És tracta d’una llei ambiciosa des del punt de vista de transició de la producció d’energia elèctrica (descarbonització, desfossilització) però deixa aspectes claus amb una forta incidència sobre el canvi climàtic.
No preveu la necessitat d’incidir en escenaris de decreixement de la demanda energètica (elèctrica, transport, etc.) que és un tema clau per garantir la transició energètica. No podem mantenir els ritmes actuals de creixement de la demanda energètica associades al consum d’energia elèctrica i de mobilitat.
Canviar el parc de vehicles a elèctric, no és una mesura suficient. Cal reduir el parc de vehicles existents i possibilitar alternatives a través d’una política de mobilitat i territorial amb perspectiva climàtica incidint en les noves infraestructures de carreteres i transport públic.
El GOB ha presentat les seves al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de Canvi Climàtica del Govern de les Illes Balears.
Consideram que l’avantprojecte aborda el canvi cap a la producció d’energia elèctrica neta, preveient un escenari de descarbonització/desfossilització de les fonts de producció (tancament del Murterar, canvi de combustibles i implantació d’energies renovables), però deixa aspectes claus amb una forta incidència sobre el canvi climàtic com són la necessitat d’abordar amb polítiques actives el decreixement de la demanda energètica; l’estalvi i l’eficiència energètica com a línies d’acció prioritàries, els efectes sobre el consum energètic de la intensificació del turisme que experimenten les Balears, i amb això, tot l’associat al transport de viatgers i mercaderies a ports i aeroports, i la planificació de noves carreteres des d’una perspectiva de mobilitat integral.
El més positiu de l’avantprojecte
Sens dubte, el més positiu de la Llei és la previsió del tancament progressiu de la central tèrmica d’es Murterar, que consideram però que ha d’anar de la mà, d’un pla de transició laboral. No només pot quedar en un ha de fomentar sinó que la Llei ha d’establir un termini màxim per disposar d’un pla de política activa d’ocupació vinculada a la reconversió dels llocs de feina associats a sistemes energètics en l’àmbit de la transició energètica.
La previsió d’una planificació territorial de la implantació de les renovables de la mà dels Consells Insulars, ens sembla també una mesura imprescindible per preveure les noves infrastructures en funció del potencial i els condicionants territorials i urbanístics que estableixin les illes, apostant – tot i que això no queda definit a la Llei – per l’ocupació prioritària i generalitzada de superfícies ja existents en sòl urbà,per la generació distribuïda de petites instal·lacions properes als punts de consum, afavorint les instal·lacions d’autoconsum amb balanç net.
Un altre aspecte positiu, és l’obligació de les instal·lacions de renovables en grans superfícies comercials i polígons industrials. Cal però que el Govern indueixi aquesta transformació de les teulades amb mesures destinades a possibilitar el canvi de cobertes no idònies, i investigar fórmules d’inversió que impliquin la participació real de la societat també i sobretot com a productors d’energies netes, deixant de banda el paper passiu dels agents socials només com a consumidors.
El més negatiu de l’avantprojecte
Falta abordar la necessitat d’implementar polítiques actives de decreixement de la demanda energètica (elèctrica i vinculada al transport). No es pot pretendre que les tendències de consum vagin a la baixa només amb estalvi i eficiència. En aquest sentit, des del GOB, demanam a més que es prioritzin les polítiques de disminució de la demanda, d’estalvi i eficiència establint així una jerarquia en la que el darrer punt seria la implantació de renovables. No podem pretendre cobrir amb renovables un consum creixent d’energia. Cal tendir a l’estabilització i decreixement de la demanda energètica.
I per això cal abordar aspectes de la planificació del transport i la mobilitat més enllà de l’àmbit de l’electrificació del parc de vehicles. La Llei ha de determinar com a requisits la limitació de noves infrastructures viàries que augmentin la capacitat dels vehicles i per tant indueixin al seu ús i fixar les determinacions cap a un vertader transvassament de usuaris del vehicle privat a una xarxa extesa i àmplia de transport públic. Aquest aspecte, tot i ser competència de la mateixa Conselleria no s’aborda amb suficient profunditat i és un dels aspectes claus per millorar la nostra incidència sobre el canvi climàtic.
En aquest mateix sentit, la Llei no toca ni el transport aeri de viatgers (clau en una economia intensiva turística) ni el transport marítim de viatgers i mercaderies. Ambdues activitats que, en unes illes turístiques, són aspectes clau de contribució i incidència negativa sobre el canvi climàtic en termes del pes de les emissions que es generen. Així, exercint les competències exclusives que tenim com a comunitat autònoma, s’haurien de poder imposar restriccions i condicionaments a aquestes dues infrastructures malgrat que la seva gestió sigui d’àmbit estatal.
Aquests són els aspectes més rellevants. Per a més informació, aquí adjuntam les al·legacions completes.
