Page 15 - Es Busqueret 23

Identificació

El mascarell

Text i dibuixos de Cati Artigues

Hem d’esperar a l’arribada de
l’hivern per poder observar els
mascarells o sotelers a les nostres
costes. Aquest aucell de l’ordre
dels pelecaniformes, que nidifica
a les costes de l’Atlàntic nord, es
desplaça fins a les nostres lati-
tuds, on té en la mar Mediter-
rània occidental una de les seves
àrees d’hivernada, fugint dels
Els juvenils són
temporals del nord. grisencs amb
clapes blanques.

0 m 10 m 20 m 30 m 40m

Són poques les vegades
que s’apropa a la costa, ja
que freqüenta els límits del
talús continental . Per això,
per localitzar-lo caldrà si-
tuar-se a llocs prominents (Cap
Formentor, Far de Capdepera, Cap
Salines, Cap Blanc….), mirant cap
a la mar i repassant l’horitzó. Si es
tracta d’un adult veurem un aucell
marcadament blanc, amb les pun-
tes de les ales negres, amb un batec
d’ales més ràpid que una gavina i
que intercala curts planejos. Amb una
El adults pesen entre
mica de sort el veurem llançar-se en
3-4 quilos i tenen
picat dins l’aigua, d’on sortirà amb
una envergadura de
un vol pesat, fins a tornar a guanyar 175-180 cm. Les
altura. La població hivernant a les ales són notablement
Balears és majoritàriament adulta. estretes i llargues. La
coa té forma d’angle.

Per a procurar-se l’aliment, els sotelers
es llancen a la mar en un picat oblic-
vertical des d’una altura d’entre deu
i quaranta metres. La velocitat d’en-
trada dins l’aigua arriba als 100 km
per hora. Baix l’aigua, s’impulsen
amb les potes palmades i arriben
als quinze metres de fondària.
Coll i cap
presenten
una coloració
groguenca.

Bass Rock (Escòcia). El Morus bassanus deu el
seu nom científic al nom d’aquesta illa, que
alberga la mayor colònia insular d’aques-
ta espècie, amb més de 150.000 exemplars.
Les aus hivernats són majoritariament bri-
tàniques (oest d’Escòcia i mar d’Irlanda).

EB23 - 15