Page 9 - Es Busqueret 19

ESTUDI DELS AUCELLS

L’Atles d’hivernants

Per José Luis Martínez
joseluismartinezmartin@yahoo.es
Els censos hivernals, un nou període d’estudi

Un dels moments menys coneguts cules de 5×5 km i se realitzen 8 recorre- crets de quasi tota la població, en el cas
i estudiats de la vida de les aus és, sens guts per quadrícula i any, comptabilitzant de les aus aquàtiques, o els agrons en
dubte, el període hivernal. Les dures con- les espècies i el nombre d’exemplars que dormidors comunals així ho requereix. A
dicions meteorològiques, juntament amb apareixen a cada una d’aquestes divisi- més a més, realitzant aquest procés de
un comportament molt més silenciós d’un ons. El treball de camp es desenvoluparà recompte dels aucells durant 3 hiverns
bon nombre d’espècies i individus, com- durant 3 hiverns. consecutius, podem saber si es produ-
pliquen l’aplicació dels mètodes d’estudi eixen variacions entre els anys en funció
que s’empren per censar-los. No obstant, Amb aquesta metodologia no co- de les diferents condicions me-
durant aquest mateix moment de l’any neixem únicament quines són les teorològiques anuals.
és també quan es dona una major mor- espècies que es presenten
talitat d’aus, aspecte fonamental a tenir durant l´hivern, sinó Tota aques-
en compte per entendre les dinàmiques també en quina ta informació és
poblacionals, tant de les aus sedentàri- quantitat ho fan, acumulada en
es, que viuen tot l’any a les nostres illes, en quin lloc de bases de dades
com de les hivernants, que són aquelles les illes les tro- que facilitaran
que ens visiten per passar l’hivern. bam i quins tipus els coneixements
d’hàbitat ocupen. necessaris per in-
Des de fa dos hiverns, el GEN-GOB Per a algunes espè- tentar respondre les
Eivissa, el SOM Menorca i el GOB Mallor- cies, com les aus nocturnes, les preguntes que es fan
ca han posat en marxa el I Atles d’aus aquàtiques, els agrons o les aus ma- sovint els encarregats de
hivernants de les Illes Balears. Més de rines, es realitzen censos específics per la conservació de la nostra
120 persones realitzen diversos censos i conèixer quins són els seus efectius. La avifauna: quins? quan? on? en
recorreguts per avaluar les poblacions hi- peculiar biologia de les aus nocturnes quina quantitat? i, sobretot, per què? •
vernants. S’han dividit les illes en quadrí- o marines, la concentració a llocs con-

Per què les Balears?

Hi ha diversos factors que fan atrac-
tives les Balears per a aquestes espècies
d’aus, però tots depenen d’un “tàndem”
molt important: temperatures moderades
i aliment abundant.

Per a les aus aquàtiques i els limíco-
les, per exemple, les zones humides de la
Mediterrània són llocs perfectes per pas-
sar-hi l’hivern, ja que les pluges de tardor
fan augmentar la seva superfície inunda-
da i, per tant, l’aliment i, d’altra banda, les
temperatures suaus de l’hivern no perme-
ten que l’aigua se congeli, al contrari del
que succeeix amb freqüència a latituds
més septentrionals.

Per altra banda, a les Balears, com
a altres zones de la Mediterrània, moltes
plantes amb fruits carnosos com la mata
(Pistacia lentiscus), l’aladern (Phillyrea
angustifolia) l’ullastre (Olea europaea var
sylvestris), l’aritja (Smilax aspera) o la
murta (Myrtus communis), entre d’altres,
cercant una relació d’interès mutu, oferei-
xen a la tardor la màxima maduració dels
seus fruits. Aquest fet coincideix amb els
moviments migratoris i la hivernada dels
aucells, que troben a l’arribada un tipus Manuel Suárez
d’aliment amb un alt contingut en greixos
i aigua. La planta s’assegura, a canvi, la Mata (Pistacia lentiscus) - Planta dioica abundant a les garrigues i sotaboscs de pinars i alzi-
dispersió de les seves llavors. • nars. Els seus fruits, molt aromàtics, són decisius en l’alimentació de molts petits passeriformes
que ens visiten durant l’hivern. De fet, diversos estudis identifiquen el fruit de la mata com un
dels més consumits durant l’octubre i novembre. Nutricionalment rics, contenen nivells elevats de
greixos assimilables i proteïnes.
EB19 - 9