Page 2 - Es Busqueret 27

A través de l’objectiu - Una imatge de natura

La trencapinyons

Nikon D300, teleobjectiu Nikkor 500 mm f/4 amb el teleconvertidor 1,4x. 1/1000 s, f/8, ISO 800. Jaume Llinàs Mateu
Feta el 23 de juliol 2011 a les 20:35 h. Finca de Son Verí (Llucmajor)
(Palma, 1963). Ja fa molts d’anys que vaig començar
amb la curolla de retratar tot el que m’envoltava. Poc
Són les cinc de l’horabaixa d’un capvespre de juliol. Fa un sol que crema el cul a les llebres. Pas per un tros de després del servei militar, cap a l’any 1983, vaig comprar la
camí per arribar a l’aguait on hi ha l’abeurada, la vegetació està ben cuita per la sequera. Només els pins, mates i primera reflex, una Zenit 12xp, que a més de per fer fotos
ullastres conserven el color verd; ja fa un parell de mesos que no plou dins la Marina de Llucmajor. Dins l’aguait la també servia per trencar ametlles! Poc a poc me vaig anar
calor pitja de valent, abans que cap ocell s’apropi a refrescar-se ja tenc les primeres corredisses per les cames, les engrescant. Era un temps en que la fotografia anava a un
paparres ja se n’han adonat, ha arribat un animalot de pèl... altre ritme. Només un exemple: les marques comercials
Poc a poc comencen a comparèixer, els primers els gorrions, com sempre. Al cap d’una estona, una mica més treien al mercat una càmera de gama alta cada deu anys.
enfora, veig passar una perdiu amb una partida de polls. Poc temps després un parell de tudons, una tórtera i una Així i tot estic molt content d’haver pogut viure de ben
mèrlera enrevolten la bassa d’aigua. No estic preparat per a retratar ocells tan grossos. Amb silenci faig un canvi aprop tota l’evolució tecnològica de la fotografia, de la
d’objectiu per poder enquadrar els nous visitants. Va passant l’horabaixa, tot és ben quiet dins la garriga. No fa càmera mecànica a la sofisticació de les càmeres digitals
ni un alè d’oratge. El sol va baixant i tot es va cobrint d’una llum preciosa, ara només me falta un bon model per actuals. La natura sempre ha estat un referent dins la
retratar... meva vida i, juntament amb la fotografia, me fan gaudir
Amb això veig arribar la femella del trencapinyons (Loxia curvirostra). Era el primer cop que venia. Sense cap de les estones d’esbarjo que tenc fora de l’apotecaria on
por va botar de branca en branca fins que va entrar dins l’aigua. No m’ho podia creure: una llum perfecta, l’ocell treball. M’identific especialment amb un pensament de
girat cap a jo i la càmera a punt. I on és avui en Murphy?. Julio Cortázar: “Entre les moltes maneres de combatre el
Pocs minuts després el sol s’amagava darrere els pins. Un horabaixa d’aguait, una estona per gaudir del silenci no-res, una de les millors és fer fotografies”.
i de la natura. De la calorada i de les paparres ja no m’enrecord.
2 - EB27