La documentació presentada per la Conselleria, a més d’incloure greus errors tècnics, deixa a la vista la deficient gestió de la informació que durant anys s’ha remès a la Comissió Europea..
24/02/2014. El procés d’elaboració dels plans de gestió de la Xarxa Natura 2000 a les Illes Balears és molt deficient
La documentació presentada per la Conselleria, a més d’incloure greus errors tècnics, deixa a la vista la deficient gestió de la informació que durant anys s’ha remès a la Comissió Europea.
La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori està portant a terme un procediment de participació pública en l’elaboració dels nous plans de gestió d’alguns espais o conjunt d’espais de la xarxa Natura 2000 a les Illes Balears: Serra de Tramuntana, albuferes de Mallorca, Mondragó, es Trenc-Salobrar de Campos, Sa Dragonera, arxipèlag de Cabrera, Muntanyes d’Artà, costa oest d’Eivissa, salines d’Eivissa i Formentera, basses temporals i coves. La Xarxa Natura 2000 està formada per espais naturals que tenen com objectiu garantir la conservació dels diferents hàbitats naturals existents a la Unió Europea.
Avui el GOB ha remès un paquet de suggeriments a la documentació que s’ha presentat fins ara, i que correspon a la primera part dels plans (informació sobre els hàbitats naturals presents a cada espai, les amenaces i pressions que pateix i el seu estat de conservació).
Sense entrar ara a comentar errors de detall (alguns fins i tot divertits), entre les deficiències de fons més importants compartides pels diferents esborranys de plans presentats en volem destacar tres:
1- La valoració de l’estat de conservació dels hàbitats no es correspon amb la seva situació real. Així, per a la majoria dels hàbitats s’estableixen valors de conservació excel·lents o bons, fins i tot quan a la mateixa documentació es reconeix que aquests hàbitats estan patint processos de minva en superfície i qualitat. Això és així per la intenció d’establir el grau de conservació en funció de la informació remesa en el passat a la Comissió Europea, enlloc de fer-ho sobre la base de la situació actual i real dels hàbitats.
A tall d’exemple, aquest és un dels casos en que la incoherència és evident, al pla de gestió d’Es Trenc-Salobrar de Campos:
2- La documentació no té en compte l’inventari d’hàbitats realitzat per la UIB l’any 2007, tot i que es reconeix que és la millor cartografia disponible. Així, a determinats espais la UIB va localitzar hàbitats naturals que no són tractats pels plans, i en canvi els mateixos plans mantenen hàbitats que la UIB no va localitzar.
Vet aquí l’exemple de s’Albufereta:
Així, a s’Albufereta el pla no aborda els 11 hàbitats localitzats per la UIB i no inclosos fins ara als formularis normalitzats de dades (FND) remesos a la Comissió Europea (només els cita a aquesta taula), i per tant ni analitza les seves amenaces ni preveu mesures de conservació. A la resta d’espais, la situació es repeteix en major o menor mesura.
3- Els objectius de conservació i les prioritats d’actuació s’estableixen en relació al valor de conservació, que com hem vist no respon a la realitat. Si la informació de diagnòstic no s’ajusta a la realitat i la valoració de l’estat de conservació és incorrecta, les actuacions de correcció i la seva priorització estan mancades de fonament. Quin valor tindran uns plans construïts sobre informació errònia?
Aquestes deficiències ens porten a considerar que:
– Sembla que es pretengui minimitzar la problemàtica dels diferents hàbitats, mantenint valors de conservació excel·lents (que en el passat es varen comunicar a la Comissió Europea) quan la realitat és ben diferent i resulta que la seva situació de conservació no és tan bona i sembla imprescindible i urgent actuar sobre les pressions i amenaces que pateixen.
– Tot i comptar amb la cartografia de la UIB des de l’any 2007, als formularis remesos a la Comissió Europea els anys 2008 i 2011 no es va actualitzar la informació, mantenint hàbitats que la UIB no va localitzar i, el que és més greu, ignorant altres que sí es van cartografiar. Interpretam aquí una greu manca de rigorositat de la informació sobre la Xarxa Natura 2000 gestionada i remesa a la Comissió Europea en els darrers anys, tant pel que fa als hàbitats presents a cada espai com pel que fa al seu estat real de conservació.
Tot plegat ens fa pensar que, per part de la CAMAT, l’elaboració dels plans de gestió de la Xarxa Natura 2000 és una qüestió de simple obligació i tràmit, en la qual es pretén transmetre a la Comissió que la situació dels hàbitats es manté en un estat de conservació òptim.
Ara caldrà esperar al tràmit d’exposició pública dels plans, moment el que el GOB presentarà al·legacions detallades. Cas que les deficiències es mantenguin al mateix nivell que als esborranys presentats fins ara, el GOB es plantejarà comunicar-ho a les autoritats responsables de la Xarxa Natura 2000 a la Comissió Europea.
(aquí podeu veure en detall, en format PDF, els suggeriments generals presentats)
