Dilluns, 21 Novembre 2022 11:37

El GOB al·lega contra la megaplanta de compostatge prevista a Llucmajor

Les opcions de instal·lacions hiperdescentralitzades, implementat solucions mitxes de compostatge tradicional, domèstic, comunitari i agrocompostatge, fora del servei públic vinculat a TIRME, serien molt més eficients en termes econòmics, reperecutirien en l'economia el desenvolupament local i evitaria el transport implícit a la gestió centralitzada, que en aquests cas no només és de residus i compost, sinó també d'ingents quantitats d'aigua necessària pel funcionament de les plantes i que ara mateix no està en absolut garantit al projecte. 

El GOB va presentar divendres al·legacions a l'anunci  d'aprovació inicial de la Planta de Compostatge per a la fracció FORM recollida selectivament, Planta de Llucmajor, i projectes complementaris de la planta fotovoltaica i de la línia de mitja tensió, i la relació concreta i individualitzada dels següens bens i drets afectats del terme municipal de Llucmajor.

CONSIDERACIONS INICIALS

El PDSRNPMA preveu el tractament obligatori dins el servei públic insularitzat de gestió de residus urbans, dels residus biodegradables de cuines i restaurants i de parcs i jardins, de recollida segregada municipal.

El Pla de fet, preveu 5 plantes distribuïdes arreu de l’illa, essent la Planta de Llucmajor la més gran de les previstes.

Des del GOB, hem reiterat en diverses ocasions, que la FORM era una de les grans assignatures pendents de l’optimització, eficiència i sostenibilitat de la gestió de residus. Actualment, només es recullen selectivament al voltant d’un 10% dels biorresidus generats a l’illa de Mallorca (percentatge que es va incrementant) i més d’un 40% de la bossa tipus de l’Illa està formada per biorresidu potencialment reciclable. I per altra banda, la Llei 7/2022 estableix uns objectius de reciclatge per als residus municipals d’un 55% el 2025 i un 60% el 2030.

Això no obstant, des del GOB, i ja en les al·legacions presentades al PDSRNPMA vàrem al·legar que consideràvem imprescindible, des del punt de vista de la optimització i sostenibilitat de la gestió d’aquesta fracció, que aquesta es gestionés fora del servei públic insularitzat de gestió de residus. Consideram que els costos de les grans instal·lacions associades a la gestió a través al servei públic obligatori insularitzat, no estan en absolut justificades i en aquest cas concret, entra en absolut conflicte amb els plantejaments relatius als principis de proximitat i autosuficiència que limitin la necessitat de transport de residus lluny del lloc on es generen que en el cas dels residus orgànics té una via òptima que permet tancar cicles en l’àmbit local, optimitzar els recursos disponibles per reduir les emissions en el procés de transport i el tractament de residus: l’agrocompostatge.

L’agrocompostatge és el procés de compostatge adequat de bioresidus per part dels productors agraris amb l’objectiu d’elaborar els seus propis fertilitzants orgànics.

Un estudi realitzat entre els anys 2021 i 2022 en la província de Segovia per l’associació Economies BioRegionals i la plataforma ciutadana Asamblea Segoviana por el Clioma, en el que es comparen dos models de gestió de matèria orgànica, un sistema centralitzat (com el que es proposa a Mallorca) i un altre hiperdescentralitzat determinava que: pels 205 municipis gestionats en la província, 153478 habitants y unes 30.000 tonelades de fracció orgànica generades a l’any, el model hiperdescentralitzat a través de compostatge era capaç de reduir les emissions de Co2 equivalent en un 70% respecte el model centralitzat. Amb percentatges de compostatge assignat d’un 2% tradicional, 10% domèstic, 20% comunitari, 35% agrocompostatge i 32% centralitzat. Amb el compost generat es podrien abonar 481ha i capturar 236,2 tonelades de carboni d’alta estabilitat en el sol. S’estalviaven un 70% d’emissions de GEI en la fase de recollida i transport, la distància recorreguda pel transport, el consum de combustibles i la seva despesa associada – un dels costos externs més significatius del projecte planteja, amb un escenari de preus dels combustibles a l’alça i un escenari d’escassesa global dels rescursos.

També repercuteix en l’economia local, disminuint les despeses de gestió, amb un fort impuls de d’economies circulars i desenvolupament local.

Un plantejament d’aquestes característiques, hiperdistribuït i fora del condicionant permanent del servei públic insularitzat gestionat per TIRME (amb contracte fins 2041), seria un plantejament molt més òptim a escala insular per a la gestió de la FORM i permetria la dinamització de les economies locals i la gestió eficient i de sentit comú d’aquesta fracció convertida en un producte fertilitzant, en un escenari també d’augment de preus de fertilitzants produits a partir de combustibles fòssils, no orgànics, a nivell global.

A aquesta primera al·legació general al model escollit, condicionat per les instal·lacions ja existents vinculades a la gestió de residus a través dels serveis públics de RSU (TIRME) i construcció (MAC Insular), que determinen/condicionen l’emplaçament, el model de gestió i la inversió, hi podem afegir altra sèrie de qüestions que ens semblen en absolut justificades.

