Lloro empipa tord (peixos)
Publicat: dv. set. 26, 2025 12:08 am
Observació de deu lloros
Un interactuà amb un tord
Observats almenys deu peix lloro, també dit vella (Sparisoma cretense). A Capdepera, dedins sa zona submarina des Parc Natural de Llevant, prop Cala Rajada. Des d'un sortint de roca (39.7118N, 3.4711E) a sa vorera nord de Cala Gat, i anant cap a l'est, fins passar es calonet de s'Almadrava, (39.7101N, 3.4741E) una micona abans de s'extrem de sa Punta de Cala Gat i es seu faralló, s'illot.
És un tram poc profund per davall d'acantilats de roca, d'uns 500-700 m, segons es nedi seguint d'arran, o no, cada petit entrant de costa.
Eren almenys set femelles i tres mascles, pasturant en grupets, a 1.5-5 m metres de fondària.
Mossegaven amb unes bones dents ses algues incrustades a sa roca, probablement incloent ets animalons aferrats a ses fulles.
Imatge: Diego Delso CC BY-SA https://ca.wikipedia.org/wiki/Sparisoma ... _DD_07.jpg
Foto de Wikipedia: un lloro mascle damunt d'una femella (Sparisoma cretense). I davall a sa foto, un fadrí (Thalassoma pavo), que també és un peix d'aigua càlida i comú aquí ses darreres dècades.
Semblaven peixots actius dominants, i van a la seva, no fan comparsa amb altres espècies. Menjant en colles de parelles de femelles i algun mascle rondant. Per exemple, halaven a uns dos metres d'un espet gros (Sphyraena viridensis) supòs que juvenil, gairebé de dos pams, quiet a uns dos metres de fondària.
Espet manso, que...
Peix gros no menja peixos petits:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d 
(enllaç a vinyeta d'humor de Gary Larson a thefarside.com)
Altres espècies de mida mitjancera tampoc semblen tenir por a aquest espet. Per mi a vegades fan comparsa vigilant i caçant. Paregut a com fan una morena i un anfós algun pic, cercant lent per cruis, forats i covetes. O, amb comportament ric, sa comparsa d'un pop, vaques serranes (Serranus scriba) i peixets d'espècies diferents, dialogant un popurri de gests, com practicant idiomes, hi, hi.
Si nedau desplaçant-vos superficialment per una zona oberta, pentura vos agafa confiança un verderol (Seriola dumerili), sa serviola juvenil. Com si fóssiu es seu líder! Tal com peixets que segueixen tortugues. Girar-li s'esquena i quedar quiets, ho pot corregir.
O, cercant escombraries a poca fondària, també ens fan teringa diversos peixets de roca. Tal com segueixen alguna rajada o tremoloi/vaca enrampadora (Torpedo torpedo). Ells intenten pellucar, curiosejar olors, restes de menjar... Girar-se de cara a ells, pot corregir-ho.
Tampoc ens destorben gaire, excepte alguns peixets fadrí (Thalassoma pavo) insistint, ensumant repetit on anam a tocar o gratar, hi, hi. Per a això, millor no fer renouets de copets, gratar...
Ni així netejant, no convé distreure o confondre tant ets animals.
Foto: Fabio Cianferoni • CC BY NC https://www.inaturalist.org/photos/566693919
Espet gros (Sphyraena viridensis) juvenil, o adult molt jove?
Ets espets juvenils petitons es podrien confondre amb peixos agulla (Belone sp.). Però elles tenen es cos i barram fi, estilitzat. I neden sovint gairebé a flor d'aigua.
A sa zona àmplia i d'una mica de fondària, si estau quiets a mitja aigua, algun banc d'espets vos pot envoltar, fent un cercle. Si no fa por, és bell, són com un munt d'ulls grossos que miren d'aprop i encerclen... i de barrams forts, hi, hi. Per ventura millor no fer olor a restes de menjar, ni dur cintes o cordills penjant, gaires brillantors com anells, rellotges... Dubt que ataquin una persona, però supòs que és millor no distreure'ls tant. Per a això, va bé anar tranquil cap on no és profund.
Ets espets adults i enormes també són discrets, però més dominants. Es bancs passen vorejant a certa fondària, normalment durant es crepuscles. O n'hi ha mig totsols, aprofitant contrallums, ombres i foscors per a mimetitzar-se. Algun que sembla malalt o amb puces aferrades entra a visitar un moment sa cala, per mi que a fregar-se ses picors a s'arena, o potser l'encurioseig alguna olor?
