Page 4 - Es Busqueret 45

Editorial

S’Albufera de Mallorca, llums i ombres en el 30è aniversari del parc natural

El passat gener es compliren 30 d’ampliació del parc, els avanços són taminació de l’aqüífer que la nodreix. La
anys de la declaració del parc natural escassos i sobre el terreny els efectes revisió del Pla Hidrològic, que es tramita
de s’Albufera de Mallorca, el primer es- de la problemàtica són ara més evi- en aquests moments, renuncia a esta-
pai natural protegit de les Illes Balears. dents. blir objectius quantificables i tempora-
Tres dècades que en general hem de Des del 2011 la direcció del parc litzats quan a la millora de les condici-
qualificar com a molt positives per l’ex- natural ha remès diversos informes a ons hídriques de l’aqüífer de Sa Pobla,
periència i els resultats assolits, i en les la Conselleria de Medi Ambient aler- tal i com hauria de fer si respectàs les
quals s’Albufera ha estat el referent que tant sobre el greu empitjorament de la determinacions generals de la Directiva
ha marcat el camí a seguir per la res- qualitat ecològica de la zona humida. Marc de l’Aigua. Renunciar a fer-ho ens
ta d’espais protegits que s’han declarat El procés d’eutrofització i salinització sembla absolutament irresponsable,
posteriorment. Des del GOB feim arribar està generant canvis ambientals molt especialment tenint en compte que la
el nostre més sincer agraïment a totes importants, i assistim a la substitució situació afecta una zona humida empa-
les persones que amb el seu esforç ho d’hàbitats i espècies que fins la passa- rada per la convenció internacional.
han fet possible.
da dècada eren dominants i abundants L’ampliació del parc natural és una
Aprofitant l’efemèride, el passat per altres amb menor valor ecològic. iniciativa sense dubte positiva, i l’aplau-
17 de febrer s’anunciava l’ampliació del Especialment al nord del Gran Canal, el dim. Tot i això, ja sabem que és molt
parc en 418 hectàrees, un 25% de la seva salicorniar guanya espai davant el ca- més senzill protegir amb un decret que
superfície actual, incorporant sobre tot nyissar, la presència d’espècies com el gestionar per mantenir o millorar l’estat
la zona humida confrontant amb l’àrea bec d’alena, el flamenc o l’ànnera blan- de conservació. S’Albufera requereix en
agrària de Sa Pobla, que va quedar fora ca és cada any més important, i en canvi aquests moments un pla de recupera-
en el moment de la declaració del parc. fotges i cap blaus han minvat de forma ció per tal d’abordar amb prou instru-
molt evident. La salinització ambiental ments els grans reptes que té al davant.
Amb aquesta ampliació s’avança
en el camí indicat pel Secretariat de la posa en risc el manteniment de l’hàbi- Per la importància de les decisions que
s’han de prendre, socials, econòmiques
tat requerit per algunes de les espècies
Convenció sobre Zones Humides d’Im- més valuoses del parc, com la boscarla i financeres, cal que aqueix pla impliqui
portància Internacional (Ramsar), que mostatxuda, l’hortolà de canyet i l’agró un compromís de govern i no única-
l’any 2010, en un informe realitzat fo- roig. ment de Medi Ambient. Però ja sabem
namentalment per evitar la construc- que precisament la planificació és un
ció del camp de golf de Son Bosc, va Per part de Medi Ambient s’han dels greus dèficits en la gestió dels es-
apuntar alguns dels problemes més anunciat o iniciat algunes intervencions, pais naturals a les Balears. Les decisi-
importants de la zona humida protegi- però consideram que no s’estan impul- ons de gestió s’adopten sobre la marxa,
da i va instar a la seva solució. Entre ells, sant ni amb la potència ni amb la urgèn- sense perseguir escenaris a mig i llarg
la manca de PORN, de PRUG i de zona cia que la situació requereix. termini. Una estratègia de gestió molt
perifèrica de protecció, els abocaments Més enllà de la correcció dels poc madura, que no està a l’alçada dels
d’aigües residuals i d’aigua salada, la abocaments, l’aprofitament de l’aigua 30 anys d’experiència acumulada, i amb
sobreexplotació hídrica i abús d’agro- de les Font Ufanes o la lluita contra les la que resulta extremadament compli-
químics al seu entorn, i les espècies in- carpes, no observam que hi hagi inten- cat poder abordar adequadament la
vasores.
ció de posar fil a l’agulla per esmenar conservació de s’Albufera i de la resta
Malauradament hem de dir que 8 un important problema de fons de la d’espais protegits. ·
anys més tard, llevat d’aquesta iniciativa zona humida: la sobreexplotació i con-

Toni muñoz

Bec d’alena, Recurvirostra avosetta

4 - EB45