Page 4 - Es Busqueret 23

Editorial

La intervenció sobre les espècies, metodologies extremadament intervencio- evitar-los i ha de preveure’n la identificació
amb l’aplicació de diferents metodologies nistes (en el cas del còndor de Califòrnia, i accions correctores per si es detectassin
i tecnologies per a l’estudi i conservació Gymnogyps californianus, es va capturar durant l’estudi.
(anelles, marques, emissors, etc.) és una tota la població silvestre per a fer-la criar Tot i això, els problemes que s’identi-
qüestió polèmica. en captivitat, i es marcaren i alliberaren fiquin durant l’ús de la metodologia han de
Per a alguns, les inevitables molèsti- els exemplars nascuts). Però també és cert ser públics, no s’han d’amagar, ja que els
es que suposa la manipulació de les aus (i que es plantegen alguns estudis innecessa- error s’han d’utilitzar per a no repetir-los, i,
que, en certs casos, poden fins i tot com- ris, redundants i mal dissenyats metodolò- a l’hora de valorar l’actuació, s’han de col-
prometre la seva integritat) es veuen com- gicament, que són clarament inconvenients locar sobre la balança juntament amb els
pensades pels resultats obtinguts i la seva o que mai es publicaran (i que, per tant, te- beneficis obtinguts per a l’espècie.
aplicació a la conservació de les espècies. nen una utilitat molt limitada o inexistent). Fa dècades que els humans tenim la
Per a d’altres, és millor no manipu- La intervenció sobre algunes espè- capacitat per canviar el món fins a destruir-
lar les aus per a estudiar-les, ja que con- cies pot produir interferències, molèsties, lo, per eliminar la vida, i, per l’altre costat,
sideren que aquestes metodologies són canvis de comportament, problemes físics, avançam també en l’estudi de la seva cre-
excessivament intervencionistes sobre la malalties, depredació associada al maneig ació. Aquesta situació comporta el risc que
vida dels exemplars i els perjudiquen con- i molts altres inconvenients per als exem- ens pensem en disposició del poder absolut,
siderablement, a més d’insistir encara més plars. Per això, abans d’avançar més enllà amb capacitat total per controlar la natura.
en la ja abusiva manipulació que l’home fa en el projecte, cal valorar si l’actuació és Un risc greu. En un món altament modifi-
de la natura. realment necessària i l’esforç humà, econò- cat, cal intervenir per compensar els desas-
Com sempre, la veritat absoluta no mic i ecològic es veuran compensats pels tres que hem fet i feim, i evitar la pèrdua
existeix i sempre hi ha d’haver lloc per resultats. No s’hi val tot, a tot preu. de biodiversitat. Però, igualment, cal evitar
al debat i el diàleg enriquidor. recordem El disseny metodològic dels projectes l’intervencionisme gratuït, innecessari, ca-
que algunes espècies han pogut superar ha de tenir en compte tots els problemes pritxós i, a vegades, contraproduent. •
l’amenaça de l’extinció després d’aplicar-hi possibles, ha de prendre mesures per a

Es Busqueret es queixa... Es Busqueret aplaudeix...

... de la falta de mesures preventives i com- ... que ja s’hagin declarat més de 50 refugis
pensatòries a les carreteres de fauna a Mallorca

quan s’executa una infraestructura viària, ja sigui una car- L’any 1980 el GOB va promoure la declaració de la finca
retera o vies per al ferrocarril, produeix un impacte sobre el medi, de La Trapa com a refugi de Caça, sobre el marc legal de la Llei
la fauna i flora de la zona. En tot projecte que es pretengui re- estatal (1/1971) de caça. D’aleshores ençà, la nostra entitat ha
alitzar s’ha d’elaborar un informe sobre l’impacte ambiental que ajudat molts propietaris a seguir el mateix camí.
suposa. Aquest document ha d’indicar si és viable fer l’obra i, La pràctica de la caça és una activitat amb unes implicaci-
en cas que ho sigui, quines mesures s’han de dur a terme per ons ambientals importants en el nostre territori, ja que hi ha poca
minimitzar aquest impacte. Aquestes mesures s’anomenen pre- superfície forestal i rural on no es pot caçar (alguns parcs natu-
ventives i/o compensatòries. rals, penya-segats costaners i refugis de fauna) i, d’altra banda,
Amb l’historial d’obres d’aquest tipus que tenim a Balears el nombre de practicants és molt elevat (més de 26.000 llicènci-
encara no hem estat capaços d’executar unes mesures compen- es, de les quals més de 21.000 a Mallorca).
satòries dignes. A més, es realitzen molt pocs estudis posteriors Amb aquest panorama, d’alta pressió cinegètica i pocs in-
per veure’n les conseqüències. De fet, la majoria de vegades gran drets on no es caça, la figura del refugi de fauna sembla una bona
part del pressupost destinat a aquestes mesures s’acaba gastant eina per facilitar l’existència d’indrets on les espècies cinegèti-
en fer preciosos i espectaculars monuments a les rotondes. ques (i també les altres) puguin viure tranquil·les.
La conseqüència directa més fàcil de veure és l’atropella- La legislació autonòmica de caça, vigent des de 2006, no
ment o l’impacte amb els vehicles. Segons alguns estudis, a Es- afavoreix especialment la creació de refugis de fauna, ja que es-
panya moren un mínim de 30 milions de vertebrats a l’any a les tableix una superfície mínima de 10 hectàrees, mentre que anteri-
carreteres. El rànquing de morts se’l disputen, tristament, ma- orment no existia aquesta limitació. Per lògica hem de considerar
mífers i aus. Però altres problemes com l’efecte barrera, l’efecte que els vedats de caça, amb aprofitament cinegètic, han de tenir
vorera, molèsties de sorolls que provoquen les infraestructures un mínim de superfície per garantir una certa gestió de les pobla-
linials i el trànsit que hi circula són també molt greus per a la cions animals. Ara bé, en el cas dels refugis, on no hi ha caça, ens
supervivència d’aquestes espècies. sembla del tot innecessari fixar un mínim de superfície.
La solució que més s’utilitza aquí és enrevoltar tot el recor- Tot i aquesta limitació, han estat molts els propietaris que,
regut de reixa metàl·lica impenetrable. Així, s’evita el pas i l’atro- bé individualment, bé agrupant-se amb altres fins aconseguir la
pellament de mamífers i rèptils (no el d’aus) però aquests ani- superfície mínima requerida, s’han animat a promoure la creació
mals veuen fragmentat el seu hàbitat i s’evita que puguin accedir de refugis de fauna. També hem de dir que una vegada declarats
a altres àrees d’alimentació o de cria, fet que aïlla poblacions que, i senyalitzats, els refugis funcionen bé, i els caçadors els respec-
en el pitjor dels casos, poden acabar desapareixent. ten. La caça ha de tenir els seus espais, i la no-caça també.
Les carreteres que passen prop d’àrees sensibles com, per Més informació a www.gobmallorca.com/refugis. •
exemple, la carretera des Murterar al límit de s’Albufera, no tenen
ni un trist senyal que indiqui que ens movem per una zona on és
habitual trobar fauna travessant la carretera. Senyalitzacions per
als conductors, passos per a fauna, pantalles arbrades o adhesius
a les pantalles transparents serien algunes de les mesures que
les empreses o entitats responsables de les obres podrien apli-
car; de fet, hi estan obligades!! Però potser queda més maco un
monument caríssim enmig d’una rotonda.•

4 - EB23