Page 13 - Es Busqueret 23
P. 13

Per  no  deixar escapar l’oportunitat,
        ens  vàrem  animar  a  aprofitar  un  dels  dar-  Estesa de telescopis a la coberta del Pride of Bilbao  LLUíS PArPAL
        rers viatges del Pride, per unir-nos al grup
        de Gorka Ocio. En Gorka és un ornitòleg amb
        àmplia experiència en aus marines i en ceta-
        cis, que organitzava sortides per a grups a
        bord del Pride of Bilbao.
             El viatge va començar un dimecres del
        mes de setembre,  amb  la  trobada  amb  la
        resta de participants, al port de Santurtzi. En
        el grup hi havia ornitòlegs de diferents punts
        d’Espanya, reunits tots amb un mateix objec-
        tiu: passar-ho bé i gaudir de la fauna marina.
        El ferri va sortir de port al migdia, així que
        encara quedaven unes hores per a la nostra
        activitat. Una vegada instal·lats als camarots
        i  impacients per veure vida,  ens dirigírem
        cap a la coberta, amb tot l´equipament, òp-
        tic i d´avituallament, necessari per passar el
        dia. Els telescopis ben fermats a la barana i
        ja estàvem llestos, guia en mà, per realitzar   i la identificació de la fauna marina, sobre-  zona d´albiraments: els barrancs francesos,
        observacions.                       tot per a ulls que hi estan poc acostumats.   pas entre les aigües pelàgiques i la platafor-
                                            En moltes ocasions, les observacions són a
                                                                                ma continental francesa, on es produeix el
             En el vaixell també hi viatjava regular-  distàncies llargues, o durant segons escas-  fenomen  oceanogràfic  de  l’aflorament,  i  es
        ment el  grup  d’investigadors membres del   sos, i cal experiència per a reconèixer una   concentra la fauna marina a causa de la pre-
        Biscay Dolphin research Programme que ha   espècie. Per això és necessari guiar-se en el   sència d´aliment.
        fet recerca de cetacis al golf de Biscaia i el   comportament i els moviments, més que en
        Canal de la Mànega d’ençà del 1995. Durant   l´aspecte del cetaci. El mateix passa amb les   Però llavors, nosaltres dormim.  A
        aquest primer dia, el vaixell va sortir del port   aus  marines.  En  aquests moments,  resulta   l´alba, el sol ens troba de nou amb els te-
        i, en molt poc temps, vàrem travessar la pe-  de gran ajuda la presència d´ornitòlegs més   lescopis fermats a la barana de coberta. És
                                                                                el segon dia, ja hem travessat els barrancs
        tita plataforma continental cantàbrica que hi   experimentats,  que  et  donin  la  clau  per a   i ens trobam enmig de la plataforma conti-
        ha a aquesta zona i arribàrem als barrancs   una identificació correcta.
        marins i a aigües pelàgiques (on hi ha pro-                             nental  francesa. Durant la  jornada  creuam
        funditats  de més de 4000  metres).  Durant   I cal estar molt atent. Si, en la llunya-  aquesta àmplia plataforma, arribam al Canal
        les hores de llum, i aprofitant les bones con-  nia, s´observa un núvol d´aus llançant-se a   de la Mànega i, al final del dia, al port de
                                                                                Portsmouth. La zona que travessam durant
                                            l´aigua per pescar, cal fixar-s’hi bé, perquè
        dicions  meteorològiques,  vàrem poder ob-  això vol dir que davall l´aigua hi ha aliment.   aquesta  segona  jornada  és més pobre  en
        servar diverses espècies de cetacis i aus ma-
        rines. Entre els cetacis hi havia el cap d´olla   Segurament, en el mar es podrà  veure el   nutrients, i això se´ns fa evident perquè du-
        negre (Globicephala melaena), la balena de   moviment  de les  ones provocades per la   rant tot el dia no es deixa veure cap cetaci.
        Cuvier (ziphius cavirostris), l´impressionant   lluita que hi ha davall, les tonyines saltant,   En canvi, podem gaudir de diverses espècies
                                                                                d´aus.  Fins  i  tot,  n´hi  ha  que  s´acosten i
                                            i  potser  alguna  aleta de dofí,  mentre tots
        rorqual comú (Balaenoptera physalus), amb   junts acorralen algun banc de peixos.   sobrevolen la coberta durant llargues esto-
        el seu característic bufit alt i vertical, el ror-
        qual boreal (Balaenoptera borealis), que, a   Durant  aquesta  primera  jornada,  no-  nes, com els sotelers, moment que aprofiten
        diferència de l´anterior, té un bufit més baix   més es recomptaren tres espècies  d´aus:   el fotògrafs per retratar els diferents grups
        i dispers, el dofí comú (Delphinus delphis) i   soteler (Morus bassanus), espècie de la qual   d´edat.
        el dofí llistat (Stenella coeruleoalba).   es varen observar individus juvenils, de se-  Entre les aus  observades durant
             També vàrem poder veure altres espè-  gon  any,  de  tercer any,  i  també  adults,  la   aquesta jornada hi ha la noneta (Hydrobates
        cies marines, com el peix lluna (Mola mola),   gavina fosca (Larus fuscus) i diversos exem-  pelagicus),  la  noneta grossa (Oceanodro-
        la tonyina vermella (Thunnus thynnus), l’es-  plars de valents xàtxeros (Motacilla alba) en   ma leucorhoa), tres espècies de paràsits: el
        pectacular grumer fragata portuguesa (Phy-  migració.                   gros (Stercorarius skua), el paràsit cuaample
        salia physalis), i, fins i tot, una tintorera (Pri-  Amb la posta de sol, arriba el moment   (Stercorarius pomarinus) i el paràsit cuapun-
                                                                                xegut (Stercorarius  parasiticus).  També  es
        onace glauca).                      del descans. Els fotògrafs aprofiten els últims   varen  observar  diferents espècies de  gavi-
             Cal dir que no és gens fàcil l´albirament   raigs per capturar la imatge. Durant el ves-  nes, com la gavina d´hivern (Chroicocepha-
                                            pre i en la foscor, el ferri travessa la millor











                                                                                 Peix lluna, Mola mola.  LLUíS PArPAL

                                                                                 Paràssit gros, Stercorarius skua.









         Dofins comuns, Delphinus delphis .                           LLUíS PArPAL                       LLUíS PArPAL

                                                                                                       EB23 - 13
   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18