Page 5 - Es Busqueret 30
P. 5

I aquí, què hi veus?



        Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?


             Per Pere J. Garcias





                                                                                  1  El bec fi i punxegut ens indi-
                                                                                     ca una dieta insectívora que
                                                                                    obté,  majoritàriament,  dels
                                2
                                                                                 àfids que viuen dels canyets.
                5                                        1

                                                                                  2  El  cap  que  apunta  al  cel
                                                                                     quan emet el cant territorial
                                                                                    és el tret que ha donat el nom
                                                                                 genèric a aquest grup d’aus.

                                       3
                                                                                  3  El  color  uniforme,  gene-
                                                                                     ralment  terròs  rogenc,  fa
                                                                                    d’aquest  gènere  un  del  més
                                                                                 complicats a l’hora de separar les
                                                                                 espècies pel plomatge.
                 6

                                                                                  4  Les potes estan tan adapta-
                                                                                     des per agafar-se a les tiges
                                                                                    verticals que, fins i tot, s’han
                                           4                                     modificat físicament com si fossin
                                                                                 urpes. Així, són molt més fortes
                                                                                 que els d’altres passeriformes de
                                                                                 mida semblant.


                                                6  Les  ales  curtes  i  amples  i   5  Els  canyars,  canyets  i  jon-
                                                   la  coa  llarga  els  permeten    queres  són  les  plantes  do-
                                                  volar amb molta traça, en un      minants als hàbitats d’aquest
                                               ambient  amb  tants  d’obstacles   gènere,  on  es  troben  perfecta-
                                               com  l’interior  dels  canyars,  que   ment  adaptats  i  n’exploten  els
                                               els obliga a fer bruscos canvis de   recursos  tròfics,  tant  animals
                                               direcció.                         com vegetals.



          La boscarla de canyar, Acrocephalus scirpaceus



              És un dels migrants més abundants   vegetació palustre, principalment el ca-  suec, rörsångare i l’islandès sefsöngvari,
          però que passa més desapercebut. Per-  nyet Phragmites spp.          tots noms que volen dir el cantor de les
          tany a un gènere, Acrocephalus, que pro-                             canyes. En italià li diuen cannaiola, dimi-
          vé del grec akros, punta o cim, i képhalè,   El noms comuns ja recullen, en la   nutiu de canya; en portuguès té el barroc
          cap, en referència a la forma apuntada   majoria de llengües, aquesta preferència   i descriptiu nom de rouxinol pequeno dos
          del  cap  i a  la postura  que  adopta  l’au,   ambiental. El nom català de boscarla de  caniços, en clara oposició a la boscarla
          amb  el  cap  apuntat  cap  amunt,  quan   canyar sembla que prové de busqueret   grossa (Acrocephalus arundinaceus) que
          canta. El nom específic scirpaceus deriva   i aquest de busca, encara que la termi-  s’anomena rouxinol grande dos caniços.
          del llatí scirpeus (jonc). Tot i que aquesta   nació -arla no té una explicació clara. En   Finalment, en francès és rousserolle ef-
          espècie no és especialment amant dels   castellà, carricero común ve directament  farvatte,  és  a  dir,  el  busqueret  jonquer
          joncs - ho seria més aviat la seva cosi-  de carrizo, el canyet; en anglès se l’ano-  (el nom específic és una forma dialectal
          na la boscarla dels joncs (Acrocephalus   mena reed warbler, busqueret de canya;   de fauvette - busqueret- passant per les
          schoenobaenus)- la paraula ja ens dóna   en alemany teichrohrsänger, literalment   formes fauverette i fauvrette). •
          informació  del  seu  hàbitat  preferit:  les   el cantor de les canyes dels estanys, nom
          zones  humides  amb  gran  cobertura  de   compartit  amb  el  danès,  rørsanger,  el


                                                                                                       EB29 - 5
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10