Page 16 - Es Busqueret 23

Notícies del món

Es recupera i allibera una milana Recompte de voltor lleonat
El dia 11 d’agost un particular donava l’avís al COFIB de la trobada d’una milana Els dies 14 i 15 de novembre la
(Milvus milvus) ferida a Binigual. L’exemplar, un adult, presentava una fractura de l’os Conselleria de Medi Ambient organitzà un
coracoide esquerre, possiblement a consequència d’una col·lisió amb l’estesa elèctrica. recompte de voltor lleonat (Gyps fulvus)
Després de ser operat i rehabilitat al COFIB, dia 19 de novembre fou alliberat a l’àrea a Mallorca. En el cens hi participaren un
recreativa de Caubet (Bunyola), pels representants de les entitats que col·laboren en el gran nombre d’ornitòlegs voluntaris del
programa de recuperació de la milana a Mallorca (GOB, COFIB, CMAM, Endesa-Balears i GOB, de la VCF, també de la Fundació
Caja Madrid). Abans de l’alliberament, l’exemplar fou dotat amb la corresponent anella, Natura Parc, membres de CMAM, AMA’s,
marques alars (MA 03) i un emissor satèl·lit. Les dades que subministri l’emissor perme- i molts altres particulars. Amb un total
tran conèixer el grau de reintegració i adaptació d’aquest exemplar al medi natural, des- de 96 persones participants fou possible
prés de recuperar-se d’una fractura molt complicada d’un os imprescindible per al vol. cobrir fins a 32 punts d’observació (més
que a cap altre cens de voltors). Les
CATI ArTIGUES condicions meteorològiques no ho pos-
saren fàcil, ja que els niguls, la boira i el
fort vent del sud-oest, especialment als
cimals, varen posar a prova als observa-
dors. Els resultats obtinguts durant les
dues jornades foren els següents: dis-
sabte dia 13 s’observaren un mínim de
46 exemplars i un màxim de 53 voltors
lleonats. El diumenge dia 14, amb unes
condicions meteorològiques molt més
adverses que el dia anterior, foren ob-
servats un mínim de 37 exemplars i un
màxim de 41. El cens va ser avaluat per
Jordi Muntaner i Carlota Viada (CMAM)
als quals agraïm les dades facilitades.

Un nou taxó descobert al Pacífic Ramsar insta a la protecció definitiva de Son
V. Bretagnolle i H. Shirihai han pogut descriure una nova Bosc
forma del petrell de collar (Pterodroma brevipes) a les aigües L’informe tècnic de la Secretaria del Conveni de ramsar
del nord de Vanuatu, al Pacífic tropical. L’anàlisi d’unes pells di- (conveni sobre zones humides d’importància internacional) sobre
positades el 1927 al museu d’història natural americà donaren Son Bosc, publicat dia 17 de novembre, ha estat demoledor. L’in-
les pistes per descobrir un gran nombre d’exemplars de la forma forme destaca els valors i la importància d’aquest espai natural, i
magnificens prop de les Illes Banks. Aquest nou taxó és una mica troba injustificada i mal argumentada la llei que declarà el camp
menor, d’ales, bec i potes més curtes, i coa proporcionalment de golf d’interès autonòmic. recordem que, en el seu moment,
més llarga, però, a més a més, sembla que tan sols presenta el GOB ja va denunciar que l’exposició de motius contenia diver-
un únic morf, uniformement obscur, al contrari que altres taxons ses mentides. Esperam que d’una vegada per totes aquest espai
propers que són polimòrfics. A falta d’analitzar les vocalitzacions natural pugui aconseguir una protecció definitiva i que es torni a
i l’obtenció de més dades genètiques, tot apunta a asignar al incorporar de nou, com més aviat millor, al Parc Natural de s’Al-
nou taxó una categoria subespecífica, la Pterodroma brevipes bufera, tal com ho reclamen les més importants organitzacions
magnificens. Una futura expedició tractarà d’obtenir més dades proteccionistes com UICN, wwF- España, SEO-Birdlife, rSPB,
i comprovar si en realitat es podria tractar d’una espècie amb NABU i GOB, entre d’altres.
categoria pròpia.

Cursa contra rellotge per L’estat de conservació de les aus a Espanya 2010
salvar el Petrel de Zino Aquest document, elaborat per la SEO, recopila la darrera informació sobre
Membres de SPEA (BirdLife a Portugal) i la situació de cada espècie a Espanya, i ens informa que el 23 % de les aus pre-
del Parc Natural de Madeira s’esforcen per res- sents al país presenta un elevat risc d’extinció. Entre els grups més amenaçats
taurar les àrees destruïdes pels incendis fores- es troba el de les aquàtiques. També el 23 % de les aus comunes presenten una
tals que assolaren fa poc l’illa de Madeira. El tendència negativa, especialment les que ocupen els medis agrícoles cerealístics,
succés va provocar la mort de diversoso adults que són els que pateixen major pèrdua de biodiversitat. Els hàbitats esteparis
reproductors i el 65% dels pollets del petrell de també presenten una situació preocupant, ja que un 67 % de les aus d’aquests
zino (Pterodroma madeira), espècie marina que d’hàbitats se consideren amenaçades. Les aus marines presenten igualment un
es troba en perill. S’estan construint nius artifi- estat de conservació deficient, i, tot i que les seves colònies estan protegides, la
cials en els penya-segats afectats que mostra- tendencia és negativa a causa de l’elevada mortalitat adulta per arts de pesca i
ren majors nivells de degradació de l’hàbitat. Es contaminació d’hidrocarburs. queda clar que Espanya no ha complert l’objectiu i
persegueix així atreure parelles reproductores el compromís de la UE d’aturar la pèrdua de biodiversitat per al 2010. Entre els
perquè nidifiquin a la zona. Malauradament, dos motius d’aquest fracàs hi ha la manca de compliment de la legislació vigent i un
dels pollets que sobrevisqueren al foc moriren retard considerable en el desenvolupament i aplicació de les diferents estratègies
fa ara unes setmanes. i plans de conservació d’espècies i espais protegits.

16 - EB23