Les restes de les naus industrials cremades, suposen un perill constant d’emissió de partícules d’amiant per deteriorament dels materials incendiats.
El novembre de 2017 un incendi va afectar 10 naus industrials del polígon de Marratxí. Les cobertes d’aquestes naus estaven, la majoria d’elles, fetes de ciment amb amiant (el que es coneix com fibrociment).
Desconeixen si en aquell moment es va fer cap tipus de medició de la concentració de fibres d’amiant en l’aire a les que varen estar exposats, tants els treballadors involucrats en l’extinció d’incendis, com la població veïna, entre les quals trobam una escola i un centre de salut.
No hem tengut constància de si durant les tasques d’extinció dels incendis, els professionals que hi participaren, i que varen poder estar exposats a les fibres d’amiant presents en l’aire, anaven equipats amb les corresponents proteccions respiratòries tal i com estableix l’article 5 del Reial Decret 396/2006 de 31 de març pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a la uralita.
Sospitam que les partícules d’amiant – conegudes pel seu poder cancerigen – de les plaques de fibrociment de la coberta es varen alliberar a l’ambient quan es varen desplomar part de les cobertes.
El cas és que, la situació a la que es troben, encara a dia d’avui, les restes de les naus industrials cremades, suposa un perill constant d’emissió de partícules d’amiant per deteriorament dels materials incendiats (adjuntam fotografies de la situació actual).
Per tot això, des del GOB hem reclamat a la Conselleria de Medi Ambient i a la de Salut aquest estiu, sense rebre cap resposta:
• Que se’n faciliti informació de les mesures que es varen fer en l’incendi per avaluar l’exposició a les partícules d’amiant durant les tasques d’extinció
• Que es faci una avaluació a dia d’avui, que inclogui mesures de la concentració de fibres d’amiant en l’aire en la zona de l’incendi i perímetre de proximitat i comparació amb el límit establert a l’article 4.1. de manera que es determini la naturalesa i grau d’exposició de treballadors i usuaris dels serveis de la zona (especialment institut i PAC).
• Que es retirin les restes de l’incendi, de la manera correcta i d’acord amb la normativa sobre risc d’amiant del Ministeri d’Ocupació que contempla que els treballs de risc d’exposició són els de retirada, demolició, reparació, etc.
• Que la retirada de les restes de l’incendi es faci de manera immeditada per evitar la seva continua degradació i per tant que es perllongui la situació de perill i risc d’exposició.
• Que les autoritats competents, prenguin les mesures necessàries per la protecció dels veïns i usuaris dels serveis propers a la zona zero, avaluant si es troben actualment en risc i sobretot, de cara a garantir la seva protecció durant els processos de retirada de les restes dels incendis.
