Page 7 - Es Busqueret 28

Malgrat aquesta decepció, el viatge cidental de la mar Negra, a l’est de
va ser prou interessant ornitològicament Bulgària, tot i que vàrem centrar-nos
parlant (vérem 163 espècies, ni més ni bàsicament a sis zones de d’ecosis-
menys, moltes de les quals noves per a temes diversos als quals preteníem
nosaltres) i a més comptà amb l’afegit observar les diferents espècies: el
de tenir una bona relació qualitat/preu, conjunt de llacunes d’Atanasovsko;
ja que es tracta d’un viatge curt, directe el pas de muntanya de Dyulinsky
des de Palma als mesos d’estiu, i amb uns Prohod; les salines costaneres de
preus a la destinació molt barats. Així, una Pomorie; el Cap Kaliakra, la zona del
setmana a un hotel “normalet”, incloent el llac Mandra i la Reserva de Poda i els
berenar ens va costar uns 65 euros per turons boscosos de Poroy. Si abans
persona (els 7 dies), amb la resta de preus de partir esperàvem que l’ocell
igual d’econòmics, sobretot els menjars del viatge fos l’àguila pomerà-
als pobles no turístics. nia (Aquila pomarina), l’àguila
marina (Haliaetus albicilla),
Abans de començar a parlar d’ocells, l’àguila cridanera (Aqui-
direm unes paraules sobre Bulgària, on el la clanga) o, fins i tot,
primer que crida l’atenció és que fora de l’aligot rogenc (Buteo
les zones més turístiques, l’ús de l’alfabet rufinus). Al final, l’ocell
ciríl·lic és total i absolut: no oblidem que del viatge va ser molt
el seu inventor o creador al segle X va més petit i menys vistós, Àguila pomerània
ser un monjo búlgar a partir del grec. A el capsigrany roig (Lanius Aquila pomarina
mode d’exemple podem dir que “София” collurio), al qual el primer
és Sòfia, “Бургас” és Burgas i “Варна” és i segon dia cercàvem amb
Varna. Per això, resulta convenient, com interès, amb frenades incloses quan en nus), aligots vespers (Pernis apivorus),
va ser en el nostre cas, que un dels viat- vèiem algun exemplar, i que al final vam arpelles (Circus aeruginosus), una àguila
gers aprengui una mica de búlgar durant poder veure a centenars, amb unes den- marina, un juvenil d’àguila imperial orien-
els mesos previs al viatge, tal com va fer sitats realment sorprenents, especialment tal (Aquila adalberti), les primeres àguiles
en Juanjo, fet que ens facilità molt l’ori- a la zona del cap Kaliakra. Això sí, tots, o pomerànies (fins a 5 juntes) i alguns dels
entació i la comunicació amb els locals, gairebé tots, eren femelles i joves, ja que pocs falcons torters grecs (Accipiter bre-
sobretot als poblets de l’interior. La sego- els mascles ja havien partit cap al sud i vipes) que aconseguírem veure en tot el
na cosa que crida l’atenció d’aquest país, només en vàrem poder veure un parell. viatge. A la zona central del llac hi havia
després de la dificultat d’acostumar-se a permanentment pelicans (Pelecanus ono-
llegir en ciríl·lic, és la manera de conduir Llac d’Atanasosvko - Es tracta crotalus), més d’un miler en moltes ocasi-
i comportar-se a les carreteres: els límits d’un gran llac situat al nord de Burgas, ons, acompanyats sovint per grupets molt
de velocitat no existeixen, fins i tot als molt alterat (en part es troba dessecat i menors de l’amenaçat pelicà cresp (Pele-
pobles, ni tampoc els semàfors o passos cultivat i en part transformat en salines) canus crispus). Els voltants del llac, quasi
de vianants i es condueix a molta veloci- però d’una gran riquesa en aus, sobretot semiesteparis, eren lloc de sedimentació
tat i de forma molt agressiva. La sensació rapinyaires i altres planadores. A la vorera de rapinyaires i hi destacaven els aligots
permanent que es té quan es circula en oriental del llac hi ha un punt d’observació rogencs (Buteo rufinus). Llàstima que no
aquelles carreteres plenes de clots i so- on els ornitòlegs locals (armats de poten- ens n’adonàrem fins als darrers dies!
tracs és que el temps ha tornat enrere 25 tíssims prismàtics de tipus soviètic, recol- Pas de Dyulinsky Prohod - Les
o 30 anys i recordes com es circulava a zats sobre trespeus) fan els recomptes de
Mallorca en aquells anys. Tot això s’agreu- les aus que passen en migració i també regions de Varna i de Burgas estan sepa-
ja per la gran quantitat de persones que uns còmodes bancs per a l’observació. rades per unes muntanyes molt antigues i
caminen o porten bèsties o carros per les També trobàrem birdwatchers britànics i gastades, de formes arrodonides i suaus.
En aquestes muntanyes, més turons que
voreres de les carreteres, ja que la benzi- escandinaus que pentinaven els cels amb muntanyes, es troba el pas de Dyulinsky
na no té preu búlgar, sinó europeu i això fa els seus telescopis, la qual cosa facilita-
que moltíssima gent no pugui accedir als va molt la detecció de les rapinyaires que Prohod, d’una altura de 420 m. Hi anà-
cotxes i es desplaci a peu, amb un perill s’apropaven. Tot i les dures condicions (ja rem acompanyats d’un guia local i férem
evident i permanent. hem comentat que gens habituals per a algunes aturades als boscos de caducifo-
lis i a petites planures herbàcies. En una
l’època de l’any), vàrem poder observar
L’estada es va desenvolupar per el pas d’aligots (Buteo buteo ssp. vulpi- d’aquestes localitzàrem un dels passerifor-
complet a la zona de Burgas i la costa oc- mes que més ganes ens feia: la coablanca
isabel (Oenanthe isabellina). Els boscos
es trobaven farcits de picots (Bulgària
és un dels millors països europeus per
als picots, sense cap dubte). Entre altres
espècies poguérem veure el picot menut
(Dendrocopos minor) i el mitjà (Dendro-
copos medius). També ens sobrevolà un
astor (Accipiter gentilis) mentre inten-
tàvem localitzar, amb èxit, el ferreri-
co lúgubre (Parus lugubris), una
altra especialitat de la zona.
Finalment, a les zones arbus-
tives els petits sílvids eren
abundantíssims, sobretot els
busquerets (S. borin, S. atri-
capilla, S. curruca…). Un de
nosaltres va tenir la sort de
Pelica poder detectar una bosqueta
Pelecanus onocrotalus
EB28 - 7