Page 21 - Es Busqueret 51
P. 21
mètodes d’enginyeria ambiental ter-
restre com la geomalla de fibres biode-
gradables o la col·locació de cistelles
metàl·liques (és a dir gabions), plenes
amb pedra calcària a manera de matriu
d’ancoratge per a fragments de rizoma
de planta adulta. La tècnica que testem
des d´IMEDEA consisteix en el tras-
plantament individual de fragments de
rizoma de Posidonia arrabassada pels
temporals amb ajuda d’un ancoratge
biodegradable artificial. Passats tres
anys des del trasplantament, la super-
vivència és superior al 90%. Mitjançant
aquest mètode s’han replantat 12.800
fragments, en 2 hectàrees de la Badia
de Pollença. Les dimensions d’aquesta
experiència de replantació de P. ocea-
nica són inèdites. Cal recordar que, fins i
tot en un projecte ambiciós com aquest,
la densitat de planta trasplantada es
troba al manco en un ordre de magni-
tud per sota de la densitat natural d’una
praderia en bon estat. Amb les taxes de
creixement de P. oceanica passaran dè-
cades abans que les parcel·les replan-
tades aconsegueixin densitats assimi-
lables a les naturals. Es tracta, per tant,
de no relaxar les mesures de conser-
vació. Mantenir les praderies existents
és, sense cap mena de dubte, l’eina de
gestió més eficaç i optimitzada. La re-
plantació pren protagonisme en zones
ja degradades o bé després d’interven-
cions mecàniques ineludibles.
La plantació a partir de plàntu-
les germinades de llavor té avantatges
logístics importants. Seria desitjable
poder disposar d’un viver que facilités
encara necessitem saber com es com- aquest tipus de material. No obstant
porten els trasplantaments en períodes això, avui dia no existeix tal cosa, ni tam-
A dalt, cnidari sobre rizoma de posidònia. poc el coneixement suficient per a po-
Foto: alumnes participants en el de seguiment superiors a tres anys i sar-ho en marxa. Sabem que els estius
projecte. també com i quan el desenvolupament
de les plantes trasplantades es tradu- especialment càlids incentiven el me-
eix en la recuperació de les funcions canisme de reproducció sexual de la
de l’ecosistema (com són la fixació de planta (és a dir, flor - pol·linització - fruit
sediment, la creació d’hàbitat, etc.). Ci- – llavor - plàntula), però la floració de P.
entífics de diferents grups europeus es- oceanica continua sent impredictible
tem tractant d’optimitzar les tècniques en el temps i l’espai. La planificació de
per tal de maximitzar la supervivència projectes de restauració a mitjana esca-
possible restaurar Posidonia degradada a llarg termini. Des del punt de vista lo- la és difícil si no es pot programar la dis-
en una major escala i sobre la manera gístic, les tècniques de plantació han ponibilitat de material per a la plantació.
de fer-ho.
de suposar unes despeses assumibles Per aquest motiu, la majoria de tècni-
La restauració de Posidonia ocea- per fer que la restauració de praderies ques de replantació s’estan focalitzant
nica és una línia de recerca en auge a degradades pugui, en un futur, conver- en el trasplantament de planta adulta
Balears gràcies al treball de Jorge Ter- tir-se en una eina de gestió més. arrabassada pels temporals.
rados i els seus col·laboradors. També Les tècniques testades fins avui
a Itàlia i França hi ha diferents grups de són diverses. Algunes es basen en el
recerca que exploren la manera d’apli- trasplantament de fragments de rizo- El naixement de Posidonia a
car els coneixements acumulats per tal ma de P. oceanica adulta; unes altres l’aula
de desenvolupar tècniques de restau- s’han basat en la recol·lecció de llavors,
ració adequades per a la seva aplicació la seva germinació i posterior plantació Prèviament a la plantació, una de
a mitjana o més gran escala. En tot cas, les etapes del treball consisteix a man-
de plàntules. S’estan testant a la mar tenir els fragments de Posidonia oceani-
EB51 - 21