Page 7 - Es Busqueret 23

CATI ArTIGUES

Des de l’any 2000, el GOB utilitza a Mallorca la tècnica del radioseguiment per a
l’estudi de la població de milana (Milvus milvus). Els 153 exemplars equipats fins ara han
facilitat informació de molta qualitat pel que fa a l’ús del territori, i sobretot han estat fo- TONI MUñOz
namentals per identificar i actuar sobre les principals causes de mortalitat, que han situat
aquesta espècie a un pas de l’extinció. Recordem que l’enverinament és responsable de
més del 50% de la mortalitat d’aquesta espècie a Mallorca.

descarregar les dades, però, evidentment, Normalment el radioseguiment el xa de telefonia per a calcular la posició,
implica un dispositiu més gran per mor del realitza personal especialitzat que recor- sinó només per a transmetre les dades de
major consum energètic de l’operació. re el territori a la recerca dels exemplars localització registrades pel sistema GPS.
marcats, tot i que també es pot fer des de Aquesta opció millora moltíssim la defini-
Radioseguiment l’aire amb avioneta o helicòpter (especial- ció en la localització, tot i que evidentment
ment útil en zones de topografia compli- planteja un major consum energètic. Hem
El radiotracking és el sistema de cada) o de forma automatitzada utilitzant de dir que actualment és precisament el
seguiment de fauna a distància més àm- una xarxa d’antenes fixes distribuïdes pel consum elèctric (i, per tant, la necessitat
pliament utilitzat fins avui. Es fonamenta territori. de bateries de suficient capacitat) el prin-
en la localització, mitjançant un receptor Tot i que la informació transmesa cipal factor que limita el desenvolupament
i una antena direccional, del senyal emès per aquests dispositius és molt limitada, d’aquest sistema, i, per ara, els emissors
per un emissor de ràdio implantat a l’au. l’emissor pot incloure sensors de movi- són encara massa grans.
El sistema facilita així informació sobre la ment o de mortalitat. Aquest sistema ha
direcció en què es troba l’emissor, però estat àmpliament utilitzat per calcular Emissors via satèl·lit
no sobre la distància que el separa del zones de campeig i alimentació, àmbits
receptor. La determinació correcta de la territorials o petits desplaçaments, però, En aquest cas l’emissor és localitzat
posició de l’au que porta l’emissor impli- com que la distància entre l’au i el recep- des de l’espai, mitjançant un sistema de
carà o bé apropar-se seguint la direcció tor s’ha de mantenir dins el rang de re- satèl·lits. El més àmpliament utilitzat és el
indicada fins a contactar visualment amb cepció, no és un sistema adequat per a sistema Argos, format per 5 satèl·lits d’òr-
l’exemplar, o bé realitzar dues lectures seguir grans moviments com els migrato- bita polar, que per a calcular la posició de
des de posicions diferents i dibuixar sobre ris, i la seva utilització a zones d’orografia l’animal marcat utilitza l’efecte Doppler,
el mapa la intersecció de les dues direcci- accidentada és complicada. generat quan el satèl·lit s’apropa o s’allu-
ons (triangulació). nya de l’emissor. La precisió del sistema
és variable i normalment les localitzacions
La distància de recepció d’aquests GSM obtingudes presenten errors de desenes
dispositius està condicionada per la po- de quilòmetres. A més a més, el sistema
tència d’emissió i per la topografia del El Global System for Mobile Commu- és especialment vulnerable a les interfe-
lloc. Els dispositius més potents, en con- nication és emprat en les comunicacions
dicions ideals (manca d’obstacles entre de telefonia mòbil arreu del món. La xar- rències, considerablement presents en el
nostre àmbit geogràfic. No és, per tant,
l’au i el receptor) poden ser localitzats a xa d’antenes de telefonia repartides arreu un sistema gaire adequat per als estudis
més de 50 quilòmetres de distància. La del territori transmet informació sobre la de detall, però sí per a seguiments de
seva durada depèn de la capacitat de les seva localització, i així els receptors GSM llarg abast com les migracions.
bateries, cosa que repercuteix en el pes poden calcular la seva posició relativa a
de l’emissor. Així, només serà possible fer les antenes més properes. La localització L’aplicació al sistema de la tecnolo-
seguiments durant diversos anys en espè- es pot remetre, igualment, utilitzant la gia GPS contribueix notablement a millo-
cies de mida mitjana o grossa, que poden pròpia xarxa de telefonia mòbil. El marge rar aquesta limitació. Així, en el sistema
portar emissors de 20 o més grams sense d’error d’aquest sistema arriba a mínims Argos-GPS no s’utilitza el sistema Argos
problemes apreciables (s’ha establert que de 50 metres en funció de la tècnica utilit- per a calcular la posició, sinó només per
el pes de l’emissor no ha de superar el 5% zada, tot i que habitualment se situa entre a transmetre les dades generades pel re-
del pes de l’au). Hi ha emissors de radi- els 200 metres a zones urbanes i els 4 ceptor GPS. Les dades facilitades així pre-
oseguiment alimentats fotovoltaicament, quilòmetres a zones rurals. senten errors normalment per davall dels
tot i que el seus resultats no són òptims A més d’altres sensors, la unitat 10 metres i fan el sistema molt adequat
i, en conseqüència, la seva aplicació no fins i tot per a estudis de detall en l’ús del
s’ha estès. GSM pot ésser dotada d’un receptor GPS. territori. A més de la posició, el sistema
D’aquesta forma no s’utilitzaria la xar-
EB23 - 7