Ets espets són bastant pacífics per a noltros, sobretot comparats amb ses seves cosines barracudes, que viuen en altres mars.
En aquest tram n'observava dets enormes fa una dècada, i anà minvant. Deuen recordar s'espant d'una gran explosió submarina aprop, fa un lustre? Hi detonaren una bomba grossa! Antiga, de sa guerra, d'un avió feixista italià.
S'hi sentí sa vibració passat un quilòmetre, enfront de sa platgeta de Na Ferradura. Fou similar a sa d'un sisme curt, o d'un tro de llamp fort. I en no res, uns espets enormes que havien fuit des trasbals hi comparegueren alterats, aixecant nigulets de peixets.
Avui, un lloro mascle, es més petit i prim, anava per lliure a sa bocana de sa caleta de s'antiga almadrava de pescar tonyines. Perseguia i s'arrapava a un peix tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle, i ell l'intentava esquivar. Un que també nom lloro; es noms comuns i populars es solapen, emboliquen.
Es comportament destorbant es tord ha durat almenys es minutets que hi he mirat, continuaven així.
Es lloro, sa vella, l'assetjava de manera territorial?
He errat quan m'ha semblat que el cortejava?
...i quan he imaginat si també em festejaria o empiparia, perquè ned vestit amb un banyador colorit?
En recollir fems surant arran de vorera, per entrants, també es distreuen es peixos, algun potser més, si es va vestit de color cridaner. Per a això, va bé separar-se de sa paret un instant, i així ens veuen tranquils de lluny. Si no, ens troben com una sorpresa aprop, especialment si van de dominants, territorials, en zel... Hi, hi.
Imatge: Diego Delso • CC BY-SA https://en.wikipedia.org/wiki/Axillary_ ... _DD_60.jpg
Tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle.
Es d'avui no estava tan vermell de pell, fora d'època de zel.
Ha sigut s'horabaixa de dijous 25 de setembre de 2025, anant i tornant de travessia
femsukinant, nedant i grimpant per sa vorera, amb sos sacs boia i roba acolorida per a evitar atropellaments:
Sa vorera a sa zona superior és una part des tram explicat. Començaria a l'esquerra seu, uns 150 m abans, si es nedés recte evitant entrants. Just en es punt indicat (39.7118N, 3.4711E), que és un sortint de roques. I acaba devers sa Punta de Cala Gat, que a sa foto s'entreveu, a la dreta. Sa perspectiva hi uneix s'illot des Faralló de Cala Gat, però disten uns 100 m.
En aquest vessant de costa el Sol pega directament fins prous minuts més tard que en quilòmetres lluny.
Es diu que es lloros, ses velles, es distribueixen cap es voltants de Grècia, es sud de Portugal, i arxipèlags de Cap Verd, Açores i Canàries. I que eren menys comuns a Balears.
Es darrers anys, en aquest tram hi mengen almenys des de devers passat mig estiu, almanco fins a refredar de tardor. N'hi ha més, potser sigui per s'escalfament marí, un vaivé normal de població, un desplaçament estacional d'àrea, de profunditat...
Avui aquí possiblement es peixos cercaven berenar i aigua calenta -idò, com jo ara... mig peix, peix Nicolau, hi, hi.
Salut
GIF a geocities.com
Més temes similars en es fòrum, p. ex. a:
Gavina de 26 anys i 8 mesos
viewtopic.php?t=4960
Somnis de dinosaures
viewtopic.php?t=4920
Dofí caça usant ormeig proper
viewtopic.php?t=4965
Vessament marí, cura nedant i dofí?
viewtopic.php?t=4915
Rissaga (meteo tsunami!) xoca a posidònia i torna "zombi" puu i gavina
viewtopic.php?p=18835#p18835
Au liada i emissari "apisonadora" fantasma
viewtopic.php?t=4941
Posidònia, olives de mar, sirenes, foques.
viewtopic.php?t=4900
Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries
viewtopic.php?t=4769
Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant
viewtopic.php?t=4866
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Estiu/tardor, 2022
viewtopic.php?t=4870
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023
viewtopic.php?t=4911
Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant
viewtopic.php?t=4872
Practicant aquest femsukí, s'ha observat una femella de peix lloro, sa vella. Ja fora de zel, no acolorida, com enfosquida. Nedava a uns set metres de fondària a sa Punta de s'Entrador, aprop de Cala Agulla.
