Page 13 - Es Busqueret 23
P. 13
Per no deixar escapar l’oportunitat,
ens vàrem animar a aprofitar un dels dar- Estesa de telescopis a la coberta del Pride of Bilbao LLUíS PArPAL
rers viatges del Pride, per unir-nos al grup
de Gorka Ocio. En Gorka és un ornitòleg amb
àmplia experiència en aus marines i en ceta-
cis, que organitzava sortides per a grups a
bord del Pride of Bilbao.
El viatge va començar un dimecres del
mes de setembre, amb la trobada amb la
resta de participants, al port de Santurtzi. En
el grup hi havia ornitòlegs de diferents punts
d’Espanya, reunits tots amb un mateix objec-
tiu: passar-ho bé i gaudir de la fauna marina.
El ferri va sortir de port al migdia, així que
encara quedaven unes hores per a la nostra
activitat. Una vegada instal·lats als camarots
i impacients per veure vida, ens dirigírem
cap a la coberta, amb tot l´equipament, òp-
tic i d´avituallament, necessari per passar el
dia. Els telescopis ben fermats a la barana i
ja estàvem llestos, guia en mà, per realitzar i la identificació de la fauna marina, sobre- zona d´albiraments: els barrancs francesos,
observacions. tot per a ulls que hi estan poc acostumats. pas entre les aigües pelàgiques i la platafor-
En moltes ocasions, les observacions són a
ma continental francesa, on es produeix el
En el vaixell també hi viatjava regular- distàncies llargues, o durant segons escas- fenomen oceanogràfic de l’aflorament, i es
ment el grup d’investigadors membres del sos, i cal experiència per a reconèixer una concentra la fauna marina a causa de la pre-
Biscay Dolphin research Programme que ha espècie. Per això és necessari guiar-se en el sència d´aliment.
fet recerca de cetacis al golf de Biscaia i el comportament i els moviments, més que en
Canal de la Mànega d’ençà del 1995. Durant l´aspecte del cetaci. El mateix passa amb les Però llavors, nosaltres dormim. A
aquest primer dia, el vaixell va sortir del port aus marines. En aquests moments, resulta l´alba, el sol ens troba de nou amb els te-
i, en molt poc temps, vàrem travessar la pe- de gran ajuda la presència d´ornitòlegs més lescopis fermats a la barana de coberta. És
el segon dia, ja hem travessat els barrancs
tita plataforma continental cantàbrica que hi experimentats, que et donin la clau per a i ens trobam enmig de la plataforma conti-
ha a aquesta zona i arribàrem als barrancs una identificació correcta.
marins i a aigües pelàgiques (on hi ha pro- nental francesa. Durant la jornada creuam
funditats de més de 4000 metres). Durant I cal estar molt atent. Si, en la llunya- aquesta àmplia plataforma, arribam al Canal
les hores de llum, i aprofitant les bones con- nia, s´observa un núvol d´aus llançant-se a de la Mànega i, al final del dia, al port de
Portsmouth. La zona que travessam durant
l´aigua per pescar, cal fixar-s’hi bé, perquè
dicions meteorològiques, vàrem poder ob- això vol dir que davall l´aigua hi ha aliment. aquesta segona jornada és més pobre en
servar diverses espècies de cetacis i aus ma-
rines. Entre els cetacis hi havia el cap d´olla Segurament, en el mar es podrà veure el nutrients, i això se´ns fa evident perquè du-
negre (Globicephala melaena), la balena de moviment de les ones provocades per la rant tot el dia no es deixa veure cap cetaci.
Cuvier (ziphius cavirostris), l´impressionant lluita que hi ha davall, les tonyines saltant, En canvi, podem gaudir de diverses espècies
d´aus. Fins i tot, n´hi ha que s´acosten i
i potser alguna aleta de dofí, mentre tots
rorqual comú (Balaenoptera physalus), amb junts acorralen algun banc de peixos. sobrevolen la coberta durant llargues esto-
el seu característic bufit alt i vertical, el ror-
qual boreal (Balaenoptera borealis), que, a Durant aquesta primera jornada, no- nes, com els sotelers, moment que aprofiten
diferència de l´anterior, té un bufit més baix més es recomptaren tres espècies d´aus: el fotògrafs per retratar els diferents grups
i dispers, el dofí comú (Delphinus delphis) i soteler (Morus bassanus), espècie de la qual d´edat.
el dofí llistat (Stenella coeruleoalba). es varen observar individus juvenils, de se- Entre les aus observades durant
També vàrem poder veure altres espè- gon any, de tercer any, i també adults, la aquesta jornada hi ha la noneta (Hydrobates
cies marines, com el peix lluna (Mola mola), gavina fosca (Larus fuscus) i diversos exem- pelagicus), la noneta grossa (Oceanodro-
la tonyina vermella (Thunnus thynnus), l’es- plars de valents xàtxeros (Motacilla alba) en ma leucorhoa), tres espècies de paràsits: el
pectacular grumer fragata portuguesa (Phy- migració. gros (Stercorarius skua), el paràsit cuaample
salia physalis), i, fins i tot, una tintorera (Pri- Amb la posta de sol, arriba el moment (Stercorarius pomarinus) i el paràsit cuapun-
xegut (Stercorarius parasiticus). També es
onace glauca). del descans. Els fotògrafs aprofiten els últims varen observar diferents espècies de gavi-
Cal dir que no és gens fàcil l´albirament raigs per capturar la imatge. Durant el ves- nes, com la gavina d´hivern (Chroicocepha-
pre i en la foscor, el ferri travessa la millor
Peix lluna, Mola mola. LLUíS PArPAL
Paràssit gros, Stercorarius skua.
Dofins comuns, Delphinus delphis . LLUíS PArPAL LLUíS PArPAL
EB23 - 13