Page 17 - Es Busqueret 23

Un racó per descobrir

Es Carnatge

Per José Luis Martínez
Aeroport de Palma
Cala Gamba
Un passeig en família la MAr d’interessant Es Carnatge
Aquest petit tros de costa baixa i ro- A l’hivern, quan el nombre de
cosa que uneix es coll d’en rebassa amb visitants baixa notablement, es pot
Can Pastilla es troba just al mig de la badia fer, sobretot a primera hora del matí Can Pastilla
de Palma. En l’actualitat, depèn del Servei o darrera de l’horabaixa, un recorre-
de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Pal- gut que reuneix diferents aspectes
ma i se l’ha transformat recentment en un interessants. El botànic, ja que a la OSM
passeig marítim on es pot compatibilitzar zona s’hi troben espècies importants
una jornada amb la família amb el gaudi com l’alfals marí (Medicago citrina), Es Carnatge està situat a la badia de Palma, entre
de la natura. savines (Juniperus phoenicea), sa- Cala Gamba i Can Pastilla. És un dels pocs reductes
ladines (Limonium sp.), entre les costaners no urbanitzats del municipi de Palma.
Durant les hores centrals del dia quals una subespècie que a Mallor-
i especialment quan fa bon temps, són ca només es trobà aquí, l’Helianthe- Patrullant els primers metres de la
nombrosos els ciutadans que utilitzen mum marifolium subsp. origanifolium. El làmina d’aigua, les omnipresents gavines
aquest recorregut per caminar, fer un poc geològic i paleontològic, ja que hi ha un (Larus michahellis) es mesclen amb les
d’exercici o simplement fruir d’un entorn petit reducte de platges fòssils del plistocè gavines d’hivern (Larus ridibundus), les
que també resulta agradable per a l’obser- superior i, lligat a això, l’aspecte etnològic, quals sempre s’han d’observar amb dete-
vació de la natura. amb restes de les antigues extraccions de niment per si, entre elles, s’hi amaga al-
marès. Per descomptat, hi trobam guna gavina de cap negre (Larus melano-
una interessant vida ornítica que cephalus). La gavina roja (Larus audouinii)
es mou entre la vegetació, la cos- està present durant tot l’hivern, encara
ta i la mar. que en baix nombre, i les llambritges de
bec llarg (Sterna sandvicensis) recorren la
Entre els arbusts es pot es- costa de costat a costat a la recerca de
coltar el reclam del busqueret de petits peixos.
capnegre (Sylvia melanocephala)
i observar el nerviós ull de bou Això mateix és el que fan els agrons
(Phylloscopus collybita) cercant blancs (Egretta garzetta) a les roques,
petits insectes entre les plantes, mentre que els corbs marins (Phalacro-
mentre el vitrac (Saxicola torqua- corax aristotelis) i corbs marins grossos
ta) es posa a dalt d’un (Phalacrocorax carbo) ho intenten busse-
arbust, i la titina sorda jant en les aigües de la zona.
(Anthus pratensis) cerca
aliment al terra. Pot aparèixer a vegades algun exem-
plar d’ànnera marina (Mergus serrator) i,
Entre les roques de els dies en què la mar està molt remogu-
la línia de costa no falten da, es poden veure des de la costa alguns
a l’hivern les xivitones grups de virot gros (Calonectris diome-
(Actitis hypoleucos), els dea) i virot petit (Puffinus mauretanicus).
girapedres (Arenaria in- També els mascarells (Morus bassanus)
terpres) i els xàtxeros cen- s’apropen més a la costa aquests dies i,
drosos (Motacilla cinerea). amb un poc de sort, podrem veure els
Fins i tot, es pot esperar seus picats espectaculars dins l’aigua.
alguna sorpresa
en forma de cor- Això és només una pinzellada del
riol, picaplatges que es Carnatge ofereix durant l’època
o altres limícoles, més freda, ja que, al llarg de l’any, aquest
CrISTINA FIOL la zona de tant en altres aspectes de la vida d’animals i plan-
que apareixen per
petit tram de la nostra costa ens mostra
tant.
tes que paguen molt la pena. •

EB23 - 17