PRIMERA.- EMPLAÇAMENT, ACCÉS I DOTACIONS

La planta de compostatge s'implantarà ocupant parcialment la superfície conformada per les subparcel·les C i K de la parcel·la 184 del Polígon 9 a Son Garcíes, Llucmajor, la referència cadastral del qual és 07031A009001840000ES, les superfícies de les quals són de 35.136 m² i 744 m² respectivament. Una planta de dimensions similars a la que ocupen actualment les instal·lacions de Mac Insular. Cal recordar que l’emplaçament d’aquestes instal·lacions al seu moment, no va respondre a un estudi d’idoneïtat, mobilitat o territorial, sinó que va respondre a una operació de «legalització» d’un abocador il·legal situat allà mateix.

Per tant, seguim reincidint amb una ubicació que per entorn – es tracta d’una zona d’especial protecció paisatgística, colindant amb sòl qualificat com a sòl rústic general- forestal, na zona d’APR d’incendis – i per accés – carretera de Llucmajor a s’Aranjassa amb un important tràfic ja actualment de vehicles pesats, estan en absolut justificades.

A més és una parcel·la sense dotació elèctrica ni recursos hídrics propis. Dos condicionats significatius pel que fa a l’operativitat de la planta, pels elevats consums d’electricitat i aigua que implica la tecnologia adoptada, i que de fet i pel que fa a l’electricitat, condicionen la necessitat d’un projecte de nova línia de mitja tensió i un parc fotovoltaic, que encareixen la inversió.

DISPONIBILITAT I AFECCIÓ ALS RECURSOS HÍDRICS

Una de les llacunes més significatives del projecte és la no justificació de disponibilitat de recursos hídrics necessaris per a l’operativitat de la planta, concretament per la neteja dels biofiltres que operen mitjançant scrubbers. El projecte parla de recollida d’aigües pluvials però en cap cas justifica la disponibilitat de recursos hídrics suficients per a poder desenvolupar-se. De fet, en l’informe tècnic es parla de la necessitat de transportar aquesta aigua amb camions, incrementant així tant el tràfic de vehicles pesats, com els costos pel consum de combustibles com, amb un costos permanents vinculats als «serveis externs» que requerirà la planta per a la seva operativitat anual, i evidentment per les emissions d’aquest transport associat al trasllat de la FORM i l'evacuació del material resultant del procés de compostatge. En cap cas es parla d’on provindran aquests recursos, amb unes quantitats no gens menyspreables que no es poden passar per alt en un context de crisi climàtica que ja té identificat com un dels principals impactes als que haurem de fer front, l'estrès hídric i per tant la disminució de la quantitat d’aigua disponible tant en quantitat com en qualitat a les Illes Balears, i concretament a Mallorca (veure dades proporcionades per l’IMEDEA i el Comitè d’Experts per a la transició energètica i el canvi climàtic a les Illes Balears.)

Es comenta la proximitat d’un pou que abasteix d’aigua al municipi de Llucmajor a menys de 1,3 km de la Planta. I no es preveu de manera clara l’anàlisi dels riscos de contaminació que poden derivar-se de la planta. Només es parla de mesures de impermeabilització per garantir la no infiltració i això ens sembla absolutament insuficient, atenent el principi de precaució, prevenció i garantia.

IMPACTE DE LA PLANTA

Les simulació de les naus tancades de la planta, adverteixen del gran impacte que tendrà en un entorn de paisatge singular, situat en sòl rústic i que ha hagut de requerir la declaració d’interès general. Sembla mentida que aquestes alçades, amb una estratègia de paisatge pròpia per part del Consell, es contemplin edificis d’aquesta envergadura (fins a 15 metres d’alçada i més de 30.000m2 d’ocupació), de caràcter industrial al sòl rústic.

La gestió hiperdescentralitzada d’aquesta fracció, altament factible, més econòmica i amb menys impactes en tots els sentits, evitaria aquesta implantació d’unes infrastructures de caràcter industrial en sòl rústic.

 

Per tot això dels del GOB demanam per una banda la no necessitat de modificació del contracte amb TIRME, i per l'altra l’anàlisi de les alternatives hiperdescentralitzades que s’han deixat fora de qualsevol anàlisi d’alternatives tant de gestió, com de millor tecnologia disponible, com d’alternatives d’ubicació que no requeririen la transformació d’aquesta gran quantitat de sòl, i els costos d’implantació i operativitat desmesurats que implica l’actual proposta de planta de compostage de Llucmajor.

 

Llegir 210 vegades Darrera modificació el Dilluns, 21 Novembre 2022 12:28

Enguany tenim un repte, llançam la ILP "Avui per demà" per garantir el benestar de les generacions futures. Entra a http://avuiperdema.org i informa't de com pots contribuir al canvi.

Necessitam la teva signatura i la teva implicació!

uneixtealgob