Page 4 - Es Busqueret 28

Editorial

Per fi tenim, a les nostres mans, temps senyeres, ai, de l’ ornitologia gical Research); a Espanya existeix un
i calenteta encara, la monografia balear, han menyspreat els treballs programa en marxa, amb estacions
del Museu de Ciències de Barcelona de seguiment basats en l’anellament de seguiment complexes instal·lades
“Spring migration in the western Me- científic, bé per incompatibilitat ideo- a tot arreu, des de zones humides
diterranean and NW Àfrica: the re- lògica –cosa que es pot entendre en el com Doñana fins als llacs cimers del
sults of 16 years of the Piccole Isole primer cas- bé per incomprensió de la Pirineu lleidatà. No hi ha cap illa me-
project”. Han estat més de vint anys seva importància i la rellevància de les diterrània al programa LTER; Cabrera
de seguiment mitjançant campanyes dades aportades –cosa també com- ha estat convidada recentment a for-
d’anellament exemplars, aplicant la prensible en el primer cas, però veri- mar-ne part, i el projecte Piccole Iso-
metodologia de l’esforç constant, que tablement sorprenent en el segon. le és, fins ara, la nostra aportació de
garanteix la comparació al llarg dels El seguiment a llarg termini és més llarga durada, si més no l’única.
anys i l’establiment de tendències mi- un dels requeriments necessaris en En el cas de l’ornitologia, el se-
gratòries o poblacionals. aquests moments per a poder en- guiment a llarg termini ens aporta, a
El pes qualitatiu i quantitatiu de tendre els fenòmens de canvi global més, la informació clau per a valorar
les estacions balears, singularment detectats en nombre creixent a partir les tendències poblacionals de dismi-
l’Illa de l’Aire a Menorca i Cabrera a del canvi climàtic, i correlacionar amb- nució, estabilitat o augment, neces-
Mallorca, ha estat fonamental, com dós fenòmens. El problema és que els sàries per a decidir, entre d’altres, les
també la participació dels anelladors: projectes de recerca de caire estric- mesures de conservació que les admi-
la dedicatòria de la monografia (“a tament científic i universitari tenen nistracions han d’adoptar per a garan-
tots els anelladors que han participat una duració normal de quatre o cinc tir llur conservació.
en aquest projecte, pel seu esforç i anys, sis com a màxim, absolutament Però això no ho hauríem d’expli-
dedicació a l’estudi de la migració dels insuficient per a valorar fenòmens que car nosaltres. La realitat és que, amb
ocells a l’oest de la Mediterrània i el es desenvolupen mitjançant patrons el mentider nom de la crisi, les cam-
nord-oest d’Àfrica”) reconeix el treball additius, lents i progressius –com ara panyes d’anellament a espais naturals
additiu, voluntari i entusiasta de de- els canvis fenològics-, i que, habitual- protegits promogudes per Espais de
senes d’anelladors amateurs, coneixe- ment, necessiten períodes de segui- Natura Balear desapareixen enguany,
dors sovint, en molt major mesura, de ment de més de vint anys. El proble- amb el resultat desastrós del trenca-
la realitat de la nostra avifauna que ma és tan greu que ha estimulat la ment de la continuïtat de les dades
l’administració encarregada de prote- posada en marxa a Estats Units, i poc científiques obtingudes. Al Parc Naci-
gir-la i gestionar-la. després a la resta del món, de progra- onal de Cabrera la mesura sembla es-
mes de seguiment a llarg termini, de-
La nova administració autonò- pecialment dolorosa i contribueix a la
mica dels parcs balears, i figures fa nominats LTER (de Long Term Ecolo- sensació creixent a àmbits conserva-
cionistes que el Parc nacional estava
millor gestionat en mans de l’Estat.
Donem doncs la benvinguda a
aquest magnífic treball, del qual el
GOB, a través del grup d’anellament,
es felicita i enorgulleix, com a contri-
bució a l’avanç de la ciència de la con-
servació dels aucells al nostre país i a
tota la Mediterrània. •

4 - EB28