Temperatura marina i nigulets submarins, peixos forans...
Curiositats de nedar jugant netejant la mar a sa tardor, sa primavera d'hivern.
Inspirades observant es peix papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense
Es darrers anys s'aigua superficial de la mar es nota ben càlida,
i a més fondària! És extraordinari, implica una massa d'aigua i una energia calorífica estotjada descomunal.Com sempre, i d'antic, a sa primavera d'hivern s'atmosfera i enterra es refreden abans que s'aigua marina o ses coves des subsol. Però ara sa calor marina dura més, es nota sa inèrcia de sa calor a la mar durant sa tardor.
Amb això es capficos de tardor semblen més agradables i independents de s'estació de s'any, de sa meteorologia, de s'hora, de si fa Sol...
I també afecta d'altres maneres que no van tan bé as medi i a sa vida marina, a noltros i a sa pràctica de cuidar ses voreres grimpant i nedant recollint fems.
Diferència amb s'estiu
Es final d'estiu i sa tardor són ben diferents a ses setmanes centrals i més càlides d'estiu. A inici o mitjans d'agost sa calorassa marina afecta a ses algues i plantes com sa posidònia, i ats animals, i ompleix tot de baf... Ens costa fer moure'ns a certes hores, anar a peu a nedar... I de nit és difícil es descans i sa recuperació per a tots ets animals. I sembla que hi ha com menys freqüència pluja i escorrentia de fems, però després cau de cop, amb una ventada o una plujota...
I també s'ha trastocat es vent de s'embat, que removia s'aigua verda i atracava es fems a sa vorera gairebé cada dia d'estiu.
Durant es capficos sa pell calenta banyada torna més tova, i és fàcil patir erosions i ferides que són un cau de cultiu d'infeccions. S'han de tractar abans i millor, i sa cura limita poder nedar i recollir fems nedant.
I sembla que també tanta calor empitjora s'efecte des contaminants i plàstics... Que quan es supera certa temperatura de s'aigua de cop afecten mooolt a sa vida marina.
O ses temperatures marines de més 28°C duren més setmanes. Ses que supòs que activen es metabolisme i sa fam des crancs, peixets... I ens mosseguen més sa pell, ben tova, i ens convé nedar vestit.
En es futur pròxim, amb s'aigua tan calenta, possiblement s'adaptin aquí soques de microbis de latituds càlides, que tornen perillosa qualsevol ferideta nedant.
Canvis de tardor
S'aigua calenta ara arriba més a sa tardor i hivern, i aleshores hi ha contrast amb ses borrasques fredes. Gradients, diferències d'energia, una meteorologia puntual i local violenta, onotes... Es temps tendeix a una altra forma de ploure, menys beneficiosa pes camp, i també impacta a la mar, amb més erosions per ones i escorrenties de residus. O hi ha més tempestes de llamps que ens aturen poder anar a fer capficos. Inclús alguna ona potent, veloç i baixa de meteotsunami o rissagues, que ve de lluny i ens sorpren a racons poc habituals. Són un conjunt de fenòmens que afecten ses voreres i a qui hi neda, que provoquen accidents i descontrol de residus.
Però en general fa més dies d'aigua calenta per a nedar de tardor i bona part d'hivern. I és agradable tanta temperatura, que ajuda a nedar més còmodes i s'allarga sa temporada de capficos amb poca roba d'abrig.
Es nedadors a la mar perceben molt es canvis de temperatura, i més si es cerca nedar amb roba àgil i fina! 🏖
Triant lloc poc fondo, assolellat i a recer des vent, per a nedar netejant la mar
Sa temperatura alta en es capficos de tardor encara varia prou segons ses ones i sa meteorologia, i d'altres circumstàncies des moment, des lloc... Ens va bé conèixer aquests detalls, per a encertar es millor moment i lloc teb, per allargar es capfico amb menys roba, més còmodes i segurs, adaptats a cuidar s'entorn netejant s'aigua nedant i passant gust.
En general, sa temperatura es manté més elevada a ses voreres poc fondes de molta extensió. Per exemple ses cales grosses a recer, ses platges àmplies i protegides, amb molta zona calmada, poc fonda i assolejada. I el més senzill de tardor és triar es lloc i hora amb poc nigul, poca ombra i a recer des vent, amb s'aigua encalentida per es Sol. Poc després des migdia solar es manté unes hores es màxim de temperatura de cada dia. Això dit en general, si durant es dia no hi ha un refredament sobtat per pluja, niguls, un canvi a s'orientació des vent, de ses corrents, ones...
A s'inici de sa tardor i s'octubre, s'aigua més superficial i calmada marina pot arribar a un diürn d'almanco uns 25°C. I ull, que això seria es màxim ben superficial, i a racons extensos de poca fondària, a ses hores més càlides i des dies més assolejats, a recer, amb calma marina...
A principi de novembre serien uns 23-24°C, i 21 a finals, i pes desembre ronda es 17-18 graus.
Es mínim anual, des màxim diürn, per mi que varia un poc segons es temporals, però sovint tendeix a ser cap a finals de febrer amb uns 14-15 graus, i no tant cap a març. Em sembla que hi ha anys que dura menys, però depèn de sa meteorologia freda.
En aigua amb una màxima de 23 graus de tardor, és gairebé talment com sa normal o mitjana des darrers dies de final de primavera. Però de tardor es Sol va més baix, i es dies s'omplen més de niguls, vent, ones...
