Page 8 - Es Busqueret 28
P. 8

Pica-soques
         Sitta europaea

        pàl·lida oriental (Hippolais pallida) i un ull   regió plana i molt ventosa situada al nord   la de les fileres interminables de pelicans
        de bou pàl·lid oriental (Phylloscopus ori-  de  Varna,  bastant  lluny  de  Burgas,  i  hi   volant ran de terra i a posta de sol, que
        entalis),  dels  darrers  que  quedaven  per   destaca  la  presència  del  cap  del  mateix   van a dormir a aquests grans llacs. Pas-
        la zona, ja que la majoria ja havien partit   nom, una extensió de terra que s’endinsa   sen per sobre de carreteres perifèriques a
        cap al sud. Ja al pas de Dyulinsky no po-  en el mar Negre, cosa que la converteix   molt baixa altura, però la gent d’allà està
        guérem veure molt de pas de rapinyaires   en una mena d’embut on s’hi arrepleguen   tan acostumada a la seva presència que ni
        (altre cop per culpa del potentíssim antici-  grans quantitats d’ocells migratoris. A part   se’ls mira. Evidentment, nosaltres sí que
        cló), si bé un gran grup d’uns 700 pelicans   de veure-hi a plaer algun falcons torters   els observàvem i els fèiem fotos, mentre
        ens va tenir entretinguts una estona, com   sedimentats, sense cap dubte allà els reis   els  locals  ens  miraven  encuriosits.  Entre
        també  el  constant  moviment  d’abellerols   varen ésser els capsigranys. Com ja hem   els passeriformes, destacaríem l’observa-
        (Merops apiaster) i uns quants petits fal-  dit,  els  capsigrans  roigs  eren  abassega-  ció d’un rossinyol oriental (Luscinia lusci-
        cònids.  També  vàrem  gaudir  de  la  pre-  dorament  abundants:  n’hi  havia  a  cada  nia), bastant confiat, i entre els rapinyaires
        sència propera d’un parell d’àguiles reials   mata, a cada arbust, de vegades dos, i tot   un falconet (Falco subbuteo) que capturà
        locals (Aquila chrysaetos).         en el mateix metre quadrat! Els mascles   amb èxit un hirundínid davant els nostres
                                            adults ja havien partit quasi tots i ens ha-  ulls. A la Reserva de Poda, on segons es
             Salines de Pomorie - Les salines
        de Pomorie es troben just a l’entorn urbà   guérem de conformar amb femelles i jo-  comenta  s’hi  han  detectat  més  de  240
                                                                                espècies,  observàrem  de  nou  moltíssims
                                            ves, però va ser certament espectacular. I
        de la ciutat de Pomorie, una ciutat turísti-  entre tant rogenc aconseguírem veure un   corbs marins pigmeus (des d’observatoris
        ca però d’aspecte molt soviètic, i disposen   parell de capsigranys menuts (Lanius mi-  de fusta habilitats a l’efecte), i tinguérem
        d’un centre de recepció i d’un museu de la   nor), que en canvi són més grans que els   la sort d’albirar per un breu espai de temps
        sal. A les salines, les aus més destacades
        varen  ser  els  larolimícoles.  Les  espècies   rogencs, una altra de les espècies que ens   un xàtxero citrí (Motacilla citreola), un al-
                                            feia  moltes  ganes  veure.  No  va  haver-hi
                                                                                tre  dels  passeriformes  que  ens  feia  més
        que s’hi poden veure són, més o menys,   sort amb altres de les espècies cercades:   il·lusió. També observàrem alguns corriols
        les mateixes que per aquí, si bé a la zona   les  coablanques  de  pit  negre  (Oenanthe   becadells més i alguna llambritja de bec
        hi ha certes especialitats que vàrem estar   pleschanka) abundants a la zona però que   vermell (Sterna caspia), entre molts altres
        cercant durant alguns dies. Finalment, si
        bé se’ns va escapar alguna espècie, com   ja  havien  marxat,  l’arpella  russa  (Circus   larolimícoles.
                                            macrourus), una de les espècies més cer-
        per exemple la xivitona cendrosa (Xenus   cades a tot el viatge sense sort, i el falcó   Els turons boscosos de Poroy - A
        cinereus), sí vàrem tenir sort amb altres   torter grec.                la zona de Poroy es troben tota una sèrie
        com  el  corriol  becadell  (Limicola  falcine-                         de  boscos  aclarits,  semblants  a  les  de-
        llus)  o  l’escuraflascons  becfí  (Phalaropus   Els llacs de Mandra i la Reserva   veses extremenyes, de gran interès  per-
        lobatus),  o  la  camaverda  menuda  (Trin-  de Poda - Si Atanasosvko és un llac situat   què, tal com passa al pas de Dyulinski, es
        ga stagnatilis), prou abundant a la zona.   al nord de Burgas, Mandra és el gran llac   tracta  d’una  zona  més  elevada  des  d’on
        També observàrem molts gavinons (Larus   situat al sud. Enmig hi trobem el llac de   resulta possible veure les aus planadores
        minutus), gavines capnegres (Larus mela-  Burgas,  molt  més  urbà  i  menys  interes-  més a prop. Vàrem pujar-hi unes quantes
        nocephalus) o de bec fi (Larus genei), per   sant. La zona sud del llac Mandra és la que   matinades, ja que es trobava molt prop de
        exemple. Els corbmarins pigmeus (Phala-  presenta major interès, amb petites llacu-  la zona turística d’Slanchev Briag (o Sunny
        crocorax  pygmeus)  eren  també  comuns   nes laterals i amb la Reserva de Poda situ-  Beach per als turistes). Passàrem llargues
        i… realment pigmeus!                ada a la franja de terra que separa el llac   estones a prop d’un abeurador per al bes-
                                            del golf de Burgas. Per ventura una de les   tiar, on anaven a beure bones quantitats
             El Cap Kaliakra - Kaliakra és una
                                            imatges que més recordem de la zona és   de  passeriformes,  còrvids  i  picots.  Allà
          8 - EB28
   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13