Dijous, 30 Juliol 2020 12:00

El GOB afirma que apostar per la innovació i la investigació i exigir compromisos ambientals genera llocs de feina.

El GOB critica que el Govern no aposti per exigir compromisos ambientals en les mesures de reactivació i posa com exemple que només implementant tecnologies per tancar el cicle de l'aigua en establiments hotelers es generaria un estalvi molt significatiu d'aigua i prop de 500 llocs de feina en 5 anys.

 

Ja desde fa uns quants anys que es produeix un degoteig constant d’articles i estudis que alerten dels impactes del canvi climàtic al Mediterrani. A part d’un increment de temperatura superior al de altres zones, per aquesta zona també s’espera una considerable reducció del règim de precipitacions. Així ho recullen varis articles recollits en el IPCC 2014 (Intergovernamental panel of climate change) i altres estudis locals ((Calbo et al., 2012; Hartman et al., 2012; Koutrolis et al .,2013; Senatore et al., 2011). 

Al 2002, Kent et al., ja anunciava que els esforços per garantir el subministrament d’aigua a les balears no eren suficients i les millores estructurals que s’han fet des de llavors no son tenen suficient impacte. L'augment de l’arribada de turistes ha anat lligat a un augment de places de lloguer residencial amb un consum d’aigua per persona gairebé 10 vegades superior al consum mitjà d'un habitant de les balears així com adverteix Macià Blázquez a un dels seus articles. David Wallace Wells al seu llibre “Un planeta inhòspit” advertia que si el canvi climàtic es el tauró, l’escassetat d’aigua son les dents. 

El Govern de les Illes Balears, ha aprovat un Decret Llei de reactivació econòmica- ara en tramitació com a Projecte de Llei al Pa'rlament - en el que permet als establiments turístics un augment de volum del sense cap tipus de condicionament ambiental. Des del GOB hem posat de manifest en diverses ocasions que en la reactivació econòmica que es pretén no es pot donar cap estimul a la inversió sense exigir un compromís ferm en termes ambientals, ja que no només afrontam una crisi econòmica sense precedents, sinó que estam immersos també en una crisi climàtica sense precedents i no podem continuar impulsant mesures que ignorin o agreugin la situació actual que ja ha propiciat la declaració d'emergència climàtica. Per tant, un Govern que ha aprovat aquest estat d'emergència no pot ignorar-lo i centrar-se en estimular inversions que no ho tenguin present. 

En aquest sentit a més, des del GOB consideram que impulsar canvis en la indústria turística en el sentit d'adaptar-se i avançar-se al repte que suposa la crisi climàtica és una font de generació de llocs de feina diversificats i que poden sostenir en un futur proper, una part important del teixit laboral de les Illes. 

Des del GOB sostenim que les mesures d'incentiu o rescat han d'anar lligades necessàriament amb l'obligatorietat de que els establiments turístics redueixin la seva petjada hídrica, atenent les futures situacions d'estrés hídric que haurem d'afrontar les illes en el futur immediat.  L’administració pública té eines per fer-ho. Per exemple l’ajuntament de Sant Cugat, amb una ordenança d’estalvi d’aigua ha aconseguit que el consum mitjà per persona hagi passat de 190 L/dia a 115 L/dia amb menys de 10 anys. 

Innovació

Per reduir el consum d’aigua als hotels i altres tipologies d’edificis, existeix ja una àmplia gama de tecnologies de tractament d’aigua que permeten tractar i reutilitzar l’aigua en el mateix hotel. Segons la informació facilitada per un consultor ambiental participant del projecte europeu demEAUmed - un projecte sobre innovació i demostració de tecnologies per tractament d'aigues local en establimets hotelers Mediterranis - els establiments turístics, poden arribar a reduir fins a un 30% el consum d'aigua, això és, un estalvi de 20.000l/dia (20m3/dia) en alguns casos. Es tracta de tecnologies que permeten tancar part del cicle de l'aigua. 

Un exemple que ens aboca a exigir que les polítiques de reactivació s'adrecin a impulsar la innovació i a establir aliances estratègiques amb experts tècnics i científics per a l'impuls i promoció de tecnologies innovadores que permetin avançar en la disminució dels consums i l'ús de fons d'aigua alternatives, com ara les aigües pluvials tractardes o la reutilització d'aigües grises i /o residuas tractades dins del complex, generant així llocs de feina en un nou paradigme ecosocial.

Llocs de feina

Segons l’anuari de turisme del 2018, a les Illes Balears hi ha un total de 1892 allotjaments turístics entre apartaments, hotels, hotels-apartaments, villes i hotels rurals. Instalar tecnologies per tancar el cicle de l’aigua en aquests tipus d’edificis podria generar fins a 464 llocs de treball durant 5 anys. Aquests llocs de treball inclouen enginyers, instal·ladors, jardiners, ferrers, electricistes, transportistes, administratius, comercials i altres operaris de fabricació. 