Quan fa bon dia, en aigua superficial a 23 graus, es pot intentar nedar tira-tira almanco dues hores, per exemple, sense sa roba càlida de natació, es neoprè... Gairebé és com sa temperatura de ses piscines de natació esportiva. Perquè algunes s'encalenteixen a uns 23-26°C. A menys que ses piscines d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge de 27-29 graus.
S'adaptació as fred varia molt. És clau sa intensitat i sa duració de sa pràctica. I s'hàbit, s'adaptació personal, es metabolisme energètic en es ritme circadià, setmanal, mensual...
I és especial quan volem netejar i tractar un racó viu amb més tacte, delicadesa i gentilment... Si nedant ens movem poc ens caldrà més brevetat, equipament de roba i preparació... I també quan només nedam netejant bastant quiets, i a una zona més freda, ombrívola, amb pocs desplaçaments, i hi enfonsam es cap...
Racons refredats degut a s'orografia, corrent i ones de fons
S'aigua calenta salada és menys densa i 'pesa' menys que sa freda, sura més i tendeix a desplaçar-se cap a sa part superficial de la mar. I defineix una franja visible, com separada, on inclús sa microvida o es seu comportament hi varia. En canvi, com més profund es neda s'aigua es perceb més freda... Però, ull, no és així sempre, sempre, llegiu a un grapat de paràgrafs més avall, el que succeeix quan sura aigua freda dolça a la mar...
Per sobre d'una mar calmada s'estructura una capa fina calenta, com una franja en estrats. I sa més marcada és sa més superficial. A uns pocs milímetres o centímetres de profunditat es contrast de temperatures pot ser gros si hi ha molta calma i fa Sol, poc vent...
És peculiar s'efecte a ses voreres més exposades a ses corrents d'aigües profundes. On ses aigües fondes que s'atraquen a sa costa troben s'obstacle des fons i s'eleven. I el que ve pes fons aflora a sa superfície, entremig de s'aigua superficial càlida, i en baixa sa temperatura.
🌡 
Just on aflora s'aigua fonda es capfico i es nedar torna ben fred degut a aquesta relació entre orografia de sa costa i ses corrents fondes.Això varia segons sa direcció de ses ones de fons i de ses corrents durant aquella estona. És útil diferenciar-ho, per a no nedar on és massa fred.
I és que ses corrents i ones de fons poden anar ben diferents a ses ones des vent. I tocant es fons i entre puntes de sa costa flueixen diferent. Per exemple, formen rotors i calmes a darrera es sortints des litoral, en es racons a resguard. I just allà, vist des de fora de la mar sembla calmat, però en nedar-hi ens sorprenen ses corrents fortes i es vaivens potents i freds.
Mar refredat per ses precipitacions, surgències i abocaments dolços
S'aigua dolça i freda de sa pluja baixa ràpid sa temperatura de sa superfície de la mar. La pot refredar dos o tres graus de cop!
A s'inici de primavera d'hivern sa temperatura es recupera prest, en un o dos dies, perquè la mar tèbia és grossa, amb molta massa, com amb molta 'inèrcia' de calor.
I a mitjans de novembre ja es nota bastant que no recupera sa temperatura tan ràpid. Es fa més evident sa inclinació i sa manca de Sol, i es suma a més pluges, vents forts i freds...
S'aigua dolça de sa pluja pesa menys, és menys densa i sura més, per no tenir sa sal, encara que sigui més freda que la mar. Aquí s'aigua és més densa per sa sal que per sa fredor. I si està congelada com es calabruix encara flota més.
I hi arriba s'aigua dolça i freda indirecta, que ve de terra amunt d'un vessament o un abocament a una pluvial, un torrent... Per exemple he vist a pluvials sobrants de regadius, de gespa i plantes... I de netejar o regar pistes esportives, alguna de gespa artificial o cautxú, de rentar cotxos, bugada a terraces o comerços... I de sa neteja de carrers amb excrements, sa neteja d'animals a comerços, o granges amb abocaments de residus de ramaderia a torrents... I piscines o pous negres abocant o filtrant arran de mar, o en es subsol a cavitats... I sa neteja d'aceres, carrers i terrasses, platges de piscines... O aigua bruta per incidències i pèrdues des clavegueram cap a ses pluvials, quan es saturen amb ses pluges torrencials. O dets embossos deguts a ses tovalloletes, i és que ens es clavegueram fins tot apareix arena, terra, branques, lones, mobles i matalassos!
En principi ets emissaris d'aigües residuals abocarien i dispersarien sa seva brutor lluny de sa vorera. Això quan funcionen bé, si no s'embossen, foraden o espenyen. I a més, a algunes voreres s'aigua dolça bruta brolla de tubs d'aigües residuals avariats o oberts. O més rar encara, que hi hagi aigua calenta salobre que prové de refrigerar.
S'aigua bruta dolça es comporta una mica com s'aigua dolça natural subterrània que arriba a la mar un temps després de ploure, que brolla i ascendeix d'una surgència submergida en es fons.
Ses plomes o ventalls d'aigües brutes dolces floten, i sa seva taca pot arribar a mesurar més d'un quilòmetre. I segons es vent i s'ona poden arribar surant a sa vorera i acumular-se en es calonet a on nedam.
