Page 7 - Es Busqueret 32
P. 7

epidèrmiques  (de  fet,  les  aus  no  suen,   A més d’aquestes plomes de contorn   aquesta característica que també està de-  Els  carotenoids  determinen  els  co-
 sinó  que  disposen  d’altres  mecanismes   tenim altres tipus de plomes, com el plo-  terminada, en la majoria dels casos, per   lors  que  van  del  groc  al  vermell,  produ-
 1  per a regular la temperatura del cos). La   missó, amb una funció bàsicament d’aïlla-  les plomes.  int una quantitat de tons increïbles, com
 glàndula més característica és la uropigial,   ment tèrmic i que es presenta a les capes   la  magnifica  coloració  dels  flamencs  que
 que té com a missió proporcionar uns olis   més adherides al cos, especialment en els   L’exposició  a  agents  externs  i  els   any rere any podem observar a les zones
 especials per a mantenir les plomes. Està   pollets en els seus primers estadis; també   banys en determinades terres proporcio-  humides  de  les  Balears.  Això  sí,  aquest
 situada a la part dorsal, sobre la inserció   existeixen  vibrises  o  brides  semblants  a   nen coloracions característiques a les plo-  tipus de pigments s’han d’ingerir amb la
 de les plomes rectrius de la coa (a la zona   pèls - moltes vegades situades al voltant   mes d’algunes espècies com el trencalòs   dieta; en el cas dels flamencs, són apor-
 del pigostil) i les aus distribueixen amb el   de la boca i ulls amb funcions variades - i   (Gypaetus barbatus). Però els infinits co-  tats per la ingesta dels petits crustacis que
 bec la seva secreció per les plomes.   les filoplomes distribuïdes per tot el cos,   lors  i  matisos  que  podem  apreciar  a  les
        probablement  amb  funcions  sensorials  i   plomes de les aus deriven bàsicament de
 El cos de les aus està cobert de plo-  algunes vegades ornamentals.  dos factors propis:  Els tipus de plomes
 mes,  que  són  estructures  epidèrmiques
 complexes  formades  per  queratina,  molt   Però,  al  contrari  del  que  puguem   a)  Dipòsit de tres tipus de pigments   1.  Plomes  de  contorn  (presència
 resistents  però  lleugeres  i  flexibles  a  la   pensar,  les  plomes  no  només  serveixen   durant el creixement de la ploma (melani-  de raquis, barbes, bàrbules i barbicel.
 vegada.  La  presència  de  plomes  suposa   per a volar o termoregular sinó que també   nes, carotenoids i porfirines), i   les)
 un  avanç  molt  important  davant  d’altres   tenen moltes altres funcions com la pro-
 formes de vol, ja que permet, mitjançant   tecció, impermeabilització, festeig, comu-  b)   Modificacions estructurals de la   a)  Plomes  de  vol.  Rèmiges  de  les
 la muda, que es renovin de manera seri-  nicació  visual  i  sonora,  mimetisme  (crip-  superfície de la ploma.  ales: primàries, secundàries i terci-
 2  ada,  sense  comprometre  el  vol,  i  també   si), alimentació o transport d’aigua, entre   Les melanines determinen els colors   àries. Rectrius de la coa o timone-
 fa  possible  un  ràpid  reemplaçament  en   d’altres.  negres, grisos i marrons. Són pigments del   res.
 cas que en perdin alguna. Les aus dedi-    metabolisme  del  propi  individu.  Espècies   b) Cobertores (ales i cos)
 quen una gran part del temps a la seva     com les falzies (Apus apus) o les gavines
 cura i manteniment - un procés anomenat    (Larus sp.) presenten bàsicament aquests
 empolainament de les plomes-, ja que un   Funcions de les plomes, els   tipus  de  pigments.  Són  sens  dubte  els   2. Plomes funcionals (generalment
 plomatge en males condicions o deteriorat   colors  pigments  més  abundants  entre  les  aus.   no mantenen estructura de ploma de
 suposa una minva important en les capa-    La queratina extra necessària pel depòsit   contorn)
 citats de supervivència de l’individu i fins   El color de les plomes ha evolucio-  de  melanina  confereix  a  les  plomes  una
 i tot la mort en pocs dies en cas d’altera-  nat  i  ha  derivat  en  aspectes  oposats  en   resistència, durabilitat i protecció especi-  a)  Plomissó  (manteniment  de  la
 cions greus.  la mateixa espècie i fins i tot en el mateix   al davant els agents externs; per aquest   temperatura).