.
Un interactuà amb un tord
Observats almenys deu peix lloro, també dit vella (Sparisoma cretense). A Capdepera, dedins sa zona submarina des Parc Natural de Llevant, prop Cala Rajada. Des d'un sortint de roca (39.7118N, 3.4711E) a sa vorera nord de Cala Gat, i anant cap a l'est, fins passar es calonet de s'Almadrava, (39.7101N, 3.4741E) una micona abans de s'extrem de sa Punta de Cala Gat i es seu faralló, s'illot.
És un tram poc profund per davall d'acantilats de roca, d'uns 500-700 m, segons es nedi seguint d'arran, o no, cada petit entrant de costa.
Eren almenys set femelles i tres mascles, pasturant en grupets, a 1.5-5 m metres de fondària.
Mossegaven amb unes bones dents ses algues incrustades a sa roca, probablement incloent ets animalons aferrats a ses fulles.
Imatge: Diego Delso CC BY-SA https://ca.wikipedia.org/wiki/Sparisoma ... _DD_07.jpg
Foto de Wikipedia: un lloro mascle damunt d'una femella (Sparisoma cretense). I davall a sa foto, un fadrí (Thalassoma pavo), que també és un peix d'aigua càlida i comú aquí ses darreres dècades.
Semblaven peixots actius dominants, i van a la seva, no fan comparsa amb altres espècies. Menjant en colles de parelles de femelles i algun mascle rondant. Per exemple, halaven a uns dos metres d'un espet gros (Sphyraena viridensis) supòs que juvenil, gairebé de dos pams, quiet a uns dos metres de fondària.
Espet manso, que...Peix gros no menja peixos petits:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d 
(enllaç a vinyeta d'humor de Gary Larson a thefarside.com)
Altres espècies de mida mitjancera tampoc semblen tenir por a aquest espet. Per mi a vegades fan comparsa vigilant i caçant. Paregut a com fan una morena i un anfós algun pic, cercant lent per cruis, forats i covetes. O, amb comportament ric, sa comparsa d'un pop, vaques serranes (Serranus scriba) i peixets d'espècies diferents, dialogant un popurri de gests, com practicant idiomes, hi, hi.
Si nedau desplaçant-vos superficialment per una zona oberta, pentura vos agafa confiança un verderol (Seriola dumerili), sa serviola juvenil. Com si fóssiu es seu líder! Tal com peixets que segueixen tortugues. Girar-li s'esquena i quedar quiets, ho pot corregir.
O, cercant escombraries a poca fondària, també ens fan teringa diversos peixets de roca. Tal com segueixen alguna rajada o tremoloi/vaca enrampadora (Torpedo torpedo). Ells intenten pellucar, curiosejar olors, restes de menjar... Girar-se de cara a ells, pot corregir-ho.
Tampoc ens destorben gaire, excepte alguns peixets fadrí (Thalassoma pavo) insistint, ensumant repetit on anam a tocar o gratar, hi, hi. Per a això, millor no fer renouets de copets, gratar...
Ni així netejant, no convé distreure o confondre tant ets animals.
Foto: Fabio Cianferoni • CC BY NC https://www.inaturalist.org/photos/566693919
Espet gros (Sphyraena viridensis) juvenil, o adult molt jove?
Ets espets juvenils petitons es podrien confondre amb peixos agulla (Belone sp.). Però elles tenen es cos i barram fi, estilitzat. I neden sovint gairebé a flor d'aigua.
A sa zona àmplia i d'una mica de fondària, si estau quiets a mitja aigua, algun banc d'espets vos pot envoltar, fent un cercle. Si no fa por, és bell, són com un munt d'ulls grossos que miren d'aprop i encerclen... i de barrams forts, hi, hi. Per ventura millor no fer olor a restes de menjar, ni dur cintes o cordills penjant, gaires brillantors com anells, rellotges... Dubt que ataquin una persona, però supòs que és millor no distreure'ls tant. Per a això, va bé anar tranquil cap on no és profund.
Ets espets adults i enormes també són discrets, però més dominants. Es bancs passen vorejant a certa fondària, normalment durant es crepuscles. O n'hi ha mig totsols, aprofitant contrallums, ombres i foscors per a mimetitzar-se. Algun que sembla malalt o amb puces aferrades entra a visitar un moment sa cala, per mi que a fregar-se ses picors a s'arena, o potser l'encurioseig alguna olor?