🏞
S'aigua dolça sura bastanta estona sense mesclar-se amb sa salada. Va per a sobre de la mar durant hores, o encara més si és molta i hi ha calma a la mar. Sa seva capa dolça s'estén com si fos una taca d'oli, escampant-se fina.
S'aigua dolça, bruta o neta, s'acumula en es racons i entrants de sa costa arrecerats des vents sortints. Així a algunes voreres i calonets sa superfície de la mar torna dolça i freda. Hi queda com aturada, tot i ser dins la mar. Forma una bassa freda i estancada, i queda aïllada entre sa gran extensió d'aigua més càlida i salada! Es manté quieta fins que la mouen ses corrents, es vents i ses ones, o es dissol més lentament. 🌩 Si cau o brolla prou aigua dolça, es refreda s'aigua superficial a ses voreres durant uns dies, fins que s'escampa més, es dispersa es seu fred i sa dolçor.
Es punts freds de la mar superficial afecten mooolt a es capficos! Sa diferència de temperatura és grossa, i en pocs metres de separació! Es nota ben prest a sa pell i es cos, i més si es neda sense tratge, hi, hi...
Imatge adaptada de XKCD a https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png
Aquest croquis, serviria? Idò, s'humor va bé pets esbarjos aquàtics, i amb so fred... 
Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!
Quan es neda a mar obert, si es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant es pateix pes canvi de temperatura...
Convé fixar-s'hi! 
Ajuda atendre a què s'aigua dolça a la mar es veu amb sos ulls. No només es percep amb sa pell o amb sa fredor des cos. Aquesta peculiaritat és ben visible, i es troba fàcil nedant observant amb ulleres de nedar.
Hi ha una capa d'aigua dolça neta translúcida surant degut a es canvi de densitats! Basta cercar s'efecte òptic creat pes canvi de densitats des medi aquàtic, que és típic des dies que plou i arriba aigua dolça a la mar calmada.
Primer apareix una capa tèrbola o translúcida superficial, que és deguda a aquests efectes òptics de ses diferents densitats de s'aigua. Una persona nedant surant a la mar, si està a sobre de s'aigua salobre i dolça veurà es fons borrós. Inclús si es mira ses mans o es peus semblen borrosos!
I és sorprenent,
perquè basta baixar es cap a uns pams de profunditat, i de cop sa vista torna nítida i transparent! 
Això és perquè quan es baixa a més avall d'aquesta franja superficial dolça i poc densa, s'entra en un entorn d'igual densitat, i s'evita s'efecte òptic de sa terbolor pes canvi de densitats.I nedant, sorprèn mooolt que en submergir-se s'aigua fonda és més càlida que sa que sura!
☺ Es sent manco fred nedant pes fons que surant! Uau... O també sorprèn que quan es neda d'hivern en un racó amb aigua dolça freda, i després es va cap a mar obert, hi ha boon gustet!
Just a uns pocs metres, fora d'aquest redol dolç, de cop es percep que s'aigua de la mar és càlida i nítida! Uau... 
Una situació o particularitat diferent, molt localitzada, succeeix en es punt exacte on hi ha ses surgències submarines, que son com fonts submarines d'aigües dolces. Es seu flux és fred, peró va pujant cap a sa superfície perquè és dolç, sense sal densa. I tot es seu trajecte submarí vertical i aferrat alrededor seu és manté borrós i fred!
I és un bon truc emprar ses surgències a tocar de ses voreres, perquè permeten acabar es capficos amb sa pell més dolça. I en s'estiu, amb la mar calentota, conèixer aquestes surgències permet nedar més agradable i alleugerir sa fatiga pes baf. 
A sa seva vorera, es dies de més calor, es repòs es pot alternar amb un bany dolç i refrescant! 
Inclús amb alguna dutxa, omplint-ne una bossa, i així treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar. 
✌I si es coneix s'entorn, s'aigua dolça d'aquestes surgències marines potser poden servir per a omplir sa cantimplora. Amb molt ull a si cal potabilitzar-la, o a si podés haver contaminacions terra amunt, per exemple de filtracions o vessaments d'aigües brutes o lixiviats de residus...
.
I també hi ha tels i nigulets dolços colorits!
S'aigua dolça que arriba a la mar amb ses hores es va mesclant amb s'aigua salada, i aleshores es veu en un altre efecte paregut. És com una terbolor diferent, més colorida i visible mlrant horitzontalment. Fa com un tel o franja de 'sopa' fineta, i està aferrat just a davall de sa capa dolça translúcida incolora inicial. Part és un tel finet marró, o grogós o més ample, i mer mi que més verdós a sa seva part de més avall. Supòs que es veu així degut a ets intercanvis de sals i superposicions per ses densitats. O no sé si hi intervindria sa pols, o sa microvida, qualque altre efecte fisic, o de microvida... I aquests tels finets submergits es van estenent o difuminant, creixent com una franja de tons verds o un poc groguencs, a poc a poc, potser durant un dia o dos.
Foto típica estiuenca d'aigua calenta verda a zona de platja poc fonda i a recer d'ones. Amb molts de detrits de dutxes salades, orina, olis de cremes... Sa verdor és per microalgues superficials. Va minvant sa verdor a devers un parell de metres de fondària i ja sortint de sa cala. Ses algues no tendrien perquè ser tòxiques, hi ha moltes espècies! Però poden afectar si després moren de cop i massivament, i es detrits ofeguen es fons.
