Page 7 - Es Busqueret 49
P. 7

dant són les gavines Larus michahellis,   Metodologia                   identificació  puntual  amb  el  telescopi.
        sobretot als territoris més propers a la                                En total 240 minuts d’observació activa
        costa on pot suposar quasi el 70% de    Es  va començar  determinant  un   en un radi de diversos quilòmetres
        captures (AQUILA a-LIFE, doc. int.).   lloc que tingués bona visibilitat sobre
                                            una  gran  àrea  dins  cada  un  dels  terri-  Les visites es van fer amb una o
             Malgrat ser una espècie de mida   toris  de  cria  d’àguila  cuabarrada  i  que   dues setmanes de diferència, i hi par-
        grossa i d’aspecte rabassut (150-160 cm   fos de fàcil accés per part dels obser-  ticiparen tres ornitòlegs diferents, tots
        de punta a punta de l’ala i uns 2 quilos   vadors. També es determinaren altres   ells amb bona experiència en la detec-
        i mig de pes), és una espècie notable-  llocs  on  no  hi  havia  constància  de  la   ció i identificació dels rapinyaires bale-
        ment discreta i molt poc observable.   presència d’aquest rapinyaire a la resta   ars.
        El projecte AQUILA-a-LIFE té una part   de l’illa, per així poder comparar xifres.
        molt important de la població de Ma-  En total vam concretar 12 punts amb
        llorca (més de la meitat) dotada d’emis-  presència permanent d’aquesta espè-  Detecció de problemes en la
        sors GPS que concreten exactament la   cie i 18 punts més sense territoris, però  metodologia i proposta d’un
        seva posició cada pocs minuts i per-  que representessin la majoria d’hàbitats   nou estudi
        meten el seu seguiment per part dels   de Mallorca (Mapa 1 i Fotografies 1 i 2).
        tècnics del projecte però, tot i sabent   A  l’estudi,  s’anotarien  dades  sobre  la   De seguida, però, ens vam trobar
        prèviament el lloc precís on es troben,   presència (i abundància relativa) d’àre-  amb el problema de com valorar la re-
        són difícils d’observar en la gran majoria   es obertes de carritxar, de pinars, de   petició dels individus detectats, i com-
        de les ocasions.                    boscos d’alzines, de marines d’ullastre i   provàrem que l’esforç d’atenció reque-
             Per a tenir més dades i poder de-  llentiscle, de mosaic agrícola, de zones   rida per part dels observadors era molt
        tectar indirectament la seva presència,   cerealistes i de la presència significativa   alt, per la qual cosa es va contactar amb
        es va decidir estudiar les altres espèci-  d’àrees urbanes. També si era una zona   na  Beatriz  Martínez-Miranzo,  doctora
        es d’aus rapinyaires (les seves compe-  muntanyosa, si  hi havia turons  o si, en   en Zoologia de la Universitat Complu-
        tidores i, com hem dit, a vegades tam-  general, era una zona plana (vegeu Grà-  tense de Madrid (i que ja havia fet tre-
        bé les seves preses) presents als seus   fica 1).                       balls sobre aquesta espècie a Aragó i a
        territoris, però havia de ser un mètode   Entre la darrera setmana de maig   Mallorca)  (Martínez-Miranzo,  B.  2016a,
        senzill  i  poc  complicat,  que  fos  fàcil   i la primera de setembre, un sol obser-  Martínez-Miranzo,  B.  2016b  i  Martínez-
        d’entendre i d’aplicar. D’aquesta mane-  vador va fer dues visites a cada un dels   Miranzo, B. 2020).
        ra intentàrem trobar un “índex de pro-  30 punts. Dues hores seguides al matí,   Després d’uns breus debats, es va
        babilitat de detecció” dels rapinyaires.   sempre entre les 08:30 a les 11:30 h, i   modificar notablement l’estratègia per a
        Una  xifra,  en  definitiva,  que  podria  ser   dues d’horabaixa, entre les 17:00 i les   un proper nou estudi que recollirà da-
        comparada amb altres àrees on no hi ha   20:00  h,  anotant  el  màxim  d’individus   des a l’hivern i a l’estiu dels propers dos
        territoris i treure’n conclusions. Una ve-  observats de manera simultània a tota   anys per a determinar molt millor les
        gada obtingut, es podria seguir l’evolu-  la zona. Es va fer mitjançant una recerca   dades de detectabilitat dels rapinyai-
        ció futura repetint el procés de manera   visual amb l’ajuda dels prismàtics i una   res a Mallorca. Es reduirà el temps de
        sistemàtica.                                                            cens  efectiu,  es  minimitza  la  repetició










































                                                                                                            EB51 - 7
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12