Page 7 - Es Busqueret 51

dant són les gavines Larus michahellis, Metodologia identificació puntual amb el telescopi.
sobretot als territoris més propers a la En total 240 minuts d’observació activa
costa on pot suposar quasi el 70% de Es va començar determinant un en un radi de diversos quilòmetres
captures (AQUILA a-LIFE, doc. int.). lloc que tingués bona visibilitat sobre
una gran àrea dins cada un dels terri- Les visites es van fer amb una o
Malgrat ser una espècie de mida toris de cria d’àguila cuabarrada i que dues setmanes de diferència, i hi par-
grossa i d’aspecte rabassut (150-160 cm fos de fàcil accés per part dels obser- ticiparen tres ornitòlegs diferents, tots
de punta a punta de l’ala i uns 2 quilos vadors. També es determinaren altres ells amb bona experiència en la detec-
i mig de pes), és una espècie notable- llocs on no hi havia constància de la ció i identificació dels rapinyaires bale-
ment discreta i molt poc observable. presència d’aquest rapinyaire a la resta ars.
El projecte AQUILA-a-LIFE té una part de l’illa, per així poder comparar xifres.
molt important de la població de Ma- En total vam concretar 12 punts amb
llorca (més de la meitat) dotada d’emis- presència permanent d’aquesta espè- Detecció de problemes en la
sors GPS que concreten exactament la cie i 18 punts més sense territoris, però metodologia i proposta d’un
seva posició cada pocs minuts i per- que representessin la majoria d’hàbitats nou estudi
meten el seu seguiment per part dels de Mallorca (Mapa 1 i Fotografies 1 i 2).
tècnics del projecte però, tot i sabent A l’estudi, s’anotarien dades sobre la De seguida, però, ens vam trobar
prèviament el lloc precís on es troben, presència (i abundància relativa) d’àre- amb el problema de com valorar la re-
són difícils d’observar en la gran majoria es obertes de carritxar, de pinars, de petició dels individus detectats, i com-
de les ocasions. boscos d’alzines, de marines d’ullastre i provàrem que l’esforç d’atenció reque-
Per a tenir més dades i poder de- llentiscle, de mosaic agrícola, de zones rida per part dels observadors era molt
tectar indirectament la seva presència, cerealistes i de la presència significativa alt, per la qual cosa es va contactar amb
es va decidir estudiar les altres espèci- d’àrees urbanes. També si era una zona na Beatriz Martínez-Miranzo, doctora
es d’aus rapinyaires (les seves compe- muntanyosa, si hi havia turons o si, en en Zoologia de la Universitat Complu-
tidores i, com hem dit, a vegades tam- general, era una zona plana (vegeu Grà- tense de Madrid (i que ja havia fet tre-
bé les seves preses) presents als seus fica 1). balls sobre aquesta espècie a Aragó i a
territoris, però havia de ser un mètode Entre la darrera setmana de maig Mallorca) (Martínez-Miranzo, B. 2016a,
senzill i poc complicat, que fos fàcil i la primera de setembre, un sol obser- Martínez-Miranzo, B. 2016b i Martínez-
d’entendre i d’aplicar. D’aquesta mane- vador va fer dues visites a cada un dels Miranzo, B. 2020).
ra intentàrem trobar un “índex de pro- 30 punts. Dues hores seguides al matí, Després d’uns breus debats, es va
babilitat de detecció” dels rapinyaires. sempre entre les 08:30 a les 11:30 h, i modificar notablement l’estratègia per a
Una xifra, en definitiva, que podria ser dues d’horabaixa, entre les 17:00 i les un proper nou estudi que recollirà da-
comparada amb altres àrees on no hi ha 20:00 h, anotant el màxim d’individus des a l’hivern i a l’estiu dels propers dos
territoris i treure’n conclusions. Una ve- observats de manera simultània a tota anys per a determinar molt millor les
gada obtingut, es podria seguir l’evolu- la zona. Es va fer mitjançant una recerca dades de detectabilitat dels rapinyai-
ció futura repetint el procés de manera visual amb l’ajuda dels prismàtics i una res a Mallorca. Es reduirà el temps de
sistemàtica. cens efectiu, es minimitza la repetició

EB51 - 7