Es tels finets entre capes d'aigua diferent no són com es canvis de color típics, que succeeixen més en general, a algunes zones o èpoques, on s'aigüa de la mar té més to verd o groguenc fins a bastanta fondària. Això comú seria diferent, ampli i estacional, i no és una franja fina que apareix amb s'aigua dolça d'una pluja.
També és comú i estacional es color verdós quan fa dies de molta calor i hores de Sol. En es racons de ses cales, degut a ses floracions, es blooms de microalgues, i sa columna d'aigua torna ben verda. Però aquesta darrera situació també és diferent des casos més greus, amb hipòxia des medi, mortaldat, eutrofització, aparició de microbis més tòxics... Que succeiria en es racons més calmats de voreres tancades, amb filtracions d'aigües brutes, molts banyistes... Possiblement també es micro i nano plàstics empitjorin una micona aquest cicle, almanco ho sembla a algun model teòric. Seria degut a què provocarien sa mortaldat de plàncton petit, o microscòpic que caça i acumula es micro i nanoplàstic amb contaminants, que perduren, i afecten més i de cop quan fa calor...
O hi ha nigulets blancs, fets com de micro bimbolletes d'agulla, però sense ser bimbolles!?És un altre efecte puntual, com de nigulets estacionaris blancs, bromes o boirines submarines superficials! A vegades apareixen sense pluja, però altres pics just quan plou i la mar és calmat. I aquesta boirina subaquàtica pot ocupar grans extensions de mar, o no, i ser nigulets petitons, de pocs metres d'ample. Això passa per exemple a on arriba un broll d'aigua a la mar, que davalla concentrat en un punt a la mar, per exemple després de ploure una mica.
Nedant per sobre d'aquesta boirina o nigulet es veu tot boirós, blanquinós... Per a observar-ho, es millor punt de vista és des de uns metres seu, de través horitzontalment, o submergir-se prou lluny davall seu. I aleshores podeu atinar i veure com aquest nigulet és ben aturat flotant aprop de sa superfície.
Passada una bona estona, unes hores o a vegades un dia, es nigulet es va desfent, i va baixant a mig pam i creix fins a devers uns dos pams de fondària potser.
Aquests nigulets submarins semblen fets com d'aigua tenyida de blanc, encara que sigui prou neta. Alguns potser es veuen més així per sa pols a sa pluja, però per mi que bastants succeeixen només amb so procés físic de contrast de salinitat i temperatura, o potser hi intervé tambè qualcun procés físic o microbiològic, de plàncton, o de reproducció d'animals...
⚗
Aprop dets entrants de ses voreres hi ha baixants de pluvials, i nigulets blancs similars. Ull! Sovint son aigües dolces brutes!Fan bafs que maregen, irriten si hi ha contacte llarg a parts sensibles i ferides, o quan sortim de s'aigua, perquè s'evaporació concentra sa contaminació a sa pell.
Poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament. I contenir residus de lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants... A vegades provenen netejar a terraces, piscines, contenidors de fems, o cotxos! I aboquen poals i s'aigua bruta enterra, es carrer o en es conductes de ses aigües pluvials. ☣
Altra cosa son ses capes finíssimes que suren a ses calmes i es vent escampa. Poden ser de pols de terres, o si tenen un to grogós o verdós en primavera solen ser de pol·len des pins.
Peró si son capes iridiscents, com aquí a sa foto, és mala senyal! Solen ser capes de contaminació moolt tòxica que s'escampa, del que nomem vernis que es va desfent (chapapote) o residus de greixos de motors que perden olis, benzina, gasoil... Per exemple, es banyistes a cales o platges, i es nins cercadors de crancs a Mallorca ats anys 70s i 80s gairebé sempre acabaven amb vernis aferrat en es peus! Mala cosa!
En general es tels i nigulets típics de desprès de ploure van creixent durant un dia, i després es van dispersant, dissolvent-se i difumlnant-se en un dia o dos.
Supòs que son processos que poden variar segons s'aigua i el que contengui. Ses etapes per mi que coincideixen sovint en aquest ordre, que son comunes. Però ets efectes i sa durada variarien una mica. Pentura segons variables de ses quantitats, es contrast de ses temperatures, s'horari de sa pluja i sa llum, s'època, ses contaminacions, si hi ha molta microvida, o si tot es dispersa amb ones i vents... Calor, llum i afectacions a vida petitona filtradora, es menjar de peixos...
🌡
A ses voreres calmades es veu més com es formen diferents tels verdosos o ses boirines blanquinoses, a vegades d'algunes de reproduccions, d'ous i esperma d'animals.Ses ones de ses rompents ho acumulen, remouen... Influeix a sa vida que hi viu, com es crancs,
o a sa que hi flota, com es plàncton de larves, ous, gambetes, 
copèpodes, rotífers... Tot això és intens ats entrants de ses voreres, entre esculls, en es cocons o basses...I també hi influeix molt s'aigua freda dolça que arriba amb una pluja o escorrentia... I igual s'aigua bruta que sura més, o sa llum artificial, es renou de ses barques, ses ombres de ses visites, o que van trepitjant...
Inclús es Sol i sa Lluna hi influeixen bastant a aquestes capes superficials, per sa calor, o per es tipus de llum.
