Page 6 - Es Busqueret 45
P. 6

Threat  of  plastic  pollution  to  seabirds  is  glo-  anava en paral·lel al consum de carbó al   Els excrements dels
        bal, pervasive, and increasing. Chris Wilcox, Erik   llarg dels anys. Des dels inicis del segle
        Van  Sebille  y  Britta  Denise  Hardesty.  PNAS.  DOI                  flamencs estimulen la
        10.1073/pnas.1502108112             passat,  els teuladers  o  les  aloses  que
                                            s’anaven  incorporant  a  les  col·leccions   ‘neteja’ dels aiguamolls
                                            museístiques presentaven els seus pits   Un equip internacional de cientí-
        La contaminació passada en          cada vegada més negres. Poc després   fics, liderats per la Universitat de Grana-
        les plomes dels ocells              es  va  produir  un  dràstic  descens  de   da, ha demostrat que el flamenc comú
                                            sutge  als  ocells,  ja  que  el  consum  de   facilita, amb la seva femta i la seva for-
             Un equip d’investigadors ha com-  carbó va minvar.  La quantitat de sutge   ma de caminar, la depuració microbiana
        parat el plomatge de més de 1.300   repuntà durant la II Guerra Mundial i en   de  la  matèria  orgànica  als  aiguamolls
        exemplars d’alosa  (Alauda  arvensis)   la dècada posterior, però  des dels anys   salins, millorant la qualitat de l’aigua i
        i gorrió teulader (Passer domesticus)   60 els ocells van recuperant el seu co-  reduint la càrrega de nitrogen, es a dir,
        capturats entre els anys 1880 i 2015. Els   lor blanc original.         fomentant la “desnitrificació”, una funció
        més antics, conservats a museus, eren                                   d’aquests  animals  desconeguda  fins
        de coloració més fosca perquè les se-   El que no poden desvetllar els   avui.
        ves plomes estaven plenes de restes   ocells bruts és quin nivell de contami-
        de combustió de carbó. És a dir, eren   nació hi havia, ja que el color és un valor   Els aiguamolls salins són ecosis-
        obscures perquè estaven brutes. Això   relatiu, però els autors d’aquesta recer-  temes altament productius que actu-
        va permetre als investigadors rastrejar   ca  ja  pensen  a  quantificar  la  pol·lució   en com a filtres naturals, mineralitzant
        la quantitat de carbó a  l’aire al llarg del   del passat comparant l’ennegriment de   la matèria orgànica i reduint la càrrega
        temps. Les aus que formaren part de   les  plomes  dels exemplars  que fa  un   de nitrogen orgànic que reben. Aques-
        l’estudi  muden  el  plomatge  cada  any,   segle volaven sobre les ciutats industri-  ta  funció  “depuradora”  la  realitzen  els
        per tant, el sutge (minúscules partícu-  als americanes o europees amb el dels   microorganismes  que  es  troben  a  la
        les que es produeixen per la combustió   ocells que avui sobrevolen els cels de   columna d’aigua i als sediments, mi-
        incompleta del carbó) s’havia anat acu-  Pequín o Nova Delhi.           llorant en general la qualitat de l’aigua
        mulant sols durant l’any anterior a quan   La contaminación del pasado está escrita en los   i reduint la càrrega de nitrogen.  Les aus
        van ser recollides. Els investigadors van   pájaros  https://elpais.com/elpais/2017/10/09/ci-  aquàtiques, en general, i el flamenc en
                                            encia/1507529646_742858.html
        veure que l’ennegriment del plomatge                                    particular, introdueixen nitrogen i fòsfor
                                                                                als aiguamolls quan dipositen els seus
                                                                                excrements i, a més a més, remouen
                                                                                els sediments,  estimulant així l’activitat
                                                                                bacteriana i produint efectes en casca-
                                                                                da sobre l’abundància de bacteris i vi-
                                                                                rus. Aquest estímul només ocorr durant
                                                                                els anys humits, quan l’abundància de
                                                                                flamencs i el nivell d’aigua de la llacu-
                                                                                na és major. Per contra, durant els anys
                                                                                de sequera, les poblacions de flamencs
                                                                                redueixen molt la seva presència.
                                                                                Flamingos and drought as drivers of nutrients and
                                                                                microbial dynamics in a saline lake.Scientific Re-
                                                                                ports | 7: 12173 | DOI:10.1038/s41598-017-12462-9


                                                                                Detecten contaminació dels
                                                                                filtres solars als ous de les
        Pardal de 1906 vs pardal de 1996 a Illinois UC
                                                                                aus de Doñana
                                                                                    Els compostos químics dels filtres
                                                                                solars presents a les cremes protecto-
                                                                                res i a  altres productes de cura perso-
                                                                                nal han arribat a detectar-se als ous de
                                                                                les aus silvestres del Parc Nacional de
                                                                                Doñana, segons un estudi liderat per
                                                                                l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estu-
                                                                                dis de l’Aigua (IDAEA-CSIC).
                                                                                    És la primera vegada que es de-
                                                                                mostra l’existència d’aquests compos-
                                                                                tos químics als ous d’ocells. Es tracta
                                                                                d’una troballa rellevant, ja que demos-
                                                                                tra que el producte està a  l’ou, abans
                                                                                que l’ocell s’hagi desenvolupat i s’hagi
                                                                                exposat  al  medi,  i  evidencia que  és  la
                                                                                mare la que li ha transferit el contami-
        Aloses de fa un segle vs. aloses actuals UC
                                                                                nant durant la gestació de l’ou.
      6 - EB45
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11