Page 6 - Es Busqueret 23

de dispositius de seguiment, un consum
energètic elevat implica, necessàriament,
o bé un pes important en forma de bate-
ries, o bé una autonomia limitada a pocs
dies o setmanes.
Els data loggers que porten geolo-
calitzadors, en canvi, no requereixen cap
tipus de comunicació exterior mentre van
enregistrant dades, pel que presenten
una autonomia molt superior, amb un pes
mínim. Aquests dispositius porten un fo-
toreceptor i un rellotge, i registren apro-
ximadament la data i hora de la sortida i
posta de sol. Aquesta informació és sufi-
ANA rODrIGUEz ANA rODrIGUEz cient per calcular la posició geogràfica, tot
i que, evidentment, el sistema presenta
un marge d’error considerable (mitjana
d’uns 200 km). Els geolocalitzadors han
estat utilitzats àmpliament en els estu-
L’ús de data loggers, per part de l’Oxford Navigation Group (Universitat d’Oxford) i
de Skua (gabinet d’estudis ambientals) està contribuïnt a revelar els poc coneguts movi- dis de grans desplaçaments, com ara els
ments del virot petit (Puffinus mauretanicus), una altra espècie amenaçada i, en aquest de les aus marines oceàniques, en què
cas, a més a més, endèmica de les Balears. S’estan utilitzant dispositius amb GPS per es persegueix el coneixement dels grans
registrar els moviments que els exemplars reproductors fan, en períodes de temps curts, moviments i no és tan important l’error
durant l’època de cria, i també altres amb geolocalitzadors, per registrar els moviments, en desenes o fins i tot centenars de qui-
de més llarga durada i abast, cap a la costa catalana o l’atlàntic. lòmetres.
A més del sistema de posicionament,
Transponders això, la seva utilització es veu limitada a els data loggers poden incorporar altres
aquells casos en què les aus retornen pe- sensors que informen sobre l’activitat de
Els xips, o PIT (Passive Integra- riòdicament a llocs on es poden tornar a l’au (si neda, busseja o vola), la direcció del
ted Transponders) empren la tecnologia capturar (per exemple, els seus nius). seu moviment (incorporen una brúixola) o
d’identificació per radiofreqüència (RFID). que contribueixen a millorar la fiabilitat de
Dels sistemes comentats en aquest arti- Les dades registrades depenen dels les localitzacions (per exemple, registrant
cle és potser el més simple i que facilita tipus de sensors que porti incorporats el la temperatura de l’aigua, una informació
menys informació, ja que únicament obté data logger: receptors GPS, fotoreceptors, que es pot creuar amb la subministrada
la identificació de l’animal. sensors de pressió, temperatura, etc. pels satèl·lits meteorològics).
El PIT, que s’implanta a l’au subcu- Els que incorporen receptors GPS Hi ha data loggers de darrera ge-
tàniament, no porta cap font d’energia (i, permeten registrar la posició de l’au a in- neració que permeten la descàrrega de
per això, es pot mantenir operatiu durant tervals prefixats i amb un error de pocs dades a través de l’establiment d’una
molts anys). Quan la distància és sufici- metres. Tot i això, la recepció del senyal connexió de ràdio, realitzada fins a 5 qui-
entment curta, el lector de PIT emet una dels satèl·lits, necessària per adquirir la lòmetres de distància. Aquesta millora fa
radiofreqüència que activa energètica- posició, és un procediment que implica innecessària la recaptura de l’au per a
ment el xip, el qual contesta i emet el seu un consum elèctric important. I, en parlar
codi d’identificació. Aquest sistema s’està
emprant massivament per a la identifica-
ció d’animals domèstics (en els cans, és
obligatori a les Balears) i, amb les seves
limitacions, es pot utilitzar també per a
la identificació d’aus a menjadores, posa-
dors, nius, etc.
Fins ara, els PIT estan molt limitats
per la distància mínima que hi ha d’haver
entre el xip i el lector (com a molt, d’un
metre) però s’està treballant en nous dis-
positius que utilitzen freqüències de ràdio
de la banda ultraalta i que es podrien llegir
a distàncies de fins a 100 metres, fet que
ampliaria les seves aplicacions (es podrien
registrar, per exemple, les aus marcades
que acudeixen a un carnatge per a voltors
i altres espècies necròfagues). JOSE´LUIS MArTíNEz

Data loggers
Els data loggers o enregistradors de L’hortolà de canyet (Emberiza schoeniclus ssp. whiterby) és el passeriforme més
dades són dispositius dissenyats per em- amenaçat de les Balears. Per millorar el coneixement sobre els seus moviments i ús del
magatzemar dades en una memòria inter- territori a s’Albufera de Mallorca, única localitat on es reprodueix, s’està fent el segui-
na. Les dades es recuperen connectant el ment d’alguns exemplars equipats amb petits emissors de radio-seguiment, de només
dispositiu a un lector específic i, per tant, 0,3 grams de pes. Observau l’emissor sobre la base de la coa, i el fil que li penja cap
l’operació implica la recaptura de l’au. Per avall és l’antena.

6 - EB23