Sa llum de sa Lluna és més freda, però proporcionalment més blava o actínica, no és intensa, però sí potenta, i marca ben diferent es colors, i ses etapes de molta vida marina.
🌡Com sa llum ultravioleta a una sala de ball, que torna llampants a alguns colors, i ens inspira a festejar!? Sa lluna, o sa falta de lluna, fa de senyal, i de cupido marí! Hi, hi...
Segons sembla, a partir de certa temperatura alta de s'aigua (>29°C?)
es fems i contaminants de cop afecten mooolt més, a es menjar des peixos, a sa microvida. Ats animals filtradors i as zooplàncton que filtren moltíssima aigua. Per això acumulen molts de nanoplàstics, i es seus additius tòxics o es contaminants adherits. 
En canvi, es plàstics perduren més anys i es degraden lent a llocs freds, foscs, calmats, ombrívols, fondos o poc airejats....
Per un altre costat, a sa zona superficial pot haver altres brillantors, reflexos típics o 'nigulets'. Per exemple uns nigulets més breus, fets de bimbolletes que s'enfonsen amb sos xocs de ses ones. Ben comuns tot l'any, just mirant aprop d'on piquen ses ones, o si nedant s'hèlix d'alguna embarcació o moto subaquàtica ens passa massa aprop. Són nigulets diferents, més dinàmics, i només duren uns segons o poques hores, depenent de si ses ones continuen picant fort a devora.
I és curiós que alguns peixos trien aquests nigulets dinàmics. Com ara ses oblades (Oblada melanura), que hi ha dies que hi cerquen, i que piquen a hams surant de pescadors que ho aprofiten. Ses oblades neden ben àgils per ses rompents, van com jugant, gairebé semblen surfejar subaquàticament!
Hi, hi... 
I també es fa molt visible s'espuma surant, feta de sa matèria orgànica microscòpica, de micro vida, o sa seva mortaldat i de detrits... Es veu fàcil a ses esteles d'embarcacions es dies de calma.
Per mi que s'espuma deu ser més comuna després de sa mort des blooms de vida, amb un contrast de fred o s'aigua dolça...
A vegades s'espuma apareix aprop d'on s'aboquen clavegueres o aigües residuals, cosa que succeeix inclús a grutes marines! Just a entrants on s'acumulen residus aprop de sa costa.
A ses voreres amb molts residus i restes orgàniques on ses ones i vents piquen fort durant hores o dies, i cap a terra, es formen com "festes d'espuma" natural!
En principi ses "festes"
d'espuma natural són estacionals, de cicles habituals, quan arriba es fred... Però supòs que deuen variar si abans hi ha hagut molts vessaments orgànics, o contaminants, mortaldat...I pentura també deuen variar a més si la mar estava més calent, i de cop torna més fred amb una pluja, per es contrast des canvi climàtic.Ull que espumes, esquitxos i aerosols possiblement porten contaminants! Uns que floten formant espuma, tensioactius, surfactants... -
surfers d'ones i enlaire! Alguns són "per sempre", com es PFOS i PFAS afegits a plastificants, es microplàstics, o productes de netejar sq roba, i residus de mooooolts productes. S'acumulen espenyats i esquitxats entre roques, van terra amunt, floten llargues distàncies, centenars o milers de quilòmetres! i alguns ens causen patologies greus a baixíssima concentració, o en transferim mitjançant sa reproducció a ses següents generacions.
🖼
🏝🏖Tot això pot passar a entrants marins amb baixants d'aigua dolça aprop, o d'aigües brutes o tèrboles, i de residus i detrits. I poden quedar arraconats des vents i acumulats durant llargs períodes, junt amb objectes que arriben flotant, com fustes o plàstics antics.
Hi pot haver fems erosionats, que ja es desfan fàcil, i que tornen més poblats de vida, o com un substrat amb incrustacions i plaques de microvida.
Aquí a ses voreres es residus pateixen més xocs, canvis de temperatura o llum. Tot junt i acumulat accelera s'erosió des residus, o almenys és diferent. Aquí ses ones des temporals poden tornar aviat es residus vells. I els van fent surar o enfonsar segons guanyen vida aferrada i pes, o al revés, algues que els tornen a fer surar uns dies... I amb sos xocs es fan més petitonets, com es micro i nanoplàstic, que van mar i aire enllà. Com "espurnes" salades i aerosols que floten a s'aire, i es dispersen... Així es micro plàstics i detrits tornen a terra i aire amunt, floten volant cap a tot es planeta. Una mica com sa pols des pneumàtics...
A terra, a llocs secs i a ombra, es fems poden quedar-hi anys, i enterrar-se, si no es recullen grimpant.
Idò succeeix similar amb so fems que s'acumula a ses voreres d'aigua a recer des vents i ones o corrents sortints.
Amb tot això junt, sa microvida més patògena o resistent s'adapta i multiplica, degut a sa presència de residus de medicaments o clavegueram. I queda més aferrada a es microplàstics vells i acumulats, i pot fer més mal...
I es peixos també s'adapten, es senten atrets per aquestes olors de sa microvida que creix en es trossets de residus o plàstics, i per això hi noten gustets com de menjar. A pics els masteguen com a xiclets, i els escupen, però no sempre... I es plàstics tous i flonjos per mi que els hi fan més mal a sa panxeta, perquè els hi creen més obturacions i infeccions que ets plàstics durs...
