27 de setembre de 2022

WORLD TOURISM DAY = COLLAPSE TOURISM DAY: Els nostres ciutats, els nostres barris, el nostre clima, la nostra salut, la nostra vida.

Diferents Ciutats del Sud d’Europa fan una convocatòria unitària el Dia Mundial del Turisme.

L’objectiu és denunciar els impactes i conseqüències de la intensificació turística després de l’aturada que va suposar la pandèmia i atenent la situació actual d’agreujament de la crisi climàtica i social.

La xarxa SET, xarxa de ciutats del sud d’Europa contra la turistització, ha convocat per dimarts que ve 27 una acció unitària a diferents ciutats i territoris, en motiu de la NO celebració del Dia Internacional del Turisme i sota el lema Collapse Tourism Day. En el cas de Mallorca, l’escenari de la concentració ha sigut el Consolat de Mar, on la gent s’ha començat a mobilitzar a les 19h al ritme de les companyes de Tambors per la Pau. Al voltant de les 19:20h, l’escriptor Sebastià Alzamora s’ha encarregat de la lectura del Manifest, tot seguit explicant les raons que motiven aquesta acció, que ha culminat amb la cadena humana envoltant el Consolat i la Plaça de la Llonja com a protesta.

La xarxa SET, conformada per entitats de ciutats com Venezia, València, Sevilla, Palma, Pamplona, Lisboa, Malta, Màlaga, Madrid, Girona, Donostia, Còrdova, Canàries, Camp de Tarragona, Barcelona i Marsella, va néixer durant la primavera de 2018 i s’ha anat ampliant, amb l’objectiu de sumar forces i crear una veu crítica amb els processos de turistització a la regió (https://www.scribd.com/document/377305547/Def-20180407-ManifestSudDEuropa). La seva acció s’ha centrat en trobades per a la reflexió i l’aprenentatge mutu, i en accions coordinades entre els diferents nodes, sovint prenent com a referència la data del Dia Mundial del Turisme.

Després del parèntesi imposat per la pandèmia, la xarxa SET s’ha reactivat, davant un panorama encara més dur, amb el retorn del turisme massiu en uns nivells comparables a l’abans de la pandèmia, quan no major, i en una versió encara més agressiva. Mentre el sector privat porta a l’extrem el seu habitual i cínic xantatge sobre llocs de treball, i lluny dels discursos centrats en replantejar i diversificar models econòmics, les administracions locals i els governs nacionals han dedicat una gran quantitat de recursos públics a empreses dedicades al turisme (allotjament i transport), moltes d’elles grans multinacionals amb beneficis milionaris, que causen greus perjudicis socials, econòmics i ambientals.

Al mateix temps, a conseqüència de la pandèmia, les administracions locals han facilitat la proliferació de l’ocupació de l’espai públic pel sector de la restauració. Aquestes ocupacions, que havien de ser momentànies i que estaven suposadament justificades per necessitats higièniques, en la majoria dels casos no estan sent revertides amb la disminució dels riscos de salut. El creixement de l’espai públic sota gestió privada (per exemple, les terrasses de bars i restaurants) suposa més mercantilització de l’espai urbà i majors impactes en la vida quotidiana (renou, mobilitat…)

Aquest estiu hem vist el retorn del turisme massiu que en alguns casos s’acosta estadísticament al període pre-covid, i en uns altres els supera clarament. Això reactiva i agreuja els processos d’exclusió veïnal i explotació/precarització laboral en una població ja molt tocada per la crisi econòmica provocada per la pandèmia.

En paral·lel, es reprèn el trànsit de creuers i es reprenen projectes d’ampliació de grans infraestructures, afegint una retòrica de greenwashing com si la crisi sistèmica que vivim no fos una greu amenaça per al planeta, sinó a penes una moda. Tant l’administració pública com el sector privat utilitzen termes com a “desenvolupament sostenible”, “transició ecològica” o “tecnologia verda” de manera superficial i sense sentit, i no es rendeixen davant l’evidència que l’única sostenibilitat possible passa pel decreixement de l’activitat turística i la diversificació de l’economia cap a models productius que responguin a les necessitats socials, culturals i ambientals dels territoris i ciutats colonitzades per l’activitat turística.. La incontestable crisi climàtica apareix a totes les agendes polítiques, però ho fa de manera aïllada i aliena a la resta de polítiques, que segueixen un model extractivista, en un marc global ara agreujat per les guerres i la imminència d’una crisi energètica sense precedents.

Per tot això, la xarxa SET torna a triar per a manifestar-se la data simbòlica del 27 de setembre, Dia Mundial del Turisme, utilitzat per lobbies i administracions públiques per a celebrar nous rècords i per a la rentada de cara del sector.

Així, sota el lema WORLD TOURISM DAY = COLLAPSE TOURISM DAY, el dimarts 27 de setembre han tengut lloc diferents accions de protesta i denúncia d’aquesta situació en diferents punts del Sud d’Europa, amb la finalitat de denunciar:

els efectes globals de la intensificació de l’activitat turística a nivell ambiental i social, comuns a tots aquests territoris i ciutats
la inversió de diners públics en la promoció i el rescat d’una activitat de lucre privat que genera i agreuja desigualtats socials
l’impacte climàtic d’aquesta activitat extractiva basada en el consum excessiu de béns i serveis
l’espiral de dependència del sector turístic que provoca una excessiva vulnerabilitat de les economies locals
la pèrdua progressiva dels nostres barris i espais de relació, cada vegada més mercantilitzats
la creixent precarització dels treballadors del sector, especialment en treballs de temporada
els perjudicis que genera el suport a aquesta activitat en l’actual context de crisi global i escassetat de recursos energètics
la desconnexió total entre les declaracions d’emergència climàtica de les polítiques quotidianes i de fons.

Per tot això, ciutats i territoris, juntament amb entitats i la societat d’aquests espais, s’uneixen una vegada més per a sol·licitar:

compromisos reals de decreixement i limitació del nombre de places turístiques i passatgers en ports i aeroports
paralització definitiva de tota ampliació d’infraestructura portuària i aeroportuària
un compromís real amb el canvi climàtic que impliqui menys desplaçaments i relocalitzar la producció, més diversa i local, en els propis territoris
polítiques actives contra la gentrificació, mercantilització dels espais i expulsió dels residents
compromís de buscar l’equilibri econòmic en territoris

—————————————————————————————————————————

Ciutats convocants: