Fòrum del GOB

Publicat: **dv. set. 26, 2025 12:08 am**

.

Observació de deu peix lloro
Interactuant amb peix tord

Almenys deu peix lloro, també dit vella (Sparisoma cretense) nedaven en una zona de Capdepera, a sa part marina des Parc Natural de Llevant. Prop Cala Rajada, davall d'acantilats en un vessant sud, un tram d'uns 500-700 m, depenent de si es neda arran petits entrants. Just en es nord de Cala Gat, des d'un sortint de roca (39.7118N, 3.4711E), i anant cap a l'est, passant es calonet de s'Almadrava (39.7101N, 3.4741E). Però abans de s'extrem de sa Punta de Cala Gat, que queda enfront d'un illot vertical vistós, un faralló.
En aquest vessant sa posta de Sol hi pega directament fins prous minuts més tard que en quilòmetres de costa alrededor. I és un recer de contrallums i ombres durant ets extrems des dia i i sa nit. També crea un abric d'ones i vents predominants. Es fons proper, és de roca amb crestes, arena i prat espès de posidònia, amb bastanta extensió de 3-10 m de fondària.
Quan hi arriba plàncton surant fent ronser, a la ronsa, sovint queda refugiat durant dies. Aleshores, s'ompl de bancs de peixets juvenils i escoles d'alevins, i altra vida caçant, inclús ctenòfors, que no piquen i mengen grumers:

Nuda Beroe sp., un ctenòfor en aquest tram, de matí, sa darrera zona a ombra en quilòmetres. Neda àgil i, en crepuscle, mostra luminescents pintes de cilis iridescents. Llumetes de coloraines!

Més detalls seus, i de riure a

viewtopic.php?p=18410#p18410

Eren almenys set femelles i tres mascles, pasturant en grupets, tal com fan sovint. En parelles de femelles i algun mascle rondant-les. Són omnívors, amb ses dentasses mossegaven ses algues incrustades en roca a 1.5-5 m metres de fondària i ets animalons aferrats.

Imatge: Diego Delso CC BY-SA https://ca.wikipedia.org/wiki/Sparisoma ... _DD_07.jpg
Peix lloro (Sparisoma cretense), un mascle de color blau o gris mostrant dentotes, per damunt de sa femella colorida. Es peix petitó és un fadrí (Thalassoma pavo), també típic d'aigua càlida, més comú ses darreres dècades.

Semblen peixots actius dominants, i que van a la seva, no fan comparsa amb altres espècies. Per exemple, halaven sense interactuar prop d'un espet gros (Sphyraena viridensis) de gairebé dos pams, supòs que juvenil -o ja adult?- quiet a uns dos metres de fondària arran vorera.

Espet manso, que...
Peix gros no menja peixos petits:

https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d

(vinyeta d'humor de Gary Larson, www.thefarside.com)

Altres espècies de mida mitjancera tampoc semblen tenir por d'aquest espet i, a més, en fan comparsa vigilant i caçant. Tal com fan una morena i un anfós cercant lent per cruis, forats i covetes. O, amb comportament més ric, un pop, vaques serranes (Serranus scriba) i peixets d'espècies diferents. Quin popurri de gests! Practicant idiomes de renouets i senyals... o cops, hi, hi.

Un dia, pentura interactuau, si hi nedau...
Per exemple, desplaçant-vos superficialment per sa zona més oberta, vos podria agafar confiança un verderol (Seriola dumerili), sa serviola juvenil. Com si fóssiu es seu líder! Igual que es peixets que segueixen tortugues. Ho podem corregir girant-li s'esquena quedant quiets un moment, sense desplaçament.
O, cercant escombraries a poca fondària, també ens fan teringa diversos peixets de roca. Tal com quan segueixen alguna rajada o tremoloi/vaca enrampadora (Torpedo torpedo). Ells, intenten pellucar, curiosejar olors, restes de menjar... Girar-se de cara a ells, pot corregir-ho.
Però tampoc ens destorben gaire, excepte alguns peixets fadrí (Thalassoma pavo) insistint, ensumant repetit on anam a tocar i recollir un fems, hi, hi. Per a això, millor no fer renouets de copets, gratar...
Ni així netejant, no convé distreure o confondre tant ats animals.

Foto: Fabio Cianferoni • CC BY NC https://www.inaturalist.org/photos/566693919
Espet gros (Sphyraena viridensis) juvenil, o adult molt jove?

Ets espets juvenils petitons es podrien confondre amb peixos agulla (Belone sp.). Però elles tenen es cos i barram més fi, estilitzat. I sovint nedent més a flor d'aigua.

A sa zona àmplia d'una mica més de fondària, si estau quiets a mitja aigua, algun banc d'espets vos pot envoltar, fent un cercle. Si no fa por, és bell, són com un munt d'ulls grossos que miren d'aprop i encerclen... i de barrams forts, hi, hi! Per ventura millor no fer olor a restes de menjar, ni dur cintes o cordills penjant, gaires brillantors com anells, rellotges... Dubt que ataquin una persona, però millor no distreure'ls tant. Per a això, va bé desplaçar-se uns metres, o anar tranquil cap on no és profund.

Ets espets grossos més adults, enormes, també són discrets, però més dominants. Es bancs passen vorejant a certa fondària, normalment durant es crepuscles. O n'hi ha mig totsols, aprofitant contrallums, ombres i foscors per a mimetitzar-se.
Algun malalt o amb puces aferrades entrava a ple dia a visitar un moment sa cala de banyistes. Per mi que per a fregar-se ses picors a s'arena, o potser l'encurioseix alguna olor?
Són bastant pacífics per a noltros, comparats amb ses seves "cosines" barracudes d'altres mars.
En aquest tram n'observava més fa una dècada, i anà minvant. De dia, solien estar per darrere des faralló. Deuen recordar s'espant d'una gran explosió submarina aprop, fa un lustre? Hi detonaren una bomba antiga i grossa, d'avió feixista italià. Fe com un guèiser cel amunt enmig de la mar, uau.

Uns espets grossos enormes fogiren des trasbals i comparegueren un quilòmetre enllà, a sa platgeta de Na Ferradura. Alterats, aixecant nigulets de peixets, després d'arribar sa vibració, que hi tocà com un sisme curt d'esfondrament o un tro fort de llamp.

Amb sos anys, ja s'han netejat bastantes bombes a la mar:

https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d

(vinyeta d'humor de Gary Larson, www.thefarside.com)

Avui, un lloro mascle, es més petit i prim, anava per lliure a sa bocana de sa caleta de s'antiga almadrava de pescar tonyines. Perseguia i s'arrapava a un peix tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle, que l'intentava esquivar. També el nomem lloro; es noms comuns i populars es solapen, confonen i emboliquen.
Es comportament destorbant es tord ha durat almenys es minutets que hi he mirat repetit, continuaven així. L'assetjava de manera territorial? He errat quan m'ha semblat que el cortejava?

...i imaginant si em festejaria o empiparia per vestir banyador colorit?
Vestit de color cridaner, en recollir fems surant arran de vorera i en entrants, es distreu diferent as peixos, potser més, però ens clissen abans. Per a això, va bé separar-se de sa paret i dets entrants un instant, per a que ens vegin tranquils de lluny. Si no, ens troben com una sorpresa aprop. Especialment, es peixos amagats, dominants, territorials... o en zel, hi, hi.

Imatge: Diego Delso • CC BY-SA https://en.wikipedia.org/wiki/Axillary_ ... _DD_60.jpg
Tord roquer (Symphodus mediterraneus) adult mascle.
Es d'avui no estava tan vermell de pell, fora d'època de zel.

Ha sigut s'horabaixa de dijous 25 de setembre de 2025, anant i tornant de travessia

femsukinant, nedant i grimpant per sa vorera, amb sos sacs boia i roba acolorida, que eviten atropellaments:

Sa vorera a sa zona superior és una part des tram explicat. Començaria a l'esquerra seu, uns 150 m abans, si es nedés recte evitant entrants. Just en es punt indicat (39.7118N, 3.4711E), que és un sortint de roques. I acaba devers sa Punta de Cala Gat, que a sa foto s'entreveu, a la dreta. Sa perspectiva hi uneix s'illot des Faralló de Cala Gat, però disten uns 100 m.
En altres nedades omplia sacs de fems surant, alguna diversos cops, acabant de vespre, fred i fatigat, sense fer fotos. I en quedaven a s'aigua, que s'esmicolarien a sa vorera.

Es diu que es lloros, ses velles, es distribueixen cap es voltants de Grècia, es sud de Portugal, i arxipèlags de Cap Verd, Açores i Canàries. I que eren menys comuns a Balears.

Es darrers anys, en aquest tram, hi mengen almenys de devers passat mig estiu fins a refredar de tardor. I més grups, possiblement per s'escalfament marí, o un vaivé normal de població, i un desplaçament estacional d'àrea, de profunditat...

Avui, aquí possiblement aquests peixos cercaven berenar i aigua calenta. També ara jo, mig peix...

...com en Nico peix,

hi, hi.

Salut

Recollint aquest femsukí, s'ha observat una femella de peix lloro, sa vella. Ja no tan acolorida, enfosquida, com fora de zel. Ella nedava a uns set metres de fondària a sa Punta de s'Entrador, prop Cala Agulla.