Almanco sembla que és així en aus, segons:Roman, L., Hardesty, B.D., Hindell, M.A. et al. A quantitative analysis linking seabird mortality and marine debris ingestion. Sci Rep 9, 3202 (2019) https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9
Es peixos poden apreciar i distingir aquests efectes visibles i invisibles, inclús ses olors o es sons, o es dolor. Actuen diferent segons es desenvolupa sa microvida des seu entorn, o on hi ha residus i detrits, es canvis meteorològics, d'ones, sa salinitat, sa temperatura més elevada de la mar...
.
Es peixos van adaptant-se i aprofitant ses oportunitats des canvis ambientals...
Com a ses persones, a alguns peixos forans els agrada s'aigua càlida. I així poden venir o desenvolupar més sa seva població, es lloc a on viuen, a on reposen, on s'alimenten o reprodueixen. Amb sa caloreta alguns animals poden canviar inclús ses seves expressions, sa seva conducta refinada o de color!
Per exemple, vegeu aquí fotos de dues femelles adultes ben acolorides de peix papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense de devers 15-20 i 20-25 cm.
Son omnívores, els agrada anar vorejant i "picotejant" dets extrems d'algues
on hi ha animalons aferrats creixent. I anaven així a 1-2 m de fondària, a ses fotos, a mitjans d'octubre de 2022 a Capdepera, aprop una caleta per devers on antigament es pescava amb almadrava. I continuaren cap a s'extrem de sa Punta de Cala Gat. Nedaven similar a com fan ses saupes, Salpa salpa, es peixots vegetarians que pasturen sa posidònia i algues en itineraris vorejant.Semblaven relaxades i indiferents nedant en superfície, però mantenien sa distància almenys a un metre. Anaven tranquil·les nedant i menjant, com amb una mica de parsimònia, si no les destorbava, ni hi anava aprop o cap a elles directament.
.
És una espècie comuna a altres bandes des mediterrani, però per mi que era poc comuna a Balears, no sé si rara, o absent i tot. Fa almanco un lustre s'observa més. Es diu que sa seva presència major potser té a veure amb ses temperatures més càlides de la mar.
Ses fotos s'han editat de forma una mica senzillota per a ampliar es peixos i destacar es contrast. Sa saturació es una mica exagerada i sa temperatura de color. Estan mig desenfocades, supòs.
Nooo són borroses per a preservar sa anonimat i intimitat, hi, hi...Quins colors vius tenen aquestes femelles de Sparisoma cretense adultes!
Son ben diferents de més joves, o de més grans, quan tornen mascles. Deuen ser més acolorides es dies de festeig? I quan estan relaxades? I per sa calor?
Es colors vius recorden a s'aspecte d'altres espècies...
Com es Labrus mixtus que nomem paregut com a papagai/lloro/tord ver/gallet de rei/grívia/xuclà...
I es colors vius també apareixen en un altre peix forà que nomem fadrí/donzella, Thalassoma pavo. Amb sa calor s'ha tornat comú a la mar Balear des de fa dècades. És propi d'altres mars més càlids. En pocs anys s'ha multiplicat ràpid, i potser més cada any.
Es fadrí no té escates grosses, i és una mica més brillant, no tan mat. I més petit i de comportament mooolt més actiu, frenètic!
Donzella és un nom comú, que coincideix entre dues espècies, que també coincideixen en costums, colors diferents entre sexes o en es progrés des canvi de sexe. I a més son peixos que poden ser de forma i tamany un mica similar.
Aquí una foto amb ses dues espècies curiosejant juntes mentre recollia un carretó de supermercat fa anys.
Adalt a la dreta dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, amb ses seves cinc bandes transversals, verticals, clares o blavoses i fines. Es mascles no apareixen aquí, i només presenten només una banda tranversal, vertical, i és més gruixada i ben aprop de ses brànquies i és ben colorida, blava i vermellosa.
I abaix a l'esquerra una donzella (Coris julis) femella. Es mascle seria de color més clar i ataronjat, però tampoc apareix aqui.
Es fadrins i donzelles s'aferren molt curiosejant es fems que cerc! Hi ha moments en què son una mica pesats curiosejant! Hi, hi
.
I aquí una foto de part des fems des capfico cuidant la mar, que ha coincidit amb ses dues femelles de papagai/lloro/"vieja", Sparisoma cretense. Ses llaunes i sa roba espanyada de la dreta eren just allà, en es fons per on nedaven es peixos, davall d'unes roques que sobresurten a s'exterior i habitualment s'empren per a pesca amb canyes.
Amb so increment de temperatures al llarg dets anys es van observant algunes espècies més que altres. En dic tres o quatre, i de ses que podrien crear certa interacció amb so deport nedant a ses voreres recollint fems.
Per exemple creix tira-tira sa població dita de fadrins, Thalasoma pavo. I moltíssim sa de sa saupa, Sarpa salpa. I va a més sa llampuga / llampec / daurat, Coryphaena hippurus?), però aquest animal només em passa fugaçment i poc nedant arran vorera. Sí que s'espet (Sphyraena viridensis?) fa moles que passen vorejant o m'envolten si estic aturat a lloc ample. A s'hora blava des crepuscles segons s'època de s'any es majors surten des mimetisme de ses ombres. No fan tanta mola envoltant, però també s'atraquen i passen vorejant. Astoren, perquè arriben a gairebé un metre i un pam. O a ull i nedant em semblen més grossos, segurament per s'astorament, hi, hi...
O apareixen grans moles d'escoles de milers de peixets que em recorden a s'alatxa (Sardinella aurita?) que competeix i varia ses pesqueres d'anxova / seitó, o de sardina / sarda.
I hi ha més espècies que van venint o adaptant des de mars més càlids, més exòtiques, encara ben rares, o pentura absents... Vegeu dues fotos d'un aleví de peix ballesta/surer (Balistes capriscus?) a devora de fems surant. Era un recipient de plàstic espenyat i vell, poblat per vida. A es surers petltons els trob entre es fems surant, es nom és fàcil de recordar.
Són defensius, s'enfaden molt si els hi toc es seu fems que fa de refugi... És ben estranya sa seva agressivitat, tot i ser ben petitó.I quan es surers creixen els nomem ballesta. I es seu cos, quines corbes fa, són forts i guapos! Aleshores ja viuen a més fondària, però els veig quan s'apropen a roegar fustes de ses voreres, a menys de dos metres de profunditat. D'ells es diu que així també poden fer mal a cultius de musclos.
Potser algun pic dubt o he confós es surer amb un dets altres des peixos forans de mar càlida que nomen peixos conill, Siganus sp.. Segons quines espècies de peix conill són més rares, poc comunes aquí. I poden afectar, per exemple competint amb ses dorades / orada / daurada / doradeta, Sparus aurata...
O potser també a vegades em costa diferenciar es peix surer respecte a un altre rar i exòtic que podria arribar, que nom peix llima reticulat, Stephanolepis diaspros?, però aquest sembla que aniria més aferrat as fons, que nedaria diferent.
I un altre cas ben rar aquí, supòs que encara absent, és es peix escorpí/lleó (Pterois sp.) que va més pes fons que es peix surer, però a pics no gaire fondo. Amb ses seves aletes llargues espectaculars també recorda a es peix gall/gall de Sant Pere (Zeus faber) que viu a certa fondària.
A es peix escorpí/lleó l'havia observat un pic i un dia fa anys, aprop de roques poc fondes, enmig d'un arenal ben popular a ses Pitiüses. Era ben rar, i em va impressionar tot ell, i es seu comportament, i tant tant que el vaig evitar! Aleshores vaig imaginar si a aquest peixarro resulta que no l'amollaren de larva o de petit amb ses aigües de llast de bucs de mars llunyans... Sinó pentura per un altre mena de descuid, tirat com a residu d'una peixera exòtica? Des d'un megaiot durant s'estiu?
Que es peix lleó es vegi com exòtic o bell atreu a es practicants d'esnòrquel o de busseig fotografiant. Però cal anar amb cura, perquè ses seves espines tòxiques poden ferir greument!
I diuen que per Itàlia o Grècia ja hi ha arribat, adaptant-se, venint des des Mar Roig, via Canal de Suez. I que mostra comportaments diferents, com sobtats, agressius i sorprenents...
Crèdits de sa foto: Pterois miles at Alexandria Aquarium by Hatem Moushir. Llicensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 International. https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
Peix lleó Pterois miles a un aquari.
Suggeriment de cine, música, curiositats...
Danubi blau de La Trinca
a https://youtu.be/mYPqWmfRV-AO na María Nada que comunica sobre molts temes crítics, per exemple amb so tema Consumir, amb bons ritmes inspiradors a https://youtu.be/4HE2xNKKpmg
I un bocinet de sa peli, Erin Brockovich basada en fets reals, a on diferencia es crom III i crom VI, més contaminant a https://youtu.be/mKAE8I6j_Fc
I apunt a una interacció observada des fems marí i s'estat d'oxidació des crom. S'aigua amb residus de crema solar i microplàstics torna es crom III similar a es crom VI, molt més tòxic:
Sorption Behavior, Speciation, and Toxicity of Microplastic-Bound Chromium in Multisolute Systems. Wai-Kit Ho, Japhet Cheuk-Fung Law, Jason Cho-Wai Lo, Isaac Kai-Xin Chng, Catherine Hong-Huan Hor, and Kelvin Sze-Yin Leung. Environmental Science & Technology Letters Article ASAP. https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689
I es plus, de què es nanoplàstics assolejats tornen més oxidants i reactius es metalls des medi, afectant més a ses cèl·lules:
Oxidative Roles of Polystyrene-Based Nanoplastics in Inducing Manganese Oxide Formation under Light Illumination. Zhenwei Gao, Ping-I Chou, Jing Liu, Yaguang Zhu, and Young-Shin Jun. ACS Nano 2022 16 (12), 20238-20250. https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803
Tres fotos de tres femsukís nedant consecutius, per a poder descarregar es sacs boia. Sa peça de metall grossa supòs que és un dispensador de bosses per a popó de cans vandalitzat. I hi assenyal dues bateries i un envoltori de medicament.
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...
I així en es final, amb sos temporals de pluges, ones i vents, molt de fems pot acabar a entrants marins arrecerats des vents sortints, i apareix descontrolat per ses voreres, i acaben surant, a mitja aigua o pes fons.
Perquè en mirar des d'un punt de vista zenital costa de veure es fems en es laterals, inclús a poc fons o surant entre s'aire i s'aigua. 
