Page 2 - Es Busqueret 23

A través de l’objectiu - Una imatge de natura

Combat de fotges

S’Albufera de Mallorca, gener de 2006
Durant gairebé tot l’any podem trobar per tot arreu animals per retratar
i, probablement, cercarem els més vistosos que podem. Però n’hi ha d’altres als
quals, tot i no ser tan esvelts, val la pena prestar-los una mica d’atenció: és el cas
de les fotges (Fulica atra).
Devers el mes de desembre les fotges ja estan en plena recerca i defensa
del territori on poder fer el seu niu, una situació que provoca no pocs conflictes
entre totes les que conviuen al mateix redol. Si vos heu aturat qualque vegada a
observar-les en aquests moments, són el centre d’atenció!.
Un matí de gener, amb tots els permisos pertinents, quan encara era fosc,
vaig arribar al Colombar enfundat dins dos parells de calcetins, dos calçons, roba
interior polar, quatre jerseis, jaqueta, guants i mocador de coll… Amb prou esforç
em vaig posar les botes de neoprè, agafar la motxilla fotogràfica i vaig començar a
caminar per dins l’aigua fins arribar al meu “suro”. Primerament tocava distribuir tot
l’equipament al seu lloc i cercar un redol on començar la jornada. Ja de ben prest
se sentien les corredisses de les fotges i així com anava clarejant m’anava situant a
primera línia. Passaven les hores i el fred es feia cada cop més intens. De sobte, un
parell de fotges s’estufaren i començaren a vetllar-se… A l’estabilitzador d’imatge
de l’objectiu li venia just per aturar el tremolor de les meves mans, mentre que,
apurat, intentava enquadrar l’escena. Així i tot vaig poder realitzar un bon grapat
de fotos, que a aquell moment no podia veure, ja que la diapositiva no ho perme-
tia, però quelcom em deia que la cosa no havia anat gaire malament.
Retratar aucells des d’un “hidro-hide” ens dóna moltes possibilitats i punts
de vista molt interessants; ens permet moure’ns d’un costat a l’altre cercant el
millor enquadrament per la foto i també anar a cercar l’aucell en lloc d’esperar que
vengui. Veient la foto de l”hidro-hide” podríem pensar que és un poc voluminós,
però té els seus avantatges, ja que ens permet moure’ns amb tranquil·litat i sense
molestar els aucells amb els nostres moviments. A dins també hi tenim prou espai
per col·locar la motxilla fotogràfica i altres estris sense passar pena que puguin
caure dins l’aigua; permet agafar-nos-hi un
moment en cas de no tocar fons, ja que
sempre hi ha llocs on ens podem dur algun
ensurt. També fa possible desplaçar-nos
a zones on només hi ha un pam d’aigua,
i posar-nos de genolls, en aquests casos.
Personalment, aconsellaria aquesta expe-
riència, però sempre amb molta cura, no
sols als fotògrafs, sinó també a tots aquells
naturalistes que vulguin fruir d’estar una MIqUEL àNGEL DOrA
estona ben integrats dins la natura.

SEBASTIà TOrrENS

Joan Màrio Rebassa Fiol

(Palma 1966). Joan Mario abans de fotògraf és naturalista, mai es deixa els
prismàtics en les seves sortides i els seus “arxius fotogràfics” més importants
romanen dins la seva memòria. Va començar a interessar-se per la natura
prop dels setze anys. Posteriorment, ja vinculat amb el GOB, va assolir el nivell
d’anellador i va conèixer també fotògrafs com Pere Garcies, que poc a poc el
van introduir dins el món de la fotografia de natura. L’any 1997 va participar
en la filmació del documental de natura “La nostra fauna”, i de llavors ençà
totes les seves activitats naturalístiques han anat orientades a futures filmacions
documentals. Malgrat que li agrada veure exposada una bona foto, no ho
canvia per totes les sensacions que ha viscut estant en contacte directe amb
la natura.
Càmera Canon EOS 1v. Objectiu Canon 500mm f4. Ròtula de bolla. Diapositiva Fuji Provia 100.

2 2 - EB23- EB232 - EB21