Ets espets són bastant pacífics per a noltros, sobretot comparats amb ses seves cosines barracudes, que viuen en altres mars.
En aquest tram n'observava dets enormes fa una dècada, i anà minvant. Deuen recordar s'espant d'una gran explosió submarina aprop, fa un lustre? Hi detonaren una bomba grossa! Antiga, de sa guerra, d'un avió feixista italià.
S'hi sentí sa vibració passat un quilòmetre, enfront de sa platgeta de Na Ferradura. Fou similar a sa d'un sisme curt, o d'un tro de llamp fort. I en no res, uns espets enormes que havien fuit des trasbals hi comparegueren alterats, aixecant nigulets de peixets.
Avui, un lloro mascle, es més petit i prim, anava per lliure a sa bocana de sa caleta de s'antiga almadrava de pescar tonyines. Perseguia i s'arrapava a un peix tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle, i ell l'intentava esquivar. Un que també nom lloro; es noms comuns i populars es solapen, emboliquen.
Es comportament destorbant es tord ha durat almenys es minutets que hi he mirat, continuaven així.
Es lloro, sa vella, l'assetjava de manera territorial?
He errat quan m'ha semblat que el cortejava?
...i quan he imaginat si també em festejaria o empiparia, perquè ned vestit amb un banyador colorit? En recollir fems surant arran de vorera, per entrants, també es distreuen es peixos, algun potser més, si es va vestit de color cridaner. Per a això, va bé separar-se de sa paret un instant, i així ens veuen tranquils de lluny. Si no, ens troben com una sorpresa aprop, especialment si van de dominants, territorials, en zel... Hi, hi.
Imatge: Diego Delso • CC BY-SA https://en.wikipedia.org/wiki/Axillary_ ... _DD_60.jpg
Tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle.
Es d'avui no estava tan vermell de pell, fora d'època de zel.
Ha sigut s'horabaixa de dijous 25 de setembre de 2025, anant i tornant de travessia
femsukinant, nedant i grimpant per sa vorera, amb sos sacs boia i roba acolorida per a evitar atropellaments: Sa vorera a sa zona superior és una part des tram explicat. Començaria a l'esquerra seu, uns 150 m abans, si es nedés recte evitant entrants. Just en es punt indicat (39.7118N, 3.4711E), que és un sortint de roques. I acaba devers sa Punta de Cala Gat, que a sa foto s'entreveu, a la dreta. Sa perspectiva hi uneix s'illot des Faralló de Cala Gat, però disten uns 100 m.
En aquest vessant de costa el Sol pega directament fins prous minuts més tard que en quilòmetres lluny.
Es diu que es lloros, ses velles, es distribueixen cap es voltants de Grècia, es sud de Portugal, i arxipèlags de Cap Verd, Açores i Canàries. I que eren menys comuns a Balears.
Es darrers anys, en aquest tram hi mengen almenys des de devers passat mig estiu, almanco fins a refredar de tardor. N'hi ha més, potser sigui per s'escalfament marí, un vaivé normal de població, un desplaçament estacional d'àrea, de profunditat...
Avui aquí possiblement es peixos cercaven berenar i aigua calenta -idò, com jo ara... mig peix, peix Nicolau, hi, hi.
Salut
GIF a geocities.com
Més temes similars en es fòrum, p. ex. a:
Gavina de 26 anys i 8 mesos
viewtopic.php?t=4960
Somnis de dinosaures viewtopic.php?t=4920
Dofí caça usant ormeig proper viewtopic.php?t=4965
Vessament marí, cura nedant i dofí? viewtopic.php?t=4915
Rissaga (meteo tsunami!) xoca a posidònia i torna "zombi" puu i gavina viewtopic.php?p=18835#p18835
Au liada i emissari "apisonadora" fantasma viewtopic.php?t=4941
Posidònia, olives de mar, sirenes, foques. viewtopic.php?t=4900
Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries viewtopic.php?t=4769
Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant viewtopic.php?t=4866
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Estiu/tardor, 2022 viewtopic.php?t=4870
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023 viewtopic.php?t=4911
Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant viewtopic.php?t=4872Practicant aquest femsukí, s'ha observat una femella de peix lloro, sa vella. Ja fora de zel, no acolorida, com enfosquida. Nedava a uns set metres de fondària a sa Punta de s'Entrador, aprop de Cala Agulla.
.