Page 7 - Es Busqueret 33
P. 7
qual cosa es van formar grups on hi havia
persones amb més experiència i d’altres
amb menys, però amb molta il·lusió i ga-
nes d’aprendre.
Enguany, 2013, està finalitzant el
segon i darrer any d’estudi, tornant a cen-
sar i prospectar totes les zones identifica-
des al primer any. Amb tota la informació
que puguem recollir es pretén elaborar
un mapa amb les colònies d’abellerol de
l’illa, identificant també totes aquelles que
han deixat de ser utilitzades segons la in-
formació pretèrita de què disposem i el
nombre aproximat de parelles nidificants
a l’illa. Un cop finalitzat aquest segon any,
s’elaborarà una memòria amb els resul-
tats, la qual es podrà consultar a la web
de l’entitat www.menorcasom.net. Els re-
sultats també apareixeran en forma d’ar-
JOAN FLORIT ticle a l’Anuari Ornitològic de les Balears.
A l’igual que al projecte Delichon, i, com
Abellerol Merops apiaster a la colònia de Tramuntana (Es Mercadal). no podia ser d’altra manera, s’ha d’agrair
molt la col·laboració desinteressada de
moltes persones, i valorar molt positiva-
ment aquesta segona experiència.
JOAN FLORIT
Vinyolites Delichon urbicum arreplegant fang al torrent d’Algendar, a prop de la colònia de Cala Galdana. Els propers anys, les properes
espècies
cap informació. Aquest nou projecte nai- l’espècie fets per la comissió d’ornitologia En finalitzar els dos anys, el període
xia amb la intenció, per una banda, de del GOB Menorca als anys 1999, 2000 i inicialment fixat, es van publicar els resul- El 2014 es té previst començar amb
cobrir un objectiu científic i, alhora, de fer- 2001, els quals ens possibilitaven una tats a l’Anuari ornitològic de les Balears una tercera espècie. Hi ha moltes candi-
ne partícep el major nombre de persones comparació i valoració de la tendència, (Méndez, 2011). La valoració d’aquest pri- dates i algunes ja sonen com a possibles
possible. atesa la similitud metodològica. Els objec- mer projecte tant per part de la SOM com eleccions: la mèrlera blava (Monticola soli-
Durant els deu anys d’existència de la tius principals que ens vam marcar van ser dels col·laboradors va ser molt positiva, tarius), el puput (Upupa epops), l’oronella
SOM s’havien fet molts de projectes d’es- detectar totes les colònies existents a l’illa tant, que es va decidir continuar els cen- (Hirundo rustica), el xòric (Falco tinnun-
tudi, però molt pocs als quals ajudessin un i censar-ne la població nidificant. sos. Aquest ja és el quart any consecutiu, culus), el passa-rius petit (Charadrius ale-
nombre important de persones, a excepció Així doncs, es va elaborar una meto- i fins hi tot hem anat un poc més enllà. xandrinus), o el sibil·lí (Burhinus oedicne-
de l’Atles dels Ocells a Menorca a l’Hivern, dologia senzilla però concisa on s’explica- Ens havíem assabentat que l’Institut Cata- mus).
i menys encara estudis en què poguessin va el mètode de cens, les dates, les zones là d’Ornitologia (ICO) estava fent censos Des de la SOM veiem que, amb
col·laborar persones que s’iniciaven en el a censar i les dades de camp a prendre. similars a Catalunya, treballant també la aquest tipus de projectes, contribuïm al
món de l’ornitologia . En aquest sentit, la La participació va ser un èxit, atès que 16 vessant del voluntariat. Per aquesta raó JOAN FLORIT coneixement ornitològic de l’illa i, a la ve-
SOM volia cercar una forma en què tots els persones van col·laborar en aquest projec- havien creat el web http:www.orenetes. gada, estem facilitant l’apropament a l’en-
membres, socis i simpatitzants de l’entitat te cobrint totes les zones inicialment pre- cat, on tots els participants bolcaven la titat de persones amants de les aus i de la
participessin conjuntament en un mateix vistes. A diferencia dels censos anteriors seva informació, que podia ser consultada Antiga zona de cria d’abellerol Merops apiaster a la colònia de la Vall (Ciutadella de Menorca). natura en general, que d’altra manera els
projecte d’àmbit insular, mirant de crear (1999, 2000 i 2001), també es va realitzar per tothom que vulgués; aquest fet con- l’any 2012 la SOM va entrar a col·laborar cant característic, la difícil confusió visual costava més participar en les activitats de
un vincle d’unió, d’enllaç o d’iniciació al a les urbanitzacions de la costa, amb uns vertia el projecte en més complert i en- amb l’ICO, passant també les dades pròpi- i la cria en colònies eren característiques l’entitat. En aquest sentit estem preparant
