Page 7 - Es Busqueret 32

epidèrmiques (de fet, les aus no suen, A més d’aquestes plomes de contorn aquesta característica que també està de- Els carotenoids determinen els co-
sinó que disposen d’altres mecanismes tenim altres tipus de plomes, com el plo- terminada, en la majoria dels casos, per lors que van del groc al vermell, produ-
1 per a regular la temperatura del cos). La missó, amb una funció bàsicament d’aïlla- les plomes. int una quantitat de tons increïbles, com
glàndula més característica és la uropigial, ment tèrmic i que es presenta a les capes la magnifica coloració dels flamencs que
que té com a missió proporcionar uns olis més adherides al cos, especialment en els L’exposició a agents externs i els any rere any podem observar a les zones
especials per a mantenir les plomes. Està pollets en els seus primers estadis; també banys en determinades terres proporcio- humides de les Balears. Això sí, aquest
situada a la part dorsal, sobre la inserció existeixen vibrises o brides semblants a nen coloracions característiques a les plo- tipus de pigments s’han d’ingerir amb la
de les plomes rectrius de la coa (a la zona pèls - moltes vegades situades al voltant mes d’algunes espècies com el trencalòs dieta; en el cas dels flamencs, són apor-
del pigostil) i les aus distribueixen amb el de la boca i ulls amb funcions variades - i (Gypaetus barbatus). Però els infinits co- tats per la ingesta dels petits crustacis que
bec la seva secreció per les plomes. les filoplomes distribuïdes per tot el cos, lors i matisos que podem apreciar a les
probablement amb funcions sensorials i plomes de les aus deriven bàsicament de
El cos de les aus està cobert de plo- algunes vegades ornamentals. dos factors propis: Els tipus de plomes
mes, que són estructures epidèrmiques
complexes formades per queratina, molt Però, al contrari del que puguem a) Dipòsit de tres tipus de pigments 1. Plomes de contorn (presència
resistents però lleugeres i flexibles a la pensar, les plomes no només serveixen durant el creixement de la ploma (melani- de raquis, barbes, bàrbules i barbicel.
vegada. La presència de plomes suposa per a volar o termoregular sinó que també nes, carotenoids i porfirines), i les)
un avanç molt important davant d’altres tenen moltes altres funcions com la pro-
formes de vol, ja que permet, mitjançant tecció, impermeabilització, festeig, comu- b) Modificacions estructurals de la a) Plomes de vol. Rèmiges de les
la muda, que es renovin de manera seri- nicació visual i sonora, mimetisme (crip- superfície de la ploma. ales: primàries, secundàries i terci-
2 ada, sense comprometre el vol, i també si), alimentació o transport d’aigua, entre Les melanines determinen els colors àries. Rectrius de la coa o timone-
fa possible un ràpid reemplaçament en d’altres. negres, grisos i marrons. Són pigments del res.
cas que en perdin alguna. Les aus dedi- metabolisme del propi individu. Espècies b) Cobertores (ales i cos)
quen una gran part del temps a la seva com les falzies (Apus apus) o les gavines
cura i manteniment - un procés anomenat (Larus sp.) presenten bàsicament aquests
empolainament de les plomes-, ja que un Funcions de les plomes, els tipus de pigments. Són sens dubte els 2. Plomes funcionals (generalment
plomatge en males condicions o deteriorat colors pigments més abundants entre les aus. no mantenen estructura de ploma de
suposa una minva important en les capa- La queratina extra necessària pel depòsit contorn)
citats de supervivència de l’individu i fins El color de les plomes ha evolucio- de melanina confereix a les plomes una
i tot la mort en pocs dies en cas d’altera- nat i ha derivat en aspectes oposats en resistència, durabilitat i protecció especi- a) Plomissó (manteniment de la
cions greus. la mateixa espècie i fins i tot en el mateix al davant els agents externs; per aquest temperatura).
individu. Mimetisme/cripsi enfront d’exhi- motiu les zones més sotmeses a desgast b) Vibrises o brides (funció tàctil o
Les plomes que, com ja hem dit, bició, festeig i/o marcatge territorial. El
són homòlogues a les escates dels rèptils, color és tan fonamental per a la vida de (com són les puntes d’ales de les gavines) de captura d’insectes, com als en-
s’originen dels fol.licles, que tenen uns les aus com ho és el vol. La comunicació són més fosques o negres. Es pot dir que, ganyapastors).
petits músculs que permeten moure-les entre individus, la reproducció i la supervi- excepte les aus albines, totes tenen mela- c) Filoplomes (principalment senso-
i orientar-les. Aquest fet és esencial, ja vència està directament relacionada amb nines en major o menor grau a la coloració rials).
que la termoregulació, l’aerodinàmica i la de les plomes.
3 comunicació visual depenen de la correc-
ta posició i orientació de les plomes per
a cada moment del vol, temperatura o
comportament de l’au. Una vegada està
completament desenvolupada, la ploma
és una estructura morta i dependrà dels
cicles de muda, condicions ambientals, le-
sions o alteracions per canviar-la per una
de nova, que es nodrirà del mateix fol•licle
fins a completar el seu ràpid creixement.
La distribució de les plomes no es
presenta de manera regular per tot el cos,
sinó que es localitzen en unes zones de-
nominades pterils. Les zones del cos sen-
se plomes es denominen apteris i queden
completament cobertes per les plomes
que s’originen als pterils.
Imatge 2. Parts i estructura d’una ploma de vol de milana, Milvus milvus. Barbes (1), bàrbules Les plomes vertaderes són les que
(2) i barbicel·les (3).
veim externament i que donen la típica
silueta fusiforme a les aus. Tenen un eix 2
L’estructura de les plomes està for- que sigui renovable. Així són les plomes, o raquis buit a la part inferior, denomi- 5
mada per queratina, a l’igual que el pèl, i l’evolució ha fet possible que aquestes nat canó. Del raquis surten obliquament 1
les ungles o les capes dèrmiques externes estructures existeixin. Sense plomes, no les barbes –estructurades com a petites
dels mamífers. La insolubilitat a l’aigua i la existirien les aus, o no serien tal com les plomes- , d’aquestes en surten les bàrbu- 3
resistència als enzims la converteixen en coneixem actualment. les i, a la vegada, d’aquestes darreres les
una estructura molt adequada per estar barbicel·les, que són ganxets microscò-
exposada contínuament als agents atmos- pics encarregats de la cohesió i estructura
fèrics. de la superfície de les plomes de contorn 4
Formació i estructura de de l’au (imatge 2). La textura que creen
És difícil imaginar una estructura que les plomes aquestes estructures és tan perfecta que TONI MUñOZ
acompleixi al mateix temps les funcions de permet a les ales i a la coa formar el pla de
termoregulació, coloració, aerodinàmica, L’ integument o pell de les aus és sustentació necessari per al vol, formant
impermeabilitat, lleugeresa, flexibilitat i molt prim i amb molt poques glàndules una capa totalment impermeable a l’aire. Imatge 3. Corpatassa (Phalacrocorax carbo) eixugant-se les ales i mostrant les primàries (1), secundàries (2), terciàries (3), rectrius o timoneres (4)
i cobertores (5).
6 - EB32 EB32 - 7