Page 6 - Es Busqueret 45
P. 6
Threat of plastic pollution to seabirds is glo- anava en paral·lel al consum de carbó al Els excrements dels
bal, pervasive, and increasing. Chris Wilcox, Erik llarg dels anys. Des dels inicis del segle
Van Sebille y Britta Denise Hardesty. PNAS. DOI flamencs estimulen la
10.1073/pnas.1502108112 passat, els teuladers o les aloses que
s’anaven incorporant a les col·leccions ‘neteja’ dels aiguamolls
museístiques presentaven els seus pits Un equip internacional de cientí-
La contaminació passada en cada vegada més negres. Poc després fics, liderats per la Universitat de Grana-
les plomes dels ocells es va produir un dràstic descens de da, ha demostrat que el flamenc comú
sutge als ocells, ja que el consum de facilita, amb la seva femta i la seva for-
Un equip d’investigadors ha com- carbó va minvar. La quantitat de sutge ma de caminar, la depuració microbiana
parat el plomatge de més de 1.300 repuntà durant la II Guerra Mundial i en de la matèria orgànica als aiguamolls
exemplars d’alosa (Alauda arvensis) la dècada posterior, però des dels anys salins, millorant la qualitat de l’aigua i
i gorrió teulader (Passer domesticus) 60 els ocells van recuperant el seu co- reduint la càrrega de nitrogen, es a dir,
capturats entre els anys 1880 i 2015. Els lor blanc original. fomentant la “desnitrificació”, una funció
més antics, conservats a museus, eren d’aquests animals desconeguda fins
de coloració més fosca perquè les se- El que no poden desvetllar els avui.
ves plomes estaven plenes de restes ocells bruts és quin nivell de contami-
de combustió de carbó. És a dir, eren nació hi havia, ja que el color és un valor Els aiguamolls salins són ecosis-
obscures perquè estaven brutes. Això relatiu, però els autors d’aquesta recer- temes altament productius que actu-
va permetre als investigadors rastrejar ca ja pensen a quantificar la pol·lució en com a filtres naturals, mineralitzant
la quantitat de carbó a l’aire al llarg del del passat comparant l’ennegriment de la matèria orgànica i reduint la càrrega
temps. Les aus que formaren part de les plomes dels exemplars que fa un de nitrogen orgànic que reben. Aques-
l’estudi muden el plomatge cada any, segle volaven sobre les ciutats industri- ta funció “depuradora” la realitzen els
per tant, el sutge (minúscules partícu- als americanes o europees amb el dels microorganismes que es troben a la
les que es produeixen per la combustió ocells que avui sobrevolen els cels de columna d’aigua i als sediments, mi-
incompleta del carbó) s’havia anat acu- Pequín o Nova Delhi. llorant en general la qualitat de l’aigua
mulant sols durant l’any anterior a quan La contaminación del pasado está escrita en los i reduint la càrrega de nitrogen. Les aus
van ser recollides. Els investigadors van pájaros https://elpais.com/elpais/2017/10/09/ci- aquàtiques, en general, i el flamenc en
encia/1507529646_742858.html
veure que l’ennegriment del plomatge particular, introdueixen nitrogen i fòsfor
als aiguamolls quan dipositen els seus
excrements i, a més a més, remouen
els sediments, estimulant així l’activitat
bacteriana i produint efectes en casca-
da sobre l’abundància de bacteris i vi-
rus. Aquest estímul només ocorr durant
els anys humits, quan l’abundància de
flamencs i el nivell d’aigua de la llacu-
na és major. Per contra, durant els anys
de sequera, les poblacions de flamencs
redueixen molt la seva presència.
Flamingos and drought as drivers of nutrients and
microbial dynamics in a saline lake.Scientific Re-
ports | 7: 12173 | DOI:10.1038/s41598-017-12462-9
Detecten contaminació dels
filtres solars als ous de les
Pardal de 1906 vs pardal de 1996 a Illinois UC
aus de Doñana
Els compostos químics dels filtres
solars presents a les cremes protecto-
res i a altres productes de cura perso-
nal han arribat a detectar-se als ous de
les aus silvestres del Parc Nacional de
Doñana, segons un estudi liderat per
l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estu-
dis de l’Aigua (IDAEA-CSIC).
És la primera vegada que es de-
mostra l’existència d’aquests compos-
tos químics als ous d’ocells. Es tracta
d’una troballa rellevant, ja que demos-
tra que el producte està a l’ou, abans
que l’ocell s’hagi desenvolupat i s’hagi
exposat al medi, i evidencia que és la
mare la que li ha transferit el contami-
Aloses de fa un segle vs. aloses actuals UC
nant durant la gestació de l’ou.
6 - EB45