Page 5 - Es Busqueret 45

Notícies del món

Per Maite Serra-Franco

Xoriguers per detectar i
controlar al becut vermell a
Elx
Investigadors de l’Àrea d’Ecologia
del Departament de Biologia Aplica-
da de la Universitat Miguel Hernández
(UMH) d’Elx (Alacant), i estudiants en
pràctiques de Ciències Ambientals de
la mateixa, han iniciat un estudi enfocat
a conèixer l’ecologia de la població de
xoriguer (Falco tinnunculus) al nucli urbà
d’Elx. Els primers resultats d’aquest
projecte, al qual col·labora l’Ajuntament
d’aquesta localitat, demostren que
aquests rapinyaires consumeixen gran
quantitat d’insectes, entre els quals es
troba regularment el coleòpter invasor
becut vermell (Rhynchophorus ferrugi- Xoriguer, Falco tinnunculus
neus). Aquest fet podria plantejar que el
xoriguer podria funcionar com un siste-
ma de control per a aquesta plaga, tot i i l’estudi de la dieta i de les preses po- El 90% de les aus marines
que encara seran necessaris més estu- tencials presents en ells. presenten restes de plàstic
dis a llarg termini per avaluar-ho. Un altre interès d’aquest projecte al seu interior
El projecte pretén el monitoreig és emprar el xoriguer com a espècie in- Un estudi publicat per l’Organit-
continuat en el temps i té, entre els seus dicadora de la salut del palmerar, ana- zació de Recerca de la Comunitat Cien-
objectius, el seguiment i la quantificació litzant les concentracions de diferents tífica i Industrial d’Austràlia dóna la veu
de la població reproductora d’aquesta substàncies a la sang dels xoriguers i d’alarma sobre un problema derivat de
espècie dins del nucli urbà del muni- poder avaluar així potencials alertes sa- la contaminació humana dels oceans.
cipi d’Elx. També l’estudi de l’ús de les nitàries. S’apunta el fet que el 90% de les aus
àrees principals, amb especial interès h t tp :// w w w . d ia r i o i n f or ma c i on . c om / marines han ingerit plàstic alguna ve-
als palmerars històrics del centre urbà, elche/2017/07/04/cernicalos-detectar-arrinco-
nar-picudo-rojo/1913560.html gada, una xifra que arribarà fins al 99%
al 2050.
Segons els investigadors, entre 4,8
i 12,7 milions de tones de plàstic acaben
als nostres oceans cada any. Si tenim
en compte que anualment es produei-
xen al voltant de 300 milions de tones
d’aquest material al món, la quantitat
d’escombraries que va a parar al medi
marí és, a les totes, desproporcionada.
És impossible saber quina quantitat to-
tal de plàstic es troba escampada per
tots els oceans a l’actualitat, encara que
segons uns primers càlculs, la quantitat
d’escombraries contaminants a l’Oceà
Pacífic seria equivalent a dues vegades
la grandària d’Estats Units.
Les aus, al trobar-se al cim de la
cadena alimentària marina són uns
bons indicadors d’aquest problema,
ja que s’alimenten d’espècies que a la
vegada mengen unes altres que també
han ingerit aquest nociu material plàs-
Midway, 2009-2010, Chris Jordan tic.

EB45 - 5