amb el sector pesquer.
Volem remarcar que ens sembla molt encoratjador tot el que recull el Pla de gestió, però que sense un control i vigilància d’aquestes normes, així com una execució real de les mesures, es pot generar una situació contraproduent en la que la població sent-hi aquest instrument com a paper banyat. També volem recordar que aquest instrument de gestió ha de permetre conèixer l’estat de conservació dels hàbitats i les espècies per tal de poder-ne fer una bona gestió. De manera que s’hauran de fer tots els estudis de seguiment requerits per a obtenir aquestes dades de manera prioritaria.
Esperam poder veure aviat l’execució d’aquest pla així com l’inici de tramitació d’altres molt urgents com el del LIC Badies de Pollença i Alcúdia, o altres com el del LIC/ZEPA Muntanyes d’Artà o el LIC/ZEPA Dragonera.
