Page 5 - Es Busqueret 30

I aquí, què hi veus?

Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias

1 El bec fi i punxegut ens indi-
ca una dieta insectívora que
obté, majoritàriament, dels
2
àfids que viuen dels canyets.
5 1

2 El cap que apunta al cel
quan emet el cant territorial
és el tret que ha donat el nom
genèric a aquest grup d’aus.

3
3 El color uniforme, gene-
ralment terròs rogenc, fa
d’aquest gènere un del més
complicats a l’hora de separar les
espècies pel plomatge.
6

4 Les potes estan tan adapta-
des per agafar-se a les tiges
verticals que, fins i tot, s’han
4 modificat físicament com si fossin
urpes. Així, són molt més fortes
que els d’altres passeriformes de
mida semblant.

6 Les ales curtes i amples i 5 Els canyars, canyets i jon-
la coa llarga els permeten queres són les plantes do-
volar amb molta traça, en un minants als hàbitats d’aquest
ambient amb tants d’obstacles gènere, on es troben perfecta-
com l’interior dels canyars, que ment adaptats i n’exploten els
els obliga a fer bruscos canvis de recursos tròfics, tant animals
direcció. com vegetals.

La boscarla de canyar, Acrocephalus scirpaceus

És un dels migrants més abundants vegetació palustre, principalment el ca- suec, rörsångare i l’islandès sefsöngvari,
però que passa més desapercebut. Per- nyet Phragmites spp. tots noms que volen dir el cantor de les
tany a un gènere, Acrocephalus, que pro- canyes. En italià li diuen cannaiola, dimi-
vé del grec akros, punta o cim, i képhalè, El noms comuns ja recullen, en la nutiu de canya; en portuguès té el barroc
cap, en referència a la forma apuntada majoria de llengües, aquesta preferència i descriptiu nom de rouxinol pequeno dos
del cap i a la postura que adopta l’au, ambiental. El nom català de boscarla de caniços, en clara oposició a la boscarla
amb el cap apuntat cap amunt, quan canyar sembla que prové de busqueret grossa (Acrocephalus arundinaceus) que
canta. El nom específic scirpaceus deriva i aquest de busca, encara que la termi- s’anomena rouxinol grande dos caniços.
del llatí scirpeus (jonc). Tot i que aquesta nació -arla no té una explicació clara. En Finalment, en francès és rousserolle ef-
espècie no és especialment amant dels castellà, carricero común ve directament farvatte, és a dir, el busqueret jonquer
joncs - ho seria més aviat la seva cosi- de carrizo, el canyet; en anglès se l’ano- (el nom específic és una forma dialectal
na la boscarla dels joncs (Acrocephalus mena reed warbler, busqueret de canya; de fauvette - busqueret- passant per les
schoenobaenus)- la paraula ja ens dóna en alemany teichrohrsänger, literalment formes fauverette i fauvrette). •
informació del seu hàbitat preferit: les el cantor de les canyes dels estanys, nom
zones humides amb gran cobertura de compartit amb el danès, rørsanger, el

EB29 - 5