Pàgina 1 de 1

Lloro empipa tord (peixos)

Publicat: dv. set. 26, 2025 12:08 am
Autor: Tord blau
.


Observació de deu lloros
Un interactuà amb un tord

Observats almenys deu peixos lloro (Sparisoma cretense), set femelles i tres mascles adults. Amb unes bones mossegades menjaven algues incrustades a roca, probablement incloent ets animalons aferrats a ses fulles.
Pasturaven en grupets a 1.5-5 m metres de fondària, en un tram davall d'acantilats de roca, d'uns 500-700 m si es neda seguint d'arran cada entrant i sortint. Des de prop de Cala Gat (39.7118N, 3.4711E) i anant cap a l'est, fins a passar es calonet de s'Almadrava (39.7101N, 3.4741E) una micona abans de s'extrem de sa Punta de Cala Gat. A Capdepera, dedins sa zona submarina des Parc Natural de Llevant.

Imatge
Imatge: Diego Delso CC BY-SA https://ca.wikipedia.org/wiki/Sparisoma ... _DD_07.jpg
Un lloro mascle damunt d'una femella (Sparisoma cretense). I davall a sa foto, un fadrí (Thalassoma pavo), que també és un peix d'aigua càlida i més comú aquí ses darreres dècades.

Semblaven es peixots més actius, i com dominants. Menjant en colles de parelles de femelles i algun mascle rondant. Per exemple, halaven a menys de dos metres d'un espet gros (Sphyraena viridensis) supòs que juvenil, gairebé de dos pams, quiet a uns dos metres de fondària.
😉 Espet manso, que...
Peix gros no menja peixos petits:
↪️ https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d ⬅️ 👈 🤡
(enllaç a vinyeta d'humor de Gary Larson a thefarside.com)

Però altres espècies de peixos nedant solitaris i de mida mitjancera tampoc semblen tenir por a aquest espet. Per mi que inclús a vegades fan com comparsa vigilant i caçant.

Imatge
Foto: Fabio Cianferoni • CC BY NC https://www.inaturalist.org/photos/566693919
Espet gros (Sphyraena viridensis) juvenil, o adult molt jove?

Diferents des bancs d'adults enormes d'espet gros que hi passen dominants vorejant durant es crepuscles, però a un pocs metres més de fondària. O van mig totsols, aprofitant contrallums, ombres i foscors per a mimetitzar-se. A ple dia, algun pic un d'enorme com malalt, amb puces aferrades, entra a visitar un moment sa cala, per a fregar-se a s'arena. Són bastant pacífics per a noltros, sobretot comparats amb ses cosines barracudes d'altres mars.
En aquest tram n'observava més fa una dècada, i anà minvant. Deuen recordar s'espant d'una gran explosió submarina aprop, fa un lustre?
Hi detonaren una bomba grossa de sa guerra, d'un avió feixista italià. 💣💥 En aquell moment uns espets enormes fogiren, fins passat un quilòmetre. Caçaven alterats, aixecant nigulets de peixets. Enfront de sa platgeta de Na Ferradura, on s'hi sentí sa vibració, similar a un terremoto curt o un tro de llamp fort.


Es lloro mascle més petit i prim anava per lliure a sa bocana de s'Almadrava. Perseguia i s'arrapava a un peix tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle, que l'intentava esquivar.
Es comportament ha durat almenys es minuts que hi he mirat, i continuaven així. Per ventura es lloro l'assetjava de manera territorial, i he errat quan m'ha semblat que el cortejava! Hi, hi.
Imatge
Imatge: Diego Delso • CC BY-SA https://en.wikipedia.org/wiki/Axillary_ ... _DD_60.jpg
Tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle.
Es d'avui no estava tan vermell de pell, fora d'època de zel.



Ha sigut s'horabaixa de dijous 25 de setembre de 2025, anant i tornant de travessia
🚮🎁 🏊‍♂️ femsukinant nedant i grimpant per sa vorera:
Imatge
Sa vorera a sa zona superior és una part des tram explicat.
Es tram comença més a l'esquerra seu, uns 150 m abans si es nedés recte evitant entrants. En es punt indicat, (39.7118N, 3.4711E) que és un sortint.
Acaba devers sa Punta de Cala Gat, que s'entreveu a la dreta. Sa perspectiva hi uneix s'illot des Faralló de Cala Gat, però disten gairebé 100 m.



Es diu que es lloros es distribueixen més cap es voltants de Grècia, es sud de Portugal, i arxipèlags de Cap Verd, Açores i Canàries. I que eren menys comuns a Balears.

Es darrers anys, en aquest tram hi mengen almenys des de devers passat es mig estiu, fins a refredar de tardor. N'hi ha més, potser sigui per s'escalfament marí, un vaivé normal de població, un desplaçament estacional d'àrea, de profunditat...
Possiblement cerquen nedar en aigua calenta i un bon berenar. Talment com jo ara, hi, hi


Salut 🙂