        individu. Mimetisme/cripsi enfront d’exhi-  motiu les zones més sotmeses a desgast   b) Vibrises o brides (funció tàctil o
 Les  plomes  que,  com  ja  hem  dit,   bició,  festeig  i/o  marcatge  territorial.  El
 són homòlogues a les escates dels rèptils,   color és tan fonamental per a la vida de   (com són les puntes d’ales de les gavines)   de captura d’insectes, com als en-
 s’originen  dels  fol.licles,  que  tenen  uns   les aus com ho és el vol. La comunicació   són més fosques o negres. Es pot dir que,   ganyapastors).
 petits  músculs  que  permeten  moure-les   entre individus, la reproducció i la supervi-  excepte les aus albines, totes tenen mela-  c) Filoplomes (principalment senso-
 i  orientar-les.  Aquest  fet  és  esencial,  ja   vència està directament relacionada amb   nines en major o menor grau a la coloració   rials).
 que la termoregulació, l’aerodinàmica i la   de les plomes.
 3  comunicació visual depenen de la correc-
 ta posició i orientació de les plomes per
 a  cada  moment  del  vol,  temperatura  o
 comportament  de  l’au.  Una  vegada  està
 completament  desenvolupada,  la  ploma
 és una estructura morta i dependrà dels
 cicles de muda, condicions ambientals, le-
 sions o alteracions per canviar-la per una
 de nova, que es nodrirà del mateix fol•licle
 fins a completar el seu ràpid creixement.
 La  distribució  de  les  plomes  no  es
 presenta de manera regular per tot el cos,
 sinó que es localitzen en unes zones de-
 nominades pterils. Les zones del cos sen-
 se plomes es denominen apteris i queden
 completament  cobertes  per  les  plomes
 que s’originen als pterils.
 Imatge 2. Parts i estructura d’una ploma de vol de milana, Milvus milvus. Barbes (1), bàrbules   Les  plomes  vertaderes  són  les  que
 (2) i barbicel·les (3).
 veim  externament  i  que  donen  la  típica
 silueta fusiforme a les aus. Tenen un eix   2
 L’estructura de les plomes està for-  que sigui renovable. Així són les plomes,   o  raquis  buit  a  la  part  inferior,  denomi-  5
 mada per queratina, a l’igual que el pèl,   i  l’evolució  ha  fet  possible  que  aquestes   nat  canó.  Del  raquis  surten  obliquament   1
 les ungles o les capes dèrmiques externes   estructures  existeixin.  Sense  plomes,  no   les  barbes  –estructurades  com  a  petites
 dels mamífers. La insolubilitat a l’aigua i la   existirien les aus, o no serien tal com les   plomes- , d’aquestes en surten les bàrbu-  3
 resistència als enzims la converteixen en   coneixem actualment.  les i, a la vegada, d’aquestes darreres les
 una  estructura  molt  adequada  per  estar   barbicel·les,  que  són  ganxets  microscò-
 exposada contínuament als agents atmos-  pics encarregats de la cohesió i estructura
 fèrics.  de la superfície de les plomes de contorn                     4
 Formació i estructura de   de l’au (imatge 2). La textura que creen
 És difícil imaginar una estructura que   les plomes  aquestes estructures és tan perfecta que                  TONI MUñOZ
 acompleixi al mateix temps les funcions de   permet a les ales i a la coa formar el pla de
 termoregulació,  coloració,  aerodinàmica,   L’  integument  o  pell  de  les  aus  és   sustentació necessari per al vol, formant
 impermeabilitat,  lleugeresa,  flexibilitat  i   molt  prim  i  amb  molt  poques  glàndules   una capa totalment impermeable a l’aire.  Imatge 3. Corpatassa (Phalacrocorax carbo) eixugant-se les ales i mostrant les primàries (1), secundàries (2), terciàries (3), rectrius o timoneres (4)
        i cobertores (5).
 6 - EB32                                                                                              EB32 - 7
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12