Page 8 - Es Busqueret 19

Naturalisme

La hivernada

Per Manuel Suárez
ornitologia@gobmallorca.com
Quan xerram de la hivernada de les viatge de supervivència. Abans Cetla rossa
aus, la podem entendre com el lloc on les de l’arribada de la tardor, la
aus passen l’hivern, però en realitat és majoria d’aquests individus ja
molt més que això, ja que implica altres hauran realitzat el recorregut.
aspectes com la migració, l’hàbitat i un
període de temps molt més ampli. És per aquestes dates, a
la tardor, quan la resta d’espè-
A finals d’estiu, milers d’aus del cen- cies, les presaharianes, inicien
tre i nord d’Europa comencen un viatge un viatge més curt amb la in-
necessari cap a zones climàticament més tenció de passar l’època hiver-
benèvoles situades al sud. Primer ho fan nal al sud d’Europa i al nord
unes poques, aquelles que no han acon- d’Àfrica, on les probabilitats
seguit criar per diversos motius, ja sigui de supervivència són més fa- Toni Muñoz
TONI MUñOz
perquè són massa joves, perquè no han vorables que a les zones d’ori-
trobat parella, perquè han perdut la posta gen. De cop, i en unes poques
que havien fet… Aquestes aus van baixant setmanes, tots aquests terri- Cabussonera
sense presses, de fet algunes inicien el toris s’omplen de nouvinguts
seu viatge ja en ple estiu. que provoquen un augment
espectacular de la densitat
Seguidament, viatgen totes aque- d’individus. Per a aquestes es-
lles espècies que anomenam migradores pècies, les Illes Balears són la
transaharianes, que són aquelles que seva zona d’hivernada. Rupits,
tenen el seu destí més enllà del sud del xàtxeros blancs, coa-roges de
desert del Sàhara. Milions i milions d’aus, barraca, tords, arners, bla-
poblacions senceres d’aquestes espèci- vetes, cetles rosses, coers,
es transaharianes, parteixen cap el sud i grues, agrons blaus, durbecs,
deixen Europa per recórrer els milers de lluonets, corpetasses, xalam-
quilòmetres que les separen de les seves brins… són només algunes de TONI MUñOz
zones d’hivernada. Moltes d’elles passa- les 80 espècies diferents que
ran per damunt nostre sense quasi assa- ens arriben de fora i trien les La cetla rossa (Anas crecca) és un dels nostres aucells aquà-
bentar-nos-en, ja que el viatge és llarg i nostres illes per passar un hi- tics hivernants més comuns. Durant el recompte realitzat al
no solen perdre gaire temps en aturades, vern més benèvol. gener de 2010 es comptabilitzaren quasi 3.000 exemplars a
si ho poden evitar. És per això, que abans l’illa de Mallorca. La cabussonera (Podiceps nigricollis), en
de partir, se veuen obligades a acumu- És a finals de gener quan canvi, hiverna de forma escassa a Mallorca mentre que és
lar una gran quantitat de greix, que els algunes aus ja comencen el seu molt més abundant a Eivissa i Formentera.
servirà per afrontar la important despesa viatge de tornada. Els mascles
energètica que implica aquest difícil i llarg de totes les espècies, molts dels quals ni tan sols arriben a les nostres illes en
el viatge d’anada, avancen el seu retorn
tant com poden, ja que aquells individus
que es procurin els millors llocs per criar
tindran moltes més possibilitats de trobar
femella i reproduir-se. Aconseguir un bon
lloc i defensar-lo és la seva opció, però
arribar prest comporta també el perill de
trobar-se amb una baixada sobtada de les
temperatures que pot resultar mortal per
a l’individu.

Manuel Suárez
Els hiverns més durs arriben a la serra de Tramuntana hivernants com els durbecs (Coccothraustes Durbec
coccothraustes), els lluonets (Carduelis spinus) o el pinsà mè (Fringilla montifringilla). (Coccothraustes coccothraustes) CATI ARTIGUES
8 - EB19