Page 4 - Es Busqueret 51
P. 4

Editorial







        Per una estratègia balear de bioseguretat


        El terme bioseguretat es va aplicar inicialment a l’adop-  Manca de suficients mitjans per al control. Cal pren-
        ció de mesures preventives per evitar malalties infec-  dre’s seriosament la importància del control sanitari
        cioses a conreus i ramat, però des de fa dues dècades   als punts d’entrada de mercaderies, dotar de mitjans
        s’aplica també a la defensa front a les espècies invaso-  suficients per realitzar-lo adequadament, i actuar rà-
        res (no necessàriament infeccioses) i organismes modi-  pidament quan es localitzin els problemes.
        ficats genèticament.
                                                               Manca de suficients mitjans per a l’eradicació o con-
        Les espècies introduïdes invasores són aquelles que    tenció. Una vegada detectada l’espècie invasora
        són transportades per l’home fora de la seva àrea de   al medi natural, i molt especialment en els primers
        presència natural, que tenen capacitat de proliferar als   anys, cal combatre amb prou mitjans. Les probabili-
        nous ambients i que provoquen o poden provocar im-     tats d’èxit en el control minven dramàticament amb el
        pactes sobre la natura, la salut o els bens econòmics.  pas del temps.
        L’impacte de les espècies invasores sobre la biodiver-  Dispersió competencial. Son molts i molt diversos
        sitat  és  molt  alt,  ja  que  generen  canvis  dramàtics  en   els organismes administratius que tenen relació amb
        el funcionament dels ecosistemes i fins i tot poden fer   l’entrada de mercaderies biològiques (ministeris, con-
        desaparèixer altres espècies. En general es considera   selleries, consells insulars, i ajuntaments). Les espèci-
        que les espècies invasores suposen la segona causa     es invasores no coneixen barreres competencials, pel
        d’extinció d’espècies a nivell mundial (en el cas d’illes,   que per combatre-les fa falta una estratègia integral
        pot ser la primera causa). Les espècies invasores poden   i compartida.
        actuar en sinèrgia amb altres amenaces, com el canvi   Manca de suficient informació i educació pública. Una
        climàtic, que pot afavorit la seva extensió.
                                                               major consciència social sobre la importància de la
        Els seus efectes no es limiten a l’àmbit de la biodiver-  biodiversitat (tant ecològica com econòmicament)
        sitat, i tenen una important derivada econòmica. Els   i sobre l’impacte de les espècies invasores facilitarà
        canvis i impactes als ecosistemes ens acaben passant   l’adopció de les polítiques necessàries. La lluita con-
        factura tard o d’hora, però en els casos en que s’afecta   tra organismes invasors, que en definitiva són també
        a sectors productius (per exemple l’agricultura, l’apicul-  éssers vius, no genera simpatia social ni vots. Però és
        tura, etc) els costos es fan palpables de forma més rà-  una responsabilitat que els nostres governants no po-
        pida. De la mateixa manera els canvis en el paisatge i la   den defugir.
        biodiversitat poden afectar l’economia turística.
                                                               Manca, en definitiva, una estratègia de bioseguretat.
        La nostra condició d’illes dificulta l’arribada natural de   Altres indrets del món han aprofitat la seva condició
        noves espècies a les Balears, ja que moltes no poden   insular per protegir la seva biodiversitat i la seva eco-
        superar la travessa marítima. D’altra banda, l’arribada   nomia front a les invasions biològiques, conscients de
        de flora i fauna de la mà de l’home té lloc en general   la seva importància.Aquí malauradament només ens
        per poques portes i ben identificades: ports i aeroports.   preocupam quan l’invasor afecta o pot afectar sectors
        El  comerç  i  els  viatges  són  pràcticament  les  úniques   econòmics sensibles com l’agricultura.
        vies d’entrada a regions insulars. A diferència del conti-  A la vista del passat i el present, és previsible un futur
        nent, on les espècies invasores poden arribar fàcilment   amb noves arribades i extensions d’espècies invasores
        per terra estenent-se de forma natural, o mitjançant el   a les Balears, amb uns efectes que normalment són
        transport terrestre de mercaderies absolutament in-   greus o molt greus sobre la biodiversitat i altres ele-
        controlable, aquí gaudim d’una condició excepcional   ments fonamentals de la nostra vida. No es pot seguir
        per poder controlar l’arribada d’espècies indesitjables.
                                                              actuant tard, reactivament, selectivament i de forma
        Tot i així, en el que va de segle XXI han progressat a les  improvisada i insuficient. •
        Illes les invasions de diverses espècies sense que s’ha-
        gin pogut controlar adequadament, i un grapat d’elles
        fins  i  tot  han  aconseguit  protagonisme  als  mitjans  de
        comunicació. Sembla que no tenim prou capacitat per
        evitar l’entrada i extensió d’espècies perilloses a les Ba-
        lears. Què està fallant? Segurament moltes coses:

          Manca d’una base jurídica sòlida, àgil i eficient. La mi-
          llor forma de lluitar contra les invasores és no deixar
          que arribin al medi natural. Les estratègies aplicades
          fins ara són bàsicament reactives, d’intervenció quan
          la plaga ja s’ha estès. Cal disposar d’eines legals per
          aturar els invasors a la porta d’entrada.



      4 - EB51
   1   2   3   4   5   6   7   8   9