Page 4 - Es Busqueret 43

Editorial

Endavant ZEPAs! bles. Tot i així, la proposta és molt als: el conjunt de finques de sa Vall
millorable en el cas de la Marina de (Ses Salines - Santanyí) és una de
Llucmajor, on es planteja prescindir les més importants zones agràries
El 2 d’abril de 1979 el Consell precisament de la zona central, la de Mallorca i una cacera espectacu-
de les Comunitats Europees aprovà més ben conservada. Al llarg de les lar, i a la vegada és també ZEPA des
la Directiva 79/409/CEE relativa a properes setmanes i mesos insisti- de fa molts anys.
la conservació de las aus silvestres. rem, aportant informació científica, Les ZEPAs pretenen precisa-
Aquesta és una de les normes més per tal que sigui esmenada aquesta ment això, el manteniment (i millora
importants aprovades per la Unió deficiència. si és possible) de les condicions am-
Europea en matèria de biodiversitat, La major novetat que presenta bientals que sustenten les poblaci-
i juntament amb la Directiva 92/43/ aquesta proposta és la incorporació ons d’aus. Així, la pervivència de les
CEE relativa a la conservació dels hà- per primera vegada de grans zones activitats humanes tradicionals és
bitats naturals i de la flora i fauna agràries. Aquestes planes cerealistes fonamental en la conservació de les
silvestres conformen els fonaments són fonamentals per a diverses espè- ZEPAs agràries. Per aconseguir-ho,
de la protecció i conservació del pa- cies que necessiten hàbitats oberts, aquests espais compten amb plans
trimoni natural europeu. com la guàtlera, el sebel·lí, la terro- de gestió (malauradament a les Ba-
La Directiva d’aus té per finali- la i la cucullada entre moltes altres. lears en queden molts pendents de
tat la conservació a llarg termini de I ha estat precisament a arrel de la redactar), preveuen majors controls
totes les espècies d’aus silvestres proposta d’incorporació d’aquestes ambientals per als grans projectes
de la UE. Per això estableix un rè- planes de Vilafranca i Maria que s’ha que puguin afectar greument l’en-
gim general per a la seva protecció produït una reacció d’oposició de de- torn, i es converteixen en zones d’in-
i gestió, així com normes per a la terminats col·lectius. tervenció econòmica prioritària que
seva explotació. Els Estats membres Així, emparats per Asaja (braç fa uns anys, abans de la crisi, ja fo-
de la UE han d’adoptar les mesures “tractoritzat” del Partit Popular que ren beneficiàries d’ajudes (que espe-
necessàries per conservar, mantenir ja ha tingut el seu paper en altres ram es puguin recuperar aviat).
o restablir una diversitat i una super- campanyes contra la protecció d’es- Així idò, l’STOP a les ZEPAs no-
fície suficient d’hàbitats per a les aus pais naturals), s’ha organitzat un més convé als de sempre, als que
silvestres, i per això han de designar moviment que baix el lema “STOP tanmateix ja saben que la Xarxa Na-
zones de protecció especial (ZEPA) ZEPA” pretén torpedejar la proposta tura 2000 és una magnífica oportu-
els territoris més apropiats, en nom- de protecció. Arguments falsos i in- nitat per a la conservació i el desen-
bre i grandària, per a les diferents cendiaris com la limitació de la caça o volupament sostenible de la foravila,
espècies. del conreu s’han escampat fàcilment i tot i així en fan campanya en contra
A les Illes Balears, des de l’any entre els veïnats, toxicitat afavorida perseguint objectius que res tenen a
1985, s’han declarat 58 ZEPAs to- com sempre per una insuficient in- veure amb el manteniment de l’agri-
talitzant 138.695 hectàrees terres- formació per part de l’administració cultura. Endavant ZEPAs! •
tres i marines. Juntament amb els promotora. Arguments tanmateix
LICs (Lloc d’Interès Comunitari) i les ben bons de rebatre amb dades re-
ZECs (Zones Especials de Conserva-
ció), la Xarxa Natura 2000 integrada
per aqueixes tres figures cobreix el
22,17% del territori terrestre balear.
Tot i la seva magnitud, la confi-
guració actual de la xarxa de ZEPAs
presenta diferents mancances que
cal afrontar amb una ampliació. Així,
ara el Govern tramita una proposta
que pretén qualificar com a ZEPA al-
tres 11.775 hectàrees (un increment
del 8,4 % sobre la superfície protegi-
da actualment).

La proposta de creació o am-
pliació de ZEPAs és en general ben
positiva, incorporant a la xarxa algu-
nes zones de la Serra de Tramunta-
na, Randa, Marina de Llucmajor, Son
Real, Maristany i el plans de Vilafran-
ca i es Blanquer com a més destaca- ASSUMPTA BASSA. Uh

4 - EB43