Es fems descontrolat i contaminant és un problema complicat de resoldre i d'assumir a sa societat moderna, que incomoda.
🏖
És difícil de compaginar amb sa inèrcia de tant de consum, estil de vida urbà, i massificació d'oci d'evasió de caps de setmana o de temporada.
per ses informacions i costums, de ses divulgacions dets estudis i recerques, i a sa globalitat de s'educació quotidiana, en sentit ampli.
I pot tenir implicacions en es nostro paper social, a es lloc de feina i a es sous, o si crea esforços i despesa, o pot afectar a sa imatge o es prestigi, a sa credibilitat i confiança... 
I sa resposta a es problema varia segons ses normes i sa distribució de responsabilitats i competències, sa burocràcia, sa gestió... 
🗄I és important com sa percepció i ses solucions varien segons es desig de mantenir sa prioritat a continuar incrementant es sector de transports i mercaderies, es turístic, constructiu o immobiliari, productiu, econòmic...
🏗🛠
A la llarga s'evitació i desatenció ens pot modificar automatismes, tant, tant, com a sa percepció. 
pot servir i agradar una pràctica lúdica amb s'objectiu de cercar fems, i aleshores es descobriment i sa solució es vivèncien i son significatius, d'interès. 
És ben diferent de practicar s'altre joc i lleure habitual, com un passeig o un capfico amb sos objectius més comuns i típics d'oci, turístics o esportius, on trobar i observar un fems descontrolat dificulta s'objectiu des plaer i s'evita.
👁I jugant a cercar fems s'atè i es percep i 'veu' diferent! I més si es joc és agradable, i ens hi apropam amb predisposicions i s'equipament adequat, si és factible... 
P. ex.
Aleshores es poden descobrir o revisar fàcil amb un capfico. I si han quedat desenganxats es poden extreure. I per exemple es poden pujar ràpid, com movent una ala planejant, o bé estirant amb politges penjant des de sacs boies a sa superfície. I finalment 'tot es regal' 
per exemple segons ets hàbits setmanals i diaris d'exercici o repòs. I fixant-s'hi, es pot triar millor es dia i hora en què es cos és més calent. Que no és en despertar-se o en anar a dormir...
És similar amb sos residus antròpics, humans, 
Podent provenir de cultiu sostenible i de comerç més just 
En canvi, si és poc cenyit i fa plegs, pot estotjar aigua i refredar, o fregar, pesar i fer resistència a es moviment.
🌧 O si ha plogut o calabruixat fa poc encara baixa més, i per tota la mar... 🌩🌧
O una caputxa fina de natació... I es guants i escarpins 
de natació, que son amb una superfície rugosa a s'aigua, que facilita impulsar-la. 
i minva sa 'conducció' de calor o temperatura alta cap a es medi. 
Es dies de més fred es pot afegir un abrig extra, com un guardapits interior molt fi, de 0'5-2 mm. I que sigui ben adherent, possiblement sense cap forro interior. I si no hi pot ser un forro tèrmic interior adherent, pot servir una micona en es seu exterior, perquè es guardapits interior queda cobert pes tratge. I també es guardapits interior permet separar millor es cos respecte a ses cremalleres des tratge, i de ses seves filtracions d'aigua. 
destinats a sa competició esportiva. 
El més indicat per a capturar fems nedant podria ser una combinació de peces per a OWS. Si no, de triatló o swimrun, corregint tanta flotació equilibrada, per a un estil de natació realment ben natural, que no sigui més flotant a ses cames. Normalment si no, tenen més de 2mm a cames, més de 3mm a cuixes o cadera...
I així deçà és més viable i comú, de sèrie, trobar tratges més secs i estancs de busseig. I tenen més varietat d'adaptacions per a fer pipí. O fins i tot és factible afegir-hi peces més rígides, per exemple amb calefacció elèctrica! 
Però aquestes alternatives puntuals no van tan bé per a nedar surant estona. Si es neda prou potser ja va millor dur roba d'OWS, o si no, de swimrun o triatló.
Per exemple, es vestits d'immersió d'apnea o pescasub són més estancs o cálids i per a poca intensitat d'esforç, amb patró i materials de flexibilitat o resistència diferents. Però solen tenir massa gruix a llocs clau per a sa natació surant, com per exemple a ses espatlles i laterals des tronc. Amb ells costa bastant impulsar amb sos braços. Tenen ses extremitats i articulacions relativanent més gruixades, rígides o flotants, i frenen més sa flexió des braços i cames. I floten tant que cal fer més força per a enfonsa'ls en impulsar i nedar per sa superfície. I tot això afecta a s'equilibri i sa dinàmica de flotació general. Van pitjor per a moure o baixar sa cadera i ses cames en ets estils variats de natació, a sa braça, es girs àgils surant, en inclinar-se, a ses frenades o acceleracions, en nedar cap enrera... 
sa gimnasta Simone Biles o es comediant saltimbanqui Harold Lloyd
però actuant expressant, inclús còmic
d'una embarcació embarrancada es 2020 a un calonet pes sud.
"MADEI NUK" 
🌡
Per es tubs comunicants amb flux veloç per ses clavegueres... 
de monstres greixosos i amorfs de tovalloletes. Com fonts ufanes fosques bufant pudentes des serveis... 
🪼 