món de l’ornitologia per mitjà de l’entitat. resultats molt interessants. grescador per als participants. Així doncs, es de Menorca al web, amb l’objectiu d’ar- que facilitaven la participació d’un nombre per aquesta tardor, amb la col·laboració
Amb aquesta idea i, amb els objectius ben ribar a més gent i de crear un vincle més elevat de persones. El fet que a Menor- de l’ajuntament de Maó, el primer curs
clars, va començar l’any 2010 el projecte fort entre els col·laboradors i el projecte. ca es disposés de poca informació sobre d’ornitologia que realitza l’entitat. Un dels
Delichon i al cap de dos anys, l’any 2012, la seva situació, l’estat de les colònies de temes clau d’aquest curs serà la presenta-
es va iniciar el projecte Merops. CENS DE VINJOLITA, Delichon urbicum Actualment, seguim realitzant el ció de les diferents metodologies que uti-
cens a tota l’illa i, com ja hem dit, aquest cria o el nombre de parelles, sumat a la
Nom:......................................................................................................................................... n’és el quart any consecutiu. S’ha de dir situació delicada a la resta d’illes de l’ar- litzem en els estudis col·lectius, com ara
Localitat:.................................................................................................................................... xipèlag, avalava també l’elecció d’aquesta el cens d’aus aquàtiques, el cens de dor-
que aquesta continuïtat ve donada per ini-
Telèfon / e-mail ........................................................./........................................................... espècie. Així doncs, es va tornar a elabo- midors d’ardeids, els cens de vinyolites, el
Projecte Delichon 2011-2012 ciativa pròpia dels participants, molts dels
quals són novells en aquest tipus d’estu- rar una metodologia senzilla per poder dur programa SOCme…
1 – indicar la situació de la colònia, carrer i número de la localitat, nom de la casa o possessió, nom del penyal, etc. S’ha d’emprar una fila per cada colònia de vinjolites. Si a una mateixa casa a terme el cens, identificant inicialment to-
hi ha mes d’una colònia cal diferenciar una de l’altra. Un niu aïllat se tractarà com si fos una colònia. di. Des de la SOM volem convidar a
L’any 2010 va néixer el primer pro- 2 – indicar l’altura en metres en que es troba la colònia tes les possibles zones de cria a l’illa. Els totes aquelles persones que visitin l’illa
3 – indicar l’orientació cap on està dirigida la colònia (nord, sud, est....)
4 – indicar en aquest punt el tipus de suport de la colònia ( volada o ala de la façana, finestra, pati...)
jecte d’estudi, el projecte vinyolita. Com 5 – antiguitat de l’edifici segons aquest codi: A (mes de 100 anys), B (entre 50 i 100 anys), C (entre 10 i 50 anys) i D (menys de 10 anys) objectius principals del projecte eren els durant el període estival a col·laborar en
el seu nom indica, la primera espècie se- mateixos que amb la vinyolita: distribució aquests projectes, ja sigui participant en
leccionada va ser la vinyolita Delichon ur- Ubicació nius 1 ocupats Nombre nius destruïts Altura 2 Data Orientació Lloc colònia 4 Antiguitat OBSERVACIONS Projecte Merops 2012-2013 de l’espècie a l’illa i estima del nombre de els censos o enviant informació d’observa-
5
No ocupats
3
nius
bicum, també coneguda com a cabot a la 1 parelles reproductores. cions fetes durant la seva estada.
balear major o com a oronella de cul blanc 2 Al primer any, 2012, es van visitar Per més informació, podeu visitar el
a Eivissa. Això va obeir a la necessitat de 3 Al 2012 vam començar amb la se- totes les zones amb hàbitats propicis per web www.menorcasom.net o contactar-
començar amb una espècie bona de cen- 4 gona espècie, l’abellerol Merops apiaster. a la nidificació de l’espècie, repartint-les nos a informacio.som@gmail.com. •
sar, de detectar i d’identificar, mirant així 5 Aquesta és segurament una de les espèci- entre els 18 col·laboradors del projecte,
d’implicar-hi el major nombre de persones 6 es més belles de totes les que crien a les quatre d’ells fillets d’entre 8 i 11 anys.
possible. També va influir en aquesta elec- 7 illes, i això proporciona un atractiu més per Moltes de les persones participants eren
8
ció el fet que disposéssim de censos de Fitxa del cens de vinjolita als col·laboradors. La fàcil detecció pel seu novells en aquest tipus de cens, per la
6 - EB33 EB33 - 7