Page 8 - Es Busqueret 32

nocturnes, com l’òliba (Tyto alba), gràcies Muda i cura de les plomes
al seu silenciós vol associat a una excel. Curiositats de les
a lent visió crepuscular i oïda privilegiada Atesa la importància de les plomes plomes
són uns dels millors aliats que tenim en el per a les aus no és d’extranyar que de-
control de rates i ratolins. diquin una bona part del temps al man- El pes de tot el plomatge pot su-
teniment del seu abric. Rarament podrem posar un 20% del pes de l’au i moltes
El disc facial que formen les plomes observar una au que estigui descansant vegades és superior al pes de l’esque-
de la cara de les rapinyaires nocturnes sense arreglar-se les plomes, gratar-se, let.
ajuda a dirigir els sons cap a la oïda, ac- netejar-se, etc.
tuant a manera d’una parabòlica i facil.li- El nombre de plomes a les aus
tant així la localització de les seves preses Algunes espècies nocturnes i ardei- pot variar entre uns quants centenars
b habituals. des tenen una pinta a l’ungla del segon a més de vint-i-cinc mil en algunes es-
dit per tal d’arreglar-se i netejar-se les pècies. Aquest nombre tambe és vari-
Els ardeids tenen un plomissó espe- plomes. able en un mateix individu per adap-
cial de creixement continu a la zona de tar-se a les condicions climàtiques de
la pitrera que desprèn una pols finíssima i La glàndula uropigial, present a la cada estació.
que serveix per a desfer-se de restes del majoria de les aus al pigostil, secreta una
mucus dels peixos que ingereixen i també sustància oliosa que l’au agafa amb el bec Les plomes constitueixen un
c per a distribuir a les plomes durant l’em- i distribueix per la superfície de la ploma dels millors abrics per a mantenir la
polainament. per donar-li l’estructura i consistència temperatura; de fet, les aus tenen una
adequada i protegir-la de l’aigua i d’altres temperatura al seu cos molt elevada,
Les anàtides i les aus marines te- agents externs. si la comparem amb els mamífers, ja
nen en general un plomatge intern tupid i que està al voltant dels 40ºC.
1 2 molt dens per a conservar la temperatura Altres sistemes de manteniment de
i asegurar la impermeabilitat en els durs les plomes són el gratat, els banys amb
hàbitats i condicions en què viuen. Tot i aigua, sol, arena o terra i l’aplicació directa
així algunes aus bussejadores com els o indirecta de formigues. Tots aquests sis- són els adequats.
corbmarins i corpetasses (Phalacrocorax temes ajuden a tenir el plomatge estruc-
sp.) mantenen un grau d’impermeabilitat turat, net i lliure de paràsits i l’aplicació De les formes de les plomes i de
intermedi per a permetre les capbussa- d’un o l’altre depèn de les espècies i les l’aerodinàmica del vol en parlarem al pro-
des perllongades amb la mínima despe- seves adaptacions. per capítol. •
sa energètica, fet que hauran de pagar
posteriorment amb llargues estades al sol La muda o reemplaçament del plo-
amb les ales estirades per a aixugar-se. matge es produeix quan finalitza la tem-
(imatge 3) porada de reproducció en les espècies
sedentàries. Les migrants poden mudar
Els estruços i altres aus que han per- parcialment en acabar la reproducció,
dut la capacitat de vol tenen un plomatge però moltes vegades acaben la muda un
poc estructurat i ordenat, ja que no és cop han arribat al lloc d’hivernada. La
3 4 necessària la funció aerodinàmica del vol, muda requereix una important despesa
però tot i viure en general a zones càlides energètica i uns requeriments tròfics òp-
els ha de permetre conservar la tempera- tims en quantitat i qualitat. És per això
Imatge 4. Els colors: mimetisme, festeig i exhibició. 1. a) Enganyapastors (Caprimulgus europaeus); b) Ganga ibérica (Pterocles alchata), c) Perdiu tura del cos. que s’evita en temporades d’elevat des-
(Alectoris rufa), 2. Paó (Pavo cristatus); 3. Collverd (Anas platyrhynchos); 4. Ibis escarlata (Eudocimus ruber)
gast energètic (reproducció i migració) o
quan els recursos tròfics disponibles no
es filtren a les aigües salobres on pastura dels resultats de la coloració de les aus, rops apiaster). Tothom diria que aquest
aquesta espècie. L’ibis escarlata és un al- que permet que s’amaguin de possibles preciós aucell, que s’alimenta bàsicament
tre exemple de coloració per acumulació depredadors; així, les femelles de moltes d’himenòpters, presenta gairebé tots els
de carotens a les seves plomes. espècies tenen un plomatge més críptic colors. Per desgràcia, la pèrdua de moltes
per a evitar ser descobertes durant la in- de les àrees de cria a Balears a causa de
Finalment, les porfirines són respon- cubació i protecció de la prole. Tenim es- les infraestructures humanes ha rarificat
sables dels colors verds i d’alguns tons pecialistes en aquest tipus de colors, com aquesta espècie com a nidificant, tot i que
marrons, tot i que no són tan freqüents poden ser les cegues (Scolopax rusticola) s’observa de forma abundant durants els
entre les aus. o els enganyapastors (Caprimulgus sp.) pasos migratoris.
que tant confien en el seu mimetisme
Però la cosa no estan fàcil, ja que que pràcticament les haurem de trepitjar
a més de les combinacions d’aquests tres perquè aixequin el vol. Contràriament, els
tipus de pigments, tenim unes petites mo- mascles es pinten principalment a l’època Adaptacions especials de
dificacions estructurals de la queratina que de reproducció per a atreure la parella i les plomes
reflecteixen i/o absorbeixen determinades aconseguir transmetre els seus gens a les
longituds d’ona de la llum i produeixen co- properes generacions de l’espècie, ja que En alguns casos hi ha adaptacions
lors com el blau de l’arner (Alcedo atthis) una millor coloració generalment és símp- especials, com en el cas de les estrigifor-
o el gaig blau (Coracias garrulus). Els mi- toma d’un bon estat de salut. Els polls de mes (mussols i òlibes) que tenen uns ser-
ralls de les ales de les anàtides produeixen moltes espècies també tenen un plomatge rells a la part anterior de la primària més
iridiscència i canvien fàcilment de color en amb colors que imiten l’entorn per a pasar externa per a evitar fer renou durant el
funció de l’angle amb què incideix la llum. desapercebuts. vol de caça a les hores crepusculars i noc-
Les plomes de la coa del paó o els reflexos turnes. Si les observem amb microscopi,
que produeixen moltes aus fosques com Podríem parlar durant moltes pàgines aquestes plomes tenen també la superfície
els estornells en són un bon exemple. sobre els colors i els seus diferents efectes com de vellut si les comparem amb altres
i funcions, però no podem tancar la secció de les rapinyaires diürnes (imatge 5). Tot i
El mimetisme o cripsi (capacitat del color sense anomenar una espècie que
d’ocultarse imitant a l’entorn) és un altre ens visita tots els estius: l’abellerol (Me- la mala fama d’algunes de les rapinyaires Imatge 5. Detall del cantell anterior de la primària més externa d’una rapinyaire nocturna (esquerra), òliba (Tyto alba) i d’una diurna, Aligot (Buteo
buteo).
8 - EB32 EB32 - 9