Per cada tecnologia instalada, intervenen 2 enginyers durant 2 setmanes ja que en funció de l’hotel i les característiques de l’aigua gris, la tecnologia pot canviar. Per instalar una tecnologia es necessiten 4 persones durant dues setmanes. Algunes d’aquestes tecnologies poden ser amb plantes que han de ser prèviament cultivades i crescudes a un viver que podria donar feina a 3 persones any. Per els accessoris com mangueres i connectors és necessari un majorista que pot donar feina a 3 persones. Algunes de les tecnologies són d’acer i altres de plàstic, el procés de fabricació donaria feina a 4 persones per tecnologia durant una setmana. Pel transport del materials des dels magatzems fins el lloc de instal·lació comptam 2 persones. Per la fabricació de les tuberies per separar les aigües grises i l’aigua de retorn al punt de consum de l’aigua depurada, calculam 4 persones durant 4 setmanes per tecnologia. I per la instal·lació de totes les tuberies a l’hotel, 8 persones durant 4 setmanes per tecnologia. Per el control intel·ligent de la tecnología, es necesaria una empresa de 5 treballadors l’any. No es tenen en compte els llocs de feina generats per fabricar accessoris de més petit tamany. Un cop passats els 5 anys, necessaris per la instal·lació de les tecnologies, es donaria feina a un total de 150 persones. Aquests llocs de feina aniran lligats al manteniment i a la fabricació de peces de recanvi. 

Aquestes tecnologies per reutilitzar l’aigua en els edificis també es poden instal·lar a cases unifamiliars i plurifamiliars i edificis públics. Per tant els llocs de feina generats podrien ser superior a 464 persones. 

Estalvi

Tancar el cicle de l’aigua podria donar lloc a un estalvi mitjà de 20 m3/dia per hotel. Tenint en compte que els hotels estan oberts una mitjana de 6 mesos l’any, el volum d’aigua que es podria arribar a estalviar seria de 6.905.800 metres cúbics, un 63% de la capacitat dels embassaments de Cuber i Gorg Blau. 

La reutilització d’aigües als hotels, a més, permetría evitar que es llencesin al mar cada any 207.174 tonelades de residus derivats de la dessalació de la sal a les plantes de dessalinització. Per cada litre d’aigua dessalada es generen 30 grams de residus de sal que son abocats a la mar. Aquest abocament constant contribuiex a canviar les característiques físiques i químiques de l’aigua cap a concentracions que la posidònia no tolera. Segons l’estudi realitzat per Santana et al., 2019, la reutilització d’aigua amb sistemes descentralitzats té un menor impacte que la dessalació. 

 

ARTICLES 

Calbó, J., Sanchez-Lorenzo, A., Barrera, A., & Cunillera, J. (2012). Climate change projections for Catalonia (NE Iberian Peninsula). Part II: integrating several methodologies. Journal of Mediterranean Meteorology & Climatology (Tethys), 13-24.

Hartmann, A., Lange, J., VivóAguado, A., Mizyed, N, Smiatek, G., Kunstmann, H., 2012. A multi-model approach for improved simulations of future water availability at a large Eastern Mediterranean karst spring. Journal of Hydrology, 468-469, 130–138.

Jiménez Cisneros, B.E., T. Oki, N.W. Arnell, G. Benito, J.G. Cogley, P. Döll, T. Jiang, and S.S. Mwakalila, 2014: Freshwater resources. In: Climate Change 2014: Impacts,Adaptation, and Vulnerability. Part A: Global and Sectoral Aspects. Contribution of Working Group II to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Field, C.B., V.R. Barros, D.J. Dokken, K.J. Mach, M.D. Mastrandrea, T.E. Bilir, M. Chatterjee, K.L. Ebi, Y.O. Estrada, R.C. Genova, B. Girma, E.S. Kissel, A.N. Levy, S. MacCracken, P.R. Mastrandrea, and L.L.White (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA, pp. 229-269.

Koutrolis, A.G., Tsanis, I.K., Daliakopoulos, I.N., Jacob, D., 2013. Impact of climate change on water resources status: A case study for Crete Island, Greece. Journal of Hydrology, 479, 146-158.

Senatore, A., Mendicino, G., Smiatek, G., Kunstmann, H., 2011. Regional climate change projections and hydrological impact analysis for a Mediterranean basin in Southern Italy. Journal of Hydrology, 399, 70–92. 

Santana, M. V., Cornejo, P. K., Rodríguez-Roda, I., Buttiglieri, G., & Corominas, L. (2019).  Holistic life cycle assessment of water reuse in a tourist-based community. Journal of cleaner production, 233, 743-752.

Hof, A., & Blazquez-Salom, M. (2015). Changing tourism patterns, capital accumulation, and urban water consumption in Mallorca, Spain: a sustainability fix?. Journal of Sustainable Tourism, 23(5), 770-796.

Llegir 548 vegades Darrera modificació el Dijous, 30 Juliol 2020 12:08

uneixtealgob

Reps el nostre newsletter?

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.